Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

terbolins de pètals blancs de flor de prunera, que voleiaven com irisades	bombolles	, s'atansaven en conjunció sideral, vives estrelles de plata. Endut per
i galopant, on es barregen les grans glopades escatològiques amb les	bombolles	d'una mística infantívola, davalla de les trones i conquereix lentament
no les entenia bé, i especialment la burgesia quan afirmava que eren una	bombolla	revolucionària a la qual calia fer front amb una política de vara de
angúnia abandonar-les. /Xela\ El que tu pintes és un món fet amb	bombolles	de sabó. I el món no és una fira, ni nosaltres unes marreques amb un molí
al més espès d'aquell embús de què encara et pugen	bombolles	. Prou entens que és de segon ordre la part de vida
era la respiració del mar, quan el mar pujava més amunt amb crestes i	bombolles	. Mentre preníem cafè, com un punyal traïdor, altra vegada, pobra Maria...
era alt, de ferro, amb vidre glaçat, i, en el vidre glaçat, que feia	bombolles	per dibuix, vaig veure un paper, enganxat amb tiretes de goma i el paper
vaig mirar el paper del reixat amb les lletres desformades per les	bombolles	del vidre i a l'últim ho vaig entendre una mica i vaig treure el cap per
la soca i el sota de les fulles plens d'una mena de malura que feia una	bombolleta	de teixit de teranyina i a dintre hi havia la bèstia; davant d'aquest
i el cor se li va fer petit, perquè a través del vidre glaçat de les	bombolletes	, va veure un grup de moltes persones i ombres de pals amunt que eren
anava creixent; les unes naixien al costat mateix de les altres, com	bombolles	de sabó, molt estretes, molt apilotades, les unes al costat de les altres
embolicada amb un barnús i amb unes espardenyes de betes als peus, fent	bombolles	de sabó, mastegant chewing-gum o estirada a terra boca enlaire,
en ésser ferida per qualsevol lleu commoció interior, l'acusa una sola	bombolla	irisada que puja a la superfície. Laura no vol insistir. —Tant com
Recomano una confrontació per l'estil a tots els al·lucinats per les	bombolles	literàries. Aquells versos tan lloats pels meus companys, aquelles
i no pas fantasmes. Treballar tot el dia per un sou miserable, les	bombolles	a les mans i els ronyons que se't trenquen de fatiga; cercar treball i no
experiències: té raó. Es dilueix fins a quedar convertida en escuma i	bombolles	. Cosme, confessa-ho: no pateixes. Pots mirar enrera i quedar impassible.
més enllà del llindar de la meva pell? Sembla que sí. Hi ha una mena de	bombolla	espacial que és el meu espai. Això ho podem provar si ens atansem de
nosaltres tenim un altre embolcall a més a més de la pell. La pell és una	bombolla	física; tanmateix tenim també una bombolla psicològica que assenyala els
més de la pell. La pell és una bombolla física; tanmateix tenim també una	bombolla	psicològica que assenyala els límits espacials del nostre jo. Al dins
ésser viu entra dins del seu llindar, l'animal fugirà o atacarà. La	bombolla	d'espai personal de què parlem representa el mateix marge de seguretat.
amb les monedes, deixar-les anar al fons de l'aigua, perquè pugessin com	bombolles	perseguides per les sirenes. Em va venir desig de sortir i cridar: "Aquí
sensible entre els múltiples punts de vibració de l'ambient; després, una	bombolleta	, que va creixent i definint-se, i, més tard, una petita meravella de
una fulla seca, enganxada a un manyoc de romagueres. Després va ésser una	bombolla	d'aigua, una bombolla balladora, que la terra es volia xuclar...
a un manyoc de romagueres. Després va ésser una bombolla d'aigua, una	bombolla	balladora, que la terra es volia xuclar... glac-glac, glac-glac... I els
sants, que faronegen al mig del camí ral i es fonen d'un plegat com una	bombolla	de sabó!... Visions, visions d'un magí malalt. —Costa de desenganyar-se'n.
com l'idealisme a ultrança. Jeroni Tot això és literatura,	bombolla	de sabó. Sense el pern de la fe l'home divagarà sempre desconhortat en
Visca el capità "Manaia"! El sol foradava les aigües i emplenava de	bombolles	lluminoses el misteri de la mar. Arpegis de cigales en el turó de Santa
policromies, si volen, sense força de voluntat i que's mouràn com les	bombolles	de savó segons d'on vingui el vent. I la dòna, senyores i senyors, ha
i aquelles ànsies d'ofrenar les corones de llorer als peus de l'estimada —	bombolles	d'un romanticisme pueril—, ara es convertien en un turment real, en una
Començaven a bullir amb un soroll tou i manyac, tot esclatant en	bombolles	espesses que expandien fumera. Quan foren abocades en un plat de ferro
dia jugant a cartes o per estar mig tombats a sota els porxos veient les	bombolles	de la pluja sobre el mar. Per un mariner, la mandra és una cosa
la pluja, queien ratxes obliqües a terra i les gotes feien unes grosses	bombolles	. Vaig tornar enrera. A la primera cantonada, el vent va portar-me una
a la medul·la. Després tot s'engordeix una altra vegada, i les darreres	bombolles	de llum s'ofeguen a flor d'aigua. El "Dronning Maud" ha donat
seus ulls negres s'escapa una mena de fluix roent que si us atrapa us fa	bombolles	a la carn. Veient aquesta gent sempre acotada sobre els terrossos, sempre
de boira ho esborra tot mentre anem marxant lentament per dins d'una gran	bombolla	sabonera. De la banda de terra, barrejat amb alenades de brostam florit,
i vosaltres, en mig d'ella us veieu com una figureta ridícula, com una	bombolla	inflada de fum i de niciesa. Terra i més terra! Ja podeu mirar pertot...
semblant. La província els robava el cor amb les seves farses: la	bombolla	d'una revolució que es desfeia en paraules inflava ridículament les
i d'apel·lació a la força de les baionetes, confeccionaven	bombolles	mirabolants i tornassolades que feien posar pell de gallina al
És evident que una gran part de la seva vida és una marrada i una	bombolla	. Però aneu alerta a judicar. El seu reialme és recte i pur. El cinisme no
ràpidament. Mantenia les seves ales esteses i immòbils, i queia com una	bombolla	de sabó cau en l'aire quiet. Quan tocà la superfície de l'aigua, decantà
. —Adéu —digué. I pujà tan lleugera i tan airosa, per l'aigua, com una	bombolla	. El sol s'acabava de pondre quan ella alçà el cap damunt les aigües; però
amb alegria: conduïda pel príncep, es movia tota lleugera, com una	bombolla	, i ell i tots els altres es meravellaven de sa graciosa passa
com tampoc cap esguard humà no podia veure llurs figures. Lleugeres com a	bombolles	, voleiaven per l'aire sense ajut d'ales. La donzelleta de la mar s'adonà
era un gran fumador, i uns ulls fatigats, grocs i vermells flotant en una	bombolla	de limfa. Portava, per estar per casa, un mocador de seda blanca al coll
la musiqueta del sofregit fent el xiu-xiu a dins de la cassola, i les	bombolles	finals s'esperaven amb un tremolor a l'estómac. Les cançons no s'acabaven
un castell de somni i el far era en aquell mar de serenitat com una	bombolla	de llum pesada. Un vol d'insectes embriagats surava sobre la llum grassa
a cartes o per a estar mig tombats a sota els porxos veient caure les	bombolles	de la pluja sobre el mar. Per a un mariner, la mandra és una cosa sòlida,
gasa blanca d'aigua esfumada, tenia una fabulosa elegància. Les petites	bombolles	de la pluja a l'aigua. El cel s'ha trencat i sobre el port desert ha
és. Mentrestant han caigut quatre gotes justes, grosses, que han fet unes	bombolles	sobre la pols del carrer. Ha vingut una ramiola d'aire una mica més prim
amb robes clares —un paraigua irrisori a la mà. Les gotes feien grosses	bombolles	a terra. Passà un carro amb un cavall que treia fum. L'amo el portava per

Pàgina 1 (de 18)

50 següents