Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cagar M 1 oc.
cagar V 370 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cagar Freqüència total:  371 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aboqueu-ho a la darrera comuna. Després destapeu els forats. Aquesta gent caguen tant que sempre els embussen... Des d'una de les cabines, una veu prima i
protesta: —Compte, eh? Molt de compte amb les paraules que dieu. Tots caguem, si fa no fa. Una altra veu, més mascla, pregunta: —Qui és aquest?
—Penja el telèfon amb molta cura, es torna a girar, li fa l'ullet—. Està cagant —diu amb una sospita de rialleta—. Podeu seguir. Tots tres passadissos
sense badar... No era estrany, no, que quan deien el nom de Cuba tots ens c... (amb perdó) als calçons. Era tant l'espant, que, mirat ara, quasi fa
me les vaig arrencar. Quan vaig saber que m'havia tocat a Cuba, me vaig c... als calçons (amb perdó); me van venir tots los mals. Un dia van dir-
obrers callaven. —Per què no els agafàveu? —cridà de nou, furiós—. Us heu cagat a les calces, valents. Llàstima d'eines! —¿És ara el moment de
però no en facis pas cabal; no sospiro per la terra —amb aquesta jo m'hi ca..., perdoneu-me, i cada dia m'hi ca...— Sospiro per les coses celestials.
la terra —amb aquesta jo m'hi ca..., perdoneu-me, i cada dia m'hi ca...— Sospiro per les coses celestials. Conto acudits, faig cabrioles, els
trobem davant una escena casolana: és la nit de Nadal i una mainada fa cagar el tió. Amb els bastons copegen rítmicament la fusta sense massa
no l'abandonava mai, es passejava amb el pardal al cap per més que se li cagués a la closca; un dia, algú el va esverar i l'ocell va fugir. En Sabartés va
feia de més bon mirar que la merda de la que cada dia fa la genteta que caga a l'ample com a Cehegín, a Villarreal, amb el cul al mar, que és del
mossèn. —Enlutat, quina fartà de crio txovenet et fots, los diumetxes. Me cago en la tumba de lo teu pare. Com se't deuen tacar de sang les palomes. Ho
—Enlutat, no m'atxutxes les palomes. —Pelé, la Rossita és filla teva. —Me cago en el cor de la teva mare, enlutat, que, si per mor de tu, la pasma
nen, saps on és Déu? —A costat "xabola". —Per què? —Pare caga allí. I mare. —I el cel, el mar, la muntanya, de qui són,
bragueta, en un barri on genteta de Jesús de Natzaret va només a menjar, cagar i dormir, i un fuig com gat empaitat, què hi fot un passeig marítim? —No
per tal que sués i tragués el que ells esperaven, tot cantant: "Caga tió, sinó et donaré un cop de bastó."
et donaré un cop de bastó." (Borges-Tarragona.) "Caga tió, caga turró, d'avellana o de pinyó, d'esclopet
un cop de bastó." (Borges-Tarragona.) "Caga tió, caga turró, d'avellana o de pinyó, d'esclopet serà millor,
d'avellana o de pinyó, d'esclopet serà millor, caga tió, que són festes d'alegria, pixa vi blanc,
que són festes de Nadal." (Igualada.) "Tió, tió, caga turró, si no vols cagar, no et daré menjar."
(Igualada.) "Tió, tió, caga turró, si no vols cagar, no et daré menjar." (Figueres.) "Caga tió, caga
si no vols cagar, no et daré menjar." (Figueres.) "Caga tió, caga turró, d'avellana o de pinyó i sinó cop de
cagar, no et daré menjar." (Figueres.) "Caga tió, caga turró, d'avellana o de pinyó i sinó cop de bastó."
de pinyó i sinó cop de bastó." (Sant Joan Despí.) "Caga tió, caga tió, per aquell que és bon minyó."
i sinó cop de bastó." (Sant Joan Despí.) "Caga tió, caga tió, per aquell que és bon minyó." (Palamós.) "Caga
caga tió, per aquell que és bon minyó." (Palamós.) "Caga tió, pel naixement de Nostre Senyor" (Girona.)
pel naixement de Nostre Senyor" (Girona.) "Tió, caga turró, turrons de la Verge Maria, tots hi som per la
els presents que havien ocultat prèviament, com si realment ho hagués "cagat" el tió. A Barcelona, aquest costum ja de temps s'ha oblidat, però en
dia. A Girona, per exemple, no hi ha casa que s'estimi que no procuri fer cagar el tió la diada de Nadal. Què més direm referent a aquesta solemne diada?
morterassos i fins les bales perdudes de metralladora—. L'aviació ve a cagar-s'hi dos o tres cops per dia. Tenim un piquet de guàrdia al campanar
al campanar per donar les alarmes, i no ho diuen d'altra manera: "Ja caguen!" Perquè només donen l'alarma quan veuen desprendre's les bombes dels
tot havia quedat submergit en una boira espessa, negra, repel·lent. Caguen just allà on dormíem —es limità a dir en Picó; i s'adormí. Quan no era el
menjaría els fèrros de la presó. Es menjaría Ifach y Mongó. Menja bé, y c... fòrt, y no tingues pòr a la mòrt. Més fa el que vòl, que 'l que
gracia, que ser graciós. Més val que 't tinguen envecha que llástima. Més caga un bòu, que sent oronetes. Ni ha cap ni sentener. No es lo mateix parlar
el que dia: —a la pussa—, contestant els atres: —a la pussa, que caga la mussa—, dient el que para —del /carrito\—, afegint els demés
a la pregunta de —Açí que hi ha?— es respón: —Or i plata, que caga la gata—; afegint el primer: —Per ahón puja 'l gatet?—; a lo que
I podem aplicar aquest mateix criteri a les expressions catalanes m c en dena, dell, deusa, dèu, seu, neu, De, redell, redena, redeusa
Tal com en un camp florit quan vé una malura a cada flor s'hi caga un papelló y a cada flor s'hi aviva una oruga, aixís a cada fulla
s'hi aviva una oruga, aixís a cada fulla catalana hi trobareu un glosador cagat per l'Alomar. Del maridatge o amalgama d'aquestes quatre tendencies,
torrons de pinyons. Per la virtut que Déu t'ha dat, caga tió ben aviat. Els dos darrers versos es repeteixen i són acompanyats
els versos són breus i comminatoris: Tronc de Nadal, caga torró i pixa vi blanc! Mentrestant algú de la família ha
serviran perquè la vigília de Nadal la quitxalla de l'urbs pugui fer cagar el tió d'una manera pública i municipalitzada; aquest costum, implantat a
tronc. El diorama següent presenta una escena coetània i rural, la de fer cagar el tió. D'aquesta manera el culte vegetal queda constatat i integrat dins
, non\?", que, traduït al català, vol dir, exactament: "No puc cagar la calderilla, no?" La senyora amb un fil de veu, ploriqueja:
no difereix gaire de la de Taúll. Fa així. Tronca de Nadal! c torrons i p vi blanc! A les cases que no hi ha gent
i p vi blanc! A les cases que no hi ha gent menuda no fan ca... la tronca però la gent vella la posa al foc igualment i guarden el
Així també ho fan alguns a Castellbó (Urgellet), i tot trucant li canten: C tronca! c turró! i després la deixen cremar tota la
a Castellbó (Urgellet), i tot trucant li canten: C tronca! c turró! i després la deixen cremar tota la nit fins que s'acaba.
tal de què doni més coses. La cantarella que li canten a Girona és així: C tió pel naixement de Nostre Senyor. A Blanes: Tió, tió, c
així: C tió pel naixement de Nostre Senyor. A Blanes: Tió, tió, c turró, pel naixement de Nostre Senyor, Si no'n tens

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »