Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i t'	avorriria	. Val més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó, contra tots
jo, en aparença de grat, embridant la molèstia, perquè aleshores m'	avorria	—i persevero en el tedi i, en resum, em detesto— feroçment i àdhuc
i senyors, passin-ho bé. Sota els calçats o enllà d'enllà, una gent que s'	avorreix	més que vostès m'espera per acollir-me i barrejar-me oblit endins, gota
que es deu al geni. Algun cop, en els escassos moments que al meu torn m'	avorreixo	, m'intranquil·litza, els seré franca, com un escrúpol de recança per no
aquesta imbecil·litat que ens envia imatges i sorolls a distància, m'hi	avorreixo	i, després, al llit, per no dormir-hi. Gens, t'ho asseguro, ni
escrita al mateix temps: La veritat és que no tinc ganes de tornar, que m'	avorreixo	a casa i que tant se me'n dóna la meva casa i el meu nom. I no precisament
vida eterna. Des de l'immens avorriment que l'ofegava —com de petits ens	avorrim	en els immensos visitons que els grans organitzen— intentava
—L'anomenava així, pel malnom, encara que es tractés del seu pare. —Deu	avorrir	-se. Deixa'l anar. Ell no s'adonava de res; mirava i tornava a mirar l'
oblidada, com si jo mateixa, no solament es meu homo, també m'hagués	avorrit	. Vaig recobrar moltes coses que havia perdut: es gust de conversar amb
profunda i de mal trobar. La cova de Baixa-i-mira, que jo en dic... ¿T'	avorreixes	, àngel? Quer· Ai, Caín, Caín! Els diumenges et fan més mal que
que a Palma les persones decents ja no es divertissin. El camp l'	avorria	, si no era com a fons per a dinars i tes amb molta de gent. Altre temps
sabia greu nomenar hereva universal Na Remei, les melositats de la qual l'	avorrien	. No decidint-se a fer un testament nou, desitjava almenys escamotejar-li
anul·lada i que li prohibien abordar qualsevol altre tema començaven a	avorrir	-se i a trobar que la poetessa no deia res de nou: fins a tal punt
joves que llegissin el Quixot o la Bíblia, els feien	avorrir	per sempre la literatura. La seva actuació social, quan no resultava
ni la quarta part de públic que el marquès. La neboda Maria Antònia l'	avorria	, les blaiures de Na Remei se li indigestaven; tots els parents eren
d'inhumà. I, després, les seves maneres irreprotxables acabaven per	avorrir	o per ofendre. Quan la tia Obdúlia, deixant-se dur per la imaginació,
Ara entrem a l'escenari de la res. Oh, m'	avorreix	tant de descriure els llocs on no voldria viure que
D'algun recurs eren les misses, oh però, oh, com m'	avorreix	un agrumollament espès de família tota carca!
Una bondat encara la confon d'excusa, i diu: Com m'	avorreixo	. I el senyor, en sentir que el millor membre seu era avorrit,
Ernestina! Tant se val! Ernestina. Ja em faig càrrec que m'	avorreixes	, que em tens odi, Víctor, però jo també estic passant una pena molt
que la presència de vostè emocionés fortament a Ernestina. Llavors, o l'	avorreix	molt, o l'estima molt. Hum, Víctor! No crec gaire en l'odi entre vostès.
[(Amatenta.)] Estic nerviosa. La son no em vol pendre. M'	avorreixo	, Víctor. Dorm l'Ernestina? Víctor. [(Contrariat.)] És
Mirem els ous? vaig dir. —No, va dir la mare d'en Quimet, potser els	avorririen	. Els coloms són molt gelosos i no volen forasters. XXIII Al cap
passat res. Ho havia d'acabar. I en comptes d'espantar els coloms perquè	avorrissin	les cries, em vaig posar a prendre'ls els ous i a sacsejar-los amb fúria.
la seva dona al golf, ell s'estirava escoltant com cantaven els ocells i	avorrint	-se com una ostra. Com cada matí, el Baró de Falset s'havia llevat a
fos home de molt temperament. Les dones el distreien, perquè Bobby s'	avorria	molt, i amb les dones, de passada, evitava el tenir d'enraonar: les
amb una certa fantasia innocent, sense adonar-se que moltes vegades	avorria	la dona, i se'l tolerava com es tolera una criatura que a més a més
neteja— la tia Paulina passava uns drames terribles; s'engelosia d'una i	avorria	l'altra. Les minyones l'explotaven, l'atabalaven, li omplien les orelles
anava carregat d'espatlles, i això el feia semblar petitó; els ulls se li	avorrien	sota unes celles peludíssimes i desmaiades, i el bigoti —el més blanc i
dintre el primer senyor de Lloberola, o el segon —és igual— es deuria	avorrir	espantosament. Ben mirat, no deurien ésser bons per a res, no deurien
de l'"Eqüestre" es separaven d'ell. Alguns cops es passava les tardes	avorrint	-se tot sol en un cafè de barri. El testament de don Tomàs va posar en
tant al viu, tant pres a la valenta. I a més a més, amb ell sol ens	avorriríem	... Què en vols fer d'un home sol... —¿En plan exclusivament de
discretes, perquè trobo que amb els homes puc parlar de tot, i no m'	avorreixo	com amb les meves amigues íntimes; he aconseguit que algun home,
cosines freqüentessin nuclis de divertiment poc distingits, les noies s'	avorriren	moltes estones, però varen desconèixer el fregadís de xicots plebeus que
mi; us explicaria cada història de confessionari, que no us vagaria pas d'	avorrir	-vos. —El greu que em sabia de tornar a casa! —es lamenta la noia,
la seva vinguda era per casar-se amb Beatriu, la neboda pobra, aquella "	avorrida	" insignificant que només feia que amagar-se pels recons de la casa, amb
misèria teva, que m'has bescantat; has fet que el meu marit m'acabés d'	avorrir	i faràs que em llancin d'aquest poble de sants, com una empestada. Però
de prop aquella dehesa, sense jamay gosar á parlarli, envejant,	aborrint	gelós als atrevits que profanavan lo seu camerino, per ell
creador, lo sentiment creador son privilegis qu' avassallan, y 'l vassall	aborreix	sempre al senyor per noble y gran que aquest sia. Al cap y á la fí lo
boja pera caure després en dolorosas melangías que partían l' ánima,	aborrint	avuy la persona que l' endemá volía á son costat, unas voltas mostrant
me. Rumiar. Recitar versos. Somriure. Burlar-me de mi mateix. Enrabiar-me.	Avorrir	-me. El que no puc fer és sortir ni sopar. Ningú no hi ha pensat, en
son únich preuhat tresor, fins m' arrencaría 'l cor y al meu pare	aburriría	. Timb· L' amor de filla t' ofusca. Julia. Potser sí,
la vida! Perdó, pare meu. Miréu com sa ilusió destruheixo y per vos, fins	aborreixo	al que 'm robaba 'l cor meu. Timb· ¿No creus fidel mon amor?
criminal donant mon amor al home que sa mort haurá causat? ¡Oh, no! Jo t'	aburriría	, si avants no hagués alocat: Sería fatál, horrible. Timb· M'
per son escláu á un francés que la ceguera en un instant ha curat, y	aborreix	ab tot son ódi á tots los vostres tirans; que conti ja ab mos esforsos,
Tant de bó que ho cumpliu. Mes temo á voltas que á sos fills	aborreix	la ingrata fera que destrossa los somnis de ventura, y son hermós
Julia. Aparteuvos. Roch· Jamay. Julia. Vos	aborreixo	. Roch· Per qué encara m' aguanta avuy la terra. Escena
la fàbrica; tu, per un quant temps, resignada a viure en aquesta casa que	avorreixes	: després reprendrem la rutina conjugal: un fill de tant en tant i
havia mosques. Argos no era més que una petita ciutat de províncies que s'	avorria	indolentment al sol. L'endemà i els dies següents vaig pujar amb tots els
el gust per la mort. Els habitants de la ciutat no van dir res perquè s'	avorrien	i tenien ganes de presenciar una mort violenta. Van callar, doncs, quan

Pàgina 1 (de 38)

50 següents