Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i algun matalàs de borra; hi havia també una calaixera o	còmoda	, o bé la caixa de noguera, on hom guardava la roba perfumada amb
catalana es decoraren els interiors amb cornucòpies, reconeres,	còmodes	i miralls. Els panys de paret foren decorats amb requadres i pintures a
les festes del saló noble dels marquesos de Besores, al costat de la gran	còmoda	negra ventruda, rematada per tres pisos de marbre blanc i fúnebre coberts
el cistellet, amb els pans que han sobrat, damunt el marbre blanc de la	còmoda	fúnebre. La cadena d'on penja una de les sis boles de vidre blanc, els
contraents. Tota la ròba va tancada en una caixa, y en cassos s' afig una	cómoda	: el llit, compòst per dos banquets de fusta de uns quatre á cinch pams d'
y unes taules es sustituit per el de fèrro ó fusta més ó manco car,	cómoda	y espill de nogal, y els demés mòbles al tenor. Com en totes les parts,
un mocaor. Ter· Entra en la saleta y agárralo del calaix de la	cómoda	. Pep· Vaig. [(Mutis)] Ter· Ay, mare, qué contenta
y en primer terme. Al foro, finestra que dona al pati. Foro esquerra, una	cómoda	y damunt d' ella, algúns retratos en marc, floreros en flors de drap y un
que acaba de fer es de la familia: de ma tía Asunsió. [(Se dirichix a la	cómoda	, d' aon agarra el espillet. Después se senta en una caira chunt al
al costat del señor Cayetano, ya tenía trenta mil duros en el caixó de la	cómoda	, volía qu'encá seguirem vivint en aquella covacha. Isa· Ell es
sota. Agafà el mirallet, i el diposità amb cura a sobre el marbre de la	còmoda	. De sempre que hi recordava dues taques, al mirallet: una, en el racó de
nèt i asseat que ningun mocós del Cabanyal, i tindre en el calaix de la	comoda	, sempre, vint duros com vint luceros, per una d'aquelles. Era Candelaria
Visantet. No, pos com chiste. Tona. ¡Pòbra	cómoda	! D· Luis. ¡Qué horror! Visantet. Ya la portará el siñor
dominant del mobiliari era l'eclecticisme. Així, junt a una	còmoda	holandesa revestida de marqueteria hi havia unes columnes de ferro
xarol d'Armènia, la sala enterament moblada, miniatures de cera damunt la	còmoda	, l'intèrpret alçà la mirada... Feia un temps magnífic... Sabia que no era
que se'ls veia era traient la pols de l'orella d'un bibelot, movent la	còmoda	o bé, sense solució de continuïtat, posant-se les ulleres i passant
I es recordava, amb disset anys, traient les mantes de l'hivern de la	còmoda	de casa els seus pares. Abans de veure rodolar les boles blanques de
on donaven les portes dels dormitoris, que va notar l'olor de càmfora. La	còmoda	era oberta i va intentar tancar els calaixos, però amb la pressa se li
cavallets i en cobreix les potes. Després agafa uns papers de sobre la	còmoda	i va, passant per segon terme, cap el centre de l'escena. Una vegada allí
vaig demanar a ma mare on tenia les fotos que guardava en un calaix de la	còmoda	-tocador que hi havia a la seua habitació. —¿Fotos? ¿Quines fotos? —va
de cuina massa vells o ja inútils, el contingut de calaixos d'armaris i	còmodes	que potser no havia obert ni una sola vegada en molts anys, i fins i tot
anticaspa, llet corporal. Surt del lavabo i remena els calaixos de la	còmoda	. Al de sota, hi troba el necesser. En el moment d'agafar-lo, topa amb
taula, algunes cadires ací i allà, una estufa de llenya, un lavabo i una	còmoda	amb cinc calaixos i un telèfon a la part de dalt amb un fil llarg fins a
ser el terror d'empresaris, esquirols i policies. Després de passar a una	còmoda	segona línia per imposició de la seva esposa, va reaparèixer el 19 de
cambra mitjana on tan sols hi havia un sofà, el moble del televisor i una	còmoda	que semblava l'expositor d'un museu diocesà: figures de verges i de
i la persiana pujada fins a dalt de tot. Va deixar la safata sobre la	còmoda	i, amb el pols accelerat, va recórrer la casa sencera. Va cridar-li per
No era massa gran, però estava neta i ben moblada: un llit, una	còmoda	, un armari, dues cadires i una tauleta de nit, tot nou de trinca. A la
per progressistes solidaris. A la golfa En el calaix de la	còmoda	vella que, folrada amb plàstic, hi ha guardada a la golfa de la casa del
anunciaven un nou retard del seu vol. Calaix En el calaix de la	còmoda	vella que, folrada amb plàstic, hi ha guardada a la casa del poble ha
. S'hi adrecen. L'estança és menuda i, a dins, hi ha pocs mobles. Una	còmoda	, algunes perxes amb roba de capellà, algunes cadires. Una dona endolada
vaig entrar a l'habitació de la vigilant i vaig obrir la calaixera de la	còmoda	i anava alçant amb cura les estampetes del Sagrat Cor de Jesús, els