DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
càstig M 3280 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb càstig Freqüència total:  3280 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de debò el gendre que s'havia burlat d'ell. Ixió, temorenc del càstig, va invitar Dioneu a un banquet de reconciliació, en el transcurs del
cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes cap al càstig que et mereixes. T'has d'atenir, tothora amb aquest pes, a les
i reina que fos, no podia realitzar aquest disbarat sense un condigne càstig, i els olímpics la varen transformar en un monstre horrible, que devora
, a més, el so de la flauta. Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a càstig —tal vegada excessiu—, va fer que l'escorxessin. Mentre li llevaven la
per Coronis, per salvar-lo no de les ires d'Apol·lo sinó del mortal càstig del rígid Flègias, que no acceptava bastardies i el deshonor, al mont
bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a càstig, la conversa dels altres, sense solta, quan em basto solitari." I els
vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels déus", s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No
que ho havia fet a posta. Donya Maria s'enfurismà i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en
el bàrbar puniment damunt les seves carns estremides, i la idea del càstig la contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava més i més,
aquí tancada com una monja, sense deixar-li veure la llum del sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut a la cadira, li clavà una mirada d'odi, com si la
a mercè de tantes misèries i malvestats: aquest somni que imagina un càstig per a cada impietat, una recompensa per a cada acte virtuós, un consol
que Ell, que vetlla sobre tots els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he vingut pas aquí a rentar els meus peus ni a refrescar els meus
l'ancià—: la innocència castigada no pot tenir justificació. Perquè en el càstig d'un innocent, quina justificació hi pot haver? Quina recompensa se'ls
gran— i Déu del cel se m'haguera aparegut en persona per mostrar-me el càstig que mereixia, que Déu em perdoni, però em sembla que no haguera tornat
¿És que tot el que li ve d'ell, no ho acull, per ventura, com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és incapaç d'endevinar els
pel llamp. Maria Àgueda, davant d'això, es deia resignada: "És el meu càstig; no podré mai ésser feliç; he d'expiar la meva culpa." Així, quan el fill
a l'esperança: pensava que tanta felicitat era massa per a ella i que el càstig dels seus pecats exigia nous patiments. Si era així, ella ho acceptaria
així, ella ho acceptaria resignada, com ho havia fet sempre: "És el meu càstig: faci's la voluntat de Déu." Fins que volgués el Senyor. Maria Àgueda
Però Joan del Santo estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una mena de càstig. L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'apaivagarien les murmuracions. El
disgust. L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell l'hi imposa el seu càstig, i el càstig que li sembla millor és retenir-la allí al seu costat. No: no
L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell l'hi imposa el seu càstig, i el càstig que li sembla millor és retenir-la allí al seu costat. No: no la portarà
Sentí pesar al seu cor una infinita tristesa. I la idea obsessionant d'un càstig, que ja de temps venia germinant en ell, s'afermava en la seva ànima amb
tem Déu". Volia rebutjar aquelles idees, rebel·lar-se. Per què, el càstig, tanmateix? Es preguntava: "De què ha de castigar-me Déu? En tot cas
dels seus perseguidors: agitaven els braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos lents fins al marge enlairat que tancava l'heretat per
en el mal? Però, no era així també com Déu disposava sempre els seus càstigs? No era per mitjà dels malvats, que exercia sempre la seva implacable
molt jove pegava la seva mare. Sí, així era com Déu realitzava els seus càstigs. Sí. I un goig sobtós anà vessant-se per tot el seu ésser, l'anà inundant
tal vegada també a la justa ira i a la indignació. Què hi feia? Era el càstig! No tenia altra idea a la ment; oferia el rostre, aixecat lleument en la
ira, a la violència, a la indignació, perquè l'agonia fos més llarga, el càstig més cruent. Es sentí tan ansiós de martiri, que hauria volgut arrencar-se
descobrir la veu del seu amic d'infantesa; rebre com la confirmació del càstig d'aquella mà que un dia, essent ell infant, el defensà; que fos allí
anà pensant, pensant... Allí, davant seu, rugia encara la fera. Era el càstig? Què era la vida? Què era el món? Havia viscut? Començava a viure? Tingué
de castigar-te, Mila: el teu pecat és molt greu i no pot quedar sense càstig. Sí, t'hauré de castigar. Quin càstig t'imposaré? —Castigueu-me, Senyor —
és molt greu i no pot quedar sense càstig. Sí, t'hauré de castigar. Quin càstig t'imposaré? —Castigueu-me, Senyor —li contestarà ella—; castigueu-me, però
li contestarà ella—; castigueu-me, però ajunteu-me amb ell. Amb ell, el càstig més sever hauria de semblar-me bla; sense ell la mateixa glòria del teu
magnes i interminables inclemències, una situació de dolor permanent, el càstig per excel·lència, terminant i aspre. L'"infern", com és natural, el
ser classificats de "criminals de guerra", i van rebre, en principi, el càstig oportú. Alguns pseudopuristes de la juridicitat pogueren o podran
la controvèrsia ha estat sorollosa: controvèrsia en torn a la licitud del càstig que se li imposava. La polèmica era simptomàtica. Eichmann es convertí en
eh? En veure que t'havies escapolit, el caporal li ha imposat un càstig: doble servei per demà. —Li passa el braç pel seu—. Anem —afegeix—.
prou responsables per a respondre d'ells mateixos. Tampoc no amenacem amb càstigs, per bé que, si cal, sabem ser durs... Sempre que l'organització
per acordar-se i madurar, si era possible, un home. No tenien l'horror al càstig i al sofriment físic que nosaltres tenim; i si la gent menestral podien
facultat d'assimilació que el noi demostrava li hauria pogut evitar els càstigs més corrents, però, de fet, ¿com hauria pogut renunciar el mestre a un
havia rebut de la dida i de les criades, però no era capaç de suportar el càstig metòdic. Una tarda de setembre Jeroni s'enfilà, com gairebé cada tarda, a
Tai no es descuidava de dir: —Jesús! El dimoni estava sempre a punt i el càstig era un turment tan gran que menava a la follia. Un pecat, un pecat
Un pecat, un pecat horrible, vergonyós, traginaven els boigs. I el càstig podia venir sempre, perquè sempre era merescut. Podia venir en forma de
era el pecat, la quantitat en modificava molt poc les conseqüències de càstig. Si engolir un glop de vi, o queixalar una cotna de cansalada era
bellesa, i li anuncia, també, d'una manera necessària la imminència d'un càstig. Segueix amb els ulls el vaivé de Cinta, bonica, fràgil, lliure de tot
oberta, perquè sabia que no estava bo. Procurava dissimular-ho, però el càstig temut arribava. Era el preu que hauria de pagar sempre per aquella fràgil
de silenci —joc silenciós que tenia a més de l'atractiu del joc el del càstig segur si els atrapaven, vuit dies de presó, humida i freda, sota una de
van ser públicament assotades i expulsades en processó de la ciutat. El càstig era proporcionat al desvergonyiment de què havien fet gala, car amb
un reu i víctima, no és sols una mesura preventiva allunyar-lo, és un càstig merescut, és un sacrifici a canvi de la salut dels millors. Pobre, doncs,
el feia sempre a disgust, com un forçat, cosa que li costà més d'un càstig del seu pare. Un altre record que conservo d'aquest meu cosí, record pel

  Pàgina 1 (de 66) 50 següents »