Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el cabell esbullat i, quan ha passat la porta, sostenia el cabàs ple de	buscalls	, no pas agafat com per a suportar-ne el pes, sinó més aviat retenint-lo,
a ple. Llavors una voleiadissa de guspires, de fulles mig enceses i de	boscalls	roents —les quals coses vistes en plena claror semblaven apagades i
de cràter gitador de lava destructora. Llavors s'adonaren que uns quants	boscalls	abrandats havien traspassat l'espai net de cosa inflamable que ells, a
com el miol d'un gat enamorat. De lla en lla, para la cançó, aixeca el	boscall	que fa anar a tall de xurriaca i el descarrega amb tota la força damunt
homes ja no en tenen de suor; la seva carn espremuda i estellosa com un	boscall	de teia no pot traspuar ni una gota d'aigua més. Per això els seus ossos
l'espasa en senyal de nou mandat imperatiu. El terrible Quica agafà un	boscall	dels que hi havia arrimats al costat de l'entrada, i ventà un cop a la
el llit d'aquell frare consistia en una post estesa sobre socons, amb un	boscall	per coixí. El cor li féu un salt. Va arrambar-se a la paret i esguardà.
la mainada, i no gens menys la gent gran, les famílies es procuraven un	boscall	o una soca d'arbre, depositant-hi dessota, sense que els petits ho
pejoratiu de gent; ploma, plomall; branca, brancall; busca,	buscall	. am. Ex.: corda, cordam; corretja, corretjam; fusta,
com a les primeres vergassades ens donarà el que tingui. Apa, agafeu un	boscall	i, da-li! Els quatre nois escolliren una branca cada u i, així que en
destriar-se. La senyora Mència, la mare del senyor Mateu, era seca com un	buscall	i enterca com si estigués armada amb travessers de fusta; de fusta d'una
gran forn per rostir els dos germanets. I allí van amuntegar feixines i	buscalls	i troncs i estelles. Aleshores els déus infernals es deien l'un a
per restar vora la llar o emprar el temps en feines com era estellar	boscalls	per poder fer foc. Per aquest mes se solen tallar arbres per fusta, per
i en son amagatall s'hi fiquen pinyons i dolços. Cada mainadeta agafa un	boscall	, el més gruixut que pot per a què tingui bon cop, i quan l'avi dóna
de flama. Al seu entorn les cendres s'han amuntegat. La roentor d'aquell	boscall	no és prou per a esvair la fredor de la cambra. Els murmuris pietosos del
per tot, per tot l' he anada veyent endressada y axerida, allá replegant	boscalls	per les pinedes y garriguelles, ó atrafegada en les feynes de la masía;
Mireia!)... Era un dimarts, i jo, amb un feix petit, quatre	boscalls	i qualque branca, passava endret de la Creu blanca,
del mas? Si l'amo ho sap t'aplana de seguida amb un	boscall	per no tornar-hi pas...— I ell li respon: —Doncs, feia la
mai hi troba nosa el colom que s'hi reposa amb el seu	buscall	al béc. Ai, la musa qui en fugia! ai, l'abella qui em vol
tustar dolçament i va accentuant la percudida fins que, al fortissimo, el	boscall	s'esbocina amb una voladissa de trossos. El cal oir quan el cornetí no
perquè portessin el cos d'Elpènor mort. I tot d'una tallant	boscalls	a l'indret on el cap de la riba s'endinsa, el colgàrem tots
per veure-s'hi, i hi posaren tot al voltant llenya seca,	boscalls	endurits de temps, recent asclats amb el bronze; i amb els
llavis encara mormolen fragments de pregàries, com els darrers	boscalls	, mig consumits, retenen les flames moribundes. Et
quan s'adonà de quina manera tan exacta el Mugger semblava un	boscall	llançat a la vora del riu. Àdhuc s'havia captingut de romandre estès
romandre estès formant el mateix angle que hauria format naturalment un	boscall	llançat a l'aigua, tenint en compte com anava el corrent en aquella
Cada any va perdent més la vista, i ja no pot distingir-me d'un	boscall	... a mi, el Mugger del Ghaut. Vaig veure l'erro quan tirà la
quilla del seu bot, i vaig sentir com aviava l'escopeta contra diversos	boscalls	, i quan estava ben segur que ja se'n cansava, m'alçava vora d'ell i feia
en pes s'eren llançats a l'aigua. Eixien de les cales, un a un, com els	boscalls	que baixen en temps de pluges. Quan el riu s'alçava, també s'alçaven
un xic refinats que els tununirmiut coneixien els venien del sud:	boscalls	traginats per l'aigua i que servien per als trineus; ferro en barres, per
de caure per segon cop dins una trampa (de les que al fons tenen un	boscall	punxegut), i com, a l'endemà, va caure ell dins una d'aquelles trampes
Decantà el braç del coll de la serp, i baixà congost avall com si fos un	boscall	arrossegat per una revinguda d'aigües, clapotejant cap a la riba
instrumenti... Jan·. ¡Que embolicas! fes quet venti Algun	buscall	per l' esquena. May se perderá la mena De aquestos forasterots. ¡Com si
davant, la menudalla a la cua, tots amb el seu mandró a la butxaca i un	boscall	d'alzina o una vara de freixa a la mà; i així, enravenats i en filera,
! ¡Tan grassa com era!... Ell sí, que, tant secalló, devía cremar com un	boscall	de penol.— Tots rigueren, però'l Roig semblà qu'anava a protestarne.
les precaucions, malgrat les quals ara era una pedra que rodolava, ara un	boscall	que petava en sèch, posantnos els cabells de punta y fent desesperar al
y tota empastada de sanch, sostenintse arrambat a la roca apoyat en dos	boscalls	. Anava espellofit de roba y tan desconjuntat de membres, que ni's
ab llestesa impropia del seu aspecte desllorigat, ajudantse ab els dos	boscalls	com un gorila. Vaig tenir intencions de dexarme estimbar per la cinglera.
de calavera armades ab ungles d'esparver empunyava, ab la esquerra un	boscall	ab el que s'ajudava pera fer el saltiró y ab l'altra'l retaco engallat.
apagan al instant algunas guspiras cada cop que l' ávia Tona remena 'ls	boscalls	pera avivar un xiquet més lo foch. Lo pare llegeix, l' ávia canta y la
—diu l' ávia Tona. —En qué voleu que pensi, padrina; m' estava mirant los	boscalls	que van consumintse y, no sé, trobo tot estrany que com més creman més s'
que s' haurían d' acostar més. No us ho sembla? —¡Ay, filla meva! Los	boscalls	son com la vida; com més aném coneixent lo mon, més nos aném apartant d'
vida, perque fins aquí, disset anys qué son, ¡ay senyors! Ets totjust un	boscall	pera encendre. Jo ja soch un boscall consumit ó que acaba de consumirse,
qué son, ¡ay senyors! Ets totjust un boscall pera encendre. Jo ja soch un	boscall	consumit ó que acaba de consumirse, perque has de tenir entés que ahir
es enterrada; Damunt hi tè una creuheta, Que de dos	boscalls	es feta Ab esta inscripciò grabada: —Morí tendra y
. No en sé, Judit, no sé si podré. I la Judit, que cremava com un	buscall	, li buscava els llavis, la llengua, tot. La Judit ja no era la Judit, ja
en ellas de aucellets grossa volada. Per sobre 'l	boscall	festivas, joyosas parellas passan, de l' un arbre
riure franc! Dalit, companys! Dalit, minyons! Porteu	boscalls	! Porteu tions! I anem menjant i traguejant!
El meu record! Tinc pell de bèstia mansa, i tothom hi ha amidat el seu	boscall	si tombo els ulls per dins la recordança tant me fa cap amunt o cap
, etc.. A sota la pallissa hi ha un bon tou de palla i un banc o troç de	boscall	arrambat a la paret.] [Es negra nit, en plena tardor.] Escena I
estic cançat! No'm puc tenir!... Deixa-m seure. [(S'asseu en el	boscall	.)] Candia No tens gana? Blasi No. [(Surt en Cisco amb

Pàgina 1 (de 3)

50 següents