Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
baixar M 6 oc.
baixar V 13073 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb baixar Freqüència total:  13079 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

nord. Els marins de l'Egeu l'han de témer més que nosaltres, perquè els baixa de sobte, nu, fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i volant amb les
imperceptibles. És pesada com una pedra." "La infeliç", comentava, tot baixant les escales, la senyora Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt
", li va reprotxar en un murmuri ella. I en veu alta: "El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols del bàlsam, per pasturar en els jardins i per
que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol? He baixat al jardí de les nogueres, per veure com rebrota la vall, per observar si
tantes, almenys, com n'arreplegava la Conxita Pentinadora, quan baixava del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans
sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un bon tros de carrer al seu
espaiosa, aplanada amb l'argila vermella que el pare de Mila havia baixat molts anys abans de la garriga; amb el balcó una mica en ruïna, però
a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el
a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la
què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix: Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva
agradà la situació, pel seu isolament i per la soledat que l'envoltava. Baixà de seguida a parlar amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i
regada per les aigües del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles baixaven escasses; hi havia vinyes i camps d'oliveres a les altures, i terres, als
a elles, a llurs persones i als treballs, que cada cop que havia de baixar a Santa Maria li costava gairebé un esforç. Ben segur que de no haver
Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí l'acompanyaria també. El
El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic
i les seves filles, totes amb vestits rentats de poc, car sabien que baixava la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del
d'ella, perquè deixés les seves terres, més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el
la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu dels Candaina es sentí inundat en una completa
la meva tornada estigués ja tot arranjat, o, més bé encara, que hagués de baixar per a la boda. —Jo m'encarregaré de parlar amb ella —digué el padrí—.
tot cas, el contacte havia estat molt breu i fugaç. Tino Costa, d'infant, baixava molt poques vegades, i, més grandet, deixà de fer-ho per complet: la
una llum d'intel·ligència. Mila s'estava allí —no sabia per què havia baixat aquella tarda—. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués
liberata)\. L'endemà al capvespre Mila del Santo baixà al portal. En la seva ànima, com al cel l'estrella solitària del
esperança. En aquest capvespre de març Mila del Santo sabia ja per què baixava. El cel, per damunt del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat
o d'aigua clara. Pel carrer, en la suavíssima penombra, pujaven i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant crits
hi aniria per ell. I al darrer moment Tino Costa no es pogué contenir: baixà al carrer i la veié. Estigué lluitant amb el seu cor, que l'hi empenyia
anys, per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un bon dia se'l veié baixar de la diligència, acompanyat de la seva filla, que tenia llavors divuit
dreta vora la porta com tantes voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a la porta, ho fa per esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu
deliciós somni. Shakespeare /(Romeu i Julieta\). La nit de sant Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada amb aspror.
es digué fins i tot que la seva mare li havia pegat. La nit de sant Joan baixà al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava sola, sense
a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu desig de veure-la creixia encara més amb la seva
no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del cel que baixés. I se n'anava esbufegant. El Sagristà movia llavors el cap i sospirava
el masegaven. Candi va esclatar a plorar. Un moment després, Sileta baixava pel carrer gairebé corrents, en direcció a la taverna. Quim Bisa, l'amic
Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant la reixa, per tot el carrer, es veien
pensament criminal li travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el
amb l'ancià Baldà, Tino Costa li explicà el que li havia succeït: "Jo baixava pel carrer corrents, no sé pas a impulsos de quina secreta alegria, quan,
donat fonament. És com la presència dels àngels, que una ànima piadosa fa baixar del cel sobre l'agonia dels sants, a la llegenda d'or per endolcir-los el
a venir, tremolava ja al fons d'ell, el desesperava; pensava ja a baixar al carrer, a anar en busca d'ella, quan, de sobte, la descobrí. Era a
poble de Santa Maria —i fins son padrí— la maleïssin? Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a baix va descórrer el forrellat i
de què es creuessin pel camí, de que el seu germà pugés per un lloc i ell baixés per un altre, Manuel del Santo hauria junyit sense pensar-s'hi l'animal i
deixada. Ella —la dispesera— aquell matí s'havia estranyat de veure baixar la noia més d'hora que de costum; però la seva estranyesa fou encara més
perceptible i tornant-se'n cap al pis—. Al cap d'un moment havia tornat a baixar; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li lliurà els diners
cap altra dona que t'estimi com ella. Quan recordo l'ansietat amb què baixava a esperar-te quan tu trigaves, i l'alegria amb què et mirava tornar,
no és fanfarró, heretat del seu pare, que l'havia caracteritzat sempre, baixava aquesta nit per l'albereda en direcció als barris del port. Hi anava per
caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant alguns
del padrí o ho fa als seus propis pensaments. Manuel del Santo s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell
de Mila. —Mila està pitjor. Ja te n'adones?... Potser fóra convenient baixar-la de nou a Santa Maria. Mila està desmillorada, molt desmillorada, i
a més, et faré un obsequi. Primer t'has de casar; després, ja casada, hi baixaràs amb ell. Potser jo també..." I Mila calla amb el seu pensament. "Potser
o assegut en un penyal, guardava els seus ramats, ja, al contrari per a baixar a un fontanar en busca d'una font. Les seves espardenyes es destrossaren
tots els encontorns; tots els recons de la masia foren remoguts; es baixà a la sínia i es cercà llargament sota les aigües amb una barra; el riu
la vella, que havia deixat de cantar i tenia l'infant adormit a la falda; baixà maquinalment l'escala fosca i pudent i sortí al carrer. Vagà hores i

  Pàgina 1 (de 262) 50 següents »