Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que l'emplenaven d'una dolça nostàlgia. Per sant Cristòfol anaren al	ball	a la plaça: sa mare s'havia entestat a portar-la-hi. Mila no tingué valor
buscar-les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al final, s'anuncià el	ball	de la toia. Es provocà una forta competència en les puges; però, per fi,
pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les festes: al	ball	a la plaça ella i Tiago formaven la parella més galana. Encara que
que apartessin la taula i enretiressin les cadires per tal de celebrar	ball	, i ell s'entusiasmà en ballar amb una vella criada —la seva dona no
agafar de nou l'acordió i, a les seves notes, ballà amb la futura nora un	ball	molt mogut, corejat pels assistents, alegres tots pel vi i cantant en veu
els dos darrers versos, marcant la cadència amb les mans, picant, i el	ball	entrà en un ritme encara més mogut. El vell Candaina semblava haver-se
—Em fas pena, Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al	ball	amb els fadrins, i tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les
les festes: ell venia a buscar-te i pujaves a la plaça amb ell. Si feien	ball	, sortíeu a ballar, i totes les mirades estaven amb vosaltres i tots et
figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que es celebrava	ball	a la plaça. Tu hi havies anat amb ta mare i amb ton padrí; ton padrí es
preparaven llurs vestits clars per a les sortides al camp; el temps del	ball	a la plaça a la llum dels cremallers en les nits tèbies i estelades i del
que si bé no tenien gust de res tampoc no feien cap mal, mentre amb	Balls	de bastons s'amenitzen les corrides de braus que tant èxit tenen,
on tenien uns parents de la mare. Les noies s'havien dedicat al	ball	; eren, deia el seu pare, "artistes"; això no obstant, allí al poble es
es murmurava força de l'art de les noies, i quasi ni es murmurava. "Quin	ball	és —li deien—, tio Jaume, el que ballen les noies?" "No t'heu
els peus posats en sacs, i n'hi havia de noiets. Se celebraven entre els	balls	, les rondes de guitarres i altres festeigs amb què la gent es divertien.
situat al carrer Major, a l'edifici d'un vell magatzem; tenia un	ball	als afores, on el jovent es reunia els diumenges a ballar, i on es
ell passava per baix, i es posava a cantar amb aire de sorna: M'agrada el	ball	, la taverna, i el vi, i el no treballar... Ell la interrompia
tornen un dia, altre se'n van, l'esperança de contraban. És com un	ball	, inefables els girs. És com un ball on s'ofeguen els tirs.
de contraban. És com un ball, inefables els girs. És com un	ball	on s'ofeguen els tirs. És com un ball ple de nacre i sospirs.
girs. És com un ball on s'ofeguen els tirs. És com un	ball	ple de nacre i sospirs. És com un ball. És com un ball d'una cauta nuesa.
els tirs. És com un ball ple de nacre i sospirs. És com un	ball	. És com un ball d'una cauta nuesa. És com un ball d'una rosa
És com un ball ple de nacre i sospirs. És com un ball. És com un	ball	d'una cauta nuesa. És com un ball d'una rosa despresa.
És com un ball. És com un ball d'una cauta nuesa. És com un	ball	d'una rosa despresa. És com un ball, savis girs, sense pressa.
nuesa. És com un ball d'una rosa despresa. És com un	ball	, savis girs, sense pressa. És com un ball. És com un ball, la decència
despresa. És com un ball, savis girs, sense pressa. És com un	ball	. És com un ball, la decència coberta. És com un ball en la
És com un ball, savis girs, sense pressa. És com un ball. És com un	ball	, la decència coberta. És com un ball en la terra deserta.
És com un ball. És com un ball, la decència coberta. És com un	ball	en la terra deserta. És com un ball, ningun mort no es
És com un ball en la terra deserta. És com un	ball	, ningun mort no es desperta. És com un ball. És com un ball, una brisa,
deserta. És com un ball, ningun mort no es desperta. És com un	ball	. És com un ball, una brisa, un alé. És com un ball que una pena
És com un ball, ningun mort no es desperta. És com un ball. És com un	ball	, una brisa, un alé. És com un ball que una pena sosté.
. És com un ball. És com un ball, una brisa, un alé. És com un	ball	que una pena sosté. És com un ball o mortal minué. És com un
un alé. És com un ball que una pena sosté. És com un	ball	o mortal minué. És com un ball. Hi ha la fam, la precarietat,
que una pena sosté. És com un ball o mortal minué. És com un	ball	. Hi ha la fam, la precarietat, com hi ha els sermons i hi ha el
ha el pecat i les notes de societat. Pot seguir, ben plàcid, el	ball	. Pot cantar, matiner, el gall. No ens ha faltat cap
de tres mesos. S'arreglarà tot, a la fi. Pot seguir ara el	ball	, ací. Perquè el fill serà setmesí. Hi ha, sobretot,
i feia el seu camí. Els diumenges hi havia la llibertat del	ball	, ball suorós i espés, en el gran magatzem, l'ambient
camí. Els diumenges hi havia la llibertat del ball,	ball	suorós i espés, en el gran magatzem, l'ambient irrespirable
les brafades de sexe i rots de llimonada, aquells	balls	setmanals fomentats per les falles, les falles que acompleixen
és àrab o romana?). Sonaven les trompetes al·lucinants del	ball	. Hi ballava tothom. S'apretaven els cossos, o més bé
S'apretaven els cossos, o més bé s'hi encabien, en el ritu del	ball	. Tothom, en el descans, bevia llimonada, i alenava
Era el sexe. És la fam. Es tornava a ballar. Ara em deus aquest	ball	. I s'arribava a casa amb aquell mal de cap. Les cames
escultures arcaiques— es va posar a ballar una mena de cosa ondulant, un	ball	per l'estil del que deuen ballar els àngels, i per l'estil d'aquell que
de dos francs i ell se la va ficar a la boca; i va continuar el seu	ball	celeste, remenant les anques, amb els ulls en èxtasi com dos diamants,
per celebrar el bateig de la línia, vam col·laborar tots en un gran	ball	de disfresses. Jo he vist molts balls i he tractat societats de les més
vam col·laborar tots en un gran ball de disfresses. Jo he vist molts	balls	i he tractat societats de les més esqueixades i de les més excèntriques,
i em penso que la censura de ningú, perquè totes les coses, en aquest	ball	, es descabdellaven dins d'aquell clima dionisíac de pura innocència, o de
els indígenes i la societat de la colònia que no mira prim s'engeguen al	ball	i a la barrila dels saltataulells. A darrera hora es balla
frenèticament amb les palmes de les mans. Després de cada figura del	ball	, l'orquestra reposa uns segons, el temps de respirar i d'omplir d'aire la
per contraure's en múltiples ganyotes. El dors dels maoris en aquest	ball	fa l'efecte d'una caràtula monstruosa; tot el mèrit consisteix en aquesta
tumultuoses danses dels cosacs. Les dones, en el centre de la figura del	ball	, reben l'homenatge de braços i cames masculins i es mantenen amb les mans
abusiva— el ventre i les anques, com en les rumbes dels negres. Aquest	ball	és l'upa-upa normal, sense arribar als paroxismes o a la segona

Pàgina 1 (de 95)

50 següents