×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb braser |
Freqüència total: 430 |
CTILC1 |
Ve el metge i diu que és una intoxicació produïda per l'àcid carbònic del | braser | . Jo, cap al tard, també tinc un mal de cap terrible. Abans he sortit una | biblioteca, de cara al ponent de Sant Pere Màrtir, a l'escalf del gran | braser | , on cremaria, entrat l'hivern, sobre la pinyola una corfa de llimona o | llit, una taula de despatx, una banyera de porcellana, un rentamans, un | braser | de tres peus, i una caixa que no podia tancar-se de massa plena. I sobre | un hivern llarg i plujós, la cambra mantenia temperatura de forn, amb el | braser | , els ciris i les cortines tirades. Jeroni no volia saber com passava el | M'hauria quedat a viure a Sóller. Ara potser estaria ben calenta vora es | braser | i em taparia ses cames amb sos faldons. En Garcia era un homo per passar | el vent.] [(Júlia, de colzes a la taula, s'escalfa els peus en el | braser | . Ernestina, també a prop del braser, ordena la roba d'una panera. | s'escalfa els peus en el braser. Ernestina, també a prop del | braser | , ordena la roba d'una panera. La senyora Rosa ve de la cuina i | el dolor de sempre. Fa un instant que no podia valdre'm. [(S'apropa al | braser | , disposant-se a cosir. Aixeca un poc el pàmpol de la làmpara de manera | a tret de mà.)] Estic realment com a câ'l sogre! [(Posa els peus al | braser | .)] Rosa. [(Amb franquesa i radiant.)] Tabalot! | És al vespre. Els mobles, si fa o no fa, com sempre; només hi haurà un | braser | encès al mig de l'escena.] [(Víctor es disposa a escriure i la | La Merceneta, amb molta sol·licitud, li atansa una glonxa prop del | braser | .)] Ernestina. No, Merceneta, ben lluny; m'encaparra. [(La | siguem-hi! [(Posa la panera de cosir, dues cadires mitjanes i el | braser | sota la làmpara; s'asseu i es disposa a costurejar i Júlia la imita amb | de vida arraconada al fogar del bressol, i al | braser | enllaçada. L'escalfor de la llar esblavissa la llosa, | rosa, enceses i naturals, a les galtes colrades per l'aire i pel foc del | braser | , senyalen l'Angelina, filla de l'oncle Llibori Terra Negra, cap de la | entre els escarafalls de les fredelugues senyores quietes vora el | braser | . Defensada per l'afecció de Tomàs, pogué viure al seu gust; anà i vingué | Bisbe i de besar-li l'anell. Els murmuris de Comarquinal entorn dels | brasers | anaren pujant de to; però Laura es sentia forta, superior a les | més fines i mal intencionades, sol presidir la tertúlia entorn del | braser | . Protegits per les ombres de la sala, harmoniosa de corbes isabelines, | el doctor Grau, tot dibuixant arabescos de cendra i caliu amb la pala del | braser | — i Nostre Senyor no els ho podrà passar per alt. —Aquest París és la | les tertúlies i donen la pastura més saborosa als comaratges de vora els | brasers | . Dies ha que era del domini popular la veu de les discrepàncies entre el | Laura ja no es posa el vestit malva. Es queden al menjador, prop del | braser | . L'oncle Joanet i Teresa parlen de remeis; Laura es posa a cosir una | lleva a Laura fins l'esma de moure l'agulla i d'acostar els peus al | braser | . —I doncs, mestressa! —fa l'amo Muntanyola plantant la seva gran mà al | té la "gatina"? Aleshores, de sobte, a les tertúlies de vora els | brasers | s'escampà la veu que a casa els Muntanyola tenien la barcelonina tancada | burgeses carregades d'unces, bones només per a fer rodona entorn del | braser | i malparlar. —Però tants sants com hi ha pertot arreu! —Què en saben | a contar-ho a les clientes. Demà totes les tertúlies comentaran, vora el | braser | , la procacitat de la senyora de Muntanyola. Pere Gifreda s'acosta a rebre | despues me veya salvada en mitj del terrat, es á dir, ja lliure de aquell | braser | que amenassaba rostirme. Un home del poble, donant una puntada de peu á | 'm passaba y volent probar d' anarmen, com si tingués por de caure en un | braser | . L'Alfredo... ¿eh quin nom tant bonich?... l' Alfredo no 'm va deixar | plovia, dolçament, lànguidament. Zorbàs, abans de sortir, havia encès el | braser | , i tot el dia vaig quedar-me assegut, amb les cames recollides, les mans | sagnia. Ara, puc parlar. Va entrar a la barraca, es va asseure davant el | braser | , i la seva cara brillava. —Què t'ha agafat, que t'hagis posat a ballar? | que va acabar—. Firmes? —Firmo, Zorbàs; tira endavant. Em va encendre el | braser | , posà l'olla al foc, em va preparar cafè, m'estengué una manta als peus | mar. 7 Tots dos ens quedàrem molta estona, silenciosos, vora el | braser | . Jo vaig sentir de bell nou com és de senzilla i frugal la felicitat: un | de senzilla i frugal la felicitat: un vas de vi, una castanya, un pobre | braseret | , la remor de la mar. No res més. I per a sentir que això és felicitat | vegades i més vegades, aquest cant búdic, assegut a terra, vora el | braser | encès. Lluitava, fent i fent exorcismes, per treure del meu esperit un | tela blanca, el gall dindi fumava, amb les potes enlaire i separades; del | braser | encès pujava una dolça escalfor. Madam Hortènsia s'havia fet bucles i | i l'escalf de la dona de sa casa." El sopar, abundós i ben fet, el | braser | encès, el cos adornat, empolistrat, el perfum de tarongina, tots aquests | melindrosa—. No tinc gens de gana... gens... gens. S'agenollà davant del | braser | i atià els carbons ardents, les seves flonges galtes reflectiren la | just enfront de cada finestra, s'aixecava un enorme trespeus portant un | braser | de foc que projectava els seus raigs través dels vidres acolorits i | i fantàstics. Però a la cambra de l'oest, la cambra negra, l'efecte del | braser | que regalimava damunt les obscures draperíes través dels vidres | I ell ens pagava d'haver estat bons minyons, recitant-nos l'escena del | braseret | , amb la triple negació de Sant Pere i el cant del gall que le | cafè i passar-hi la vetlla. Eren fermes columnes del rall entorn del | braser | , la mestressa de la casa, alta com un castell i majestuosa a proporció; | s'està al peu del finestró, prenent l'aire, si és a l'estiu, i an el | braser | , si és a l'hivern, i, aixís que toquen les dèu, compareix la festejada, es | omplint de mirra aqueixos vasos dispersos, anés clapejant-la de petits | brasers | que al cor de la nit aixequessin llurs fumerols aromàtics, tots enllaçats | blanquinosa que relliscava d'enfora, l'altra resplendor vermella del | braser | hi encenia un reflex incert, tremoladís. Diria's que les ànimes, | projectes en cartera. "Si la Catarina..." La llum mancava. Lluny del | braser | el fred es feia intensíssim; la velleta ni pogué ni volgué seguir | tombà de les mans de la mare i caigué sobre els tions encesos del | braser | ; féu un fum, una flameta blanquinosa, blava i groga, i se'n volà per | la estació dolça y alegre, la despedida del hivern, l'hora de desar els | brasers | caldejats mesos seguits, y de penjar les capes. Aquella passejada, avuy | de no gastar més que un llum i, a l'hivern, d'escalfar-se en un mateix | braser | . I bé, la noia, bo i cosint, havia notat que els ulls d'Innocenci es | Li girà l'esquena i va ficar-se a la consergeria, on es situà vora el | braser | , en companyia d'en Joanet i del gos. El gos feia un posat molt trist, com | no ha vist. Tot embolcallat d'una atmosfera vibràtil, arroentada pels | brasers | i les flames que consumen els matolls i que la brillantor del sol fa | impressions atuïdores. Esteses de torells convertits en un formidable | braser | , soques tot just aterrades pels escorpitaires que cremaven com un | en el seu soli patriarcal, al ganapè del cosidor, davant la taula del | braser | i sota el quadro de Sant Josep. Sant Josep és el Sant patró de l'àvia i a |
|