Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pensant que és un intrús al seu territori. L'únic so parescut és el del	calàpet	Alytes obstetricans de cadència més ràpida i dèbil. Si el trobam
hi havia forats com a covetes. En Cosme hi ficava la mà i en treia un	calàpet	. Aquella tarda en tragué més de tres. I me'n va fer treure un a mi. —
qui maljuri que torni aquesta pua cabell cabellet, fermat a sa panxa d'un	calàpet	. Aquell conjur, sí que el coneixia. Era terrible. un cabell fermat a un
Aquell conjur, sí que el coneixia. Era terrible. un cabell fermat a un	calàpet	davall una pedra suposava els patiments més feroços per a l'amo del
pua de garballó torni un cabell, cabell cabellet, fermat a sa panxa d'un	calàpet	. Oh, Déu meu! ¿I què és ja, sinó un cabell, un cabell meu,
Déu meu! ¿I què és ja, sinó un cabell, un cabell meu, fermat a un	calàpet	de mal verí, aquella pua de garballonera? un calàpet que gemega sota la
meu, fermat a un calàpet de mal verí, aquella pua de garballonera? un	calàpet	que gemega sota la pedra dels Sants! La sang antiga clama. No l'he
envelliré lentament. I gemec ara, com mai no he gemegat, pobre de mi,	calàpet	, que escric això. Perquè la mà d'en Cosme d'Olivardella, esdevengut just
las mánegas de la camisa, que dessota d' un vidre tenen unas tortugas ó	calapets	de moviment que l' hi ha regalat, l' hi ha fet buidar tot son caudal de
ruchs sacudeixen las aurellas, braman y se revolcan per terra; quant los	calápats	cridan en los puestos elevats, que los coloms se alsan al aire ab
encara té el meu cor adelitat. Entre floricultores Flor de	calàpat	—horror i feresa!— diu que l'amiga per l'hort li donà,
forma? I si és un ésser lleviscós, quelcom semblant a una granota o un	calàpet	?... Horrible! I si em desami pot abraçar-me i convertir-me en un nàufreg
xupa sense cap perill el verí de la picada de taranta, escorpi, serp o	calápet	en el membre ja inflat com un tambor; y que si tanca una aranya dins un
Arrux; passa fora ca pelut!" No m' en parles que 'm fa òy. Una verdor de	calápet	entelá el rostre del aludit amagat dins la pica, y la jove, oblidantse 'n
persiana i arrabassar-la d'una grapada ben pegada, desemmascarant aquell	calàpet	que m'ha estat llepant el clatell amb l'alè pudent, bèstia llefiscosa. Ja
més bonica de Tonquín, la més honesta, la més dolça. Un àngel que aquell	càlapet	de cautxú bavejant als meus peus acabava de sollar. Vam sortir. Va
Plàstic i llot. Nàufrag entre el xassís plora un	calàpet	. iii Ombra d'hotels. No fa gust ni és tan
vexil·les del rei s'enarboren. La nit s'acosta. Catul El	calàpet	i la rosa. Com així? L'urpa que se't clava a l'ànima,
tristesa a tots els camins. Odi, amor,	calàpet	, rosa. La creu al mig. Vine, dolça mort pel vespre dels
algun misteri, normalment el desaparegut s'havia retardat encalçant	calàpets	al canyar de sa Farinera o jugant amb un amic damunt de la sala, sense
endavant ni enrere. L'infern devia ser de color verd. Una tonalitat de	calàpet	, d'aigua estancada. No podia escapar-se'n. S'adonà que el mòbil no hi
i conten que allà dins els va sortir el dimoni en forma d'un gran	calàpet	i va començar a donar-los ventim a rompre, fins que tots moriren des
si no va acabar dins s'olla guisada amb fideus. Sa llebre i es	calàpet	Això eren una llebre i un calàpet, des rafal des Porcs, que un dia
amb fideus. Sa llebre i es calàpet Això eren una llebre i un	calàpet	, des rafal des Porcs, que un dia discutien a sa bassa de sa Vinya, perquè
rafal des Porcs, que un dia discutien a sa bassa de sa Vinya, perquè es	calàpet	deia a sa llebre que li guanyaria a córrer. I sa llebre: —Ca, barret! No
si no ho creus, ja em diràs què t'hi jugues de messions, va dir es	calàpet	. —Què m'hi jug? Una botella de cassalla al raset. —Bé, idoi podem partir
a sa taverna de cas Porfió. Amb uns pactes, però, va dir es	calàpet	, que tu has de córrer per ses llinyes des camí i jo per dins sa paret,
es sus! —Au idò. Tal dia farà un any, —diu es	calàpet	. T'assegur de cert que diràs oli m'hi és caigut. Es calàpet va ser més
any, —diu es calàpet. T'assegur de cert que diràs oli m'hi és caigut. Es	calàpet	va ser més polissardo que sa llebre i va anar a tirar junta amb tot
que al punt no veren ni la pols. I assuaixí se gira a sa paret i diu: —	Calàpet	, que vens? —Endavant anam, va dir es primer des que estaven amagats dins
Aquesta si que m'és bona. Ell serà el diantre, aquest bergant de	calàpet	. I un tros més a lluny, sa llebre torna a dir: —Calàpet, que vens?
aquest bergant de calàpet. I un tros més a lluny, sa llebre torna a dir: —	Calàpet	, que vens? —Endavant anam, torna a dir es segon des calàpets. Sa llebre
torna a dir: —Calàpet, que vens? —Endavant anam, torna a dir es segon des	calàpets	. Sa llebre no se'n sabia donar passada, ni s'explicava com dimonis es
Sa llebre no se'n sabia donar passada, ni s'explicava com dimonis es	calàpet	podia fer tanta via per dins sa paret. I això que ella ho donava tot a
cames. Res, que com fou un parell de palangres més endavant torna a dir: —	Calàpet	, que vens? —Endavant anam, repeteix es tercer des qui
Com va ser devers es pou d'Allà Baix, sa llebre torna a esvergar crit: —	Calàpet	, que vens? —Endavant anam, —repeteix es qui estava amagat dins un
de can Colovet, entre alens espessos i panteixos a betzep, torna a dir: —	Calàpet	, que vens? —Endavant anam, diu es de sa bassa Juana. —Ai!
i ja va ser a cas Porfió. I com entra, ja m'hi troba es	calàpet	que estava a punt d'encetar sa botella. I sa llebre, que no va tenir
un perpal amb so barram, al punt va batre es potons allà mateix. I es	calàpet	, es més descansat del món, se'n va anar, botella en mà, cap
a sa bassa de sa Vinya i va armar una festa de pinyol vermell amb tots es	calàpets	de sa bassa de na Castellet que li havien aidat a guanyar ses messions. I