Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap. —Manyà? —No. —Paleta? —diu, esperançat. —Tampoc. —	Baster	? —No. —Mecànic? —No. L'home deixa la llista, torna a col·locar-
les Drassanes. La defensa es fa despietadament, amb pressa. Uns fadrins	basters	que han topat, a penes, amb un grup d'apestats que s'enduen per la Porta
de bots de vi, de xocolata a la pedra, d'oliaires i saboners, de	basters	, de guixaires i d'ordinaris, de blanquers, d'esparters i corders com qui
a cada ofici: de la perfumeria, de la tapisseria, de la sastreria, dels	basters	, dels assaonadors, de les catifes. El suk o carrer dels Esclaus
estudi complet i metòdic. Per recollir la veu del poble, demano a un dels	basters	del suk el perquè d'aquella tomba a pla carrer. Em respon: —Era un
el matxo. Porteu de cal ferrer les eines que li han enviat a llossar. Al	baster	digueu-li que tingui llest el collar de la mula jove que a la tarda hi
. Fixa-t'hi bé, que en això està la gràcia. I em vaig fer fer pel	baster	una funda expressa cosida al davant de la sella. Repares què vull dir?
de la trava, i jo què sé quantes coses més. També foren enviats a cal	baster	les morralles, el bridó, el collar, el bastet, la sofra, la ventrera, la
ràpid.— No em deixen jugar mai. Sempre diuen: coix! coix! Ahir érem a cal	baster	, per fer cosir la pilota. El baster va sentir que avui no em deixarien
diuen: coix! coix! Ahir érem a cal baster, per fer cosir la pilota. El	baster	va sentir que avui no em deixarien jugar. Va dir: tu, Roby, tens un
Berends. No heu sentit res... L'han fet malbé ells, a cops de puny... El	baster	no en té pas la culpa, és un bon home. —Per què ho dius que és un
que acabem de citar foren i són tan bones persones com l'herbolari o el	baster	de la cantonada. Tot això és d'un còmic pujat. Les qüestions artístiques,
donava una frescor suau al carrer i feia una remor monòtona i vaga. El	baster	, el sabater, el carreter, treballaven al peu de la porta, distrets, mig
un simulacre de llar. L'endemà, de bona hora, cada u al seu encàrrec. Un	baster	-droguer-ferrer, us aprovisionarà de queviures i accepta d'adobar-vos la
a Mataró el dia 12 d'abril del 1771. Fou fill d'un	baster	, que intentà imposar el seu ofici al futur escultor. Damià Campeny obeí
cada dia. Això exigeix una tinència d'alcaldia. S'hi necessita aviat un	baster	i un fuster per anar fent les finestres de les cases. I no parlem de les
pulmó i es sortís d'angoixes! Porta la gran nova el Cotoliu, un dels dos	basters	del poble. La confirma la cistellera de la plaça dels Arcs: els caçadors
cultivant patates que fer remolatxa. Un dia que feia tertúlia a casa del	baster	Poudevida, a Vic, aquest em digué que Savalls, en acabar-se la guerra,
treballat, durant la guerra, pels carlistes en coses del seu ofici de	baster	: en selles, collars, frens i en general en tota mena d'arreus de muntar.
a l'any 90 a 92 es presentà un dia a la tertúlia del	baster	don Martí Miret en persona. Poudevida li comunicà el que guardava. Miret
de les camises i dels calçotets, de ferrar un cavall i de la factura del	baster	. Aquest descobriment no fou més que un instint natural de defensa. Tota
fet amb els amics. En la petita tertúlia de fusters, serrallers, ferrers,	basters	i paletes del poble, sant Josep és una figura considerada. És home
de Sant Antoni Abat hi havia les eines de tall, els esclopaires i els	basters	. Al carrer de la Boqueria, els mantegaires de Cerdanya. A l'Espaseria
de sant Esteve de Barcelona era integrada pels quatre gremis dels	basters	, brocaters, freners i cuireters, que gaudien de gran prestigi; per això,
de tu...", i els hi dava. —Dóna'm cent pesos: hem de pagar el	baster	—deia el comandant. I jo els allargava satisfet de la nova prova de
població a 16 quilòmetres de Perpinyà, on s'havia establert un	baster	de Barcelona, del Poble Sec, des de feia deu anys, i confiava que a la
fosc. —Qui és i què hi fa? —preguntà Soler expeditiu. —Manuel Vallès. És	baster	. —En tinc referències. No és mala persona. Enric, vés corrent a l'agència
calle de Jesús, al lado de las carnicerías..."), fleca,	baster	, constructor de carros i carretes, ferrer, que llossava també les eines
una en cada especialitat, de manyà, matalasser, tintorer, calcinaire,	baster	, menescal, cadiraire, joguines, mistaire i capser. Total, 152
amb cap altre, hostals, tavernes, magatzems de garrofes i farratge,	basters	, ferradors i altres establiments a utilitat dels transeünts. Per aquesta
conventual de Sant Francesc d'Assís. També avui la confraria de	basters	, bossers, agullers, mercers, guanters, llencers, corders, passamaners i
per ells: carreters, ferrers, boters, espardenyers, cistellers,	basters	,... El segle XX havia d'ésser el del canvi de la vida pagesa i
professions, àdhuc els considerats com els més humils, tals com barbers,	basters	, rajolers, taverners, esparters, corders, boters i mestres de cases.
que es produí jugant amb una ganiveta en el taller del seu pare, que era	baster	. El 14 de febrer del 1819 ingressà a
confraternitat hi estaven els batifullers, sellers, guarnimenters,	basters	, morralers, oripellers, pintors i brodadors. Posteriorment, el
5 Perolers 2 Botiguers 2 Metges 2	Basters	3 Cirugians 1 Banquer 1 Carnisser 1
Mestres de Cases, Hostalers, Canoners, Panyetaires, Encepadors, Corders,	Basters	, Calderers i Clavetaires. Sortint de l'Ofici, celebrat a l'església de
I més, encara, els oficis d'assaonadors o adobers de pells, els	basters	i guarnicioners, els esparters, els cistellaires...
el "seller" que construeix les selles de muntar o els collars; o el "	baster	" que construeix el "bast" que porten les cavalleries destinades al
"guarnicioner", el qual així com el "frener" feia el "fre" i el "	baster	" el "bast" i el "seller" la "sella", devia ésser l'especialista
Mataró el 1771 i morí a Barcelona el 1855. Era fill de	baster	i començà a guanyar-se la vida amb aquest ofici. La vocació d'escultor la
directament. Normalment hom necessitava una albarda, anomenada "albarda	bastera	", que s'aplicava sobre el llom de l'èquid, fent contacte amb una mena de
ja del servei militar, que havia complert a Larraix. Treballava de	baster	a la guarnimenteria de mestre Bernat Jaume. De talladures mitjanes,
l'havia esbroncada algunes vegades i ella no en feia cas. un dia el jove	baster	va agafar la corneta del pare i s'amagà darrera una soca gruixuda, a
eren per a tots dos instants d'emoció sentimental i van abraçar-se el	baster	i l'al·lota: i de cop veié la Francineta que qui la tenia entre els seus
estic segur que ha estat en Lau Tortella, el meu oficial", va afirmar el	baster	Pocoví. En Lau va ésser detingut. Però negava el fet i fou apallissat.
Els guarniments: qualsevol desperfecte, a la llarga, cal que el repari el	baster	; però, encara que només sigui per sortir del pas, quasi tots es poden
ferrer, 1; portaler, 1; matalasser, 1;	baster	, 1; tisorer, 1; pellisser, 1; candeler,
de trobar vagues de fusters, perruquers, sabaters, tipògrafs, carreters,	basters	o fins i tot escultors al costat de sectors més autènticament
mossos, servents, sabaters, sastres, boixadors, manyans, teixidors,	basters	, paraires i blanquers, entre altres oficis secundaris. En efecte, ja en

Pàgina 1 (de 3)

50 següents