Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nord. Els marins de l'Egeu l'han de témer més que nosaltres, perquè els	baixa	de sobte, nu, fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i volant amb les
imperceptibles. És pesada com una pedra." "La infeliç", comentava, tot	baixant	les escales, la senyora Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt
", li va reprotxar en un murmuri ella. I en veu alta: "El meu estimat ha	baixat	al seu jardí, als erols del bàlsam, per pasturar en els jardins i per
que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol? He	baixat	al jardí de les nogueres, per veure com rebrota la vall, per observar si
tantes, almenys, com n'arreplegava la Conxita Pentinadora, quan	baixava	del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans
sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella	baixava	a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un bon tros de carrer al seu
espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila havia	baixat	molts anys abans de la garriga; amb el balcó una mica en ruïna, però
a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella	baixava	a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el
a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i	baixar	l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la
què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix: Candi	baixava	un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva
agradà la situació, pel seu isolament i per la soledat que l'envoltava.	Baixà	de seguida a parlar amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i
regada per les aigües del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles	baixaven	escasses; hi havia vinyes i camps d'oliveres a les altures, i terres, als
a elles, a llurs persones i als treballs, que cada cop que havia de	baixar	a Santa Maria li costava gairebé un esforç. Ben segur que de no haver
Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que	baixés	amb ell a fer una visita a les terres. El padrí l'acompanyaria també. El
El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro,	baixaren	parlant durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic
i les seves filles, totes amb vestits rentats de poc, car sabien que	baixava	la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del
d'ella, perquè deixés les seves terres, més que fos per un sol dia, i	baixés	a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el
la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila	baixà	també. Aquell dia l'hereu dels Candaina es sentí inundat en una completa
la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més bé encara, que hagués de	baixar	per a la boda. —Jo m'encarregaré de parlar amb ella —digué el padrí—.
tot cas, el contacte havia estat molt breu i fugaç. Tino Costa, d'infant,	baixava	molt poques vegades, i, més grandet, deixà de fer-ho per complet: la
una llum d'intel·ligència. Mila s'estava allí —no sabia per què havia	baixat	aquella tarda—. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués
liberata)\. L'endemà al capvespre Mila del Santo	baixà	al portal. En la seva ànima, com al cel l'estrella solitària del
esperança. En aquest capvespre de març Mila del Santo sabia ja per què	baixava	. El cel, per damunt del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat
o d'aigua clara. Pel carrer, en la suavíssima penombra, pujaven i	baixaven	dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant crits
hi aniria per ell. I al darrer moment Tino Costa no es pogué contenir:	baixà	al carrer i la veié. Estigué lluitant amb el seu cor, que l'hi empenyia
anys, per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un bon dia se'l veié	baixar	de la diligència, acompanyat de la seva filla, que tenia llavors divuit
dreta vora la porta com tantes voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si	baixa	a la porta, ho fa per esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu
deliciós somni. Shakespeare /(Romeu i Julieta\). La nit de sant Joan	baixà	al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada amb aspror.
es digué fins i tot que la seva mare li havia pegat. La nit de sant Joan	baixà	al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava sola, sense
a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i	baixà	al carrer. El seu desig de veure-la creixia encara més amb la seva
no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del cel que	baixés	. I se n'anava esbufegant. El Sagristà movia llavors el cap i sospirava
el masegaven. Candi va esclatar a plorar. Un moment després, Sileta	baixava	pel carrer gairebé corrents, en direcció a la taverna. Quim Bisa, l'amic
Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i	baixaren	plegats, camí de la presó. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien
pensament criminal li travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i	baixà	cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el
amb l'ancià Baldà, Tino Costa li explicà el que li havia succeït: "Jo	baixava	pel carrer corrents, no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan,
donat fonament. És com la presència dels àngels, que una ànima piadosa fa	baixar	del cel sobre l'agonia dels sants, a la llegenda d'or per endolcir-los el
a venir, tremolava ja al fons d'ell, el desesperava; pensava ja a	baixar	al carrer, a anar en busca d'ella, quan, de sobte, la descobrí. Era a
poble de Santa Maria —i fins son padrí— la maleïssin? Què se li'n donava?	Baixà	les escales sense pressa. En ésser a baix va descórrer el forrellat i
de què es creuessin pel camí, de que el seu germà pugés per un lloc i ell	baixés	per un altre, Manuel del Santo hauria junyit sense pensar-s'hi l'animal i
deixada. Ella —la dispesera— aquell matí s'havia estranyat de veure	baixar	la noia més d'hora que de costum; però la seva estranyesa fou encara més
perceptible i tornant-se'n cap al pis—. Al cap d'un moment havia tornat a	baixar	; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li lliurà els diners
cap altra dona que t'estimi com ella. Quan recordo l'ansietat amb què	baixava	a esperar-te quan tu trigaves, i l'alegria amb què et mirava tornar,
no és fanfarró, heretat del seu pare, que l'havia caracteritzat sempre,	baixava	aquesta nit per l'albereda en direcció als barris del port. Hi anava per
caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera sobtada i	baixà	amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant alguns
del padrí o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya.	Baixa	les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell
de Mila. —Mila està pitjor. Ja te n'adones?... Potser fóra convenient	baixar	-la de nou a Santa Maria. Mila està desmillorada, molt desmillorada, i
a més, et faré un obsequi. Primer t'has de casar; després, ja casada, hi	baixaràs	amb ell. Potser jo també..." I Mila calla amb el seu pensament. "Potser
o assegut en un penyal, guardava els seus ramats, ja, al contrari per a	baixar	a un fontanar en busca d'una font. Les seves espardenyes es destrossaren
tots els encontorns; tots els recons de la masia foren remoguts; es	baixà	a la sínia i es cercà llargament sota les aigües amb una barra; el riu
la vella, que havia deixat de cantar i tenia l'infant adormit a la falda;	baixà	maquinalment l'escala fosca i pudent i sortí al carrer. Vagà hores i

Pàgina 1 (de 315)

50 següents