Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

bé,\| que Nadal ja ve... I els menuts, fins la Maria i tot, han	bastonejat	el tronc d'alzina, que ha rajat xocolata, botifarres d'ou, torrons i
feridura. La tarda abans, en un dels seus arravataments d'ira, Pere Grau	bastonejava	un dels cotxers que li havia deixat refredar un cavall. Amb el bastó
encara aspresa en la resposta. —Acabo d'arribar. Estic com si m'haguessin	bastonejat	. —Treballes massa. —Què vols que faci? ¿Que em fiqui a dormir com ell?
em portava com per la mà a la crisi. De sobte, un matí, com si m'haguessin	bastonejat	, tot em feia mal entre cap i coll. El pensament estava las i no rumiava
disparant a l'aire un tret, al tro del qual surten afuades les haques,	bastonejades	pels qui les cavalquen, carrer amunt, al llarg del qual solament s'ou el
a l'olla, els ous al ponedor... Bastonades al sinyor retor! També	bastonegen	les portes; però amb educació, amb miraments. I és que la presència del
dir res. Zorbàs devia remugar pensaments ferotges, ja que, a cada moment,	bastonejava	les pedres i escopia. De sobte, es va girar: —Que Déu tingui a la seva
Messua estava mig folla de dolor i d'espant (durant tot el matí l'havien	bastonejada	i apedregada), i Mowgli li posà la mà a la boca en el moment precís en
—Ja el voldré veure a vostè d'aquí una estona —féu el pagès rient. Però	bastonejà	l'anca de l'ase. Aquest pegà una embranzida que féu trontollar a Saumell
i ben alts. Semblen uns humils gossos de Sant Bernat, que hom hagués	bastonejat	. Llisquen, silenciosos, pel voltant de les nostres barraques i furguen en
i de reposar. Se sentia fatigat, mortalment fatigat com si l'acabessin de	bastonejar	brutalment. Se sentia petit, impotent, anorreat... Quina angúnia ara
d'un altre món. El cert és que vaig agafar un bastó no sé d'on, i vaig	bastonejar	Llorenç amb una violència i una fúria boges, el vaig llançar a terra, el
una violència i una fúria boges, el vaig llançar a terra, el vaig seguir	bastonejant	mentre ell, cobert de sang, amb prou feines podia cridar auxili. Quin
marcejar; vespre, vesprejar. c) fuet, fuetejar; bastó,	bastonejar	; ribot, ribotejar; carro, carrejar, carretejar; tros, trossejar; bocí,
t'apedreguen, què pensaràs? —Pensaré que són dolços i suaus, doncs no em	bastonejen	ni m'apunyalen. —I si et bastonejen i t'apunyalen, què pensaràs d'ells?
que són dolços i suaus, doncs no em bastonejen ni m'apunyalen. —I si et	bastonejen	i t'apunyalen, què pensaràs d'ells? —Pensaré que són bondadosos, tota
abraçada del sol, la dura flaire dels fems, i se'n va cap a la plaça	bastonejant	les pedres del carrer —per sentir-se la sang bullidora al puny. El
anavan a corrúes a fer ses feynes al corral, forsejavan la cleda,	bastonejavan	els xiprers, invadían el terrat y trencavan les flors a grapades
llencen verí. Nosaltres hem vist que al esser hostigats, apedregats o	bastonejats	llencen un liquit grogenc a la distancia de alguns pasos. Aquest liquit
tribú Asteri, juntament amb molts d'altres cristians. Foren bàrbarament	bastonejats	; patiren el turment del cavallet; passaren la prova del foc i dels puats
als servents del Crist". Aleshores Dioclecià donà ordre que Sebastià fos	bastonejat	fins que donés l'ànima, i féu que el seu cos fos llançat a una claveguera
un Rei Sol. Si, a la posta del sol, no havia pogut amagar-se, era	bastonejat	; sens dubte, en una època més antiga era matat. Heu notat que hi ha
proverbi anglès, "el morral és buit, però l'ase fa camí". Els salvatges	bastonegen	l'ídol quan els ha enganyat respecte al temps. Nosaltres també ho fem
la fortuna és dona, i si se la vol tenir submisa cal apallissar-la i	bastonejar	-la. I veiem que es deixa dominar més fàcilment per aquests que no pels
en so de guerra, quan el lacedemoni Licas, fill d'Arcesilau, va ser	bastonejat	pels jutjes dels jocs perquè havia guanyat el seu carro, però fent-se
portadora, mentre l'altre n'agafa la tapadora per l'ansa i tots dos es	bastonegen	. Aquest tema no és gaire freqüent. No obstant, les baralles cos a cos,
i si bé els més llestos podien escapolir-se, els qui no hi reeixien eren	bastonejats	i castigats amb un llarg dejuni. La vergonya produïda per aquesta manca
o cantant el Parenostre del tió, com el que cantaven a Prades,	bastonejant	-lo bé quan al final se li demanava que "ragés" torrons. Cada vegada que
que 'ns donguen menjar y que 'ns fassen trevallar y si no que 'ns	bastonejen	, y veus aquí á l' home transformat en bestia. —Magnífica conclusió,
lliguen amb nosaltres figures i salts i ens	bastonejaven	l'esquena i el cap. La mort ens esguarda
renaixements sorprenents. El "fascio" era el feix de vares per	bastonejar	els esclaus i els plebeus que portaven els lictors romans en llurs antics
del llit arrossegant-me i un cop em va tenir a l'era em va començar a	bastonejar	amb la mateixa fúria amb què li havia vist bastonejar al gos. Lladre!
em va començar a bastonejar amb la mateixa fúria amb què li havia vist	bastonejar	al gos. Lladre! Lladre! cridava enrogallat a cada vergassada. Les
fustiga i les hortes del veí bàrbarament artiga. Debades l'orat	bastoneja	l'espantadís presseguer per tal que moresques figues deixi
On és aqueix home? Servent segon Aquí, senyor. L'hauria	bastonejat	com a un gos, si no hagués temut que el soroll destorbés els senyors de
més! Beatriu. [(Agafa el bastó que Trufaldí duu al cinyell i el	bastoneja	.)] És això el que et mereixes! Trufaldí. Ui!... Ai!... Ui!
meu amo! Florind. Sí, és un insult que rebo jo! ¿Qui és que t'ha	bastonejat	? Trufaldí. No ho sé, senyor, no el conec. Florind. ¿I
rebre, apa, apa, diverteix-te! M'agrada veure la gent contenta! [(El	bastoneja	, llença el bastó i se'n torna a l'hostal.)] Trufaldí. [(Entre
més i pleguen d'arrencar arbres. L'amo, tot nerviós,	bastonejava	els set, i un sarronet d'arròs donava a l'altre. Què hi ha? Què
tant no us tractaré pas com a gentilhome, no. [(Pren un bastó i en lloc de	bastonejar	Clitandre pega al seu marit que s'ha posat entre ells dos.)]
nació búlgara i tota la nació russa plegada. Però, així i tot, es deixava	bastonejar	pel meu lacai. I el soldat sempre és així. No, Louka, els vostres pobres
la intenciò, sò tan baliga balaga per dú 'l paper sobre mèu? Vos podréu	bastonejar	me, podréu, si voléu, matarme, lo paper fará 'l fèt sèu. Gregori.
pega tirada d' allá y salts y cossas, que 'l princep no pogué menos de	bastonejar	lo, fins que 'l tingué ben domat. Llavoras lo presenta al pare qui estava
van fent lo seu agost; indiferents altres ó molt perversos, mentres han	bastonejat	al frare y á la monja y despullat á la Iglesia, al últim ho acabam de
Quela, no hauría dexat parlar tant á n' aquesta: l' haguera bofetejada y	bastonejada	de mala manera. A falta de semblant desfogament, lo pobre Ramon va
caball y 'ls altres que ja 'ls hi ha revingut lo valor lo volen fer alsar	bastonejant	lo cruelment. Lo públich respira, 's conmou, s' entussiasma y un picament
més el cap. Tu ets un ase ensopit que no surtirás del pas per mes que 't	bastonejen	. Quan te pregunten aixó tens de respondre: El fosser!... No veus que les
hi vejé una altre á la esquena y li doná altre cop de bastó y aixi l' aná	bastonejant	que á l' ultim lo batlle, pobre home, li demaná per favor que li digués
los lladres. Quan quedá sol ab lo capitá, torná á treures un garrot y á	bastonejar	lo ab totas sas forsas. —Era bou ó tocino, era porch ó bou. Lo capitá de
li diu: —¿Qué mana, bon mestre? —Que fassis sortir á milers de bastons que	bastonejin	be á totas aquestas tropas. Heuse aquí que comensan á sortir bastons, y

Pàgina 1 (de 2)

50 següents