×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb avorrir |
Freqüència total: 1858 |
CTILC1 |
flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i t' | avorriria | . Val més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó, contra tots | jo, en aparença de grat, embridant la molèstia, perquè aleshores m' | avorria | —i persevero en el tedi i, en resum, em detesto— feroçment i àdhuc | i senyors, passin-ho bé. Sota els calçats o enllà d'enllà, una gent que s' | avorreix | més que vostès m'espera per acollir-me i barrejar-me oblit endins, gota | que es deu al geni. Algun cop, en els escassos moments que al meu torn m' | avorreixo | , m'intranquil·litza, els seré franca, com un escrúpol de recança per no | aquesta imbecil·litat que ens envia imatges i sorolls a distància, m'hi | avorreixo | i, després, al llit, per no dormir-hi. Gens, t'ho asseguro, ni | escrita al mateix temps: La veritat és que no tinc ganes de tornar, que m' | avorreixo | a casa i que tant se me'n dóna la meva casa i el meu nom. I no precisament | vida eterna. Des de l'immens avorriment que l'ofegava —com de petits ens | avorrim | en els immensos visitons que els grans organitzen— intentava | —L'anomenava així, pel malnom, encara que es tractés del seu pare. —Deu | avorrir | -se. Deixa'l anar. Ell no s'adonava de res; mirava i tornava a mirar l' | oblidada, com si jo mateixa, no solament es meu homo, també m'hagués | avorrit | . Vaig recobrar moltes coses que havia perdut: es gust de conversar amb | profunda i de mal trobar. La cova de Baixa-i-mira, que jo en dic... ¿T' | avorreixes | , àngel? Quer· Ai, Caín, Caín! Els diumenges et fan més mal que | que a Palma les persones decents ja no es divertissin. El camp l' | avorria | , si no era com a fons per a dinars i tes amb molta de gent. Altre temps | sabia greu nomenar hereva universal Na Remei, les melositats de la qual l' | avorrien | . No decidint-se a fer un testament nou, desitjava almenys escamotejar-li | anul·lada i que li prohibien abordar qualsevol altre tema començaven a | avorrir | -se i a trobar que la poetessa no deia res de nou: fins a tal punt | joves que llegissin el Quixot o la Bíblia, els feien | avorrir | per sempre la literatura. La seva actuació social, quan no resultava | ni la quarta part de públic que el marquès. La neboda Maria Antònia l' | avorria | , les blaiures de Na Remei se li indigestaven; tots els parents eren | d'inhumà. I, després, les seves maneres irreprotxables acabaven per | avorrir | o per ofendre. Quan la tia Obdúlia, deixant-se dur per la imaginació, | Ara entrem a l'escenari de la res. Oh, m' | avorreix | tant de descriure els llocs on no voldria viure que | D'algun recurs eren les misses, oh però, oh, com m' | avorreix | un agrumollament espès de família tota carca! | Una bondat encara la confon d'excusa, i diu: Com m' | avorreixo | . I el senyor, en sentir que el millor membre seu era avorrit, | Ernestina! Tant se val! Ernestina. Ja em faig càrrec que m' | avorreixes | , que em tens odi, Víctor, però jo també estic passant una pena molt | que la presència de vostè emocionés fortament a Ernestina. Llavors, o l' | avorreix | molt, o l'estima molt. Hum, Víctor! No crec gaire en l'odi entre vostès. | [(Amatenta.)] Estic nerviosa. La son no em vol pendre. M' | avorreixo | , Víctor. Dorm l'Ernestina? Víctor. [(Contrariat.)] És | Mirem els ous? vaig dir. —No, va dir la mare d'en Quimet, potser els | avorririen | . Els coloms són molt gelosos i no volen forasters. XXIII Al cap | passat res. Ho havia d'acabar. I en comptes d'espantar els coloms perquè | avorrissin | les cries, em vaig posar a prendre'ls els ous i a sacsejar-los amb fúria. | la seva dona al golf, ell s'estirava escoltant com cantaven els ocells i | avorrint | -se com una ostra. Com cada matí, el Baró de Falset s'havia llevat a | fos home de molt temperament. Les dones el distreien, perquè Bobby s' | avorria | molt, i amb les dones, de passada, evitava el tenir d'enraonar: les | amb una certa fantasia innocent, sense adonar-se que moltes vegades | avorria | la dona, i se'l tolerava com es tolera una criatura que a més a més | neteja— la tia Paulina passava uns drames terribles; s'engelosia d'una i | avorria | l'altra. Les minyones l'explotaven, l'atabalaven, li omplien les orelles | anava carregat d'espatlles, i això el feia semblar petitó; els ulls se li | avorrien | sota unes celles peludíssimes i desmaiades, i el bigoti —el més blanc i | dintre el primer senyor de Lloberola, o el segon —és igual— es deuria | avorrir | espantosament. Ben mirat, no deurien ésser bons per a res, no deurien | de l'"Eqüestre" es separaven d'ell. Alguns cops es passava les tardes | avorrint | -se tot sol en un cafè de barri. El testament de don Tomàs va posar en | tant al viu, tant pres a la valenta. I a més a més, amb ell sol ens | avorriríem | ... Què en vols fer d'un home sol... —¿En plan exclusivament de | discretes, perquè trobo que amb els homes puc parlar de tot, i no m' | avorreixo | com amb les meves amigues íntimes; he aconseguit que algun home, | cosines freqüentessin nuclis de divertiment poc distingits, les noies s' | avorriren | moltes estones, però varen desconèixer el fregadís de xicots plebeus que | mi; us explicaria cada història de confessionari, que no us vagaria pas d' | avorrir | -vos. —El greu que em sabia de tornar a casa! —es lamenta la noia, | la seva vinguda era per casar-se amb Beatriu, la neboda pobra, aquella " | avorrida | " insignificant que només feia que amagar-se pels recons de la casa, amb | misèria teva, que m'has bescantat; has fet que el meu marit m'acabés d' | avorrir | i faràs que em llancin d'aquest poble de sants, com una empestada. Però | de prop aquella dehesa, sense jamay gosar á parlarli, envejant, | aborrint | gelós als atrevits que profanavan lo seu camerino, per ell | creador, lo sentiment creador son privilegis qu' avassallan, y 'l vassall | aborreix | sempre al senyor per noble y gran que aquest sia. Al cap y á la fí lo | boja pera caure després en dolorosas melangías que partían l' ánima, | aborrint | avuy la persona que l' endemá volía á son costat, unas voltas mostrant | me. Rumiar. Recitar versos. Somriure. Burlar-me de mi mateix. Enrabiar-me. | Avorrir | -me. El que no puc fer és sortir ni sopar. Ningú no hi ha pensat, en | son únich preuhat tresor, fins m' arrencaría 'l cor y al meu pare | aburriría | . Timb· L' amor de filla t' ofusca. Julia. Potser sí, | la vida! Perdó, pare meu. Miréu com sa ilusió destruheixo y per vos, fins | aborreixo | al que 'm robaba 'l cor meu. Timb· ¿No creus fidel mon amor? | criminal donant mon amor al home que sa mort haurá causat? ¡Oh, no! Jo t' | aburriría | , si avants no hagués alocat: Sería fatál, horrible. Timb· M' | per son escláu á un francés que la ceguera en un instant ha curat, y | aborreix | ab tot son ódi á tots los vostres tirans; que conti ja ab mos esforsos, | Tant de bó que ho cumpliu. Mes temo á voltas que á sos fills | aborreix | la ingrata fera que destrossa los somnis de ventura, y son hermós | Julia. Aparteuvos. Roch· Jamay. Julia. Vos | aborreixo | . Roch· Per qué encara m' aguanta avuy la terra. Escena | la fàbrica; tu, per un quant temps, resignada a viure en aquesta casa que | avorreixes | : després reprendrem la rutina conjugal: un fill de tant en tant i | havia mosques. Argos no era més que una petita ciutat de províncies que s' | avorria | indolentment al sol. L'endemà i els dies següents vaig pujar amb tots els | el gust per la mort. Els habitants de la ciutat no van dir res perquè s' | avorrien | i tenien ganes de presenciar una mort violenta. Van callar, doncs, quan |
|