×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atenció |
Freqüència total: 13005 |
CTILC1 |
coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l' | atenció | pedagògica, per al judici crític de cap mestre, la lliçó eterna de la | i tendre alhora, i l'emplenaria, per assossegar-lo, de delicades | atencions | . Jacint coneixia, però, el seu destí, perquè el déu era poderós, força | dedicat a la seva feina. Amb un martell no gaire gros, va afinant amb | atenció | , damunt una enclusa petita, un instrument punxegut, que suposem de ferro. | meva mort, ara exigeix la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal | atenció | , amb minuciosa cura —plorant em ric de mi—, el llaç que m'ha d'escanyar, | amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de precs, per | atenció | a la nena, per por també a l'escàndol i a fi que la cosa transcendís al | dos semblaven entrar en porfídia per veure qui feia Mila objecte de més | atencions | . Sense la moderació amb què ella acceptà els obsequis, l'haurien arribada | o bé al passeig amb les seves amigues, sempre li havia cridat l' | atenció | aquella figureta exquisida, plena d'una gràcia i d'una distinció | com a nuvi Tiago de Candaina, la seva mare la va besar, li prodigà | atencions | i somriures, l'amanyagà. El seu padrí, per la seva banda, li féu el | es giraven per admirar-la. Un dels oficials, veient-la acostar-se, cridà l' | atenció | dels altres: —/Mirad, qué capullo de flor\... Ell es girà i la | Candaina? Si alegria tingué el Candaina aquell dia, més en tingué ell; si | atencions | rebé ella de sa mare en aquella ocasió, més en rebé del seu padrí; i | Mila havia estat portada a la vida com una flor, envoltada d' | atencions | , d'afectes i sol·licituds, amanyagada i regalada. Mila —ell ho veia ben | benaurada per l'ocasió que se li presentava de poder dedicar-li totes les | atencions | , de demostrar-li tàcitament el seu immens amor, aquell sentiment ofegat | en una cadira, s'havia oblidat ja de Candi i ara considerava la noia amb | atenció | . Sileta era una doneta feta, i la vida havia ja imprès en ella el senyal | fulletó mostrava a la llum la seva coberta esborronadora. Ell hi fixà l' | atenció | : representava una dona amb el cabell espars, amb un infant als braços, en | Ell, des que eren ací, no l'havia mirada. Ara la considerà un moment amb | atenció | . Tal vegada no era gaire vella, com li havia semblat de primer antuvi; | i veu el seu pare. Mila, d'ençà que és ací, a penes hi ha fixat l' | atenció | , a penes l'ha vist, i ara, per primera vegada, s'adona de com ha canviat | pobres espardenyes!... Estan com jo: no poden més. La dona se la mirà amb | atenció | , cada vegada més estranyada i sentint néixer en ella un sentiment de | no volia veure-ho, i de dia en dia, contra la pròpia voluntat, la seva | atenció | —podríem dir la seva tendresa— anava endegant-se cap a la noia. Ara podia | El padrí va agafar-la sobtosament pel braç, mentre escoltava amb | atenció | darrera de la porta. —Calla! Escoltaren tots dos. Sí, a l'interior ara es | el fonamental. D'aquí que els historiadors comencessin a prestar | atenció | als fets obscurs que constitueixen la trama vertadera de la dinàmica | Ja no sé, però, si l'Enchiridion sabria retenir la nostra | atenció | : la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians —glosses i | cultural de què som, és clar, hereus, el qual sol·licita la nostra | atenció | amb el peremptori "ars longa, vita brevis" entès d'una manera | velat del meu amic. Fa temps que no visito, almenys amb veritable | atenció | , les pàgines de Dostoievski, i m'és impossible, en el simple record, | hàgiu fet. Ara: penedint-vos-en, tampoc no aconseguireu res. Pensament | Atenció | : tot pensament és un mal pensament. Perdó La cosa resulta prou clara: el | el·líptiques o aforismes concentrats, no podien ser llegits amb massa | atenció | , ni el lloc on eren fixats es prestava a afavorir-ne el paper de | i dels actors, els fets diversos tipus "ballets rosa", ocupen l' | atenció | dels lectors de la premsa mundial. Els costums —¿qui els qualificaria, | i l'home comença a practicar tot de foradets a l'os. Algú crida: — | Atenció | ! L'electrode de cauterització s'ha separat de la pacient i l'ajudant | de decòrum —el repta l'altre. Ell es queixa: —Acabarem per cridar l' | atenció | ... —A les fosques? —somriu l'home, irònic. Ha de resignar-se mentre la | me'n vaig —repeteix. Es queda sol amb la dona més jove que el mira amb | atenció | mentre ell engega l'aigua i s'estremeix sota l'impacte del doll glaçat. | enfilen els graons de tres en tres. —Em permeto de cridar-vos l' | atenció | sobre un dels vostres homes... si ho és —diu intencionadament—, que | —I no puc venir? —No. Seria massa exposat. Potser els cridarà l' | atenció | que busqui la mare. On vols que et deixi? —repeteix. —Darrera la plaça | la guàrdia, un xicot llarg i orellut que fuma ajaçat en un dels catres. — | Atenció | ! —diu el sergent. Es treu un llarg paper de la butxaca, fa una indicació | Alguna altra pregunta? —Ningú no replica—. Gràcies per la seva | atenció | , senyors —acaba l'home—. I ara els deixo a la seva inspiració. Camina | que s'atansen pel costat de les cuines. Precipitadament, fa—: Soldats, | aten... ció | ! Els tres superiors, carregats de pistoles en miniatura, simbòliques, se | tot d'una s'interromp per adreçar-se a un braç alçat que reclama la seva | atenció | . —Sí, senyor! Perdoneu... Ara ja tenim el dragó preparat i comprenc la | un imprès on deixa les empremtes digitals. Tots ho contemplen amb una | atenció | intensa, i ell mateix queda com fascinat pel capteniment del menut, una | al seu damunt, on de primer li examina els mitjons verds amb molta | atenció | , li compta les estrelles. —Quinze —diu, girant-se—. Quina badada! — | que havia seguit per obtenir la casa. Si algú se l'escoltava amb prou | atenció | , i el seu nét ho hagué de fer més d'una vegada, havia de suposar que el | xiulaven i cantaven i increpaven la gent que passava per atraure la seva | atenció | i el seu bon cor. Les veus s'entrellaçaven i produïen una dissonància | pogués opinar en matèria d'indumentària no era pas digne de la més mínima | atenció | . Temps a venir, en l'època de la seva actuació a Girona, des de | la figuera amb una estranya insistència, d'una manera tal, que cridà l' | atenció | de l'amic. Precisament per aquells dies el Narro havia estat queixant-se | canal, fet de troncs mal ajustats, quan notà alguna cosa que li cridà l' | atenció | . El pare estava ajupit dintre de l'horta, mig cobert per les plantes, i | el tros on havia sembrat les faves i endegava els solcs amb una gran | atenció | , aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i s'endevinava, també ara, | acabat de sortir del poble; però tots dos, mare i fill, ja tenien l' | atenció | en aquell soroll. Ell parava de llegir, la mare de feinejar, i, de sobte, | cosa amb què la podia acontentar. Debades la Pigadeta redoblava les | atencions | ; s'apressava a servir-la, li treia les feines de les mans. L'efecte era | perfectes, quasi rodones i es van dispersant a poc a poc... Si escolt amb | atenció | sent el bategar de les seves ales o tal vegada sent que me l'imagín | mateixa havia encarregat a cas florista de més a prop, cridaria sa seva | atenció | , tan distreta, cap a sa meva persona. Sé que el subterfugi era pobre, | i saben dur una vida discreta, sense cridar en res l' | atenció | , morts que ningú no sabrà que són morts i van a missa | gana de contemplar pel·lícules! En seguien el curs amb tota | atenció | mentre les mans anaven palpant els llocs secrets. Oh | la gent de primera classe que un topa en els ponts, només m'ha cridat l' | atenció | una senyora de mitja edat, embolicada dins d'un abric de petit |
|