Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

munt les diverses i rares sorts. I tu, Àtropos, que ets la més	baixa	de nosaltres i sembles la més vella, desenrotlles sobre l'esfera del món
perquè n'han esgotat, com molts escriptors, el curt repertori. Allà	baix	, doncs, tot en ordre. Més amunt, he examinat els cursos del Styx, del
desplau. Per què almenys no et pentines? Temo que enyores el món d'allà	baix	, el teu setial en la tenebra. Molt abans de deslliurar-te, jo sabia els
que t'és i et serà altrament, sense excuses, interdita." "Pel cap	baix	l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada disbauxa.
el sior Iove", va decidir la dida. I es va asseure en una cadira	baixa	, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un suau xim-xim. Eros Apunta i
"Si no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar	baix	baixet ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa.
no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix	baixet	ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa. He
i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més	baixa	de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de
coneixença en traginen. I ningú no hi té res a dir, si no és en veu	baixa	." "I això?", assenyalava la meva àvia. "Això, misèries. Es tapen
un meravellós secret. Quietud, sense soroll, acostin-se, els el diré	baixet	, perquè la competència professional no se n'aprofiti. M'escolten bé, amb
non odo la tua voce sonar\... Leopardi /(Le Ricordanze)\. A la part	baixa	de Santa Maria, passada l'església, alguns carrers més endintre, vivia
un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta: "Allà	baix	, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la
Maria, i jove encara, havia donat ja proves en manta ocasió dels seus	baixos	instints. Tino Costa a penes s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja
puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la vista	baixa	i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran
Santo adquirí la hisenda. Era constituïda per una zona d'horta a la part	baixa	, regada per les aigües del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles
al gra. La finca era situada enmig d'un paratge solitari de turons	baixos	, allunyat de tota població i amb una masia mig enderrocada, que parlava
s'eixamplava cap a remotes llunyanies. Bandades de fumarells volaven	baix	, peresosament; i ací i allà algun esparver solitari planava sobre els
entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres barraques, allà	baix	, prop del mar, al final dels pasturatges. Molts d'ells no havien anat una
molt mogut, corejat pels assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu	baixa	entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs
de l'acordió, tocat per les àgils mans de l'hereu, i tots cantaven en veu	baixa	, Mila s'havia parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia posat a
ací. —Repetí, encara: —Que bonica ets, Mila— i ho féu en veu més	baixa	encara, com en un murmuri, en un to càlid i tremolós, allí mateix,
arrapat encara a la seva ànima, la privava de parlar. Estava amb la vista	baixa	, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa sobtada,
plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta	baixa	, s'hi instal·là amb la seva filla i es dedicà a l'ensenyament i a donar
ulls fins a ell interrogatiu i torbat. "No —afegí ell, aleshores, en veu	baixa	i esforçant-se per somriure—; no he matat ningú encara." L'ancià
la seva ànima: tot el que posseïa. Tancava els ulls i la cridava en veu	baixa	, dolçament: "Mila, estimada meva... Mila..." Després hauria sortit en
aquella follia progressiva. Les veïnes la miraven i comentaven en veu	baixa	; totes les converses, aquells dies, giraven sobre el mateix. La mestressa
ha dit la teva mare? Mila, agafada al braç d'ell, es posà a cantar en veu	baixa	: —Si em pega, com si no em pega, jo a la plaça vull anar,
comprar-li ell també la mercaderia. Parlà amb la noia un moment en veu	baixa	, mentre ella dirigia mirades freqüents i esglaiades al vell xarlatà. A la
presència allí, el seu turment? "Mila, estimada...", murmurava en veu	baixa	, i tornava a mirar i a passar. Ell l'hauria cercada per totes bandes en
el seu desig; la veié com tancava, i un moment després la sentia a	baix	que obria la porta. Ell mirà amunt i avall del carrer i avançà cap a
el tall de les quals, tot just esmolat, llançava reflexos de sol. A	baix	, al camí, per la part del poble —potser fugint de les pedres dels nois—
esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat, a	baix	, l'entrada, i, després de canviar-se de vestit —se n'havia posat un de
I Mila se li llançava al coll i el petonejava, mentre ell en veu	baixa	acabava la cançó: s'arrenca el fus i la filosa, li venta un cop
sobre el front —una innocent coqueteria—, i cantar, cantar en veu	baixa	per l'alegria que vessava del seu cor, i contagiar-los tots amb la seva
Pronuncià aquestes últimes paraules quasi amb angoixa, en veu més	baixa	. Féu una pausa i continuà: "Un dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo
fons no hi havia en el seu gest sinó un egoisme sense nom, l'impuls més	baix	i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en l'abisme,
les seves campanetes blanques i morades pels marges de les heretats. Allà	baix	a les hortes ha granat la flor blanca de la perera, i als sembrats el
i torbada, i a penes aconseguia parlar. Sileta li preguntà per ell en veu	baixa	, i en fer-ho li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que
d'ell. El minso soroll d'una porta entreobrint-se arribà a oïda seva. A	baix	, en l'obscur marc d'aquella porta entreveié confusament la figura de tia
el cap com un infant sobre el seu muscle i pronuncià el seu nom en veu	baixa	: —Mila... A la cuina la mare i tia Càndia del Noro conversaven molt
més ben dit, el que havia de succeir forçosament. En aquell moment, a	baix	a la porta es sentiren uns trucs violents i repetits que feien trontollar
pàl·lida i demacrada com la imatge del terror. —Mila, Mila! Truquen a	baix	! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila?
maleïssin? Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a	baix	va descórrer el forrellat i obrí: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi.
separant-lo amb la mà. Ell la retingué pel braç. —Què has fet Mila? Que	baix	que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix
baix que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què	baix	que has caigut! —repetí—. És possible que hagis pogut arribar on has
La seva ànima es debatia en un combat terrible. Parlava en veu	baixa	perquè ell no la sentís des de dalt, perquè ell no s'adonés del que
arribaren de sobte fins a ell les veus aïrades dels homes parats a	baix	, davant la porta. Li semblà i tot sentir la veu de Randa; potser era un
caure enrera, amb el cap damunt del respatller, va cloure els ulls. A	baix	les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la tempestat
sentir. Joan del Santo arribà cap el capvespre. El padrí sentí el carro a	baix	. Hauria volgut veure'l abans que ningú, participar-li ell la cosa,
ja en el matís delicat del cel en les clares matinades, quan a la part	baixa	vogaven núvols blaus per l'horitzó damunt la mar, i l'aire s'impregnava

Pàgina 1 (de 558)

50 següents