DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cínic A 637 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cínic Freqüència total:  637 CTILC1
  Mostra sobre el resultat   línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació: referències integrades

resigno, quin remei!", va somriure Jacint, entre angoixat, passiu i cínic. "Almenys esdevindré una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples,
d'Àrtemis? Ara és un esportiu poca-solta, es convertirà després en un cínic abegot que ni brunzeix per mandra, per esdevenir a l'últim una mena de
d'ella? ¿Entraria, amb la seva ànima orgullosa a formar en l'estol dels cínics sense honor ni dignitat, pels quals sempre havia sentit un tan profund
davant d'aquella idea, i pensà: "Acabaràs tal vegada per tornar-te un cínic?" I sentí tristesa. Tornà a fixar-se en la nena del retrat, que sobre la
és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura simètricament oposada al "cínic" no és el "virtuós", ni tan sols el "purità": és el "fariseu
La dolce vita. I no hem de pensar que, finalment, som més cínics que els nostres predecessors. Els antics haurien fet com nosaltres, si
part, posats a puntualitzar, caldria veure si la nostra època és més "cínica" —en el sentit denigrant que sol donar-se a aquest mot— que les altres, o
admirat, feliç, cosa que donava als seus llavis prims l'expressió d'un cínic somriure. Hauries d'haver vist —escrivia a Bonsoms— el meu estimat
completament dels treballs de la terra i, paral·lelament, s'havia fet més cínic i més malparlat. La vida, amb això, se li feia de dia en dia més difícil.
com a menys tot se'n va venint, i així, Reus és un poble cínic. Tenint-lo lluny, el dic magnífic. Tots hi viuen molt
L'atàvic escarment ens servarà tostemps. Ocell refet, canta, cínic, avui la llibertat decapitada. XIII Un instant dins la
estona, contemplant la iconografia galant de les parets, amb una rialleta cínica, i obrint i tancant l'encenedor, mentre a la porta del pis Dorotea
mil pessetes era una visió que —potser perquè era més pròxima— era més cínica, més tranquil·la, més resignada; i enmig de tot encara hi havia el dubte
reaccionat d'una manera orangutanesca, saltant al coll d'aquesta criatura cínica, intentant escanyar-lo, intentant fer alguna cosa —alguna cosa d'home—;
a la porta. —No em vol donar la mà, senyor... Baró... —No sigui més cínic... vagi-se'n... El mateix dia que Guillem va visitar el Baró de Falset,
les catàstrofes del sexe, feien en el cor del barri una mena de ganyota cínica i una repulsiva paròdia de l'Eclesiastés: cantaven la vanitat de tot,
manies; ja està bé per una estona fer el bohemi i donar-te-les una mica de cínic, però tu tindries de treballar en alguna cosa, fer el que sigui; tota la
de galan jove de comèdia romàntica. Bobby dissimulà, va voler fer el cínic, l'home de món mig paternal, mig canalla, que demostra que tota la
demostrar. La conferència ha estat molt notable pel realisme gairebé cínic: ha dit que era cert que, ideològicament, no ens podem entendre —vull
a través d'una "sinceritat" que en aquell temps resultava quasi cínica, i pel camí d'amagar els aspectes que podrien disminuir el
d' esperit, lliure d' aquella brusca sorpresa, ja no la trobava tan cínica; havía degut esser un xich menos riolera donada la serietat del assumpto;
és terrible. No es pot ésser alhora més persuasiu, més simpàtic i més cínic. Tot el seu rostre de mestís s'il·lumina amb una rialla joiosa i
Als seus discursos idealistes i morals succeïren unes expansions agres, cíniques, amb les quals ens fuetejava, quan no ho feia amb el vit de bou.
Tots dos teníem raó. Els nostres amors van degenerar en una cosa lletja, cínica. La germana semblava que fes d'alcavota tot vigilant, però, que no es
Amb el pare, doncs, no hi havia res a fer. I de seguida se m'apareix el cínic joiós de l'ex-seminarista fent costat a la figura del meu pare. Quin
s'impregna d'una beatitud celestial. Podíem esdevenir violents, cruels, cínics; el fet que hem patit molt ho justificaria, però el sofriment ho ha
i fortes rient entre la morenor de la pell, aquells alegres ulls de cínic quan, el fuet enlaire, ens comminava a dir la lliçó de gramàtica de segon
s'hagués produït. Però tot seguit vaig dubtar. Com que mai no he estat cínic, sinó molt impressionable, sia per sentiment, sia per sensualitat, en
necessita un gran coratge per a ésser vil. Però el coratjós de mena i el cínic saben revestir de gallardia llurs vileses i quedar bé. El tímid que es
per prendre'n possessió. Em vaig aturar davant la figura de Menippe, el cínic, i, com punxat per una idea sobtada, vaig esguardar Josep, ja somnolent.
llibre possible d'adinerar. És amb pena que em desprenc de Chamfort, cínic, amarg, que sota un arbre tantes vegades m'ha fet reflexionar sobre
les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l'emmascarat. L'emmascarat haurà
que és una glòria. El cantador reprèn la cobla; vol ser humorístic i és cínic: A la finestra l'hai vista tota plena d'arguments, i en una coa de
, "el qui es retira". De fet, doncs, i en un cert sentit, el cínic Diògenes entaforat en el tonell ve a ser tan "anacoreta" com sant Simeó
sempre m'han merescut un alt respecte, els anacoretes, siguin cínics, siguin ermitans —o hippies, ara. Trobo que, en el fons, tenen un punt d'
de cos sencer, es fan "hippies", això és, estoics. Per a ser cínics, amb el record del Diògenes de la bóta, els fa falta una mica de sentit
les normes i les sancions pròpies de l'Administració. L'exhibicionisme "cínic" mereix ser reprimit. Durant uns quants mil·lenaris, els ulls humans han
baix el domini d'un avi escèptic, egoísta, i fins amb els séus punts de cínic, ignorava els consols de sentir-se baix la protecció de Déu, la força del
els dolors de l'evolució". Fóra difícil de trobar una defensa més cínica de l'imperialisme opressor. El Partit Socialista Polonès (P. P. S.) era
d'una unitat basada en la més ignominiosa violència i en la violació més cínica dels drets dels pobles. Abans de l'aparició del marxisme l'actitud de les
de lo abstracto, el tacto fervoroso\) sempre distant de la facilitat cínica d'un Bartrina, sempre de cara a l'estoicisme de la més pura tradició
que marxin. Aquests individus no temen de presentar-se sots l'apariència cínica d'un artista, sonant siga flautes de canya esquerdades de so, siga
, home! —Tots diuen igual, però a l'últim se'l queden. (Ara em dirà cínic.) —Què diu que què? —Oh, no, em pensava que ara em diria cínic
cínic.) —Què diu que què? —Oh, no, em pensava que ara em diria cínic. —El que li dic i li repeteixo, si no avisaré a la policia, és que se
deixà aquesta acadèmia on més que no pas a dibuixar s'aprenia a ésser cínic i puntual a pagar mesades, i es matriculà a Llotja. Aquí conegué nous
ansiosament un plat de sucamulla, que era el seu dinar. Un discutidor més cínic que el desgraciat artigaire l'instigava, per a fer-lo cantar i riure's de
mal germà venia a destorbar-lo com un testimoni inoportú, descarat i cínic. Naturalment, això el cohibia. Una estranya aprensió s'emparà d'ell.
ultraretrògada (retorn a Meissonier) i desacreditada per una indiferència cínica respecte als mitjans d'imposar-se, ha donat ja, des de fa temps, senyals
sense impudència, ni dir sense obscenitat. I no s'ha de donar orella als cínics o a alguns estoics que foren quasi cínics, quan reprenen i es riuen que
I no s'ha de donar orella als cínics o a alguns estoics que foren quasi cínics, quan reprenen i es riuen que tinguem per infame el nom de coses que de

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »