×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cínic |
Freqüència total: 637 |
CTILC1 |
resigno, quin remei!", va somriure Jacint, entre angoixat, passiu i | cínic | . "Almenys esdevindré una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples, | d'Àrtemis? Ara és un esportiu poca-solta, es convertirà després en un | cínic | abegot que ni brunzeix per mandra, per esdevenir a l'últim una mena de | d'ella? ¿Entraria, amb la seva ànima orgullosa a formar en l'estol dels | cínics | sense honor ni dignitat, pels quals sempre havia sentit un tan profund | davant d'aquella idea, i pensà: "Acabaràs tal vegada per tornar-te un | cínic | ?" I sentí tristesa. Tornà a fixar-se en la nena del retrat, que sobre la | és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al " | cínic | " no és el "virtuós", ni tan sols el "purità": és el "fariseu | La dolce vita. I no hem de pensar que, finalment, som més | cínics | que els nostres predecessors. Els antics haurien fet com nosaltres, si | part, posats a puntualitzar, caldria veure si la nostra època és més " | cínica | " —en el sentit denigrant que sol donar-se a aquest mot— que les altres, o | admirat, feliç, cosa que donava als seus llavis prims l'expressió d'un | cínic | somriure. Hauries d'haver vist —escrivia a Bonsoms— el meu estimat | completament dels treballs de la terra i, paral·lelament, s'havia fet més | cínic | i més malparlat. La vida, amb això, se li feia de dia en dia més difícil. | com a menys tot se'n va venint, i així, Reus és un poble | cínic | . Tenint-lo lluny, el dic magnífic. Tots hi viuen molt | L'atàvic escarment ens servarà tostemps. Ocell refet, canta, | cínic | , avui la llibertat decapitada. XIII Un instant dins la | estona, contemplant la iconografia galant de les parets, amb una rialleta | cínica | , i obrint i tancant l'encenedor, mentre a la porta del pis Dorotea | mil pessetes era una visió que —potser perquè era més pròxima— era més | cínica | , més tranquil·la, més resignada; i enmig de tot encara hi havia el dubte | reaccionat d'una manera orangutanesca, saltant al coll d'aquesta criatura | cínica | , intentant escanyar-lo, intentant fer alguna cosa —alguna cosa d'home—; | a la porta. —No em vol donar la mà, senyor... Baró... —No sigui més | cínic | ... vagi-se'n... El mateix dia que Guillem va visitar el Baró de Falset, | les catàstrofes del sexe, feien en el cor del barri una mena de ganyota | cínica | i una repulsiva paròdia de l'Eclesiastés: cantaven la vanitat de tot, | manies; ja està bé per una estona fer el bohemi i donar-te-les una mica de | cínic | , però tu tindries de treballar en alguna cosa, fer el que sigui; tota la | de galan jove de comèdia romàntica. Bobby dissimulà, va voler fer el | cínic | , l'home de món mig paternal, mig canalla, que demostra que tota la | demostrar. La conferència ha estat molt notable pel realisme gairebé | cínic | : ha dit que era cert que, ideològicament, no ens podem entendre —vull | a través d'una "sinceritat" que en aquell temps resultava quasi | cínica | , i pel camí d'amagar els aspectes que podrien disminuir el | d' esperit, lliure d' aquella brusca sorpresa, ja no la trobava tan | cínica | ; havía degut esser un xich menos riolera donada la serietat del assumpto; | és terrible. No es pot ésser alhora més persuasiu, més simpàtic i més | cínic | . Tot el seu rostre de mestís s'il·lumina amb una rialla joiosa i | Als seus discursos idealistes i morals succeïren unes expansions agres, | cíniques | , amb les quals ens fuetejava, quan no ho feia amb el vit de bou. | Tots dos teníem raó. Els nostres amors van degenerar en una cosa lletja, | cínica | . La germana semblava que fes d'alcavota tot vigilant, però, que no es | Amb el pare, doncs, no hi havia res a fer. I de seguida se m'apareix el | cínic | joiós de l'ex-seminarista fent costat a la figura del meu pare. Quin | s'impregna d'una beatitud celestial. Podíem esdevenir violents, cruels, | cínics | ; el fet que hem patit molt ho justificaria, però el sofriment ho ha | i fortes rient entre la morenor de la pell, aquells alegres ulls de | cínic | quan, el fuet enlaire, ens comminava a dir la lliçó de gramàtica de segon | s'hagués produït. Però tot seguit vaig dubtar. Com que mai no he estat | cínic | , sinó molt impressionable, sia per sentiment, sia per sensualitat, en | necessita un gran coratge per a ésser vil. Però el coratjós de mena i el | cínic | saben revestir de gallardia llurs vileses i quedar bé. El tímid que es | per prendre'n possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el | cínic | , i, com punxat per una idea sobtada, vaig esguardar Josep, ja somnolent. | llibre possible d'adinerar. És amb pena que em desprenc de Chamfort, | cínic | , amarg, que sota un arbre tantes vegades m'ha fet reflexionar sobre | les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més | cíniques | , ho haurà de fer i de dir, naturalment, l'emmascarat. L'emmascarat haurà | que és una glòria. El cantador reprèn la cobla; vol ser humorístic i és | cínic | : A la finestra l'hai vista tota plena d'arguments, i en una coa de | , "el qui es retira". De fet, doncs, i en un cert sentit, el | cínic | Diògenes entaforat en el tonell ve a ser tan "anacoreta" com sant Simeó | sempre m'han merescut un alt respecte, els anacoretes, siguin | cínics | , siguin ermitans —o hippies, ara. Trobo que, en el fons, tenen un punt d' | de cos sencer, es fan "hippies", això és, estoics. Per a ser | cínics | , amb el record del Diògenes de la bóta, els fa falta una mica de sentit | les normes i les sancions pròpies de l'Administració. L'exhibicionisme " | cínic | " mereix ser reprimit. Durant uns quants mil·lenaris, els ulls humans han | baix el domini d'un avi escèptic, egoísta, i fins amb els séus punts de | cínic | , ignorava els consols de sentir-se baix la protecció de Déu, la força del | els dolors de l'evolució". Fóra difícil de trobar una defensa més | cínica | de l'imperialisme opressor. El Partit Socialista Polonès (P. P. S.) era | d'una unitat basada en la més ignominiosa violència i en la violació més | cínica | dels drets dels pobles. Abans de l'aparició del marxisme l'actitud de les | de lo abstracto, el tacto fervoroso\) sempre distant de la facilitat | cínica | d'un Bartrina, sempre de cara a l'estoicisme de la més pura tradició | que marxin. Aquests individus no temen de presentar-se sots l'apariència | cínica | d'un artista, sonant siga flautes de canya esquerdades de so, siga | , home! —Tots diuen igual, però a l'últim se'l queden. (Ara em dirà | cínic | .) —Què diu que què? —Oh, no, em pensava que ara em diria cínic | cínic.) —Què diu que què? —Oh, no, em pensava que ara em diria | cínic | . —El que li dic i li repeteixo, si no avisaré a la policia, és que se | deixà aquesta acadèmia on més que no pas a dibuixar s'aprenia a ésser | cínic | i puntual a pagar mesades, i es matriculà a Llotja. Aquí conegué nous | ansiosament un plat de sucamulla, que era el seu dinar. Un discutidor més | cínic | que el desgraciat artigaire l'instigava, per a fer-lo cantar i riure's de | mal germà venia a destorbar-lo com un testimoni inoportú, descarat i | cínic | . Naturalment, això el cohibia. Una estranya aprensió s'emparà d'ell. | ultraretrògada (retorn a Meissonier) i desacreditada per una indiferència | cínica | respecte als mitjans d'imposar-se, ha donat ja, des de fa temps, senyals | sense impudència, ni dir sense obscenitat. I no s'ha de donar orella als | cínics | o a alguns estoics que foren quasi cínics, quan reprenen i es riuen que | I no s'ha de donar orella als cínics o a alguns estoics que foren quasi | cínics | , quan reprenen i es riuen que tinguem per infame el nom de coses que de |
|