Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres als	braços	perfectes de la deessa, fins a una altra topada amb el senglar, que
bellesa d'arbre. El prec és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns	braços	decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça,
un nas força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de	braços	i de cames, que ni el meu susceptible pudor no pot sentir-se ferit."
estimar, una mort que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els	braços	damunt el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla
simbòliques, i aquelles esgarrifoses imatges amb una munió de còsmics	braços	serpentiformes. Al capdavall sóc grega i partidària de la mesura, de
presa. "Que es distreguin, i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als	braços	, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a aquests racons que,
en la llisa paret benigna de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de	braços	, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de
les domarem: ara, a la feina", instava la noia. "Amb el puntal del meu	braç	, venta-li una doble ració del premi." "Fill, tingues pietat de la teva
"Quan era noi, a la serra diu que lluitava amb els llops a força de	braços	... És fill del diable..." A Santa Maria hi havia, tanmateix, una casa on
aquella; ella, una mica pàl·lida, amb el ram de flors doblegat sobre el	braç	, envoltada d'una commoguda admiració. La vella Càndia expressà quasi amb
arribaren els caçadors el veieren tot ple de sang, lluitant a força de	braços	amb el cadell i ventant-s'hi àdhuc a mossegades. —Digues-m'ho a mi,
un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els	braços	en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula de la professora. Us ho
llàgrimes als ulls; altres no es pogueren contenir i se li llançaren als	braços	. Ella, quan s'hagué deseixit de les abraçades, avançà cap a Donya
la breu estada amb ell, el contacte de la seva mà, la pressió dels seus	braços	entorn de les seves espatlles oprimint-la dolçament i que li semblava
girà ràpida, amb una expressió de viva alegria a la cara; s'agafà al seu	braç	i s'estrenyé contra ell. —Sóc feliç, padrí, sóc feliç! Sóc tan feliç!...
mare està enfadada amb tu? Saps què ha dit la teva mare? Mila, agafada al	braç	d'ell, es posà a cantar en veu baixa: —Si em pega, com si no em
creure que... —Què? No li digué res. Ella va estrènyer-se de nou contra el	braç	d'ell. —Sóc feliç, padrí. Que feliç que sóc aquest vespre! X I la meva
que li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel	braç	i l'acompanyà fins a la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares —li
se n'anà a la masia, ella s'abraçà a la vella criada i plorà en els seus	braços	llargament. Després va treure del vell cofre un objecte del seu amat que
aquella nit s'havia atrevit a comparèixer a la festa amb el seu fill al	braç	. Totes les cadires eren ocupades, ja que, sens dubte perquè notessin
hi havia anat quan tots ja eren a la plaça. Rita, amb la criatura als	braços	, es col·locà al darrera, però no trigà a adonar-se que des d'allí
i li estroncà amb un bes les paraules. La tingué estreta entre els seus	braços	; la sentia sanglotar dolçament d'amor sobre el seu cor, i la seva
de Maro era un home alt; caminava una mica tirat cap endavant i tenia uns	braços	llargs que li arribaven gairebé als genolls; un nas camús i enorme li
"La Verge Maria anava un dia fugitiva per un camp amb el seu Fillet als	braços	. El dia era xafogós; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant,
que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus	bracets	suplicant i es posa a plorar, i no enduriu els vostres cors."" I, en
divina, l'Infant havia esclatat a plorar i allargava, suplicant, els seus	bracets	. ¿Qui, davant una escena semblant —diu la narració—; qui, davant una
qui era, no pogué sofrir tanta impietat, i, aixecant-se amb l'Infant als	braços	: ""Vulgui Déu —els digué— que no pugueu sortir mai més d'aquest
així sia la Verge santíssima, i així vagi amb el propi Fill de Déu als	braços	! Tot això —ja ho he dit— no és més que un anhelar, un noble impuls,
obertes, udolant no es sabia quines amenaces o quines blasfèmies; els	braços	, alçats en gestos de colpir. Hi havia bastons esgrimits, punys tancats o
una gran gentada, entre la qual es veien moltes dones amb els fillets al	braç	. De tret en tret, entre la multitud asseguda i de peu, s'aixecaven els
l'ànima això que passa? Apa, apa, Mundeta, no ploris més. —Li passà el	braç	per l'espatlla, bo i consolant-la. —I, creu-me, no li diguis
i el seu cap —el posà sens dubte amb intenció— descansava sobre el meu	braç	dret... Vaig apartar-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir
la qui li trava la llengua, que voldria suplicar; la qui li subjecta els	braços	, ansiosos d'abraçar-se al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es
com aquells dies en què s'asseia als seus genolls i li passava els	bracets	entorn del coll, i li explicava després ses petites coses i —més nena
deixant els jocs i les amigues, va córrer al seu encontre i passà el seu	braç	entorn de les cames d'ell. —Mano... Però Tino Costa venia aquell dia en
com si no cregués en allò que veia. Per què no es llançava ell als seus	braços	? Per què no l'estrenyia contra el seu pit, com l'última vegada? Per què
d'actitud: no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels	braços	i li pregà que s'assegués. —Vas mullada, Mila. Potser hauries de
i fondre's en la seva benaurança. No pogué contenir-se: li passà el	braç	sobre l'espatlla i es clogué d'ulls al costat d'ella. Inclinà el cap com
sorgit de mans humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un	braç	i apareixia vestida amb la seva roba de diari, el vestit que portava la
la fusta se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un	braç	el gest del qual torbava l'atmosfera de solitud en què la imatge semblava
una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la retingué pel	braç	. —Què has fet Mila? Que baix que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a
, es dreçà davant seu: era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del	braç	. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el soroll del
el soroll del temporal, en el qual les paraules es perdien; agitaven els	braços	com entestats en una violenta disputa en què l'un i l'altre anaven
Es veié de sobte Tiago desprendre's de la mà del rival aferrada al seu	braç	, mentre que amb una forta empenta el rebotia contra terra. A penes aquest
el fanal els homes s'aturaren. Ara parlaven també ells bo i agitant els	braços	en gestos violents. Maria Àgueda, dreta al portal, sentia una sensació
fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a aguantar al capçal del llit, el	braç	se li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes
és preferible deixar-lo." A la nit tot el poble sabia que Mila tenia un	braç	malmès a causa dels cops del seu pare. Això i la marxa de Tino Costa
que corren avui. Al meu temps un pare agafava una estaca i rompia un	braç	al seu fill, pel que fos, i a l'endemà, si convenia, tornava a agafar l'
—Diuen que sí, que hi va haver d'anar i tot el metge, i que porta un	braç	embenat. —A mi m'han dit que no res: un esgarrany. —Doncs a mi,
les terres d'Argona. La cosa estava decidida. Així que estés guarida del	braç	partirien. Ho havien discutit llargament. El padrí s'hi oposava. —Una

Pàgina 1 (de 383)

50 següents