Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sanguini i violent. Recordo les coses que sé d'ell. Joventut apassionada,	calcigant	; vellesa hipòcritament religiosa, neguiteig, eixutesa de cor, capellans
deportiva. I als brancals de les cases, o parats als panys de les parets	calcigant	les pedres lluents de les aigüeres que baixen, paral·leles, al llarg del
que es rebugen per menuts i arrossegant els més grans. Salten parets,	calciguen	sembrats fins eixir als camins. Els amos de les finques han d'anar aquell
.— I el bou ja baixa pel pati de l'església. Ha entrat i ha eixit, ha	calcigat	pels carrerons de la Mola; ha regirat els recons dels carrers que no
com era, els calçots de burell li fregaven les espardenyes de corda, i	calcigava	la terra a la manera del bou que té temps i paciència. Ara cal dir que
de les noves conquestes una ciutat que mai ni jueu ni cristià no hagués	calcigada	. Així, per un acte de creació humana, on cap ciutat no hi havia brollà
(Déu és gran!) que qui la tasta torna a la ciutat? A reveure, doncs!	Calcigant	les ruïnes de Cartago A Francesc Masferrer "/Delenda
en la persona d'ella. Fou aleshores que vaig notar distintament un gentil	calcigar	sobre'l tapiç i vora el llit; i un segón després, quan Rowena tot-just
una ardentía doble, i en la folla fatuitat de les meves disbauxes vaig	calcigar	els comuns aturalls de la decencia. Però sería absurde aturar-me en el
supèrbia, que al món no hi ha enemics pitjors, perquè són orbs i nicis i	calciguen	amb la mateixa ràbia la mala herba i la bona. I és, aquest, un riu que el
dir, no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant l'hauria	calcigada	per a sempre. El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar
el dia, i se'ls emmenin novament en fer-se nit; i el mateix bestiar que	calcigaria	un home blanc fins que el matés, es deixa colpejar, governar i
esvalotava les ramades i les feia córrer d'ací d'allà desesperadament,	calcigant	la civada tendra i capgirant els marges de les sèquies. Abans que l'alba
posteriors dels estables buits que donaven a la Jungla; el senglar les	calcigava	, i els ceps de rugoses arrels s'hi apressaven després i clavaven llurs
homes Mouré contra vosaltres els ceps de peu lleugê; perquè us	calcigui	el rastre, la Jungla cridaré! S'enfonsaran els sostres davant
He alçat contra vosaltres els ceps de peu ardit: perquè us	calcigui	el rastre, la Jungla he deixondit! Els arbres van al damunt
els espanta? Tots tres ens precipitàrem furiosos sobre els fumalls i els	calcigàrem	amb ràbia, esclafant-los sota els nostres peus; i, no contents encara
de pelatge cresp, s'estarrufava, tot pensant en aquells, que desitjava	calcigar	sota ses peülles de porc; allí la peresa, baluerna sense cor, blana com
semblant a jugar a un cavall de carro, i esperant a cada moment d'ésser	calcigada	per les potes d'ell, corria altra vegada al volt de l'escardot; després
per darrera, intentaran la fuga passant per allò mateix de què fugien i	calcigant	allò que les esglaiava. El coratge més ardit és el que la darrera
tot alhora el sol queia sobre la terra i la bella primavera s'esfullava,	calcigada	per una bufada de vent cremador: havia vist aparèixer per la recolzada
fou biblioteca, el jorn nefast que les turbes beòcies robaren, cremaren i	calcigaren	Poblet, un felló, fill del diable, agafà la mòmia del rei En Jaume i la
l'estrenyia per estrangular-lo. Altres vegades ja se'l veia sota els peus	calcigant	-lo com un escurçó fins que li esclafava el cap i veia sortir el cervell
en Vadoret, i després de rebotre els bolets amb un estur de geni, de	calcigar	amb ràbia les cireres d'arboç i d'haver escampat a cops de peu el feix de
Vull dir, que, primer que trepitjar-vos un dit del peu, ens hauran de	calcigar	de cap a peus, a nosaltres. No, no es tracta de cap mal, al contrari:
sigui a tall del gran Mogol. No negaré pas que ens tiri d'esquena i ens	calcigui	amb tot el seu pes. Sempre que la vostra germana s'esvalota, Pip —Joe
quart lloc d'aquella banda, s'arborà fins al punt de dalt i digué que era	calcigar	el contracte, de barrejar-lo amb una companyia tan infame, i que allò era
en aquella casa desolada. —Què he fet, què he fet! —Retorcia les mans, i	calcigava	els seus cabells blancs i repetia i tornava a repetir:— Què he fet! No
Totes les temences, aquest minyó, se les havia posades sota dels peus, i	calcigava	, amb una insolència impudent, el paviment del temple sagrat, i
de tota mena en gairebé la durada de tot un segle, anava a ésser	calcigada	i destruïda per una guerra devastadora, que Catalunya patí com cap altra
llamp de les venjances cauria sobre el nostre poble, de tal manera vil, i	calcigaria	els blats, i flagel·laria els camps i les vinyes i les hortes, i
d'una llèngua pròpia i lliure. Cap regla ni convenció del no la pot mai	calcigar	. El més miserable esclau des del punt de mira lingüístic és autònom
pervers destil·la no és gota d'aigua, sinó gota d'àcid sulfúric que	calciga	i crema totalment el cor i el pensament. Fan molt de mal els llibres
Els bàrbars amenaçaven tot el món romà. Atila, amb el seu cavall	calcigava	l'herba tendra d'aquell verger immens que és la dolça França. Al darrera
les portes del cel foren obertes; i avui les portes de l'infern foren	calcigades	. I no us meravelleu si jo he anomenat baptisme el martiri; car al martiri
en sortí intacta. I la pedra preciosa no fou lliurada als porcs ni fou	calcigat	el tendre pom de lliris. Tal volta a aquest cas de Marciana feia
de les polides sabates i dels esperons, i amb la planta dels peus nus	calcigà	la terra nua. I encara per sentiment d'excessiva humilitat vinclà aquella
sota la forma d'immundes animàlies: "Jo us he donat poder de	calcigar	les serpents i els escorpins i tota la puixança de l'enemic". Als
convidat a llançar-hi grums d'encens a honor dels déus, més s'estimà de	calcigar	-los amb les plantes nues, dient: "Em sembla que camino damunt roses i
amb l'elm de la salut, coronats amb diadema i corona immusteïble perquè	calcigaren	la testa del diable! Ah, màrtirs venturosos que meresqueren digna
Però debades faràs de cercar dintre meu Aquell que s'hi està, que	calciga	la teva furor, que no és subjecte a cap tempesta i sols és sotsmès a
els antics monarques jueus, al cim d'un munt de runa. De molt de temps	calcigat	i saquejat per l'enemic, tota flor n'ha estat arrencada, tota verda
Ningú no esdevé gran en poca cosa. Aquesta terra, que el peu superbiós	calciga	, tost et premerà i ja d'ella no en posseiràs més del que uns membres
dels homes que consideren que els engalanen objectes que haurien de	calcigar	. El teu vestit sigui desproveït d'artifici; no amb mires a la pompa, sinó
De totes les seves obres es recela, menysté tots els béns de la terra,	calciga	tota pompa mundana. Perquè qui es té per no res tot el món creu un no-res.
i esmicolant al seu davant fins a esdevenir pols sota els seus peus,	calcigada	pel trepig dels seus passos, sembla procedir directament del següent
que hi veien, passant de nits prop de les nostres costes. També els grecs	calcigaren	terra menorquina. Dels diferents pobles hel·lènics que per aquí van
del seu carret, resseguint els munta-i-baixa de la vella ruta que havien	calcigat	les legions romanes. La mar era a l'un costat del camí, entreveient-se,
menjant de tu tot l'any estiguen, i quan, pobreta!, ells et	calciguen	, tos ulls encara més espiguen i encatifes de verd el
al francés. Eres de Amor la musa més volguda Que	calçiga	'l Parnás del trovador, Ninguna ¡ay! com tú li dona ajuda

Pàgina 1 (de 3)

50 següents