DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
bestiesa F 747 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bestiesa Freqüència total:  747 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no s'arrisca no pisca, xaró, malló, o qualsevol altra importuna bestiesa per l'estil, sí senyor." Alcestis "Persèfone, amiga molt benèvola,
per la seva actitud militar el suposem un heroi. Com que una munió de bestieses entra en aquest concepte, i altrament cal aprofitar l'antigalla del casc
de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les sonores bestieses etzibades per Rubén Darío en honor i a la memòria de l'infortunadíssim
de forces. I el nas de Cleopatra —o sia: l'ambició personal d'un rei, la bestiesa o el fanatisme d'una camarilla, la impaciència d'uns conspiradors, etc.—
La concupiscència —diguin els moralistes el que vulguin— és la vida. Bestiesa El precepte —o el consell— del Catecisme, si no el recordo malament, i en
té la seva substància. I tant! "Perdonem-nos recíprocament les nostres bestieses..." Salta a la vista el gir habilidós a què ha estat sotmesa, en aquesta
a la qual es reclama indulgència queda concretada en un terme feridor: bestiesa. I des d'un angle moral bastant rigorós, ¿no podríem afirmar que
que qualsevol "debilitat" humana és, en el fons, pura i explícita bestiesa? Els especialistes en la matèria contestarien que sí. D'altra banda,
mutu, en efecte. I hem de perdonar-nos això: les nostres bestieses, la respectiva ximpleria. Els uns als altres. De fet, quan el filòsof
volia dir exactament "sottises": ximpleries, bestieses, bajanades, beneitures —en les accepcions més banals i més correctes
a proporcionar-nos un cert i pessigollejant refrigeri interior... Amb la bestiesa tot s'esdevé d'una altra manera. La bestiesa aliena ens ofèn, és clar.
refrigeri interior... Amb la bestiesa tot s'esdevé d'una altra manera. La bestiesa aliena ens ofèn, és clar. Però també ens suggereix un aspre menyspreu per
I es tracta —no ho oblidem— de perdonar-nos "recíprocament" les nostres bestieses. El manament cou com un sarcasme. Perquè, en definitiva, ¿qui seria el
una relliscada pròpia que respongui a la insultant denominació de "bestiesa". Déu sap com ens reca d'acceptar-ho. El nostre orgull sol ser
i més que a res, és invulnerable a la consciència de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a reconèixer-nos-les, res no
els altres qui ens les jutgin. Sabem per experiència —l'experiència de la bestiesa aliena— que ara és la nostra actitud, la nostra ximpleria, allò que
del món sencer practiqués el "perdó" recíproc a propòsit de la bestiesa, tot marxaria millor. No ens hem pas d'enganyar: encara que les aparences
d'administrar-nos "oblit": "oblidem-nos recíprocament de les nostres bestieses..." Mentre no les oblidarem, ens menysprearem amb un menyspreu mutu de
amb un menyspreu mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra, la dels altres: la de cadascú— és inevitable: hauríem
des de la seva "personalitat". En bloc, aquesta producció és una pura bestiesa. Des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que s'escriguin
l'estranger, al foraster, ha estat, sempre i a tot arreu, causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de
cap aquella casa, en aquell ofici, i pensava en les barbaritats, en les bestieses de què estava plena la vida; es preguntava també quantes misèries i
ens abandona? Adam. [(Escandalitzat.)] Eeeh?! No diguis bestieses. ¿On vols que vagi? Les feres el farien a trossos abans d'un dia de camí.
i ossos: és un somni que ens fem, una il·lusió, no sé què... potser una bestiesa. /Maurici\ Ui, que tornes espès! Doncs, mira, ella fa un moment
que fins al cel li reclamarien els deutes... què sé jo el que es diu... Bestieses! Ha demanat una mesada a l'avenç. Ens toca saltar un mes per aconseguir
les escenes mentalment. De tot plegat en deduïa que havia fet una gran bestiesa. De la cambra de Rosa Trènor n'anava apreciant l'arquitectura
nits, li havia fet passar angúnies, inclús li havia fet fer positives bestieses. Guillem no volia ni sospitar que aquell pobre vell encara era capaç de
és una preocupació literària. Ara estan de moda Proust i Gide, i aquestes bestieses que ha publicat a Madrid el doctor Marañón. Perquè heu llegit Proust, a
viciosa i literària. Madame Pasquier deixava que Conxa fes totes les bestieses imaginables i va contribuir a descabdellar-li la seva mentalitat snob.
el taxi, es palpà el ganivet, i va pensar si el francès hauria comès la bestiesa de deixar oberta la porta de la cambra. Valia la pena d'aprofitar un
mal educada, que el coll li feia pessigolles, que el matrimoni era una bestiesa, que l'amor no existia, que els senyors d'aquí no saben ésser senyors,
penso que no n'hi deu haver cap més a Barcelona... —Veus com tot això són bestieses? ¿Veus com ets un cursi? I què has d'estar enamorat! Podrida literatura i
d'étoiles\, /Paprika\ i /L'artério-sclérose\. Enmig de la bestiesa còsmica, Níobe tingué uns moments de graciosa lubricitat. L'assagista
però si tots són iguals. Ara, que aquest té una certa solta a explicar bestieses... i és simpàtic... —I què vols més? Dius que fa riure, dius que és bufó
vol dir els quatre anys que van d'uns Jocs a uns altres—, s'han dit unes bestieses tan enormes que no em sé estar d'anotar el fet. Abans dels Jocs, grans
en general i en el nostre país; molt interessant perquè ella no diu mai bestieses! Li vaig fer entendre, em sembla, uns quants aspectes que potser ella
Si no fos això, prou series capaç de /me dégoûter\ amb les teves bestieses! Llavors em va dir que una dona francesa, acostumada a la llibertat, no
crec que si l'home, de vegades, es conté de fer certs disbarats... una bestiesa grossa... un crim... no és pas per temor de Déu... és por d'ell mateix...
que ens avindríem molt, ens faríem unes carícies... Jo. —Si dius bestieses d'aquestes... Josep. —Però si fos... Ara suposa... En lloc de
Si no saps el que et vull dir! —Escrúpols, no! —Escolta, no fem una bestiesa. —No tocar res, oi? —Prenguem aquest tros, però no més; tampoc no sabríem
posat allí dins em semblava una cosa natural. Àdhuc hauria tingut per una bestiesa d'anar-nos-en amb les mans buides. Jo mateix volia endur-me alguns
gelós fins al sofriment. Picat del meu amor propi de mascle, que tantes bestieses fa fer a l'home, me l'he emportada a dalt. Quan hem davallat, tots els
teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d'ésser
retorna un poc torrat, que el vi i el fum, el càntic i els salts i el dir bestieses —xarratola inútil— maregen les persones. Carrer a dins del poble, cadascú
anques ho oblidaries tot: acabaries ballant, i cantant, i fent mil bestieses... Agradable aquest senyor Matisse: un excel·lent company per a marits
Si no arribo a conèixer la Lluïsa hauria estat capaç de fer una bestiesa. Però hi has tornat! No tens cap dret a fer patir una dona que
els vostres. ¿Us sap greu? Darwin. —"El cel em guardi de les bestieses i dels errors de Lamarck, d'aquella tendència que atribueix als animals
porc mentre el porc, viu, esgüella de dolor davant teu i que és una gran bestiesa donar gràcies a la providència de Déu mentre tu et mors de fam. ¿Què hi
va respondre—. Què furgues ara? ¿No sóc un home? Jo també he fet la gran bestiesa. És així com jo anomeno el matrimoni, i que tots els casats em perdonin.
el matrimoni, i que tots els casats em perdonin. He fet, doncs, la gran bestiesa, m'he casat. —Bé, però quantes vegades? Zorbàs es gratà nerviosament el

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »