Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
atuir V 273 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb atuir Freqüència total:  273 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

alegria, i aquesta era la casa del vell Lino del Pont, un pagès que, atuït des de molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos
la terrible confusió en què estava enfonsada d'ençà de la partença d'ell, atuïda pel dolor, no hi havia reparat. No obstant, ara, en sentir el seu padrí,
seu marit diu que a Barcelona hi ha una gran desorientació: tothom està atuït d'aquesta guerra tan llarga. Es preveu, si continua, un hivern molt dur.
sigues esquiu. Vui ésser santa; si us cal, sofriu. Golferic Mal, atueix-me; vingui el traspàs. Tu, Mort, no em negues ton bes de glaç. Reposaré
tot havia trobat satisfacció prop d'ella. Ara que la depressió que m'atuïa em revelava la meva misèria, jo començava de comprendre allò que aquella
de veure que no arribava la carta, que mai no arribaria, m'havia atuït. Què anava a fer jo a Marsella? En lloc dels braços de l'amiga, trobaria
M'exasperava la seva humilitat, el seu silenci, aquella mena de por que l'atuïa, en aquell instant precís, davant meu. La veia incapaç d'imposar-se'm, de
que encara tinc ganes de sortir a la plaça i proclamar qui ets... Mònica, atuïda per aquell inesperat recruament d'execració, va esclatar en sanglots.
en altre llengua que en polonès. El mestre d'estudi, alemany, volgue atuhir-los a vergassades; al saber-ho les mares de les infelisses criatures
i els fogosos corsers; i els qui ho suporten reculen atuïts per l'host satànica ja en ple desmai, que a penes es defensa,
l'Infern pel Paradís; no l'esperança de tastar uns goigs, ans d'atuir delícies, llevat del goig que el destruir provoca;
n'adones?, el Matí, no afectat per la fatiga que ens atueix, ja el seu camí rosaci comença, somrient. Sortim a fora;
baixesa esmentada i pugi la intel·lectualitat perquè no és l'oblid el que atueix als pobles, sinó que els pobles atuits són els que obliden i no es tornen
—no m'aniràs pas gocejant darrera fins a la mort! Segueix-me o t'atueixo aquí en aquest mateix indret!"— i vaig fer-me camí de la sala de ball cap
inesperada i les ràpides i silencioses evolucions dels criats l'atuïen. Tenia l'obscur pressentiment d'una vaga catàstrofe. Estava a punt de
atreure's a la classe obrera i als elements de la petita burgesia atuïts pel gran capital, durant els primers anys de la seva existència mena una
i malíssima que lliscava tota clandestina per l'aire gelat. Això atuí encara més el meu coratge, perquè, naturalment, vaig atribuir-la a mon
per la bandera, el futur il·lustre cap de les hosts americanes és tan poc atuït per les seves vinents grandeses i responsabilitats, que en aquest instant
però s'arriscà una vegada més. Tenia quelcom que ell cregué que ens atuïria. I digué: —Ah, senyors! veniu amb mi! Us mostraré un bell, un magnífic
que tots dos sobrevisqueu. Així doncs, reviscoleu-vos; no us deixeu atuir. Aquest parlament fou de tan bell efecte, que mon patrocinat m'estengué
de canoques mústigues. Els carbassars recorden l'esclafeig d'una boscúria atuïda per una allau, i les carbasses mostren l'impudor de llur enormitat i
les bèsties perquè ens comuniquessin escalfor i el fred de la nit no ens atuís. Però aviat tothom va ésser de parer d'anar davallant, perquè, parats, el
tant llenya al foc, ara seca, ara verda, segons convenia espavilar-lo o atuir-lo. No patiem fred, ni cap altre mal. —Qui sap alguna rondalla? —va
i soroll i trencadissa i més trencadissa. Vint homes no en podien atuir un. Mentrestant el formidable Vatualmón estava inutilitzat. Tan bon punt
sento un pes. El meu cafè amb llet, sense el paravent del diari, sembla atuït per una mena d'orfenesa. Jo em sento una mena de Robinson Crusoe,
se n'omplirà mon ànima, brandaré mon glavi, la meva mà els atuïrà!—" "Bufares tu amb ta alenada, i els colgà la mar:
i al ferezeu, i al canaaneu, i a l'heveu, i al jebuseu; els quals jo atuiré." "No adoraràs els déus llurs ni els honraràs, ni estrafaràs ninguna de
les boques del Roine, prop de Marsella. El vell marí ja no s'embarcà més. Atuït per la doble pèrdua, s'acollí al repòs de les seves arbredes. La filla
tot el món dividit entre tres, contra els vicis d'una ciutat degenerada i atuïda pel seu pes propi: lluità ell sol i, tant com una sola mà podia fer-ho,
i... (¡Déu de misericòrdia!)... veié la seva mare gitada en terra, com atuïda per la desolació... i, quasi al mateix instant, va sentir-la que gemia i
la barreja: ell pegant-li grapades a dues mans, procurant subjectar-la i atuir-la; ella fuetejant-lo amb la cua i girant-se enfurestida a mossegar-lo.
que m'ha envestit de net a net i que bons trebais m'ha donat per a atuir-la —respongué en Temme. I, trossant-se una mànega de la camisa i
un poc afeminat. El muntanyenc posava el seu braó i el seu amor propi a atuir l'adversari, a fi d'humiliar-lo en presència d'Eugènia, la qual, en veure
Innocenci no estava acostumat, i els efectes enervadors de la digestió, l'atuïen. Els peus inflats, premsats per les sabates, en petjar els alts i baixos
convençuda que obrava rectament. Ell li responia en un to amarg, d'home atuït per una pena inguarible i que no veu la raó de basquejar-se per res. Però
seu mateix pare no havia pas estat un marit fidel. Fins que el poagre va atuir-lo, no deixà de tenir tripijocs galants amb tota mena de dones. I Eugènia
un pagès fet i dret, intel·ligent i astut. Havia substituït el seu pare, atuït pels anys. Actuava com a majordom de l'amo Aspriu i, ultra això i que era
del foraster. Un d'ells aguantava la teiera abrandada i un altre anava atuïnt els ocells enlluernats a cops de pala. Duien el barretinot erecte i
terra eixerreïda s'esquerdava i arbredes i boscos semblaven capgirats i atuïts per aquelles ratxes impetuoses i ardents. Els caçadors no tenien pas
aquells moments, i fora del món, per la decadència i el cansament que l'atuïen, li restava la missió de subjectar, als principis de les ciències del
prop, que els semblava impossible veure's amb vida. El fred i la fam els atuïa, i després de la lluita terrible que havien hagut de sostenir amb la mar
Pelai va fer que sí, i es quedà amb el cap baix com si també a ell l'atuís el pes d'aquesta desgràcia. Abraçada fortament amb la senyora Isaura,
però que posaria davant de la porta una creu de fulla de palmó que atueix els mals esperits i només deixa passar els bons, que ben vinguts siguin.
cap garantia. Amb la salut ja minada, una tragèdia familiar acabà d'atuir-lo: la pèrdua del seu gendre, l'aviador civil Marian Foyer, caigut en
ni en les seves empreses ni en les seves obres. No es deixava, tanmateix atuir, sinó que la injustícia amb què de vegades era tractat, es convertia per
dins d'ell, mentre que ara es debat en una lluita que tal vegada atuïria a d'altres de molts més forts; Tristany prepararà unes oposicions amb el
vi, les disputes a la platja, la consciència de llurs mancaments, més que atuïr-los havien covat dintre d'ells una irritació que s'havia mantingut sorda
sí! som en un cementiri. El foc, però, és més fort que tota altra cosa. Atueix l'esma; m'enfonso més pregonament, encara, sota el taüt; ell m'ha de
camarada. Això no ha de passar mai més! El sol ens arriba de biaix. Estic atuït per la fatiga i la fam. L'ahir em sembla una boira; ja no tinc esperances
ferida de mort? Tot ho havia suportat, tot; cops darrera cops, sense atuir-se; però aquella mort el desfeia, i hauria volgut que fos també la seva!

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »