Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enmig del general desordre. El Sagristà era el perdulari de la família,	bohemi	i desvagat, el qual el vell Candaina no podia veure ni en pintura. Se'l
és substituïda per la càtedra, el periodisme, la feina editorial; i els	bohemis	, sacrificats o divertits, no han desaparegut del mapa. Ara: a pesar
que ets és un gandul carregat de manies; ja està bé per una estona fer el	bohemi	i donar-te-les una mica de cínic, però tu tindries de treballar en alguna
jugada, s'hauria acreditat de bon diplomàtic; però Guillem tenia més de	bohemi	, de desordenat i de viure al dia, que d'altra cosa. La primera vegada que
En dos mesos de viure a Barcelona ja es feia entendre en català. Era un	bohemi	de la revolució, un artista. Coneixia les presons de mig Europa. I era
que se li mengen la cara, els ulls tristos, de miop, aquell posat de	bohemi	somniador i fatigat. I els llibres de tots dos, exposats allí, a l'abast
multimilionaris coneguts, artistes de primera i amb honoraris gloriosos,	bohemis	rics d'indiferència. Però l'home i la dona que no arriben a nivells tan
solucions: Constantí Llombart. Autodidacte i artesà, republicà federal i	bohemi	recalcitrant, Llombart estava en contacte amb el poble, en formava part,
això és, en l'exigua porció de la societat que dóna en part als	bohemis	, als conserges i als lladres, es començà d'inserir en el llenguatge
a les dues de la matinada a l'Eden Concert. Aquest home a qui un natural	bohemi	s'ajuntava amb la petulància jovenívola d'épater les
tot sol\. Un guany moral A la cantarella sentimental del cançoner	bohemi	que de la llibertat en feia una tonada de fàcil retenció i de capriciós
és digne de tota lloança: així com l'escàpol ha resultat un rodamon, un	bohemi	, el que us roman serveix per quan us talleu en un dit, per quan la criada
no ho volia. Gent que cercava de fer temps en un lloc recerat, i algun	bohemi	escadusser. De tant en tant vèiem certes botigues amb uns rètols que
volarà en automòbil a la plena naturalesa, a gaudir les joies senzilles i	bohèmies	d'un jaç d'herba i una branca esquinçada tot passant. El fadrí baber es
. Un home de mala llet, que tenia ràbies de franc. L'Arnau, que era l'únic	bohemi	de la colla, no el podia sofrir. Aquella nit parlaven d'un jove escriptor
aristòcrates, "chansonniers", dones a la moda, artistes, militars,	bohemis	, almiralls, crítics, grans homes i fracassats. Hi vaig conèixer el gran
Si els mato ja us en faré d'altres... Mecislas Golberg, el gran	bohemi	polonès anarquista, venia molt poc, però era de la colla. L'anàvem a
veu és escoltada. Llur inquietud s'encomana als joves. I quins joves!	Bohemis	i despreocupats, faceciosos, poc es podien pensar que llur nom passaria a
baixes, amb mansarda i patinades de la glòria d'aquell barri	bohemi	, que ara agonitza entre les altes cases de pisos per llogar, o els
temorenc de complaure's amb les flors del propi enginy. Tanmateix, aquest	bohemi	inadaptable trobà un dia el seu destí en ser encarregat de la direcció de
estirabots, reivindicarà la importància de l'humor. Xerraire, desvagat,	bohemi	, incapaç d'una obra sostinguda i constructiva, amb una intel·ligència que
practicar-se intensament en una societat ben ordenada. En una societat	bohèmia	, tots ens moriríem de gana o cadascú hauria de treballar adaleradament
caigut en la trampa del seu propi anarquisme. L'ideal, doncs, de tot	bohemi	i anarquista veritable, com ell, ha de ser que treballin positivament els
galantejadors amb el cap curosament arrissat i lluent, obrers, artistes	bohemis	, soldats... Tots cridaven i parlaven alhora. —Senyors, no apretin
La darrera vegada que l'he sentida fou a Llafranc. A Llafranc hi ha un	bohemi	, anomenat Canadell, que probablement no us és desconegut, que quan sent
A la sortida, faig la seva coneixença. D'entrada, Roldós em sembla un	bohemi	apagat, evaporat, pobre i tímid. Ressopó a la matinada. Els diumenges com
Sants. Divendres. Amb Bofill (Gori), Mata, taverner a Llafranc, i Nuts, un	bohemi	de les platges, pugem a Can Vidal de Sant Climent amb les escopetes
La sensació d'inseguretat que em dóna el fet de trobar-me un desmanegat	bohemi	m'és molt desagradable. Però no hi ha res a fer... 6 De
al llit) del llatí al castellà, feta per Fabié, del viatge del noble	bohemi	Lleó de Rosmital de Blafma per Espanya i Portugal en 1466, es
i inequívoc. A mi no m'han agradat mai els tipus estranys, extravagants,	bohemis	, genialoides o misteriosos. De misteris, ja n'hi ha prou amb els que es
d'encaixar en la societat. L'hora era de màxima inquietud: la reacció	bohèmia	i modernista, el teatre nòrdic, l'anarquisme social. Davant d'un amic
emmaridat tan prematurament com desencertadament amb un andalús, músic	bohemi	i massa bevedor; ella morí en infantar-la. La Rosa, sola en el xalet,
sovint la misèria i àdhuc vestint-se d'una manera diferent, dita "	bohèmia	", varen sentir que cap fet de la realitat no té valor humà en la seva
periòdicament pels pobles i masies, gent del migdia de França, italians i	bohemis	pelegrins, exercint llurs primitives indústries. Hom no sap imaginar els
entre moltes, del que diem. Era, encara, una altra cosa: un solemníssim	bohemi	. Com a tal, en possessió d'una moral de goma. Al costat del poeta el
Com a tal, en possessió d'una moral de goma. Al costat del poeta el	bohemi	, un monument. I el literat, una niciesa; com vulgueu. Tot i tenir
misèries de la vida. Envejava la seva llibertat, la seva existència de	bohemi	ric, el seu treballar que desconeixia el dubte i el sofriment, el neguit
Pescador. Els pobrissons de la teva mena han de tenir, almenys, sang de	bohemi	. Han de pagar als qui els mantenen amb bufonades, amb picardies i amb
efecte d'un capteniment humorístic, superior a llur comprensió. "Quins	bohemis	! Deixeu fer; ja ens divertirem, ja!" Això deien tots tres interiorment i
passà la porta del Cafè del Liceu seguit de les reverències dels	bohemis	de la penya. Quan fou al carrer saltà d'una camada a l'estrep d'un
capaç d'interrogar-lo, aquell Robert Munné de la pipa i les ulleres,	bohemi	gairebé genial, amb els seus posats de canonge laic i la seva mandra
Ferrer, cap de la Biblioteca Sociològica; Robert Munné, l'il·lustre	bohemi	, cap de la Biblioteca Literària; René Guarnieri, mastodòntic i sorrut,
fer-se càrrec de la direcció, i rigueren una estona a les costelles del	bohemi	Robert Munné. Per les deixebles de l'Escola sabia les limitacions que
de tot era el "sanyó" Freixes. I el director literari, el	bohemi	genial Robert Munné. De la gent que veritablement l'interessava, només se
finances; rep ministres del país i governadors en exercici; literats no	bohemis	; ambaixadors extraordinaris; metges il·lustres i algun comerciant dels
entre cames, escura els ossos amb les seves mans petites i blanques, de	bohemi	afamat. Després mengem una figa seca, una pansa, dues nous i quatre
si fes una confidència molt reservada. I és que en realitat era un enorme	bohemi	, és a dir, un home amb una tendència inconscient, ineluctable, a la
fou, en efecte. Era tot el contrari d'un habitual "sense pàtria", d'un	bohemi	internacional de cafè literari. Però de fet no semblava pas lligat a cap
tractar Vázquez de Mella. Mella era orador, però abans que tot era un	bohemi	. No té pas cap mena de dubte: a tot arreu he defensat el tradicionalisme
tan notoris que feia molta llàstima de veure'l. No era pas el tipus de	bohemi	artista, despreocupat, agredolç i arlequinesc. Era una misèria passiva,

Pàgina 1 (de 7)

50 següents