Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ni un moment la rialla brollés dels seus llavis ni durant la més	còmica	plagasitat. Només ell es mantenia apartat de la gatzara general, com un
que s'anava a representar. Amb tal motiu es produïa sempre algun incident	còmic	, però el públic reclamava silenci, els murmuris s'anaven extingint i, a
indignació completament falsa, en un to de veu que l'embriaguesa tornava	còmic	. Ella comença al seu torn a maltractar-lo de borratxo, de malvat, de
Val la pena que ho meditem. M Malícia Resulta una mica	còmic	: sempre som menys malvats del que ens pensem ser. Mediterrani Els veïns
els episodis del Quixot resulten més aviat penosos o	còmics	, que no pas sublims. Totes aquelles actituds i conductes que anomenem
amb el tabú establert, o bé el feien aparèixer sota una llum més aviat	còmica	. Els clàssics en la matèria no em deixarien pas mentir, respecte a això
no hi ha sinó l'argot i l'eufemisme. I per aquí s'introdueix el	còmic	, de nou, en el tractament —ara pornogràfic— del sexe. La pornografia ben
Hi ha una raó que explica aquesta comprensió —o incomprensió—	còmica	del sexe. I és: que la descripció de l'acte sexual, tant si es vol com si
hi és vista: amb els ulls o amb la sospita. I el contrast fa riure: és	còmic	. És còmic pensar l'antianimal que vol ser l'home rebaixat a la més animal
els ulls o amb la sospita. I el contrast fa riure: és còmic. És	còmic	pensar l'antianimal que vol ser l'home rebaixat a la més animal de les
I si de cas s'hi mescla una mica de perversió o d'irregularitat, el tret	còmic	augmenta: l'home, aleshores, no sols es capté com un animal, sinó encara
és evident, i ens informa d'una de les causes que estimulen la concepció	còmica	del tema sexual. De tota manera, l'important és allò que dèiem abans: la
canvi, obtenien una dimensió demoníaca. Si les fornicacions corrents eren	còmiques	, les fornicacions exasperades de don Joan i de Sade causaven admiració o
de qualsevol implicació transcendent, el sexe esdevé seriós: ni	còmic	ni líric. Seriós: al marge de l'acudit i de la poesia. De manera que la
lluny, cantava una puput i, a la vora, amb refilet alegre i una mica	còmic	, una mallerenga. A mitja tarda ve el poeta Felip Graugés. Llarga
Girona? Per favor digues-me si puc ajudar-te. El meu banquer d'aquí, un	còmic	homenet que es diu Modalviano, pot fer-te arribar tot el que necessitis.
tibant, i l'entusiasme amorós li dóna una expressió riallera i una mica	còmica	. Erasme se'l mira indignat i li llegeix en veu alta la carta que ha
de marbre i maons que sempre li produïa la impressió de veure un	còmic	personatge amb espardenyes de pagès, i cofat amb perruca blanca— ciutat
del wharf polinesi. El camió em feia l'efecte d'una mena de	còmic	fracassat que va fent comèdia pels pobles i el qual les primeres hores
i mans i amb un estrèpit de criatures al·lucinades. Es projecta un film	còmic	de mers pallassos, contemporani dels primers films de Charlot, ple de
Sembla que el local fa l'efecte d'una gàbia de lleons. L'espectacle més	còmic	i més irresistible en un teatre europeu, ple de gom a gom, un diumenge a
amb els seus súbdits catalans. Tot plegat hauria estat com un pas	còmic	, si la revolució de 1640 no hagués fet covar un recel fonamentat
La Merceneta es fica a la cuina fent una ganyota d'intel·ligència i	còmica	severitat.)] Pepe. I bé, Ernestina: quan començaràs a tenir
tot i es feia una mica pesada. Del team de la Restauració, la més	còmica	era Aurèlia Ribas, dels Ribas de les sedes, que els deien; tenia quatre
xatetes delicioses que conserven tota la vida una cara una mica	còmica	i acriaturada; la boca gran, els ulls de perdiu, el cabell molt oxigenat,
com a dissabte solia fer caramboles amb els companys i diumenge, uns	còmics	de gran prestigi per províncies, cantaren una sarsuela molt divertida.
home, que és ell mateix, i ja la té. I que la vanitat esdevé fàcilment	còmica	, i sovint té prou sanció amb el riure mateix que provoca. Així i tot,
. I l'autor té la traça d'atenuar-lo —de situar-lo— amb un recurs	còmic	sabudíssim —això és el que el crític no devia entendre— que consisteix en
De sobte, vaig obrir els ulls esfereït, vaig dreçar el cos en un esforç	còmic	. Els infants, que devien adonar-se de la meva passió de son invencible,
que era l'admiració de tots. Era un artista de l'exhibició, aquest home.	Còmics	, pianistes, violinistes, escriptors internacionals de moda —a la manera
bons travaillors, n'est-ce pas?\ En dir això, jo no he vist cara més	còmica	que la seva. Hi havia en ella no sé què de simulada fatxenderia, de
de trenta homes que freguen a un mateix temps llur cos, amb una	còmica	varietat de contorsions i un ritme anguniós de bleixos i sospirs. Ah! ha
Amb les seves grosses botes, la seva ampla i feixuga còrpora, és d'un	còmic	irresistible. La gent s'atura a mirar-lo. Jo el faig cessar. La meva
guarnit com en una festa major. De parlaments, de diàlegs, d'incidents	còmics	, d'esglais i de riallades, tant com en vullgueu. I de corregudes,
estès, fatigat, al meu llit. Recolzat al coixí, assaboria aquesta escena	còmica	i llastimosa. —Per què no has portat les corones de boda? —preguntà amb
tan alts que es perden en un sostre confús, no l'abandona mai el sentit	còmic	de la vida. Així m'ha sorprès en la collada de Fontcoberta, on imitava la
la figura del seu criat que és un panxacontent i té al seu càrrec la part	còmica	de la representació. —És una llàstima que el dissabte no puguin venir
de comentari i un dels alicients de la representació. Hi ha "miracles"	còmics	, en els quals la figura del frare asceta i predicador és contraposada a
hagiogràfica i patriòtica, en els quals tampoc no hi falta la nota	còmica	. Al capdavall l'estructura dramàtica del "miracle" és semblant a la del
serien un lenitiu? Els falsos adults Ara, el vell "tebeo" és anomenat "	comic	". Ja sé que no es tracta exactament del mateix: però, si fa no fa, l'
I la cosa data de fa molt de temps. Pensem en l'antecessor autòcton del "	comic	": l'"auca". Les auques d'abans —i els sociòlegs atents al tema haurien
d'aquesta mena destinats a la infància. Són els menys, amb tot. Els "	comics	" autèntics, serials gràfics inserits en la premsa diària, ja no deixen
a la capacitat i a l'interés dels infants. En industrialitzar-se el "	comic	" —particularment, les seves modalitats més sofisticades—, la
ja" l'han llegit o no. Això és l'habitual. Afegim-hi que abunden els "	comics	" resoludament fabricats per a papàs, amb gotes d'erotisme, acudits
i atès l'augment d'escolaritat, és també ara més baix que mai... El "	comic	", ho repeteixo, és una lectura reduïda al mínim. Com ho és, així mateix,
que aquest "llegir poc" —el menys possible— que identifico amb els "	comics	" no sigui solament una simple qüestió de "quantitat". Cal veure l'afer
qüestió de "quantitat". Cal veure l'afer des d'un altre angle. El "	comic	", com la "foto-novel·la" i les altres publicacions de la mateixa
popular, tenia la seva "cultura" mentre que els alfabetitzats de "	comic	" i de "foto-novel·la" no disposen de cap sistema seriós de referències
i la falta de sentit històric que aquestes actituds suposen, resulten més	còmiques	que simpàtiques —i com a simpàtiques, ja ho són! Però la veritable
secessionista, per dir-ho així. No hi havia la intenció —hauria estat tan	còmica	!— de proclamar l'existència d'una "llengua valenciana" enfront d'una

Pàgina 1 (de 37)

50 següents