Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del món un inacabable pergamí cilíndric i en llegeixes, amb la vista tan	cansada	, els decrets que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita Urània ens és
la cultura i la intel·ligència destil·lades", es va enganyar Zeus, força	cansat	de tantes recents lluites i enterbolit per la victòria. "Casem-nos-hi."
palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor molt	cansat	. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire acariciarà.
pis es sentí com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns passos	cansats	: els passos d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment.
vida, i per ella vaig renunciar a casar-me de nou. Arribà un dia en què,	cansat	de rodar d'una banda a l'altra, vaig sentir d'una manera irresistible que
vida gairebé impossible, com acostumen a fer-ho en semblants casos; però,	cansats	de malparlar, semblaven ja deixar-la tranquil·la. Tal vegada animada amb
balcó i tornà a dintre. Sa mare s'allunyava cap al seu dormitori. Estava	cansada	—li va dir— i se n'anava al llit. —Mira bé que no quedi res obert
cantada amb els sons, sempre iguals, que des d'un recó quatre músics	cansats	, de cares gastades i groguenques arrencaven als instruments llurs. En la
on havien d'ésser tan feliços; nit darrera nit, cada nit una mica més	cansada	, com els quatre músics que al recó feien sonar llurs instruments, i també
aigua blava com en la d'ella; amb la mateixa esperança de felicitat, tan	cansada	i indiferent com si es tractés d'ella mateixa. En aquesta nit freda de
Al seu davant tenia un home alt, fornit, encara jove, però amb un rostre	cansat	, cobert de clapes vermelles i un xic embotit pels excessos de la beguda.
contra aquell ésser degenerat, contra aquella dona vella i	cansada	que s'estava allí amb la camisa bruta, les cames flaques i torçades,
o de les bones velletes dels contes... Mila somrigué. —Ai! Estic tan	cansada	! He fet tant de camí! La seva veu sonava estranya. Ja de dies, a Mila,
pujàrem tots dos a la plaça. Però, per què ho dic? Perdoni'm... Estic tan	cansada	! M'asseuré aquí un moment; no puc més... La dona va fixar-se de sobte en
plorant. Mila aquest capvespre s'havia sentit un xic alleujada; estava	cansada	del llit i demanà que l'asseguessin al balancí. Estava, com sempre,
banda a l'altra sense objecte, sense trobar pau ni assossec, fins que,	cansat	de caminar, tornà al seu pis. Dos dies després sabé que Sia havia mort.
silenci, desesperada. —Xst... Xst... Que dorm! No el desperteu! Està tan	cansat	! Va arribar de molt lluny... Caminà... Caminà... Escolteu-me, dames;
i caminà... Vingué per Nadal perquè volia passar-lo amb sa mare. Ara està	cansat	... Ara reposa... Xst... No el desperteu! Ai, Déu!, on serà? —I
: —He d'anar-me'n, padrí. És forçós que me'n vagi. Estic molt	cansada	. Si sabessis com estic, de cansada i com necessito repòs! És forçós que
És forçós que me'n vagi. Estic molt cansada. Si sabessis com estic, de	cansada	i com necessito repòs! És forçós que em posi altre cop en viatge, per a
on queden clapes de neu irregulars, recorden l'escuma blanca dels cavalls	cansats	; les violes ressusciten tímidament del blanc sepulcre. Però la flor dels
aspra i negra. Quina pau, quina solitud feréstega i grandiosa! M'adormo	cansat	de l'agitació d'aquests dies. 27 novembre. Quin dia més
van passar, en diverses tongades, disset fugitius, decaiguts,	cansadíssims	. Tots diuen que la guerra s'acaba. 8 abril. Avui ha fet
pa, formatge, excel·lent vi... Arribem a les nou a casa, bastant	cansats	. 26 juny. Al matí mengem pa de pagès amb mel i mantega:
amb permís. Diu que a Barcelona tothom està desorientat sobre la guerra,	cansat	. 10 juliol. Aquest matí he anat al Noguer i a Rosquelles.
faut tenter de vivre... 15 setembre. Em llevo	cansat	. Avui no he treballat gens: no tinc esma. Al matí he anat a collir
Mercury. L'avi arriba a quarts de 5 de la tarda,	cansadíssim	. Diu que a Barcelona la gent creu que la guerra s'acaba ràpidament. Ha
front. Un d'ells mostrava el genoll per un esquinç de l'uniforme. Passen	cansats	, famolencs, gairebé sempre a colles. 22 gener. Vaig al
ja han començat a rovellar-se, sabates de la gent que s'han descalçat,	cansats	d'estar tanta estona drets. La porta s'obre i entra al quiròfan un
banda. La dona, alta i revinguda, els fita des del llindar amb uns ulls	cansats	i subtils, fets a les sorpreses desagradables. —I la mare? —pregunta ell.
'l entrar —diu la dona a l'altra—. L'han torturat a la Direcció. El rostre	cansat	sembla dissoldre's abans de recompondre's en una expressió entre dolguda
. —Vols que palegi una mica jo? —li proposa la noia. —No, no estic	cansat	. L'uniformat diu: —Compte, la propietat comença aquí. Sense adonar-se'n
un vell alt i secardí que renega mentre malda amb el pany. A la fi,	cansat	, retira la clau del forat, l'examina, torna a renegar i, de la butxaca
descorda, de manera que la noia no contesta, només diu: —Jo també estic	cansada	... S'interromp, els ulls fits en els mitjons de l'home galtavermell, d'un
del tot un adult, però ja en els seus nou anys un vell trist i cruel i	cansat	. Havia viscut molt sol entre gent vella, malalta i salvatge. Massa aviat
Paulí va parlar amb el pare, i el metge vingué a veure'l, estava tan	cansat	que cedí sense protesta. La poesia que encapçala el volum de versos evoca
Pobre rei Mides d'un poble de misèria, d'un temps sense a penes realitat,	cansat	de les velles lleis, esporuguit de les que venien, convertiria tot allò
uns homes, no pas ben bé homes, sinó símbols indiferents, encartronats,	cansadíssims	, perquè sabem que tots aquests gestos que fem, aquestes paraules que
sobre els propis genolls, els colzes apuntalaven el cap pesat,	cansat	, sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era engolida i
i ordena de nou la casa al seu gust. La vella Josefa, vella i	cansada	que és, pren cura del seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre
brillants i seriosa. Jeroni jeia immòbil sobre la muntanya de coixins,	cansat	i bon noi, tancava els ulls i en els seus llavis hi havia un somriure
que s'iniciava, ni capaç de captar la continuada bellesa que el vell,	cansat	i miserable poble havia sabut guardar, perquè les cançons que havia
tal llenguatge li hauria semblat arcaic, inútil, buit, el seu esperit	cansat	de la petita vida que menava, que ni el plaer del remordiment li
Jeroni era fer mal, tot el mal possible, al vell Campdepadrós ja una mica	cansat	, a la inconsistent Cinta que intentava endebades conservar el seu antic
les dues pàl·lides i espantades noies, amb un gest mig avergonyit, mig	cansat	, sinó encara més, lliurava allò que ell creia el llegat de la seva vida a
tancada fins a l'endemà. Moltes nits se sentia el vent. Jaume arribava	cansat	; parlaven poc, mentre menjaven; en acabar, entraven a l'habitació que els
queixes i a les invocacions. La vella Pigada, ja a la fi de la paciència,	cansada	ja de sentir plors, de tantes Verges i Nostres Senyors, va tallar-la: —No
poguessin més de tant d'escoltar-les, fins que els seus llavis callessin	cansats	, fins a adormir-se. Llavors li vetllaria el son, acaronant-li la imatge
De vegades el vent se les enduu lluny, ben lluny fins a donar-los eco,	cansat	de sentir la trista alulea omplint-ne el casal. Les meves queixes són
rictus amarg d'un bes inútil que jamai no li pogueren donar i els braços,	cansats	d'iniciar una falsa esperança d'obrir-se, no tornaren a cloure's a

Pàgina 1 (de 86)

50 següents