Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt més malmenat de les noves aventures que dels antics combats amb els	cabrers	i els condemnats a galeres. De res no li valdria la vella armadura, ni la
el mar i tot el que amb ell es relacionés. Hom la veia voltada sempre de	cabrers	, salabrets i nanses i sabia preparar tota mena d'ormeigs. Coneixia el
de la Serra Cavallera, feréstec domini per on vagava l'ombra funesta del	cabrer	Silèn. Endemés, el savi experimentava la sensació i la calma de l'home
com quan enfonsà el coltell de Cebrià el Terrible en el sotaventre del	cabrer	Silèn. Un cop de bútxara encara podria salvar l'obra del seu matrimoni i
cabra, nano. Què dic, com una cabra? Com un ramat de cabres. —Inclòs el	cabrer	. —Ara sí que m'has ben fotut. —Ho celebrem? —Celebrem-ho. —
cotxe, cotxer; rai, raier; carro, carreter; mainada, mainadera; cabra,	cabrer	; bou, bouer; vaca, vaquer, arment, armenter; porta, porter; jardí,
turbants i cotes de malla, amors, astúcia i sang, mentre un vell	cabrer	passa arrencant delicades passades del seu rústic flabiol, venint de
després de tantes setmanes de no sentir més que morterassos... Els	cabrers	ens venen llet; les cabres són de raça muntanyenca, amb el pelatge llarg
entremig dels pins. Fins que, als volts del mitdia, vai trobar un pastor	cabrer	de Runí, que veient-me tan despacientat, me va preguntar què buscava. Li
passar. Això fa que sempre vulgui viure allunyat del domini del pastor	cabrer	i del gos; i com que les cabres i els crestons són molt gormands, encara
que es deixa sentir a distàncies llarguíssimes. Aleshores ja tenim el	cabrer	clamant, també amb violència: —Motxa! Xota! Pigalla! Sabinarda! Sagalla!
Morranell Gambina Viver Pesques amb ormeigs de malla formant aparell Cel	Cabrer	Cullera Salabret Pesca d'anguiles a les Goles de l'Ebre. Pesques amb
malla de cordill formant aparell, els més usats són el cel, el	cabrer	, la cullera i el salabret. Cel. Consta d'un
empresonat dins la bossa. Així pesquen serrans, judrioles i donzelles.	Cabrer	. Ormeig que consta d'un cèrcol de filferro que fa de bastidor a una
corda, que té la llargada necessària per arribar a la part superior del	cabrer	. Per a pescar, hom acosta l'ormeig al lloc on hi ha la cabra (mena
conegut a la costa amb el nom de marisc), i hom l'empresona amb el	cabrer	(talment com qui tapa un objecte amb una campana de vidre); de seguida,
dit inspector hi fa constar les causes. Hom ha parlat molt i parla dels	cabrers	i dels pastors atribuint-los la majoria dels incendis que es produeixen
és més, que la majoria dels incendis que s'atribueixen als pastors i als	cabrers	són deguts a moltes altres causes. Passa amb això com amb els curts
que consignar-hi les veritables després del degut estudi. Ara bé, si els	cabrers	o pastors no són culpables de la major part dels focs de bosc que se'ls
sobre una gran àrea i encara que són animals de difícil vigilància, els	cabrers	no demostren gran interès a evitar els estralls que produeixen. Una de
colles de serradors per picar el bosc. Constaven de quatre homes: el	cabrer	que era qui s'enfilava a la pallina o suport on hi havia lligat el
mortes en la cuyna, fent qualsevol futesa sobrera o conversant ab els	cabrers	de Murons y de Ridorta que també s'havían tingut de refugiar allí a mitj
pot éssere aqueys carrers de garrigues cremades y sens una fuya? Els	cabrerots	de Murons hi calin foch pera tenirhi brotada tendral en la primavera, y
donava a aquella nit de Sant Ponç i a la sevícia de Silèn, el vell	cabrer	. La pintura dels personatges era feta sense gaire detall, amb quatre tocs
lligat el tronc, sosté la serra per la part superior i és conegut pel	cabrer	, i el que la maneja des de terra és conegut pel renarder, perquè
el duc, el volter, l'astor, l'esparaver, la moixeta, el	cabrer	, la gallineta de la Mare de Déu, el todó, el
munyir-la amb lentitud, amb la mateixa poca via que havia vist emprar als	cabrers	del poble, quan, cada tarda, passejaven la guarda pels carrers i omplien
hagués passat a davant. Les bèsties no cabien a dins les pallisses, i els	cabrers	que encara estaven sans havien de pasturar els animals dels altres.
que hi havia en aquell poble, que posseïen les terres i les llogaven als	cabrers	per a pastures. La Reina no cobrava gaire pel seu treball. Els braços
en aquells dies en què guardava les cabres i se provaven amb els altres	cabrers	a veure quí era capaç de treure de la canya els sons més refinats. La
Després, en trobar-me a l'Ajuntament per pagar la contribució, a cal	cabrer	amb la cabra, per la carretera amb el feix de farratge, damunt un viatge
fonts de les clastres de possessió, escaufarse en mitg d' una colla de	cabrers	ran del fogueró de una cabana, sentir y olorar los aspres perfums de
del comandant que regeix aquesta plaça ha obligat el Gremi de Vaquers i	Cabrers	a rebaixar també el preu de la llet. Des d'ahir, la llet de vaca i cabra
motiu de una almosta d' aglans, dirijí l' Heroe de la Manxa als admirats	cabrers	. La noya embadalida l' escoltaba sens perdrer paraula. Finalment y pera
conveïns sitgetans, que el veterinari d'aquell Municipi (quin crèdit, el	cabrer	-artista!) en tingué prou amb una sola vegada d'analitzar-la. I, com si
centenaris són estrets i solitaris com a tiranys de	cabrer	. II Allá entranya l' olivera esplets d' un
i cabridets lleugers. Tropa qui esbrosta a tota banda, és el	cabrer	qui la comanda. I vénen els moltons. Com passa-xots, davant,
Havent seguit el camí remader, al bell cim hí trobavem el	cabrer	. Quan tota penya era esporgada i neta de ginestó, d'aspic i
com desclou de la flauta amb la cera juntada! Refilava el	cabrer	com a l'ombra, l'istiu, bruzina un eixam ros en les fosques
Maig la flor de la ginesta, llegeix, desenfeinat, Teòcrit el	cabrer	. Ell sí que ha tutejat la Musa més agresta; de la fruita i el
honor del Riberal, fes rajar del galet un raig d'aigua gelada.	Cabrers	de Castella Sancho asimismo callaba y comía bellotas.
Bon Sanxo, bé te plau de t'ajassâ a Castella, amb els amics	cabrers	, al clot de l'alzinar, vejent sobre el graber l'aigua
i la planta abellera, i un so d'esquella i el gralla del	cabrer	, i el primer brot de la blava figuera, i el nostre vi
Joan ¿Qui és mal educat? Quela ¿Trobes que un tros de	cabrer	ha de passar sense dir-te "bon dia tenga"? Joan I bé que ho
pas rellotge; sóc pas de ca'n Garrotxí, jo. Marta. El corn del	cabrer	toca per tothom. Tens un quart, encara, Matilde. Faig el que
ofesa)]. No. Mes, ¿m'has ben mirada? Si el volgués, el teu	cabrer	, el tinc a casa trenta dies al mes, li llesco el pa i li omplo la
Mon pare haurà de passar pel que jo decidiré. Si et deixo el	cabrer	és perquè no em diu. Matilde [(irònica)]. Perquè no et diu...
la Maria del sastre perquè el Quim l'havia feta ballar. Un tros de	cabrer	que ve qui sap d'on! Matilde. Tinc ganes de fer-te una estirada
arriba per la dreta amb un feix)] Ció. ¿Encara no ha passat el	cabrer	? [(S'ou tocar el corn)] Matilde. Ara toca, mare. Porta retard.
de fer de soldat? Sí que us ho heu tingut amagat! ¿Tu tampoc no ho sabies,	cabrer	? Quim. Tot el poble n'està assabentat, mestressa, i vós també.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents