×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb càstig |
Freqüència total: 3280 |
CTILC1 |
de debò el gendre que s'havia burlat d'ell. Ixió, temorenc del | càstig | , va invitar Dioneu a un banquet de reconciliació, en el transcurs del | cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes cap al | càstig | que et mereixes. T'has d'atenir, tothora amb aquest pes, a les | i reina que fos, no podia realitzar aquest disbarat sense un condigne | càstig | , i els olímpics la varen transformar en un monstre horrible, que devora | , a més, el so de la flauta. Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a | càstig | —tal vegada excessiu—, va fer que l'escorxessin. Mentre li llevaven la | per Coronis, per salvar-lo no de les ires d'Apol·lo sinó del mortal | càstig | del rígid Flègias, que no acceptava bastardies i el deshonor, al mont | bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a | càstig | , la conversa dels altres, sense solta, quan em basto solitari." I els | vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el | càstig | dels déus", s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No | que ho havia fet a posta. Donya Maria s'enfurismà i va imposar un | càstig | a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en | el bàrbar puniment damunt les seves carns estremides, i la idea del | càstig | la contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava més i més, | aquí tancada com una monja, sense deixar-li veure la llum del sol. És un | càstig | de Déu. Ell, assegut a la cadira, li clavà una mirada d'odi, com si la | a mercè de tantes misèries i malvestats: aquest somni que imagina un | càstig | per a cada impietat, una recompensa per a cada acte virtuós, un consol | que Ell, que vetlla sobre tots els necessitats d'aquest món, us enviés un | càstig | . Jo no he vingut pas aquí a rentar els meus peus ni a refrescar els meus | l'ancià—: la innocència castigada no pot tenir justificació. Perquè en el | càstig | d'un innocent, quina justificació hi pot haver? Quina recompensa se'ls | gran— i Déu del cel se m'haguera aparegut en persona per mostrar-me el | càstig | que mereixia, que Déu em perdoni, però em sembla que no haguera tornat | ¿És que tot el que li ve d'ell, no ho acull, per ventura, com un | càstig | ? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és incapaç d'endevinar els | pel llamp. Maria Àgueda, davant d'això, es deia resignada: "És el meu | càstig | ; no podré mai ésser feliç; he d'expiar la meva culpa." Així, quan el fill | a l'esperança: pensava que tanta felicitat era massa per a ella i que el | càstig | dels seus pecats exigia nous patiments. Si era així, ella ho acceptaria | així, ella ho acceptaria resignada, com ho havia fet sempre: "És el meu | càstig | : faci's la voluntat de Déu." Fins que volgués el Senyor. Maria Àgueda | Però Joan del Santo estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una mena de | càstig | . L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'apaivagarien les murmuracions. El | disgust. L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell l'hi imposa el seu | càstig | , i el càstig que li sembla millor és retenir-la allí al seu costat. No: no | L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell l'hi imposa el seu càstig, i el | càstig | que li sembla millor és retenir-la allí al seu costat. No: no la portarà | Sentí pesar al seu cor una infinita tristesa. I la idea obsessionant d'un | càstig | , que ja de temps venia germinant en ell, s'afermava en la seva ànima amb | tem Déu". Volia rebutjar aquelles idees, rebel·lar-se. Per què, el | càstig | , tanmateix? Es preguntava: "De què ha de castigar-me Déu? En tot cas | dels seus perseguidors: agitaven els braços, llançaven crits... Era el | càstig | ! Avançà a passos lents fins al marge enlairat que tancava l'heretat per | en el mal? Però, no era així també com Déu disposava sempre els seus | càstigs | ? No era per mitjà dels malvats, que exercia sempre la seva implacable | molt jove pegava la seva mare. Sí, així era com Déu realitzava els seus | càstigs | . Sí. I un goig sobtós anà vessant-se per tot el seu ésser, l'anà inundant | tal vegada també a la justa ira i a la indignació. Què hi feia? Era el | càstig | ! No tenia altra idea a la ment; oferia el rostre, aixecat lleument en la | ira, a la violència, a la indignació, perquè l'agonia fos més llarga, el | càstig | més cruent. Es sentí tan ansiós de martiri, que hauria volgut arrencar-se | descobrir la veu del seu amic d'infantesa; rebre com la confirmació del | càstig | d'aquella mà que un dia, essent ell infant, el defensà; que fos allí | anà pensant, pensant... Allí, davant seu, rugia encara la fera. Era el | càstig | ? Què era la vida? Què era el món? Havia viscut? Començava a viure? Tingué | de castigar-te, Mila: el teu pecat és molt greu i no pot quedar sense | càstig | . Sí, t'hauré de castigar. Quin càstig t'imposaré? —Castigueu-me, Senyor — | és molt greu i no pot quedar sense càstig. Sí, t'hauré de castigar. Quin | càstig | t'imposaré? —Castigueu-me, Senyor —li contestarà ella—; castigueu-me, però | li contestarà ella—; castigueu-me, però ajunteu-me amb ell. Amb ell, el | càstig | més sever hauria de semblar-me bla; sense ell la mateixa glòria del teu | magnes i interminables inclemències, una situació de dolor permanent, el | càstig | per excel·lència, terminant i aspre. L'"infern", com és natural, el | ser classificats de "criminals de guerra", i van rebre, en principi, el | càstig | oportú. Alguns pseudopuristes de la juridicitat pogueren o podran | la controvèrsia ha estat sorollosa: controvèrsia en torn a la licitud del | càstig | que se li imposava. La polèmica era simptomàtica. Eichmann es convertí en | eh? En veure que t'havies escapolit, el caporal li ha imposat un | càstig | : doble servei per demà. —Li passa el braç pel seu—. Anem —afegeix—. | prou responsables per a respondre d'ells mateixos. Tampoc no amenacem amb | càstigs | , per bé que, si cal, sabem ser durs... Sempre que l'organització | per acordar-se i madurar, si era possible, un home. No tenien l'horror al | càstig | i al sofriment físic que nosaltres tenim; i si la gent menestral podien | facultat d'assimilació que el noi demostrava li hauria pogut evitar els | càstigs | més corrents, però, de fet, ¿com hauria pogut renunciar el mestre a un | havia rebut de la dida i de les criades, però no era capaç de suportar el | càstig | metòdic. Una tarda de setembre Jeroni s'enfilà, com gairebé cada tarda, a | Tai no es descuidava de dir: —Jesús! El dimoni estava sempre a punt i el | càstig | era un turment tan gran que menava a la follia. Un pecat, un pecat | Un pecat, un pecat horrible, vergonyós, traginaven els boigs. I el | càstig | podia venir sempre, perquè sempre era merescut. Podia venir en forma de | era el pecat, la quantitat en modificava molt poc les conseqüències de | càstig | . Si engolir un glop de vi, o queixalar una cotna de cansalada era | bellesa, i li anuncia, també, d'una manera necessària la imminència d'un | càstig | . Segueix amb els ulls el vaivé de Cinta, bonica, fràgil, lliure de tot | oberta, perquè sabia que no estava bo. Procurava dissimular-ho, però el | càstig | temut arribava. Era el preu que hauria de pagar sempre per aquella fràgil | de silenci —joc silenciós que tenia a més de l'atractiu del joc el del | càstig | segur si els atrapaven, vuit dies de presó, humida i freda, sota una de | van ser públicament assotades i expulsades en processó de la ciutat. El | càstig | era proporcionat al desvergonyiment de què havien fet gala, car amb | un reu i víctima, no és sols una mesura preventiva allunyar-lo, és un | càstig | merescut, és un sacrifici a canvi de la salut dels millors. Pobre, doncs, | el feia sempre a disgust, com un forçat, cosa que li costà més d'un | càstig | del seu pare. Un altre record que conservo d'aquest meu cosí, record pel |
|