×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cantar |
Freqüència total: 17842 |
CTILC1 |
Butterfly. L'enveja us rosegaria si sabíeu quina veu d'or | canta | la part de la senyora papallona, i per això no us ho diré. Apol·lo És el | ajagut solitari a frec de rompent, em recito uns versos en els quals es | canta | que una llengua, tallada en la seva última rel, damunt la terra negra | tots els seus inacabables poemes, els pesadíssims versos que ell mateix | cantava | ? No vaig parar orelles als capciosos suggeriments de Naupli, i Egist no | l'aigua del torrent: "Quan troba pedres al seu pas, s'agita alegrement i | canta | . Després sembla altra volta enyoradissa: sembla que visqui en una espera | del seu promès li dedicaren belles cançons. A Mila, en les cançons que li | cantava | la ronda, va semblar-li que sentia ressuscitar els seus somnis, que | aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el vi, | cantà | unes "boleries" apreses a Cuba durant la seva estada en aquella | nora un ball molt mogut, corejat pels assistents, alegres tots pel vi i | cantant | en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de mans. Un | acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es posà a | cantar | : El vell de can Borraina quan va a la plaça, quan va | de les notes de l'acordió, tocat per les àgils mans de l'hereu, i tots | cantaven | en veu baixa, Mila s'havia parat de sobte i, amagant el rostre, s'havia | en ella amb ímpetu de torrentada, i tot en la seva ànima semblava | cantar | com un matí de primavera amb el ressò de la seva paraula. El temor se li | i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor | canta | d'alegria." I amb tot, alguna cosa —no sabia què—, tal vegada una resta | com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre guarda els seus porcs i | canta | per alleujar les seves tristeses, ve't aquí que, de sobte, veu venir un | A Mila, asseguda ara al pedrís de la porta, les estrofes de la cançó li | cantaven | per l'esperit i difonien per tot el seu ésser una misteriosa excitació. | reclamés amb més o menys intensitat el seu lloc en la seva ànima. Mila la | cantava | ara a mitja veu, tremolosa, per tal de desfogar el seu pit d'aquell | cap al cel; les flames ascendien alegrement en la nit clara; es sentia el | cantar | dels infants, que amb les mans enllaçades giraven entorn de les fogueres. | de trobar. Travessaren la plaça per entre l'alegria dels infants, que | cantaven | encara i giraven a l'entorn de les flames ja debilitades. Nogensmenys, | ? Saps què ha dit la teva mare? Mila, agafada al braç d'ell, es posà a | cantar | en veu baixa: —Si em pega, com si no em pega, jo a la plaça vull | jo a la plaça vull anar, jo a la plaça vull anar... —Ara | cantes | ? Mila, Mila... Mira que acabaré per creure que... —Què? No li digué res. | Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, | cantant | i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells dies se'l veié també | sentia sanglotar dolçament d'amor sobre el seu cor, i la seva felicitat | cantava | per tot ell, i tota la seva ànima era una festa de recòndites alegries. | tossals. Celebraven llurs festes, s'alegraven en els natalicis, reien i | cantaven | en llurs noces, ploraven als enterraments, treballaven les terres, | alguna facècia plena de malícia inofensiva. I, en efecte: —Vols que et | canti | una cançó, Mila? És d'un frare i una pastora. Espero que t'agradarà. I | una cançó, Mila? És d'un frare i una pastora. Espero que t'agradarà. I | cantava | : Quan l'arbre és verd, l'ombra n'és bona. A sota | rull de cabell ros caient-li sobre el front —una innocent coqueteria—, i | cantar | , cantar en veu baixa per l'alegria que vessava del seu cor, i | cabell ros caient-li sobre el front —una innocent coqueteria—, i cantar, | cantar | en veu baixa per l'alegria que vessava del seu cor, i contagiar-los tots | que vessava del seu cor, i contagiar-los tots amb la seva alegria. | Cantava | cançons d'amor, de guerra, de baralles: cançons apreses no se sabia on; | d'amor, de guerra, de baralles: cançons apreses no se sabia on; en | cantava | també de tristes, però els imprimia un accent tal, que fins en aquestes | Moltes vegades es quedava allí fins a la matinada bevent i fumant i | cantant | . Les darreres cançons sempre sobreeixien de joia i d'entusiasme, i, a | ja entre els vapors de l'embriaguesa, exaltat per l'alegria, es posava a | cantar | amb ell, i acabava per alçar-se i posar-se a dansar. Quim Bisa es | a l'estudi: li agradava, al contrari, sortir al camp, dibuixar, córrer, | cantar | , contemplar la posta del sol, admirar els arbres, embadalir-se amb el | que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava i començava a dansar, a | cantar | i a dansar fins a caure rendit amb tot el seu ésser palpitant. Però | de les seves inquietuds, i en què en cada gota de la nostra sang es sent | cantar | la nostra alegria. Intentà, una vegada encara, atreure'l a aquella | anava al record de l'antiga cançó de la dida del rei, la cançó que li | cantava | tia Càndia del Noro essent ella petita i que tantes vegades l'havia feta | a mi i tot em convindria resar. —Resa a sant Francesc; ell que va fer | cantar | una cigala i convertí l'aigua en vi —així ho conta la llegenda— tal | sobre un entarimat, il·luminada per ciris posats en canelobres i | cantava | cada nit noves cançons: hauríeu dit que era sempre la mateixa cançó, | mariners borratxos somreien amb els ulls encesos de luxúria, mentre ella | cantava | mostrant el seu cos gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó | i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa animació. Així | cantava | ella, i així giravoltava sobre la tarima, i tornava a giravoltar i a | ella, i així giravoltava sobre la tarima, i tornava a giravoltar i a | cantar | —nit darrera nit—, i a parlar de l'aigua blava i de la llum de la lluna | feien sonar llurs instruments, i també com ells, més envellida cada nit. | Cantava | indiferent a les mirades que es clavaven al seu cos des de l'ombra, | Quan veuria Tino Costa li somriuria des de l'entarimat, sense deixar de | cantar | , i acabat el seu treball, vindria a reunir-se amb ell. Beurien, es | la substituiria, sobre les taules, sota la llum tremolosa dels ciris per | cantar | al seu torn la seva cançó d'amor, amb tants besos, tanta lluna i tanta | s'esforçà per caminar recte i no ho aconseguí. Més enllà tornà a | cantar | : Una mañana de mayo le declaré mi pasión. ¡Ay, rosa bonita, ay, | bonita, ay, rosa de amor! le declaré mi pasión... Però ara la | cantava | amb un accent molt trist, com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà | la vella cançó: ¡Ay, rosa bonita;| ay, rosa de amor! La | cantava | cada vegada amb un accent més trist, com a punt de plorar, com si plorés. | cigarret, sense pensar que no en tenia cap; deixà de buscar-lo, i tornà a | cantar | : Era bonita y chiquita; yo la quise de verdad... | un infant brut i raquític: el bressava en la mateixa cadira i li | cantava | una tonada, sense paraules. La vella amb prou feines si el mirà; | interrompé un instant la tonada, saludà amb una mena de grunyit i tornà a | cantar | i a bressar. La seva companya aleshores s'avançà tot pregant-li que | res; travessà l'estança de fora sense veure la vella, que havia deixat de | cantar | i tenia l'infant adormit a la falda; baixà maquinalment l'escala fosca i | enguany sonaven en la seva ànima amb ressons de negres presagis. Ara | cantava | una veu d'home, sola, admirable de to, mentre els instruments | del vigilant s'apagà en el darrer carrer (aquella nit no s'havien sentit | cantar | els infants); ell, Tino Costa, havia estat escoltant com repetia la |
|