Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al porxo, escruten el cel, color de perla falsa.	Bròfegs	com els herois en crisi, abracen per damunt la muller
de vespres contra el fanal ortofònic sense lleves i mossos	bròfegs	intonsos de suspensió de calamarsejar dintre els dintres
es submergeix, gualeja o vola. Per fi un tumult universal i	bròfec	de sons eixordadors i veus confuses, duts per la
encoixinat, damunt un sofà, tot escoltant el planyívol Miserere del vent	bròfec	de març, i el so atenuat de les petjades en el carrer de sota, perquè era
amb llurs bocins de frase que revelen una preocupació que es torna	bròfega	, amb llur cara una mica emboscada i una mica blanca. Ara com ara, la
homes i uns quants vells ideals. De truquista i pintoresc s'ha tornat en	bròfeg	i irreductible. Aquell Ordre que hom conservava en el temps que hi havia
desmentit pel vehicle que les emet, la gola del llop, presumiblement més	bròfega	que la de la cabra. Llavors el llop se'n va a fer gàrgares —en el sentit
amb tot llur poder, després d'haver fet la primera aiguada en el	bròfec	illot de Pentaleu. El prim i llargarut espoló que li fa de suport, separa
gent que lluca de bella hora semblen... Què us diré? Potser una mica	bròfegues	. Però són simpàtiques, tanmateix; tenen una calidesa d'efusió i un
dit que som aspres? Qui ho ha dit que som esquerps? Qui ho ha dit que som	bròfecs	i cantelluts? Que parlin aquestes muntanyes, doncs, on la funció vital de
m'esperava al carrer, li feia un xic de por la Salpetriere, silenciosa,	bròfega	, plena de finestres reixades i murada com una presó. Després, a pur de
de la seva tija. La corona de les llums del Septentrió cremava amb	bròfega	llum. Els raigs eixien de son cercle espaiós, i s'estenien pel cel com a
"son fanguissar de torba". La casa d'ella era més enllà, en mig d'una	bròfega	selva. Tots els arbres i mates eren pòlips, mig animals i mig plantes:
parlar de la senyoreta Havisham de ciutat: la pintaven com una dama	bròfega	, immensament rica, que vivia en una casassa tota ombrívola, protegida per
no em parlaria sinó de desolació, i les nits eren negres i el camí tan	bròfec	i gairebé qualsevol companyia per la carretera era millor que no cap, no
la gran cúpula negra de Sant Pau, corbant-se cap a mi de més enllà d'un	bròfec	edifici de pedra que un vianant em digué que era la presó de Newgate. Tot
tristos i els pardals més tristos i els gats més fatídics i les cases més	bròfegues	(cosa, si fa no fa, de mitja dotzena) que mai hagués vist. Em semblà que
de dos en dos, cosa hòrridament semblant als preparatius d'alguna mena	bròfega	de dansa,— el meu pensament, senyor, era més aviat de portar-la a
ordinari. Deixeu-ho de banda, estimat minyó. Un cert sentit d'aquella	bròfega	ridiculesa va arrencar-me una rialla neguitosa, i vaig cuitar a
perdedissa entre els núvols amuntegats. Feia un vent melangiós; i era tot	bròfec	el posat de l'aiguamoll. Un estrany els hauria trobats insuportables, i
bé, John, molt bé, noi!— I el capellà va fer-hi una pausa tan	bròfega	, que de moment vaig tenir dubtes de si acabaríem de casar-nos
la Natura i a fer anguniosos esforços per tal d'eixir d'un medi hostil i	bròfec	i de voltar-se d'un altre de més confortable, rioler i beneficiós.
de la Plana i ensems veure com aquests hòmens enfellonits, de geni	bròfec	, de mà dura, implacables, arrossegadors, són ambirostres, i mirats de
darrere dels xavos de llavors, o siguen els òbols. I hi abundaven els	bròfecs	com en qualsevol altre país, o siga que n'hi havia prou. Ja ho deia Fedre
Una casa tancada Casa sense ningú, casa feresta, és	bròfeg	en la nit el teu desús. M'has fet girar la testa.
de deixament de la pressió i un canvi en la veu del temporal, ara no tan	bròfega	ni sostinguda, com si exhaurís ja aquelles energies que el feien temible
sabia, d'aquells càntics espirituals, rimats poemes de la gran tradició	bròfega	indígena, com ara aquell d'"Una monja caputxina baixava escalons avall,
"El meu difunt Ovidi, Déu el tinga en la glòria..." Era	bròfec	i amable, era sempre fidel i ho feia amb la veïna de l'entresol
el serpenteig de la vida. El sol degotejant s'aixeca del mar	bròfec	, travessa una ampla faixa de núvols freds, encén
com arbres, amb fullatge d'escumes, el cel cotonós,	bròfec	, rogenc, damunt les illes del venturós encontre, on
al passadís. Jo aleshores només era un sagal desconfiat i	bròfec	; ara, pel març, compleixo mil nou-cents setanta anys.
Bona feina haveu feta: i amb vosaltres la gent de davantal, sempre tan	brófegs	, amb els vots dels manats i els menja-ceba. Comínius Prenent-vos
un traç aspre, ni una línia brusca, ni una sortida esquerpa, ni un gest	bròfec	... Tot voluminós, però suau, pausat, mans, resignat, pacífic, com una
suara, sabeu que per a batre's fou punyit, per Fortimbràs, el de Noruega,	bròfec	d'orgull i presumpció. Nostre brau Hàmlet (que per brau se'l preuava
i heu ben poc del que desitja. Diga'm, Laertes, per què et sents tan	bròfec	? Deixa'l estar, Gertrudis. Home, parla. Laertes On és mon pare?
eixiu del melonar, si no vos trenque la tella!... —Ui! Quin genit més	bròfec	té l'agüelo? —Vergonya tindrie io de ser agüelo de tant gran ruc. —Poro,
dos presquilles pixades que me li menchí golós, ma mare, de cheni	brófec	, em tirá esta maldisió: "plegue á Deu de huí en avant, que sense fer
vindre al monyigot que tant prompte volia ser ome, i comparegué altiu i	brofec	. Sa mare, feta una furia, el mamprengué per son compte. Ell contestà fent
de sa filla morta. —Quant de mal feren en l'orta aquells omens barbuts i	brofecs	que vingueren predicant l'odi, la guerra, l'extermini contra tots els que
li haurá dit algo Vaoro? Pos en Batiste no vullc chanses, eixe es molt	brófec	. D· Justo ¿Con que, qué es lo que desea? Senent Pues aquí me
ull novell, per alzinar i fageda Invoquem noms terrals i llur	bròfega	fronda Les franqueses i els furs, les llibertats alades
empès per l'eufòrica basca etílica i contemplant per la finestra la nit	bròfega	. I badocant la cambrera, que devia parlar en danès, i que com nosaltres
les peces amagades del mosaic. Nua i elàstica, perseguida per l'esperit	bròfec	del mort, per tranquil·litzar-se necessitava fer-li front xerrant i
alegre i bella com ets ara tu. Manyaga amb tots i	bròfega	amb ningú, ella era un sol que no sap per què brilla,
Els déus, primer els hem projectat en designis audaços, que	bròfec	el destí tornava a enderrocar-nos. Ells, però, són els
els sons encara en brut, de poc més lletra que el mormol d'una oradesa	bròfega	i primigènia. El vent bufa suaument sobre els noms de terra i el món
un cabirol jove que al fondal sent de lluny el rugit del lleó	bròfec	. Crida: «Odisseu!», amb la veu sufocada, mira amb
el seu humorisme —de vegades lleuger i subtil, de vegades calculadament	bròfec	—, Fuster s'expressa però també actua, sedueix a través del joc de
hom considerava que Fuster era de vegades excessivament	bròfec	. En tot cas, el fet que identificara la ironia i l'alegria suggereix que
recent suïcidi de Ferrater, l'eterna mala llet d'Espriu o la innocència	bròfega	d'Estellés, per exemple. Un bon novel·lista, o millor un hàbil dramaturg,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents