×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb axioma |
Freqüència total: 614 |
CTILC1 |
de la cultura catalana. Tots donem com a suposades, talment com un | axioma | , l'existència d'una cultura catalana, axioma que fonamenta la nostra | a suposades, talment com un axioma, l'existència d'una cultura catalana, | axioma | que fonamenta la nostra manera de ser com a poble i com a nació. | aquest és bo per a una reflexió epistemològica sobre el contingut dels | axiomes | que constitueixen la base del nostre sistema. Comencem. D'antuvi, el | constitueixen la base del nostre sistema. Comencem. D'antuvi, el mateix | axioma | , ¿és quelcom més que una expressió lingüística? El sintagma "cultura | per a manipular-los. Perquè vivim en un univers de signes. Això és un | axioma | . En un sistema de sistemes de signes. El nostre univers de signes és la | lliçons del passat. I això no és tan sols per docilitat secreta a l' | axioma | que la Història és la mestra de la vida, sinó per alguna cosa més. Algun | no s'enlairaria tant pel damunt de la de la resta dels animals. [Els | axiomes | i els principis fonamentals de la ciència experimental] La clara | és donat en forma d'experiències particulars a la ment, de manera que l' | axioma | no és veritat perquè així el concebem, sinó que el concebem així perquè | per unes mateixes condicions, així també és universal i impersonal l' | axioma | amb el qual totes elles són designades. D'això es deriva que, en procedir | que, en procedir a la inversa de com va procedir-se en l'elaboració de l' | axioma | , si descendim a la revisió dels particulars, no podem trobar un sol cas | afirmacions raonades, el que hi trobem és un gest de llibertat. És un | axioma | que la llibertat és indispensable per a l'artista. Però quan la voluntat | "Això de que la natura sempre té raó —va dir— passa com un | axioma | tan inconcús, com una veritat tan incontrovertible, que ho pren tothom | per a un Girona no està malament...! Després d'haver formulat aquests | axiomes | , el senyor Colomines, enriolat, es fregà nerviosament les mans. La botiga | més exasperant que us pugueu imaginar, de dir, en defensa de la virtut, | axiomes | convincents i finals,— ja us faré avinent el que heu de dir a Josep. Ací | i "melos"). Vaig a exposar-vos ara, molt succintament, la teoria dels " | axiomes | " aristotèlics, que tant influí en el meu primer sistema. Els principis | dels quals parteixen les demostracions, són de diverses menes, i els | axiomes | constitueixen només una d'aquestes espècies. Existeixen, en principi, les | només una d'aquestes espècies. Existeixen, en principi, les tesis i els | axiomes | . Les tesis es divideixen en dues menes: per una part cal comptar, sota el | posició d'existència en la definició estrictament dita. La teoria dels " | axiomes | " aristotèlics crea la ciència de l'ésser en tant que ésser, la qual, en | (Metafísica). El pensament lluminós d'Aristòtil ens afirma que els | axiomes | expressen en llur fons la relació de l'ésser en tant que ésser envers ell | i més elemental propietat de l'ésser en tant que ésser. La teoria dels | axiomes | , distinta de la de les definicions, és molt més propera a aquesta del que | o divina els ritmes de la vida inferior o humana. Heus ací un | axioma | ritmològic: no és la matèria la que emmotlla l'esperit, sinó l'esperit el | occident), pot també ésser escrita amb una x. Ex.: | axioma | , màxima, òxid, hexàmetre, flexió, complexió, connexió, reflex, convex, | suposa premisses i aquestes deriven al cap i a la fi d'uns quants | axiomes | primitius i indemostrables. Llur única garantia es la immediatesa amb què | fonament racional. D'aquí es segueix que tothom ha tingut sempre per un | axioma | de cap manera refusable, que els drets de l'home brollen de les | sinó precisament que les seves arrels perceptives descansen en aquell | axioma | del clàssic —que el nostre Maragall nostrava, al seu torn, dient | evolucionar; és a dir, no admet el costum contra llei. Un dels més antics | axiomes | jurídics, proclamat ja pel Dret romà, és que la lletra mata i l'esperit | introducció. § 55 Teoria general de l'axiomàtica I. | Axiomes | -teoremes. Conceptes primitius i derivats. El mètode axiomàtic consisteix | ciència a axiomatitzar pertanyen a dos grups, A, T. A) | Axiomes | : prop. de les quals partirem i que acceptem sense demostració. | demostració. T) Totes les altres prop. han d'ésser deduïdes dels | axiomes | , mitjançant cadenes de deduccions, segons els mètodes lògics, i | segons els mètodes lògics, i s'anomenen teoremes. Per als sistemes dels | axiomes | cal exigir: 1 a) Els axiomes han d'ésser suficients per a | teoremes. Per als sistemes dels axiomes cal exigir: 1 a) Els | axiomes | han d'ésser suficients per a poder-ne treure tots els | per a poder-ne treure tots els teoremes. 1 b) Els | axiomes | han d'ésser compatibles, això és, no mútuament contradictoris. | això és, no mútuament contradictoris. 1 c) Els | axiomes | han d'ésser en nombre mínim, o només els necessaris per a la | és secundària. II. Interpretacions d'un sistema d' | axiomes | . Interpretació explícita. Els conceptes primitius posseeixen un contingut | símbols lògics. Aleshores s'anomenen constants extralògiques. Els | axiomes | o teoremes formulen propietats d'aquests conceptes primitius i dels | explícitament intel·ligible. La interpretació explícita d'un sistema d' | axiomes | (A S) equival a la subordinació dels axiomes als conceptes, del judici al | explícita d'un sistema d'axiomes (A S) equival a la subordinació dels | axiomes | als conceptes, del judici al concepte. Interpretació implícita. Els | primitius no posseeixen cap significació intrínseca, independentment dels | axiomes | : aquests són els elements primaris de la ciència, els conceptes són | de la ciència, els conceptes són qualsevol entitat que satisfaci els | axiomes | . No posseeixen, doncs, sinó una definició implícita. Podem comparar els | No posseeixen, doncs, sinó una definició implícita. Podem comparar els | axiomes | a un sistema d'equacions: els valors de les incògnites (els conceptes | primitius) són determinats pel sistema total d'equacions lògiques ( | axiomes | ). Segons el nombre i la naturalesa dels axiomes, els conceptes primitius | d'equacions lògiques (axiomes). Segons el nombre i la naturalesa dels | axiomes | , els conceptes primitius restaran definits unívocament (existirà un sol | o bé una munió diversa d'objectes els emplenarà igualment. El sistema d' | axiomes | admetrà aleshores moltes interpretacions conceptuals. El concepte | defineix un sol concepte lògic explícit, característic del sistema d' | axiomes | en tant que un tot lògic determinat. Aquest concepte propi de cada A S | amb P, Q, R... relacions. Apleguem ara amb & tots els | axiomes | de l'A S considerat: la definició del concepte explícit | S (©) l'expressió lògica formada, unint amb & tots els | axiomes | del sistema. Per exemple: el concepte explícit del sistema axiomàtic de | tres conceptes fonamentals de Peano, zero, nombre i següent. Al sistema d' | axiomes | de la topologia correspon com a concepte total característic (del qual | indicat. III. Propietats lògiques d'un sistema qualsevol d' | axiomes | . Models i conseqüències. Si © és satisfeta, això és, dóna una | contradictòria (©). I un A S serà contradictori en els seus | axiomes | si posseeixen una conseqüència contradictòria, és a dir, si amb | amb h també és demostrable ©, tot sortint dels mateixos | axiomes | . En cas contrari, A S s'anomena no-contradictori. És clar que, si |
|