Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ve el metge i diu que és una intoxicació produïda per l'àcid carbònic del	braser	. Jo, cap al tard, també tinc un mal de cap terrible. Abans he sortit una
biblioteca, de cara al ponent de Sant Pere Màrtir, a l'escalf del gran	braser	, on cremaria, entrat l'hivern, sobre la pinyola una corfa de llimona o
llit, una taula de despatx, una banyera de porcellana, un rentamans, un	braser	de tres peus, i una caixa que no podia tancar-se de massa plena. I sobre
un hivern llarg i plujós, la cambra mantenia temperatura de forn, amb el	braser	, els ciris i les cortines tirades. Jeroni no volia saber com passava el
M'hauria quedat a viure a Sóller. Ara potser estaria ben calenta vora es	braser	i em taparia ses cames amb sos faldons. En Garcia era un homo per passar
el vent.] [(Júlia, de colzes a la taula, s'escalfa els peus en el	braser	. Ernestina, també a prop del braser, ordena la roba d'una panera.
s'escalfa els peus en el braser. Ernestina, també a prop del	braser	, ordena la roba d'una panera. La senyora Rosa ve de la cuina i
el dolor de sempre. Fa un instant que no podia valdre'm. [(S'apropa al	braser	, disposant-se a cosir. Aixeca un poc el pàmpol de la làmpara de manera
a tret de mà.)] Estic realment com a câ'l sogre! [(Posa els peus al	braser	.)] Rosa. [(Amb franquesa i radiant.)] Tabalot!
És al vespre. Els mobles, si fa o no fa, com sempre; només hi haurà un	braser	encès al mig de l'escena.] [(Víctor es disposa a escriure i la
La Merceneta, amb molta sol·licitud, li atansa una glonxa prop del	braser	.)] Ernestina. No, Merceneta, ben lluny; m'encaparra. [(La
siguem-hi! [(Posa la panera de cosir, dues cadires mitjanes i el	braser	sota la làmpara; s'asseu i es disposa a costurejar i Júlia la imita amb
de vida arraconada al fogar del bressol, i al	braser	enllaçada. L'escalfor de la llar esblavissa la llosa,
rosa, enceses i naturals, a les galtes colrades per l'aire i pel foc del	braser	, senyalen l'Angelina, filla de l'oncle Llibori Terra Negra, cap de la
entre els escarafalls de les fredelugues senyores quietes vora el	braser	. Defensada per l'afecció de Tomàs, pogué viure al seu gust; anà i vingué
Bisbe i de besar-li l'anell. Els murmuris de Comarquinal entorn dels	brasers	anaren pujant de to; però Laura es sentia forta, superior a les
més fines i mal intencionades, sol presidir la tertúlia entorn del	braser	. Protegits per les ombres de la sala, harmoniosa de corbes isabelines,
el doctor Grau, tot dibuixant arabescos de cendra i caliu amb la pala del	braser	— i Nostre Senyor no els ho podrà passar per alt. —Aquest París és la
les tertúlies i donen la pastura més saborosa als comaratges de vora els	brasers	. Dies ha que era del domini popular la veu de les discrepàncies entre el
Laura ja no es posa el vestit malva. Es queden al menjador, prop del	braser	. L'oncle Joanet i Teresa parlen de remeis; Laura es posa a cosir una
lleva a Laura fins l'esma de moure l'agulla i d'acostar els peus al	braser	. —I doncs, mestressa! —fa l'amo Muntanyola plantant la seva gran mà al
té la "gatina"? Aleshores, de sobte, a les tertúlies de vora els	brasers	s'escampà la veu que a casa els Muntanyola tenien la barcelonina tancada
burgeses carregades d'unces, bones només per a fer rodona entorn del	braser	i malparlar. —Però tants sants com hi ha pertot arreu! —Què en saben
a contar-ho a les clientes. Demà totes les tertúlies comentaran, vora el	braser	, la procacitat de la senyora de Muntanyola. Pere Gifreda s'acosta a rebre
despues me veya salvada en mitj del terrat, es á dir, ja lliure de aquell	braser	que amenassaba rostirme. Un home del poble, donant una puntada de peu á
'm passaba y volent probar d' anarmen, com si tingués por de caure en un	braser	. L'Alfredo... ¿eh quin nom tant bonich?... l' Alfredo no 'm va deixar
plovia, dolçament, lànguidament. Zorbàs, abans de sortir, havia encès el	braser	, i tot el dia vaig quedar-me assegut, amb les cames recollides, les mans
sagnia. Ara, puc parlar. Va entrar a la barraca, es va asseure davant el	braser	, i la seva cara brillava. —Què t'ha agafat, que t'hagis posat a ballar?
que va acabar—. Firmes? —Firmo, Zorbàs; tira endavant. Em va encendre el	braser	, posà l'olla al foc, em va preparar cafè, m'estengué una manta als peus
mar. 7 Tots dos ens quedàrem molta estona, silenciosos, vora el	braser	. Jo vaig sentir de bell nou com és de senzilla i frugal la felicitat: un
de senzilla i frugal la felicitat: un vas de vi, una castanya, un pobre	braseret	, la remor de la mar. No res més. I per a sentir que això és felicitat
vegades i més vegades, aquest cant búdic, assegut a terra, vora el	braser	encès. Lluitava, fent i fent exorcismes, per treure del meu esperit un
tela blanca, el gall dindi fumava, amb les potes enlaire i separades; del	braser	encès pujava una dolça escalfor. Madam Hortènsia s'havia fet bucles i
i l'escalf de la dona de sa casa." El sopar, abundós i ben fet, el	braser	encès, el cos adornat, empolistrat, el perfum de tarongina, tots aquests
melindrosa—. No tinc gens de gana... gens... gens. S'agenollà davant del	braser	i atià els carbons ardents, les seves flonges galtes reflectiren la
just enfront de cada finestra, s'aixecava un enorme trespeus portant un	braser	de foc que projectava els seus raigs través dels vidres acolorits i
i fantàstics. Però a la cambra de l'oest, la cambra negra, l'efecte del	braser	que regalimava damunt les obscures draperíes través dels vidres
I ell ens pagava d'haver estat bons minyons, recitant-nos l'escena del	braseret	, amb la triple negació de Sant Pere i el cant del gall que le
cafè i passar-hi la vetlla. Eren fermes columnes del rall entorn del	braser	, la mestressa de la casa, alta com un castell i majestuosa a proporció;
s'està al peu del finestró, prenent l'aire, si és a l'estiu, i an el	braser	, si és a l'hivern, i, aixís que toquen les dèu, compareix la festejada, es
omplint de mirra aqueixos vasos dispersos, anés clapejant-la de petits	brasers	que al cor de la nit aixequessin llurs fumerols aromàtics, tots enllaçats
blanquinosa que relliscava d'enfora, l'altra resplendor vermella del	braser	hi encenia un reflex incert, tremoladís. Diria's que les ànimes,
projectes en cartera. "Si la Catarina..." La llum mancava. Lluny del	braser	el fred es feia intensíssim; la velleta ni pogué ni volgué seguir
tombà de les mans de la mare i caigué sobre els tions encesos del	braser	; féu un fum, una flameta blanquinosa, blava i groga, i se'n volà per
la estació dolça y alegre, la despedida del hivern, l'hora de desar els	brasers	caldejats mesos seguits, y de penjar les capes. Aquella passejada, avuy
de no gastar més que un llum i, a l'hivern, d'escalfar-se en un mateix	braser	. I bé, la noia, bo i cosint, havia notat que els ulls d'Innocenci es
Li girà l'esquena i va ficar-se a la consergeria, on es situà vora el	braser	, en companyia d'en Joanet i del gos. El gos feia un posat molt trist, com
no ha vist. Tot embolcallat d'una atmosfera vibràtil, arroentada pels	brasers	i les flames que consumen els matolls i que la brillantor del sol fa
impressions atuïdores. Esteses de torells convertits en un formidable	braser	, soques tot just aterrades pels escorpitaires que cremaven com un
en el seu soli patriarcal, al ganapè del cosidor, davant la taula del	braser	i sota el quadro de Sant Josep. Sant Josep és el Sant patró de l'àvia i a

Pàgina 1 (de 9)

50 següents