×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb botzinar |
Freqüència total: 135 |
CTILC1 |
tenia aquella veu fosca i trencadissa, però si estava content xiulava o | botzinava | les melodies sentides la vigília. Devia ser feliç. Oblidà de pressa els | d'independència; aneu per entre la fragor de la multitud; els automòbils | botzinen | entorn vostre, però de tant en tant les nobles campanes de les parròquies | del peu de la porta. —Que t'acostis, he dit! Josep obeí de mala gana, | botzinant | . Cosme —després se'n penedí— li preguntà encarant-lo amb el retrat: —I a | "Traició!" garipà l'Arxi-Duquessa Ana-Pest. "Traició!" | botzinà | el gentleman de les barres lligades. "Traició!" gronyí el de l'ataut. | que no hi planyen astúcia ni violència. No és per altra raó que l'abella | botzina | seguit tant com treballa. Sap que ha vingut al món amb un cor massa | que no hagin de tenir mai fi. El perill ha passat. Els cors es desnuen. | Botzinen | més i més lluny els avions. El sinistre segador se'ls ha reservats per a | L'enterrador deixa la tauleta, hi posen al damunt la modesta caixa, | botzinen | una altra absolta els capellans, i, encara amb la darrera paraula a la | "Quína blasfemia!" pensaven uns. "Quín afany d'originalisar-se!" | botzinaven | d'altres. —Que s'expliquin aquestes paraules, que s'expliquin! —cridà | que no és pas de cinamom la càrrega de llenya que he posat a l'estufa! | Botzinà | una o dues vegades; després es mogué envers el taüt... vull dir, la caixa | del que fou cementiri, la quantitat extraordinària de floretes, i el | botzinar | d'insectes en la nau primitiva i desolada. Allí vàrem fer-hi, un dia, | Compare Llop eixí algunes passes enfora i sentí com Shere Khan grunyia i | botzinava | enquimerat, mentre es rebolcava en la brolla. —Aquest beneit ha tingut el | metre o metre i mig en l'aire, tornant a caure al mateix lloc. —Un home! — | botzinà | . —Un cadell d'home. Mira! Davant per davant, sostenint-se en una branca | —digué la pantera, fent una veu ben suau. —Un bou pagat deu anys ha! — | botzinaren | els de la ramada. —¿Què se'ns en dóna d'uns ossos de deu anys enrera? | dir això, ensumà una mica commogut. —La compassió del Poble dels Simis! — | botzinà | Baloo. —La quietud d'un torrent de la muntanya! La fresca d'un sol | anem a veure què pensa fer aquest contra nosaltres. —No volem venir — | botzinà | el Germà Gris. —Caça tot sol, Germanet. Nosaltres ja sabem el que | va dir-me que era un aliment sanitós. Però em sento l'estómac feixuc i he | botzinat | d'allò més a Bagheera i a d'altres, que són de la Jungla i són dels meus. | i ens haguérem d'asseure a un marge a reposar. En Xaneta romangué dret, | botzinant | entre dents, amb l'obsessió de témer que trobaríem el parany ocupat. Es | un de vosaltres a dalt de cada un d'aquests rocs. —I què en traurem? —vaig | botzinar | . —Enfileu-vos-hi, coi! Que és cap mal això? Ja m'explicaré en | de /papá Toñico\, s'entristí infantívolament i va plorar i | botzinar | , declarant que no valia la pena d'haver tornat en si per a assabentar-se | ploure tot és u... Aleshores el patró Meleu, com si ho digués a la paret, | botzina | : Si el cel és plover de casta un "Cristo" de canya basta. | aquí que a l'hora del capvespre, quan més eixordadorament les granotes | botzinaven | totes juntes en un recó, el meu peix fugia en un revolt arrecerat per | no m'estava bé de dir-ho, però massa deu ésser així quan les granotes em | botzinen | tant. Ara tu tornaràs a casa teva i et preguntarà tothom: I què ha estat | que passa i ens mira com volent dir: No sou sinó unes fulles d'ensiam que | botzinen | . —I ara! Bé sou prou imaginativa, comare Maicalla! —I a què ve ara això | si sentís una ferumeta d'heretgia. Missenyor Copeli —aquest era el nom | botzinat | per la fama— preguntà de bell antuvi qui era el més savi del poble; ningú | és un garbuix. Ruquets, someretes, carros de trabuc, tartanes, autos que | botzinen | , pagesos amb virolats mocadors al cap, terrassanes brunes, escardalenques | em clavà cruelment les ungles al braç. —Mentider, perdulari, traïdor! — | botzinà | descomposta, tremolant de furor.— Vet aquí les teves guàrdies! Ja ho | homes no pot pas ser per a vuitanta. —Això ja t'ho demostrarem nosaltres — | botzinà | Müller. —El ranxo, encara; però de les altres racions només puc donar-ne | . —Bé, home, però si... —insisteix Müller,— què faries? —Guillar — | botzina | Kropp. —És clar que sí. I després? —Embriagar-me —diu Albert. — | , ni un bosc, ni un camp de blat. —Que ets ximple o el fas? — | botzina | Kropp.— No és pas això el que vull dir. Un poble ofèn l'altre... —Així | T'has dat un cop? —pregunta Albert. —Ja ho pots haver sentit, tanmateix! — | botzino | .— Ací a la closca... Al capdavall del vagó s'obre la porta. La infermera | En sentir-lo, ella l'apartà d'una batzegada. —Deixa'm!... Vés! — | botzinà | amb veu plorosa. Claudi va llançar un sospir. —Però no siguis així! | abraçar, i besar, sense un mot, sense un moviment. —/¡Basta!\ — | botzinà | el guàrdia, tot estirant-ne una pel braç.— /¡Sube, tú!\ Una | matí, l'estrany aneguet fou descobert tot seguit, i el gat començà a | botzinar | i la gallina a cloquejar. —Què diables passa! —féu la vella mirant a son | del pare Cabet. L'agent de la Peters l'escolta de mala gana, | botzinant | , i acaba per deixar-lo amb les seves tristes paraules. —I aquí, en | Toca la campana. —Sents? Lliures com nosaltres, oi, noi? S'aixeca, | botzinant | , ronsejant. T'atura en entrar al corredor... suposo que amb aquella flor | —Tan endarrerides les tens? El pop, que ja estava empipat de la comanda, | botzinà | : —Us penseu que tinc vuit braços, per anar més de pressa? I els vuit | moris, sí que ho coneixerem tot seguit. —¿Per què? —Perquè no et sentirem | botzinar | ! ¿Què, noies? ¿Com us prova aquest viatge per mar? —féu el vell a | uns quants per a tu, que tant t'agraden. Així tindràs més delit per | botzinar | ! Tu, Rosa, mira de dur el noi gran a casa de la somnàmbula, que em fa | seu silenci, els ocells frueixen en cantar i es senten els borinots com | botzinen | i la remor dolça de les perdius que tot passant llisquents, bateguen | el lloc que En Peret li ha manat de guardar, està frisant de quimera, i | botzina | entre dents: —Heu vist quin conillot?... aneu a saber si és modest o | que encara t'enfadaries!— És clar, el Conill s'omple de quimera, i tot | botzinant | es fica al catau. Llavors, En Peret de baix en baix, insisteix a la | tombat la punta del Guaita de Dia, al lluny, com una joguineta que fuma i | botzina | i es va fent més grossa, no gaire, fins que tira l'àncora al mig del golf. | senyor —vaig dir;— ell també; "difunt d'aquesta parròquia". —Ah! — | botzinà | ell aleshores, tot rumiant.— ¿I amb qui viviu, per al cas en què se us | trossegeu-los el cor sense mercè! Hi havia una cançó de la qual Joe solia | botzinar | fragments quan era a la forja, i la tornada era "Sant Clem". veu's aquí | tala y tala cosa\—i es posà a riure. --/Calladico tú...\ — | botzinà | la mare. Engolirem el te de pressa i acostàrem les cadires al voltant del | Ex.: xerrar, xerraire; garlar, garlaire; rondinar, rondinaire; | botzinar | , botzinaire; cridar, cridaire; gemegar, gemegaire; renegar, renegaire; | el to imperatiu del pastor, rondinà unes paraules entre dents. —¿Què | botzines | ? ¿Què botzines en veu baixa?... Fes que jo sàpiga que n'has tornat a | del pastor, rondinà unes paraules entre dents. —¿Què botzines? ¿Què | botzines | en veu baixa?... Fes que jo sàpiga que n'has tornat a parlar, ja | desvagats. Se n'havia queixat als altres barrets més d'una vegada: Nois! — | botzinava | amb veu cavernària— ¿és que us resigneu a viure empresonats tota la vida? | fuerte, ¿quién te dió permiso para cargar con esa piltrafa?" —li | botzinà | tot clavant-li una bufetada en ple rostre. —Vosaltres heu començat a |
|