×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb batzegar |
Freqüència total: 39 |
CTILC1 |
Zorbàs callà; d'un gest sec s'eixugà amb el dit la suor del front i la | batzegà | a la sorra. S'acotà i va clavar els ulls a terra. —Quina tonada és | dolor del seu cor i aquell foc de vergonya. Després, es desfermava el | batzegar | obscurament aflamat, sordament remorós, dels seus pensaments | dels cossos tenia una justesa perfecta. Una mateixa qualitat de gemec | batzegava | en llur alenar accelerat, dues commocions simultànies posaven terme al | i els alens es barrejaven intensament en l'accentuació del respir i el | batzegar | que mena a l'atur on tota la dolçor, concentrada en un punt, s'adolla de | i els alens es barrejaren intensament en l'acceleració del respir i el | batzegar | que mena a l'atur on tota la dolçor es concentra en un punt i s'adolla, i | i llurs alens es barrejaven intensament en l'accentuació del respir i el | batzegar | que mena a l'atur on tota la dolçor, concentrada en un punt, s'adolla de | la recompensa de la seva riquesa. Ella mentrestant, a l'escenari, | batzegava | en el cant de la picor. Deia "me pica, me pica, me pica" amb la | alguna vegada per ella es mouria sempre i la meravella no seria que fos | batzegada | , sinó que estigués ferma. I després, seria batzegada tota, no pas en | no seria que fos batzegada, sinó que estigués ferma. I després, seria | batzegada | tota, no pas en part, perquè mai la meitat tan sols d'un vaixell no és | a sobre, xoca violentament amb la terra i la fa moure, car no podria ser | batzegada | sense fer moure l'obstacle contra el qual és empesa. [2] el que | obstruït i darrera d'ell la resistència de l'aigua li tanca el retorn, és | batzegat | d'ací d'allà i, topant contra ell mateix, fa fremir la terra. Això | ulleres... llegí el manuscrit. —Sí, és el teu. Té... i para ment. Si | batzegues | així, et caurà dels dits. Els ulls del gegant s'ompliren de llàgrimes. | fosca e visch d'açò que persones no tasten. Un calfred | batzega | els nervis de l'Hipòlit, però li espargeix aquella teranyina de | a casa en Daniel. Va!; errada! Les persianes són closes; per molt que les | batzegui | no cedeixen. Si més no, la porta del pis té l'avantatge que pots | el saludà amb aquestes paraules: —Hola, gegant camafort! On vas, | batzegant | així les muntanyes? —Amunt i avall de la Terra: tot ho vull aplanar i | darrera benedicció anyal, acabà d'enrondar ab lentitut la plassa, y | batzegant | triomfalment sobre les espatlles dels homes que'l duyan, Sant Pons | de vegades, tinguin la temptació de defugir-la. És cert que alguns són | batzegats | i profundament ferits per tot allò que suposa l'engatjament ecumènic. Si | regnes, imperis, la terra tota. Veuràs com aquella amb el seu pes | batzega | en l'aire tot el del món i les seves pompes, igual que fullaraca que el | hagi provocat, en la filosofia, aquest extraordinari desplaçament que | batzega | els fantasmes de la denegació en què la filosofia es refereix a ella | Per tal que el sac de dormir tingui una llarga durada és convenient: No | batzegar | -lo, ni batre'l, ni respallar-lo. Solament s'ha d'airejar cada vegada que | en cast fonament assentada, mentres son company d'instint degradat, | batzega | per estimbarlo a les baixeses de sentit. Parlant de fruició estètica, la | ell, que'l tenien oblidat, va enfollonirse, y tot era lladrar, udolar y | batzegar | més y més la cadena. "Si serien capaços aquells descastats de buydar la | gran ampolla buida devora seu. El gos vigilant es redreça, tot | batzegant | el pèl, però el seu ull sagaç reconeix un dels amos. | l'invitació que't fem? ¿Creus que ta mare s'hi oposarà?— L'Elvira | batzegà | l'espatlla. —Ah, nó! tu l'has de treballar. Pènsa que'ns convé a tots | sostinguda, sospenentla per sota'ls costats del travesser y privantla de | batzegar | endavant y endarrera. Ab tot, lo minyonàs aixancarrava las camas | deixar puny y tot, redéu! Després se fregà las grapas sobre'l pit, que | batzegava | encara com si hi donessin cops de part de dins, feu lo mateix ab la fulla | volta ses energíes se rendiren, atuhides pel cop fatal. La llantia | batzegà | en sa mà trèmola y els ulls se li ompliren de llàgrimes... En aquell | enfonsa al mitj del pit la daga cisellada. —Pietat!— exclama'l príncep, | batzegant | com un arbre asserrat. —La que de mi tingueres, el felló y assessí!— li | si fos a casa! Blas S'ha acabat! [(Es desfà d'Erasme y Fidel | batsegant | los fortament)]. Tot y que jo no hi soch a casa meva, s'ha acabat! | en lloc de fer discursos més profunds. És per això, lectors, que ara el | batzego | : per frenar-li els seus blasmes inclements, i, si és | que tinc, i, vegeu, un esperit el pren, i tot d'una crida, i el | batzega | amb bromera, i és prou si el deixa, masegant-lo; i he demanat als vostres | fill. I, encara ell anava venint, que el dimoni el baté per terra i el | batzegà | ; i Jesús comminà l'esperit immund, i guarí el minyó, i el tornà al seu | de mi; com una ombra que s'allarga jo me'n vaig, sóc | batzegat | com la llagosta. S'han decandit pel dejuni els meus genolls, i | on la llum confina amb les tenebres.) Les columnes del cel són | batzegades | i resten atònites, quan increpa; va avalotar la Mar | carro: al cim d'ell hi tiraren al Feyu, quines extremitats encara | batzegaven | , i, cullint d'en terra l fuet, clavaren cinglatada al matxo. Més, aquest, | l'esbarzer que segresta el teu cos i l'estreny més i més si | batzegues | t'empresona el neguit de fugir t'empresona quedar-te | expressament. Si calia, ens desplaçàvem de costat, per a no | batzegar | -nos, expressament. Civilitzat. Tot ben civilitzat. Tota insignificança | les extremitats que tenen aquesta constitució, com que reboten molt, | batzeguen | el genet i es bleeixen en excés—, ni tampoc massa baixos, perquè els | Mont Sinaí d'Aràbia. capítol iii El Globus | batzegà | , i Urizen, assegut en núvols negres, es metjà la ferida roent; |
|