×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avar |
Freqüència total: 596 |
CTILC1 |
sabia a qui donar. Pertany a un devot d'aquest sant, un home ric i molt | avar | . No te n'estranyis —afegí, davant la mirada de Tino Costa— el món és ple | , m'emporto el sant. —Què necessites? —Doni'm el que vulgui. Vostè no és | avar | ni, desgraciadament, devot de sant Francesc. —No diguis | però projectada sobre les coses —sobre la terra— i no sobre els diners. L' | avar | , en canvi, es concentra en el "diner": en allò que el diner és en si | Però, pocs o molts, aquests cabals no sortiran mai de les mans de l' | avar | : ell és un "agarrat". I la seva resistència a desprendre's dels diners, | d'aquest moment, en un àmbit d'economia primària, de permuta directa, l' | avar | em sembla inintel·ligible. Ni tan sols el sabríem concebre en les | metàl·lica i de metall preciós, allò que promourà el vici. Per a l' | avar | , el diner no és un instrument d'adquisició o de domini, ni un | . I és això, or i plata, i or i plata en moneda concretament, el que l' | avar | vol posseir. En moneda: perquè això suposa per a ell la suprema garantia | ignominiosos. L'un tret i l'altre tendeixen a destacar en la figura de l' | avar | unes facetes primordialment susceptibles de ser explotades en una | un personatge de l'Aululària de Plaute, referint-se a l' | avar | Euclió. I, descendent en línia recta d'Euclió, l'Harpagon de Molière, a | com a més "específic" de l'avarícia el patètic fervor amb què l' | avar | "tracta" els seus diners. Aquesta és la nota diferencial de la figura. | . Si no se'ls ha de gastar, els diners, ¿què voleu que en faci, l' | avar | ? Mirar-los i tocar-los amb aquella "delectació morosa" que censuren les | mirada extàtica, s'enlluerna davant el munt de lluïsos refulgents, és l' | avar | per excel·lència. I trobo ben significatiu —tornant ara al punt de | ara al punt de partida d'aquesta nota— que papà Grandet sigui l'últim | avar | vertader que registra la literatura moderna. Grandet viu en una | —primer terç del segle XIX— en què ja no resultava fàcil ser | avar | . La seva fortuna, bàsicament, està constituïda per immobles, hipoteques, | de l'or de la noia —monedes triades, fermes— era la gran festa de l' | avar | . Això encara era factible en temps de Grandet: no ho seria tant a mesura | valor fiduciari, ¿quina possibilitat de gaudi sensual li queda ja, a l' | avar | ? Cal convenir que també deu fer goig, una bona pila de bitllets; però | frustrada en l'aspecte més delicat. També els bitllets són "diner": l' | avar | no posa això en qüestió. Només que són uns "diners" desproveïts de | tangible de l'amant. És evident que encara podem imaginar-nos el vell —l' | avar | , ens el representem sempre vell, segons mana el tòpic— de faccions | de referències simbòliques. Nombres i firmes: això és tot. ¿I es pot ser | avar | encara, en aquestes condicions? Ho dubto. En tot cas, donant per fet que | som envejosos, pagans, inclinats a l'obscenitat jocunda, racionalistes, | avars | , xerraires, alegres i llibertins, litigants, i vivim dividits en petites | anys de la seva vida que no van deixar cap rastre en ell. No va ser | avar | ni pròdig i una feliç acceptació dels plaers de la vida el va fer | de primera, a l'odiada i estimada casa de Mestre Frigola, l'home més | avar | i més fals de tot Cervera, que ja és com dir la pura entelèquia de | i alguna cosa més, però no passava d'això. Era guardador —tirant i tot a | avar | — i conservaria el patrimoni i encara augmentat. Per aquest costat no hi | li vetllaria el son, acaronant-li la imatge amb l'esguard, curull i | avar | de tanta bellesa. Mentre comprov que la felicitat té per a mi ja gust de | Tots ells solien viure dissipadament durant la joventut i es tornaven | avars | i virtuosos a la vellesa; és el procés de les persones equilibrades. I | una especial grandesa en tot el que els feria. La poetessa, malgrat esser | avara | , hauria preferit perdre doblers a disgustar la baronessa de Bearn, que | En noia i noia distingim projectes d'ànima mortal i | avara | de temps i de món. No s'admeten canvis, ni em val | No, però tinc terres a l'Havana. Les destrals dels | avars | . Les ganivetes dels homes i les dones. Rera el | no es gasta ni es deixa anar tota en l'acció com un home; és més | avara | i més previsora; dins dels plecs de la seva pell arrugada, té la bona fe | La nostra amor de pare torna més gran, ensems que més | avara | d'efusions, a mida que els nostres fills avancen en | No pas en el sentit de fer confidències d'episodis reals —en Pla n'és ben | avar | — sinó per parlar posant-hi el que són i porten a dintre. Ara Gaziel ho va | les dones en el rall, t'amorraves, i ferm, sobre la terra | avara | . I no n'hí havía prou del día. I qu'hí fá que s'haji fos el sol | Milne Edwards ha expressat bé, la naturalesa és pròdiga en varietat, però | avara | en innovació. Per què, en la teoria de la creació, hauria d'ésser així? | veure clarament per què la naturalesa és pròdiga en varietat, per bé que | avara | en innovació. Però ningú no pot explicar per què això ha d'ésser una llei | frares, bisbes, papes (tots d'entre el grup dels benestants); mentre que, | avara | dels seus trets, cap no n'adreça als de l'altre grup, entre els quals el | llur part en la història de les passions. Grandet, ¿hauria pogut ésser | avar | (literàriament parlant), sense els seus trossos de candela, els seus | i tenim por que, el poc que tenim, ens ho robin. I aleshores ens tornem | avars | de nosaltres mateixos; com tots els avars, tenim els altres per uns | robin. I aleshores ens tornem avars de nosaltres mateixos; com tots els | avars | , tenim els altres per uns presumptes lladres, i qualsevol soroll ens fa | al món i viure i morir obscurament, llargs de feina i curts de paraula, | avars | d'esplai i d'alegria, retalladors de lleure i de despesa, tancats a tot | minaire en les entranyes de la terra, a fi d'arrencar-li els tresors que | avara | guarda, així en el secret del món furga l'home, dalerós de treure | la mà a l'almoina del passant indiferent, que dóna la moneda, però és | avar | de la paraula afectuosa que la faria de bon acceptar, fins que la mort, | de serp, que espunta l'escoda més ben trempada. Terra escassa, pobra i | avara | , de regadiu quan plou, i ai si una setmana se n'oblida, que tot clama de | pera ell i no més que pera ell; mentres que l'home que no du pressa no és | avar | de cortesia i fa la vida més agradosa als que tenen la sòrt de | art, i el naixement de la forma, i veu tanta cosa entrevista, que s'és | avar | de veure-n més, i ja, aquell baixar al cor de la pedra, té una reducció | per la presumpció i per l'enveja. Si em caso, Hermas, amb una dona | avara | , no m'arruïnarà; si amb una jugadora, podrà enriquir-se; si amb una sàvia, | dels seus defectes i es mostra al contrari per sos mals indrets, que és | avar | , que és massa negligit en el seu ajustament, aspre en les seves | costejada per l'Ajuntament de Barcelona. El senyor Sagarra, però, no és | avar | de la seva ciència, i dóna molt més del que no promet. Aquest volum té | fruhirne secretament devant dels altres, ab la perversa satisfacció del | avar | que's contempla'l seu amagatall tot fentse'l pobre. Y axò bastà per que | un tresor. Ben sovint són més pobres que'ls pescadors de peix, talment és | avara | la mar de les seves petites branques rojes. Mes, entre mig del poble, són | : —Vaja, estigueu bonets. —Que no us hi canseu massa. Comentaris a fora: — | Avars | ! —Ganyosos! —Gallefes! Restà el nou matrimoni sol. Laia s'atansà a un |
|