Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
bròfec A 49 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb bròfec Freqüència total:  49 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al porxo, escruten el cel, color de perla falsa. Bròfegs com els herois en crisi, abracen per damunt la muller
de vespres contra el fanal ortofònic sense lleves i mossos bròfegs intonsos de suspensió de calamarsejar dintre els dintres
es submergeix, gualeja o vola. Per fi un tumult universal i bròfec de sons eixordadors i veus confuses, duts per la
encoixinat, damunt un sofà, tot escoltant el planyívol Miserere del vent bròfec de març, i el so atenuat de les petjades en el carrer de sota, perquè era
amb llurs bocins de frase que revelen una preocupació que es torna bròfega, amb llur cara una mica emboscada i una mica blanca. Ara com ara, la
homes i uns quants vells ideals. De truquista i pintoresc s'ha tornat en bròfeg i irreductible. Aquell Ordre que hom conservava en el temps que hi havia
desmentit pel vehicle que les emet, la gola del llop, presumiblement més bròfega que la de la cabra. Llavors el llop se'n va a fer gàrgares —en el sentit
amb tot llur poder, després d'haver fet la primera aiguada en el bròfec illot de Pentaleu. El prim i llargarut espoló que li fa de suport, separa
gent que lluca de bella hora semblen... Què us diré? Potser una mica bròfegues. Però són simpàtiques, tanmateix; tenen una calidesa d'efusió i un
dit que som aspres? Qui ho ha dit que som esquerps? Qui ho ha dit que som bròfecs i cantelluts? Que parlin aquestes muntanyes, doncs, on la funció vital de
m'esperava al carrer, li feia un xic de por la Salpetriere, silenciosa, bròfega, plena de finestres reixades i murada com una presó. Després, a pur de
de la seva tija. La corona de les llums del Septentrió cremava amb bròfega llum. Els raigs eixien de son cercle espaiós, i s'estenien pel cel com a
"son fanguissar de torba". La casa d'ella era més enllà, en mig d'una bròfega selva. Tots els arbres i mates eren pòlips, mig animals i mig plantes:
parlar de la senyoreta Havisham de ciutat: la pintaven com una dama bròfega, immensament rica, que vivia en una casassa tota ombrívola, protegida per
no em parlaria sinó de desolació, i les nits eren negres i el camí tan bròfec i gairebé qualsevol companyia per la carretera era millor que no cap, no
la gran cúpula negra de Sant Pau, corbant-se cap a mi de més enllà d'un bròfec edifici de pedra que un vianant em digué que era la presó de Newgate. Tot
tristos i els pardals més tristos i els gats més fatídics i les cases més bròfegues (cosa, si fa no fa, de mitja dotzena) que mai hagués vist. Em semblà que
de dos en dos, cosa hòrridament semblant als preparatius d'alguna mena bròfega de dansa,— el meu pensament, senyor, era més aviat de portar-la a
ordinari. Deixeu-ho de banda, estimat minyó. Un cert sentit d'aquella bròfega ridiculesa va arrencar-me una rialla neguitosa, i vaig cuitar a
perdedissa entre els núvols amuntegats. Feia un vent melangiós; i era tot bròfec el posat de l'aiguamoll. Un estrany els hauria trobats insuportables, i
bé, John, molt bé, noi!— I el capellà va fer-hi una pausa tan bròfega, que de moment vaig tenir dubtes de si acabaríem de casar-nos
la Natura i a fer anguniosos esforços per tal d'eixir d'un medi hostil i bròfec i de voltar-se d'un altre de més confortable, rioler i beneficiós.
de la Plana i ensems veure com aquests hòmens enfellonits, de geni bròfec, de mà dura, implacables, arrossegadors, són ambirostres, i mirats de
darrere dels xavos de llavors, o siguen els òbols. I hi abundaven els bròfecs com en qualsevol altre país, o siga que n'hi havia prou. Ja ho deia Fedre
Una casa tancada Casa sense ningú, casa feresta, és bròfeg en la nit el teu desús. M'has fet girar la testa.
de deixament de la pressió i un canvi en la veu del temporal, ara no tan bròfega ni sostinguda, com si exhaurís ja aquelles energies que el feien temible
sabia, d'aquells càntics espirituals, rimats poemes de la gran tradició bròfega indígena, com ara aquell d'"Una monja caputxina baixava escalons avall,
"El meu difunt Ovidi, Déu el tinga en la glòria..." Era bròfec i amable, era sempre fidel i ho feia amb la veïna de l'entresol
el serpenteig de la vida. El sol degotejant s'aixeca del mar bròfec, travessa una ampla faixa de núvols freds, encén
com arbres, amb fullatge d'escumes, el cel cotonós, bròfec, rogenc, damunt les illes del venturós encontre, on
al passadís. Jo aleshores només era un sagal desconfiat i bròfec; ara, pel març, compleixo mil nou-cents setanta anys.
Bona feina haveu feta: i amb vosaltres la gent de davantal, sempre tan brófegs, amb els vots dels manats i els menja-ceba. Comínius Prenent-vos
un traç aspre, ni una línia brusca, ni una sortida esquerpa, ni un gest bròfec... Tot voluminós, però suau, pausat, mans, resignat, pacífic, com una
suara, sabeu que per a batre's fou punyit, per Fortimbràs, el de Noruega, bròfec d'orgull i presumpció. Nostre brau Hàmlet (que per brau se'l preuava
i heu ben poc del que desitja. Diga'm, Laertes, per què et sents tan bròfec? Deixa'l estar, Gertrudis. Home, parla. Laertes On és mon pare?
eixiu del melonar, si no vos trenque la tella!... —Ui! Quin genit més bròfec té l'agüelo? —Vergonya tindrie io de ser agüelo de tant gran ruc. —Poro,
dos presquilles pixades que me li menchí golós, ma mare, de cheni brófec, em tirá esta maldisió: "plegue á Deu de huí en avant, que sense fer
vindre al monyigot que tant prompte volia ser ome, i comparegué altiu i brofec. Sa mare, feta una furia, el mamprengué per son compte. Ell contestà fent
de sa filla morta. —Quant de mal feren en l'orta aquells omens barbuts i brofecs que vingueren predicant l'odi, la guerra, l'extermini contra tots els que
li haurá dit algo Vaoro? Pos en Batiste no vullc chanses, eixe es molt brófec. D· Justo ¿Con que, qué es lo que desea? Senent Pues aquí me
ull novell, per alzinar i fageda Invoquem noms terrals i llur bròfega fronda Les franqueses i els furs, les llibertats alades
empès per l'eufòrica basca etílica i contemplant per la finestra la nit bròfega. I badocant la cambrera, que devia parlar en danès, i que com nosaltres
les peces amagades del mosaic. Nua i elàstica, perseguida per l'esperit bròfec del mort, per tranquil·litzar-se necessitava fer-li front xerrant i
alegre i bella com ets ara tu. Manyaga amb tots i bròfega amb ningú, ella era un sol que no sap per què brilla,
Els déus, primer els hem projectat en designis audaços, que bròfec el destí tornava a enderrocar-nos. Ells, però, són els
els sons encara en brut, de poc més lletra que el mormol d'una oradesa bròfega i primigènia. El vent bufa suaument sobre els noms de terra i el món
un cabirol jove que al fondal sent de lluny el rugit del lleó bròfec. Crida: «Odisseu!», amb la veu sufocada, mira amb
el seu humorisme —de vegades lleuger i subtil, de vegades calculadament bròfec—, Fuster s'expressa però també actua, sedueix a través del joc de
hom considerava que Fuster era de vegades excessivament bròfec. En tot cas, el fet que identificara la ironia i l'alegria suggereix que