×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atresorar |
Freqüència total: 170 |
CTILC1 |
salven. Cada dificultat, cada nou patiment, li semblen noves penyores que | atresora | per a la seva alegria de després, per a quan tots dos junts s'expliquin | Conegut el poder de la subconsciència, sabent ja la riquesa que | atresora | , no s'hi podia renunciar. Havien caigut els "prejudicis" ètics i | clàssics i moderns, ciències, històries, un saber universal caldria | atresorar | per a escriure com ho fan els grans! Llavors jo estava engrescat en la | després de tenir-la arreconada molts anys a la cuina, on devia haver | atresorat | el seu greix. Per amagar la seva misèria, jo la recobria amb mitja | Efectivament, la moneda metàl·lica fou una gran conquesta, car es pot | atresorar | sense que es podreixi. Es pot dividir en fraccions sense que s'alteri. Es | com qui no ho vol, els pagesos s'apoderaren de bona part de les fortunes | atresorades | pels xuetes. Diners que tornarien ben prest a mans dels ciutadans. | expedicions anyals a la Mare-Balena i de les meravelles que aquesta | atresorava | en son si! Sempre que ell feia referència als bancs de vellut, als | magatzem y vigilar la dependencia, van passarse mitja vida treballant y | atresorant | com formiguetes, dins d'aquell cau plè de cotonades rosses, ahont no | —No, no gens oblidats —replicà Estel·la.— No gens oblidats, sinó ben | atresorats | en la meva memòria. ¿quan m'heu trobat falsa als vostres ensenyaments? | darrera entrevista) que no em parlés cap més vegada d'ella. ¿Per què vaig | atresorar | aquest últim parraquet malaventurat del mantell d'esperança que havia | brevis; amb el seu lema gegantí: "Cal sumar-se incessantment" | atresora | troballes magnífiques, creant bellesa sobre bellesa, perfecció sobre | Verge Santa del Camí i dels altres objectes d'ús religiós i artístics que | atresorava | la capella, com també l'interès i vàlua dels mobles antics i documents | Les captes A cap institució benèfica que s'estimi no li és llegut d' | atresorar | riqueses ni acréixer massa els estalvis, perquè tot allò que reté ho | Monestir voltat d'horta i d'extensa vinya. Segons diuen, aquest Monestir | atresora | una riquesa immensa, puix que els monjos hi fan un vi com cap altre en el | a l'estil català, fabricar sacs. En tot havia fracassat després d' | atresorar | una milionada en pressupostos inicials i damunt de papers. Ara tenia | límits, em sembla una cosa fins immoral, t'ho confesso... Tot lo que tu | atresores | de més d'una certa mida, ho furtes als altres, als que no tenen res..."" | dissociada té lloc una mena d'etern recomençar perquè l'experiència no s' | atresora | i cadascú rep d'una manera fatal la sensació que s'ha de formar tot sol. | de l'àgio borsari, no té dret a produir més diner, perquè el diner, que | atresora | la riquesa, és una cosa morta i només el treball, que és una cosa viva, | que perdura i d'un fons càlid d'art popular; cada un dels objectes que | atresoreu | , és una mostra de les arts humils del nostre poble, arts senzilles, | materialitzada i degradada, l'aroma d'elevació i espiritualitat que | atresora | , en reserva sagrada, l'ànima femenina; exercint així aquella maternitat | acceptant de bona fe i amb lleialtat tot ço que desperten a la ment, | atresorem | més i millors veritats empíriques; veritats que no es marceixen com els | que ara l'Estat considera com a motiu d'orgull, i no sabé o no volgué | atresorar | . La futura tutela de l'imposant patrimoni artístic, històric i | sinó ni tan solament indicar la imponderable riquesa que en el social | atresora | el Catolicisme, expressada en les seves múltiples i variades obres i | i Empúries, on varen poder admirar totes les belleses artístiques que | atresoren | i aprendre a venerar-les tot considerant el valor de la intel·ligència i | com són les de ribera, és força. L'estat herbaci, molt malmès actualment, | atresora | un nombre sorprenentment considerable d'espècies, més aviat delicades i | publicitat a les belleses artístiques que el nostre temple metropolità | atresora | . Per ell és una veritable festa quan veu enaltir el valor de qualsevol | i forta, no són prou les idees i els pensaments, cal viure emocions, i | atresorar | -les en l'inconscient. I entre elles, per a formar el caràcter de l'home, | estímuls principals devien ser el simple plaer de fer-les, el goig d'anar | atresorant | notícies i textos tan suggestius, i sobretot, l'esperança de poar-hi | ell es calcaren tots els còdics mercantils de l'Etat Mitja. El còdix que | atresora | València de la cèlebre institució forma un volum de 117 fulls de | guarda paral·lelisme amb les riqueses científiques i artístiques que | atresora | , i València fins fa molt poc careixia d'una Biblioteca que, a més d'estar | contaminada als principis clars i saludables que a tothom agraden. | Atresorar | coneixements... més ens convé l'ús recte de ço conegut i après. Ociosa és | copiats de les obres mestres de l'art ojival del sigle XV que | atresora | la nostra Catalunya. | l'exercici del pastorat episcopal, com si al seu costat subconscientment | atresorés | per al futur una lliçó d'aprenentatge... És clar, parlem sense proves, | aquell Campanar que simbolisa tots los més grats recorts que'l cor | atresora | . Ditxós si en la modesta sepultura ahónt los meus morts me | instants de la seva vida". Així fou com la més veneranda relíquia que | atresorà | la Seu de Lleida durant més de cinc-cents anys, i motiu de gran devoció | l'amor, el seny, el tradicional govern del pare i de la mare que | atresoren | les virtuts de les quals són símbol magnífic el gegant i la gegantessa. | endolcida, encesa d'abnegació i d'intel·ligencia, ofrenant lo mellor que | atresoren | pel raig sublimat dels seus ulls acabats de devindre, dalint-se per tot | Qui guarda 'l poch, guarda el molt. 172. Qui vol massa | atresorar | , cull pe'ls altres y va al fossar. 173. Qui busca, troba. | solempne funció religiosa al Pí, en l'altar de la Confraría, que | atresorava | un hermosíssim reliquiari, del any 1405, que's conserva. La | de la poca valúa dels coneixements de les ciencies médiques que ha pogut | atresorar | , després d'esforsos titánics, d'un día y un altre, sol, ben sol, en un | Campanar que simbolisa tots los més grats recorts que 'l cor | atresora | . Ditxós si en la modesta sepultura ahónt los meus morts me | emperò, que quant se la fá funcionar ab l'eczacte conexement, qu' | atresora | son mecanisme, és un poderós medi pera classificar y establir | un egoista. Tan avar i tan egoista que des de feia anys i anys, per tal d' | atresorar | diners, comptava els grans d'arròs que es cruspia cada àpat i no en | de incunables y manuscrits catalans que 'l gran bibliòfil havía d' | atresorar | més tart, y treure de bell nou a la llum pública, en prova de l' alta | que la més hermosa florida d'aquell estil o gust, conegut per románich, | atresorava | pera la casa de Deu, porta del Cel y lloch de las cristianas pregarias. | que deixava rajar la seva vena de poeta, escorcollava ls codices lulians, | atresorava | coneixements filologics, i, abans de sonar el crit de renaixença, fou | mes l' us d' aquesta planta? Perque en nostre pais que tantas riquesas | atresora | , no s' ha comprés encara que 'l pagés deu poguer viure en mitx d' ellas, | donant compte dels índecs dels seus documents y dels principals datos que | atresoren | : idea que acaronava temps enrera y va comensar de posar en práctica un | ab tan gran ingeni y dolçura, que la poesía d' els seus Consells | atresora | en sí totes les delicies d' Anacreont y Cátul. L' época en que lo gran | deixava ratjar la seua vena de poeta, escorcollava els còdices lulians, | atresorava | coneixements filològics, y abans de sonar el crit de renaixença, fou d' |
|