×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb bravesa |
Freqüència total: 67 |
CTILC1 |
que feren córrer un determinat toro famós per la resistència, per la | bravesa | o pels ferits que causà, fóra un oblit cruel, una manca d'amor a la | tant com un llaurador destre. Però té carn! I el bou de la carn no tindrà | bravesa | , però tindrà magre per donar i vendre. La plaça de bous no és altra que | capità Manolakas! —vaig dir—. Tot el poble reconeix la teva | bravesa | . No pensis en el que va passar l'altre dia a l'església; va ser un mal | de glatiment. Sí, sí... les capçades panteixaven d'emoció. Mes, ai, les | braveses | d'ira, que s'abranden a la més mínima sospita d'amors extràviques d'una | força i primicies de ma virior, extrem de l'urc, extrem de la | bravesa | , borbollant com l'aigua: no excel·liràs. Car pujares | llobatera. Així mateix: brau, doncs: brava, bravejar, | bravesa | , bravura, embravir; nou, doncs: nova, novetat, novell, renovar; | ura. Ex.: brau, bravura (sinònims: bravor i | bravesa | ); amarg i dret, en sentit figurat, amargura i | ràpid, inicia l'ensinistrament de l'almogaveressa. Emengarda tira amb | bravesa | i els seus atacs, esquivats mestrívolament per Jofre, l'inciten a desdir. | per fi els representants de la justicia son tants, que a despit de la | bravea | dels bandolers assalten el castell i apresonats els defensors canten | Així com el lleó necessita del desert per a manifestar tota llur indòmita | bravesa | , i l'àguila la immensitat de l'espai per a desplegar a gust ses ales, la | virtuts morals, dones, s'estavella o s'ha d'estavellar tota la iniqüa | bravesa | de l'home, exterioritzada i concrecionada en la flastomia i el renec. | una tossuderia, una gran voluntat i, en certs moments, una autèntica | bravesa | . Si més no, la seva vitalitat i la seva salut eren a prova de bomba. I el | seus perseguidors. Posada en el cas d'haver-se de defensar ho fa amb gran | bravesa | . Brehm esmenta el fet d'un caçador, el qui agafà un d'aquests animals per | millors companyies, continuaren el foc i van sostenir la retirada amb tal | bravesa | que semblava que intentaven reconquerir el baluard perdut. Vanament les | ho recolliran els seus amos, procurant sempre donar exemple amb la seva | bravesa | , serenitat i bones disposicions. Del cap de policia Art. | la immunisació còntra el verí dels reptils? Y en l'hòme que, per tenir | bravèsa | , se menjava'l còr d'un lleó ò d'un enemic valent; ¿no s'hi aubira la | quins ne dugueren lo pes y la direcció, y los qui ab l' esfors de la seva | bravesa | contribuiren per damunt de tots al enaltiment de la pátria. Al buscar las | las distancias ab las sevas armas, tots, capitans y soldats ab igual | bravesa | , se llensaren al combat frisosos per la victoria. Lo triomf de las armas | No s' havían de descoratjar per aixó 'ls catalans y, desplegant tota la | bravesa | d' una nissaga d' héroes, se llensaren á corre l' Imperi, d' un cantó á | y marlets y 'ls nostres á cos descubert se llensaren al assalt ab aquella | bravesa | de catalans. Quan las murallas sigueren dominadas se lluytá pels carrers, | que l' esplendor de las nostras armas per mar no 's mantingué sols per la | bravesa | dels nostres homes y per la forsa y 'l número de nostras naus, sino que | si fa uns quants anys que'm tenen lo cor robat, per la valentía y | bravesa | ab que han defensat la veritat pura y neta, sense cap classe de barreja? | "aquí aixecaré la veu, allí l'amollaré, aquest passatge dech dirlo ab | bravesa | , aquest altre ab foch, ab rabia, a tal concepte li toca el gest violent, | mercantil; que nostres marins ó comerciants eran reputats tant per sa | bravesa | com per sa honradés, y aixís se feu proverbial en Europa la bona fe y | méntres la ciutat la mantingués enlayrada. Darrer acte de llealtat y | bravesa | en aquell siti que tants en va veure! Tot lo dia retroná 'l canó; passá | que els féu començaren de nou llur tasca, amb tant d'ajuts i amb tanta | bravesa | , que, en el punt precís on, la primera vegada, van haver de parar-se, | pensar que contra la gallardia de donas catalanas s' estrellá lo valor y | bravesa | de llurs antepassats en Tortosa y en lo castell de Galípoli? ¿Com donchs | que aquesta salutació la feu extensiva a tots els germans que, amb tanta | bravesa | lluiten tenaçment per alliberar-nos del feixisme invasor". "Així mateix | sinó no seríem més que uns coquins, i ignorants de què cosa és | bravesa | . Prou jo em defensaria si hi hagués en mi força; | d'amagada d'ell per allí, i fes esment de la seva impetuosa | bravesa | . I anà a l'estatge duent la nova al pastor de pobles. | remors de guerra llunyedans feriren sos sentits amatents. Sa gran | bravesa | , les forces lasses de sa carn revifa; vola a l'acció; corre amb suor | ab la inmensitat del mar, que 's veu desd' aquella penya, que, ab | bravesa | y cor senzill, com era 'l cor de sa mare, no hi ha al mòn un altre pare | XI [Comte, aviat Roig y Albi] Com· Me complau eixa | bravesa | y no la haig de castigar. Es lo que vull jo inspirar. O amor inmens ó | ab lo Senescal pera matar al Roig; mes de cop se refá y admirat de la | bravesa | del Roig compren qu'es home que pot servirli y detenint al Senescal diu á | fòu quan hem vist que, avans de cedí en sa empresa, s'ha batut ab tal | bravesa | y tal fe, 'l pobre infelís, que ni conegut l'haviam; puig á mès d'estar | La mare ne cercá feina y posá lo noy á estudi en lo quin mostrá tanta | bravesa | que ningú volia esser company séu, y d' ell ne fugian, fins que un dia un | un soroll d' infern com que pareixia que 'l mon s' ensorrès. Lo despit y | bravesa | dels uns corresponia ab la fermesa y pit dels altres, sostenintse per | que nostres renets no tingan de donar la rahó als qu' avuy ab tan pit y | bravesa | , esposan sa vida per la terra que 'ls ha vist naixe, perque potser | dels héroes d' aquell dia, fatigat, ronch y defallit dels esforsos de sas | bravesas | . Era, per ma part, objecte de las calorosas alabansas dels que marxaban | y envejat dels homes de forsa de son temps, y 'l rey en pach de sa | bravesa | , y mes per captarse sa amistat, li doná los drets de senyor sobre la | á la forsa; car ell sentia que 'l cor li esbategava fortament donantli | bravesa | y esperit." "Y aixis y ab los vint cents beçants del anglés, se 'n | ? Lo seu ardiment." "¿Perque porta 'l cap tan alt, la corona ab tanta | bravesa | ? Per la gran energía de son brau cor." "¿Que fa alsar son pit ab tanta | escruixeixte, Zulima, perque tinch cops de boig y fan feredat las mevas | bravesas | . Me 'n vaig per obeirte: anyóram forsa y pensa ab lo teu moro; y no | heroes y savis Darás al mon que admira Encara la | bravesa | y lo alt poder De nostres nobles avis, Grans en | Dels que han guanyat mes violetas Per celebrar ta | bravesa | . Quédat, y un caball tindrás Mes que las fletxas llauger, | Guardan las tacas encara, No es per anar per las vilas De ma | bravesa | fent gala, Sino per borrar las vellas De sanch mora | será com la vritat mateixa. Y'us parlarè d' un temps rich de | bravesa | , de gran renom, de gestas ben famosas! Quins temps | pujava per lo dresser, tot á la hora fent lluhirne la | bravesa | del corcer. Isarda n' era la costa y 'l camí espadat y dret; | i africana a l'ensems, que sembla portar en sí quelcom de l'indomita | bravesa | inconscient del llamp, que ha donat origen an aquella coneguda frase que | anys, confusió i apatia; i aquella mirada incapaç d'afrontar la | bravesa | de la seva resolució. Ell: "marxaré de casa". Tu: "ell diu que marxarà |
|