Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
baix A 14061 oc.
baix AV 5983 oc.
baix M 1055 oc.
baix PO 2731 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb baix Freqüència total:  23830 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

munt les diverses i rares sorts. I tu, Àtropos, que ets la més baixa de nosaltres i sembles la més vella, desenrotlles sobre l'esfera del món
perquè n'han esgotat, com molts escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot en ordre. Més amunt, he examinat els cursos del Styx, del
desplau. Per què almenys no et pentines? Temo que enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt abans de deslliurar-te, jo sabia els
que t'és i et serà altrament, sense excuses, interdita." "Pel cap baix l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada disbauxa.
el sior Iove", va decidir la dida. I es va asseure en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un suau xim-xim. Eros Apunta i
"Si no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa.
no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa. He
i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de
coneixença en traginen. I ningú no hi té res a dir, si no és en veu baixa." "I això?", assenyalava la meva àvia. "Això, misèries. Es tapen
un meravellós secret. Quietud, sense soroll, acostin-se, els el diré baixet, perquè la competència professional no se n'aprofiti. M'escolten bé, amb
non odo la tua voce sonar\... Leopardi /(Le Ricordanze)\. A la part baixa de Santa Maria, passada l'església, alguns carrers més endintre, vivia
un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la
Maria, i jove encara, havia donat ja proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a penes s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja
puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran
Santo adquirí la hisenda. Era constituïda per una zona d'horta a la part baixa, regada per les aigües del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles
al gra. La finca era situada enmig d'un paratge solitari de turons baixos, allunyat de tota població i amb una masia mig enderrocada, que parlava
s'eixamplava cap a remotes llunyanies. Bandades de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i allà algun esparver solitari planava sobre els
entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres barraques, allà baix, prop del mar, al final dels pasturatges. Molts d'ells no havien anat una
molt mogut, corejat pels assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs
de l'acordió, tocat per les àgils mans de l'hereu, i tots cantaven en veu baixa, Mila s'havia parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia posat a
ací. —Repetí, encara: —Que bonica ets, Mila— i ho féu en veu més baixa encara, com en un murmuri, en un to càlid i tremolós, allí mateix,
arrapat encara a la seva ànima, la privava de parlar. Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa sobtada,
plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta baixa, s'hi instal·là amb la seva filla i es dedicà a l'ensenyament i a donar
ulls fins a ell interrogatiu i torbat. "No —afegí ell, aleshores, en veu baixa i esforçant-se per somriure—; no he matat ningú encara." L'ancià
la seva ànima: tot el que posseïa. Tancava els ulls i la cridava en veu baixa, dolçament: "Mila, estimada meva... Mila..." Després hauria sortit en
aquella follia progressiva. Les veïnes la miraven i comentaven en veu baixa; totes les converses, aquells dies, giraven sobre el mateix. La mestressa
ha dit la teva mare? Mila, agafada al braç d'ell, es posà a cantar en veu baixa: —Si em pega, com si no em pega, jo a la plaça vull anar,
comprar-li ell també la mercaderia. Parlà amb la noia un moment en veu baixa, mentre ella dirigia mirades freqüents i esglaiades al vell xarlatà. A la
presència allí, el seu turment? "Mila, estimada...", murmurava en veu baixa, i tornava a mirar i a passar. Ell l'hauria cercada per totes bandes en
el seu desig; la veié com tancava, i un moment després la sentia a baix que obria la porta. Ell mirà amunt i avall del carrer i avançà cap a
el tall de les quals, tot just esmolat, llançava reflexos de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de les pedres dels nois—
esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de vestit —se n'havia posat un de
I Mila se li llançava al coll i el petonejava, mentre ell en veu baixa acabava la cançó: s'arrenca el fus i la filosa, li venta un cop
sobre el front —una innocent coqueteria—, i cantar, cantar en veu baixa per l'alegria que vessava del seu cor, i contagiar-los tots amb la seva
Pronuncià aquestes últimes paraules quasi amb angoixa, en veu més baixa. Féu una pausa i continuà: "Un dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo
fons no hi havia en el seu gest sinó un egoisme sense nom, l'impuls més baix i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en l'abisme,
les seves campanetes blanques i morades pels marges de les heretats. Allà baix a les hortes ha granat la flor blanca de la perera, i als sembrats el
i torbada, i a penes aconseguia parlar. Sileta li preguntà per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que
d'ell. El minso soroll d'una porta entreobrint-se arribà a oïda seva. A baix, en l'obscur marc d'aquella porta entreveié confusament la figura de tia
el cap com un infant sobre el seu muscle i pronuncià el seu nom en veu baixa: —Mila... A la cuina la mare i tia Càndia del Noro conversaven molt
més ben dit, el que havia de succeir forçosament. En aquell moment, a baix a la porta es sentiren uns trucs violents i repetits que feien trontollar
pàl·lida i demacrada com la imatge del terror. —Mila, Mila! Truquen a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila?
maleïssin? Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a baix va descórrer el forrellat i obrí: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi.
separant-lo amb la mà. Ell la retingué pel braç. —Què has fet Mila? Que baix que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix
baix que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —repetí—. És possible que hagis pogut arribar on has
La seva ànima es debatia en un combat terrible. Parlava en veu baixa perquè ell no la sentís des de dalt, perquè ell no s'adonés del que
arribaren de sobte fins a ell les veus aïrades dels homes parats a baix, davant la porta. Li semblà i tot sentir la veu de Randa; potser era un
caure enrera, amb el cap damunt del respatller, va cloure els ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la tempestat
sentir. Joan del Santo arribà cap el capvespre. El padrí sentí el carro a baix. Hauria volgut veure'l abans que ningú, participar-li ell la cosa,
ja en el matís delicat del cel en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven núvols blaus per l'horitzó damunt la mar, i l'aire s'impregnava

  Pàgina 1 (de 477) 50 següents »