×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bastonejar |
Freqüència total: 71 |
CTILC1 |
bé,| que Nadal ja ve... I els menuts, fins la Maria i tot, han | bastonejat | el tronc d'alzina, que ha rajat xocolata, botifarres d'ou, torrons i | feridura. La tarda abans, en un dels seus arravataments d'ira, Pere Grau | bastonejava | un dels cotxers que li havia deixat refredar un cavall. Amb el bastó | encara aspresa en la resposta. —Acabo d'arribar. Estic com si m'haguessin | bastonejat | . —Treballes massa. —Què vols que faci? ¿Que em fiqui a dormir com ell? | em portava com per la mà a la crisi. De sobte, un matí, com si m'haguessin | bastonejat | , tot em feia mal entre cap i coll. El pensament estava las i no rumiava | disparant a l'aire un tret, al tro del qual surten afuades les haques, | bastonejades | pels qui les cavalquen, carrer amunt, al llarg del qual solament s'ou el | a l'olla, els ous al ponedor... Bastonades al sinyor retor! També | bastonegen | les portes; però amb educació, amb miraments. I és que la presència del | dir res. Zorbàs devia remugar pensaments ferotges, ja que, a cada moment, | bastonejava | les pedres i escopia. De sobte, es va girar: —Que Déu tingui a la seva | Messua estava mig folla de dolor i d'espant (durant tot el matí l'havien | bastonejada | i apedregada), i Mowgli li posà la mà a la boca en el moment precís en | —Ja el voldré veure a vostè d'aquí una estona —féu el pagès rient. Però | bastonejà | l'anca de l'ase. Aquest pegà una embranzida que féu trontollar a Saumell | i ben alts. Semblen uns humils gossos de Sant Bernat, que hom hagués | bastonejat | . Llisquen, silenciosos, pel voltant de les nostres barraques i furguen en | i de reposar. Se sentia fatigat, mortalment fatigat com si l'acabessin de | bastonejar | brutalment. Se sentia petit, impotent, anorreat... Quina angúnia ara | d'un altre món. El cert és que vaig agafar un bastó no sé d'on, i vaig | bastonejar | Llorenç amb una violència i una fúria boges, el vaig llançar a terra, el | una violència i una fúria boges, el vaig llançar a terra, el vaig seguir | bastonejant | mentre ell, cobert de sang, amb prou feines podia cridar auxili. Quin | marcejar; vespre, vesprejar. c) fuet, fuetejar; bastó, | bastonejar | ; ribot, ribotejar; carro, carrejar, carretejar; tros, trossejar; bocí, | t'apedreguen, què pensaràs? —Pensaré que són dolços i suaus, doncs no em | bastonejen | ni m'apunyalen. —I si et bastonejen i t'apunyalen, què pensaràs d'ells? | que són dolços i suaus, doncs no em bastonejen ni m'apunyalen. —I si et | bastonejen | i t'apunyalen, què pensaràs d'ells? —Pensaré que són bondadosos, tota | abraçada del sol, la dura flaire dels fems, i se'n va cap a la plaça | bastonejant | les pedres del carrer —per sentir-se la sang bullidora al puny. El | anavan a corrúes a fer ses feynes al corral, forsejavan la cleda, | bastonejavan | els xiprers, invadían el terrat y trencavan les flors a grapades | llencen verí. Nosaltres hem vist que al esser hostigats, apedregats o | bastonejats | llencen un liquit grogenc a la distancia de alguns pasos. Aquest liquit | tribú Asteri, juntament amb molts d'altres cristians. Foren bàrbarament | bastonejats | ; patiren el turment del cavallet; passaren la prova del foc i dels puats | als servents del Crist". Aleshores Dioclecià donà ordre que Sebastià fos | bastonejat | fins que donés l'ànima, i féu que el seu cos fos llançat a una claveguera | un Rei Sol. Si, a la posta del sol, no havia pogut amagar-se, era | bastonejat | ; sens dubte, en una època més antiga era matat. Heu notat que hi ha | proverbi anglès, "el morral és buit, però l'ase fa camí". Els salvatges | bastonegen | l'ídol quan els ha enganyat respecte al temps. Nosaltres també ho fem | la fortuna és dona, i si se la vol tenir submisa cal apallissar-la i | bastonejar | -la. I veiem que es deixa dominar més fàcilment per aquests que no pels | en so de guerra, quan el lacedemoni Licas, fill d'Arcesilau, va ser | bastonejat | pels jutjes dels jocs perquè havia guanyat el seu carro, però fent-se | portadora, mentre l'altre n'agafa la tapadora per l'ansa i tots dos es | bastonegen | . Aquest tema no és gaire freqüent. No obstant, les baralles cos a cos, | i si bé els més llestos podien escapolir-se, els qui no hi reeixien eren | bastonejats | i castigats amb un llarg dejuni. La vergonya produïda per aquesta manca | o cantant el Parenostre del tió, com el que cantaven a Prades, | bastonejant | -lo bé quan al final se li demanava que "ragés" torrons. Cada vegada que | que 'ns donguen menjar y que 'ns fassen trevallar y si no que 'ns | bastonejen | , y veus aquí á l' home transformat en bestia. —Magnífica conclusió, | lliguen amb nosaltres figures i salts i ens | bastonejaven | l'esquena i el cap. La mort ens esguarda | renaixements sorprenents. El "fascio" era el feix de vares per | bastonejar | els esclaus i els plebeus que portaven els lictors romans en llurs antics | del llit arrossegant-me i un cop em va tenir a l'era em va començar a | bastonejar | amb la mateixa fúria amb què li havia vist bastonejar al gos. Lladre! | em va començar a bastonejar amb la mateixa fúria amb què li havia vist | bastonejar | al gos. Lladre! Lladre! cridava enrogallat a cada vergassada. Les | fustiga i les hortes del veí bàrbarament artiga. Debades l'orat | bastoneja | l'espantadís presseguer per tal que moresques figues deixi | On és aqueix home? Servent segon Aquí, senyor. L'hauria | bastonejat | com a un gos, si no hagués temut que el soroll destorbés els senyors de | més! Beatriu. [(Agafa el bastó que Trufaldí duu al cinyell i el | bastoneja | .)] És això el que et mereixes! Trufaldí. Ui!... Ai!... Ui! | meu amo! Florind. Sí, és un insult que rebo jo! ¿Qui és que t'ha | bastonejat | ? Trufaldí. No ho sé, senyor, no el conec. Florind. ¿I | rebre, apa, apa, diverteix-te! M'agrada veure la gent contenta! [(El | bastoneja | , llença el bastó i se'n torna a l'hostal.)] Trufaldí. [(Entre | més i pleguen d'arrencar arbres. L'amo, tot nerviós, | bastonejava | els set, i un sarronet d'arròs donava a l'altre. Què hi ha? Què | tant no us tractaré pas com a gentilhome, no. [(Pren un bastó i en lloc de | bastonejar | Clitandre pega al seu marit que s'ha posat entre ells dos.)] | nació búlgara i tota la nació russa plegada. Però, així i tot, es deixava | bastonejar | pel meu lacai. I el soldat sempre és així. No, Louka, els vostres pobres | la intenciò, sò tan baliga balaga per dú 'l paper sobre mèu? Vos podréu | bastonejar | me, podréu, si voléu, matarme, lo paper fará 'l fèt sèu. Gregori. | pega tirada d' allá y salts y cossas, que 'l princep no pogué menos de | bastonejar | lo, fins que 'l tingué ben domat. Llavoras lo presenta al pare qui estava | van fent lo seu agost; indiferents altres ó molt perversos, mentres han | bastonejat | al frare y á la monja y despullat á la Iglesia, al últim ho acabam de | Quela, no hauría dexat parlar tant á n' aquesta: l' haguera bofetejada y | bastonejada | de mala manera. A falta de semblant desfogament, lo pobre Ramon va | caball y 'ls altres que ja 'ls hi ha revingut lo valor lo volen fer alsar | bastonejant | lo cruelment. Lo públich respira, 's conmou, s' entussiasma y un picament | més el cap. Tu ets un ase ensopit que no surtirás del pas per mes que 't | bastonejen | . Quan te pregunten aixó tens de respondre: El fosser!... No veus que les | hi vejé una altre á la esquena y li doná altre cop de bastó y aixi l' aná | bastonejant | que á l' ultim lo batlle, pobre home, li demaná per favor que li digués | los lladres. Quan quedá sol ab lo capitá, torná á treures un garrot y á | bastonejar | lo ab totas sas forsas. —Era bou ó tocino, era porch ó bou. Lo capitá de | li diu: —¿Qué mana, bon mestre? —Que fassis sortir á milers de bastons que | bastonejin | be á totas aquestas tropas. Heuse aquí que comensan á sortir bastons, y |
|