Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenia aquella veu fosca i trencadissa, però si estava content xiulava o	botzinava	les melodies sentides la vigília. Devia ser feliç. Oblidà de pressa els
d'independència; aneu per entre la fragor de la multitud; els automòbils	botzinen	entorn vostre, però de tant en tant les nobles campanes de les parròquies
del peu de la porta. —Que t'acostis, he dit! Josep obeí de mala gana,	botzinant	. Cosme —després se'n penedí— li preguntà encarant-lo amb el retrat: —I a
"Traició!" garipà l'Arxi-Duquessa Ana-Pest. "Traició!"	botzinà	el gentleman de les barres lligades. "Traició!" gronyí el de l'ataut.
que no hi planyen astúcia ni violència. No és per altra raó que l'abella	botzina	seguit tant com treballa. Sap que ha vingut al món amb un cor massa
que no hagin de tenir mai fi. El perill ha passat. Els cors es desnuen.	Botzinen	més i més lluny els avions. El sinistre segador se'ls ha reservats per a
L'enterrador deixa la tauleta, hi posen al damunt la modesta caixa,	botzinen	una altra absolta els capellans, i, encara amb la darrera paraula a la
"Quína blasfemia!" pensaven uns. "Quín afany d'originalisar-se!"	botzinaven	d'altres. —Que s'expliquin aquestes paraules, que s'expliquin! —cridà
que no és pas de cinamom la càrrega de llenya que he posat a l'estufa!	Botzinà	una o dues vegades; després es mogué envers el taüt... vull dir, la caixa
del que fou cementiri, la quantitat extraordinària de floretes, i el	botzinar	d'insectes en la nau primitiva i desolada. Allí vàrem fer-hi, un dia,
Compare Llop eixí algunes passes enfora i sentí com Shere Khan grunyia i	botzinava	enquimerat, mentre es rebolcava en la brolla. —Aquest beneit ha tingut el
metre o metre i mig en l'aire, tornant a caure al mateix lloc. —Un home! —	botzinà	. —Un cadell d'home. Mira! Davant per davant, sostenint-se en una branca
—digué la pantera, fent una veu ben suau. —Un bou pagat deu anys ha! —	botzinaren	els de la ramada. —¿Què se'ns en dóna d'uns ossos de deu anys enrera?
dir això, ensumà una mica commogut. —La compassió del Poble dels Simis! —	botzinà	Baloo. —La quietud d'un torrent de la muntanya! La fresca d'un sol
anem a veure què pensa fer aquest contra nosaltres. —No volem venir —	botzinà	el Germà Gris. —Caça tot sol, Germanet. Nosaltres ja sabem el que
va dir-me que era un aliment sanitós. Però em sento l'estómac feixuc i he	botzinat	d'allò més a Bagheera i a d'altres, que són de la Jungla i són dels meus.
i ens haguérem d'asseure a un marge a reposar. En Xaneta romangué dret,	botzinant	entre dents, amb l'obsessió de témer que trobaríem el parany ocupat. Es
un de vosaltres a dalt de cada un d'aquests rocs. —I què en traurem? —vaig	botzinar	. —Enfileu-vos-hi, coi! Que és cap mal això? Ja m'explicaré en
de /papá Toñico\, s'entristí infantívolament i va plorar i	botzinar	, declarant que no valia la pena d'haver tornat en si per a assabentar-se
ploure tot és u... Aleshores el patró Meleu, com si ho digués a la paret,	botzina	: Si el cel és plover de casta un "Cristo" de canya basta.
aquí que a l'hora del capvespre, quan més eixordadorament les granotes	botzinaven	totes juntes en un recó, el meu peix fugia en un revolt arrecerat per
no m'estava bé de dir-ho, però massa deu ésser així quan les granotes em	botzinen	tant. Ara tu tornaràs a casa teva i et preguntarà tothom: I què ha estat
que passa i ens mira com volent dir: No sou sinó unes fulles d'ensiam que	botzinen	. —I ara! Bé sou prou imaginativa, comare Maicalla! —I a què ve ara això
si sentís una ferumeta d'heretgia. Missenyor Copeli —aquest era el nom	botzinat	per la fama— preguntà de bell antuvi qui era el més savi del poble; ningú
és un garbuix. Ruquets, someretes, carros de trabuc, tartanes, autos que	botzinen	, pagesos amb virolats mocadors al cap, terrassanes brunes, escardalenques
em clavà cruelment les ungles al braç. —Mentider, perdulari, traïdor! —	botzinà	descomposta, tremolant de furor.— Vet aquí les teves guàrdies! Ja ho
homes no pot pas ser per a vuitanta. —Això ja t'ho demostrarem nosaltres —	botzinà	Müller. —El ranxo, encara; però de les altres racions només puc donar-ne
. —Bé, home, però si... —insisteix Müller,— què faries? —Guillar —	botzina	Kropp. —És clar que sí. I després? —Embriagar-me —diu Albert. —
, ni un bosc, ni un camp de blat. —Que ets ximple o el fas? —	botzina	Kropp.— No és pas això el que vull dir. Un poble ofèn l'altre... —Així
T'has dat un cop? —pregunta Albert. —Ja ho pots haver sentit, tanmateix! —	botzino	.— Ací a la closca... Al capdavall del vagó s'obre la porta. La infermera
En sentir-lo, ella l'apartà d'una batzegada. —Deixa'm!... Vés! —	botzinà	amb veu plorosa. Claudi va llançar un sospir. —Però no siguis així!
abraçar, i besar, sense un mot, sense un moviment. —/¡Basta!\ —	botzinà	el guàrdia, tot estirant-ne una pel braç.— /¡Sube, tú!\ Una
matí, l'estrany aneguet fou descobert tot seguit, i el gat començà a	botzinar	i la gallina a cloquejar. —Què diables passa! —féu la vella mirant a son
del pare Cabet. L'agent de la Peters l'escolta de mala gana,	botzinant	, i acaba per deixar-lo amb les seves tristes paraules. —I aquí, en
Toca la campana. —Sents? Lliures com nosaltres, oi, noi? S'aixeca,	botzinant	, ronsejant. T'atura en entrar al corredor... suposo que amb aquella flor
—Tan endarrerides les tens? El pop, que ja estava empipat de la comanda,	botzinà	: —Us penseu que tinc vuit braços, per anar més de pressa? I els vuit
moris, sí que ho coneixerem tot seguit. —¿Per què? —Perquè no et sentirem	botzinar	! ¿Què, noies? ¿Com us prova aquest viatge per mar? —féu el vell a
uns quants per a tu, que tant t'agraden. Així tindràs més delit per	botzinar	! Tu, Rosa, mira de dur el noi gran a casa de la somnàmbula, que em fa
seu silenci, els ocells frueixen en cantar i es senten els borinots com	botzinen	i la remor dolça de les perdius que tot passant llisquents, bateguen
el lloc que En Peret li ha manat de guardar, està frisant de quimera, i	botzina	entre dents: —Heu vist quin conillot?... aneu a saber si és modest o
que encara t'enfadaries!— És clar, el Conill s'omple de quimera, i tot	botzinant	es fica al catau. Llavors, En Peret de baix en baix, insisteix a la
tombat la punta del Guaita de Dia, al lluny, com una joguineta que fuma i	botzina	i es va fent més grossa, no gaire, fins que tira l'àncora al mig del golf.
senyor —vaig dir;— ell també; "difunt d'aquesta parròquia". —Ah! —	botzinà	ell aleshores, tot rumiant.— ¿I amb qui viviu, per al cas en què se us
trossegeu-los el cor sense mercè! Hi havia una cançó de la qual Joe solia	botzinar	fragments quan era a la forja, i la tornada era "Sant Clem". veu's aquí
tala y tala cosa\—i es posà a riure. --/Calladico tú...\ —	botzinà	la mare. Engolirem el te de pressa i acostàrem les cadires al voltant del
Ex.: xerrar, xerraire; garlar, garlaire; rondinar, rondinaire;	botzinar	, botzinaire; cridar, cridaire; gemegar, gemegaire; renegar, renegaire;
el to imperatiu del pastor, rondinà unes paraules entre dents. —¿Què	botzines	? ¿Què botzines en veu baixa?... Fes que jo sàpiga que n'has tornat a
del pastor, rondinà unes paraules entre dents. —¿Què botzines? ¿Què	botzines	en veu baixa?... Fes que jo sàpiga que n'has tornat a parlar, ja
desvagats. Se n'havia queixat als altres barrets més d'una vegada: Nois! —	botzinava	amb veu cavernària— ¿és que us resigneu a viure empresonats tota la vida?
fuerte, ¿quién te dió permiso para cargar con esa piltrafa?" —li	botzinà	tot clavant-li una bufetada en ple rostre. —Vosaltres heu començat a

Pàgina 1 (de 3)

50 següents