Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la carn. Preparació de pells i de cranis. El campament s'assembla a un	canyet	. La pudor. L'excés de carn fa limitar les caceres. Els trofeus pudents.
que infesten el campament. Poc a poc, aquest va esdevenint una mena de	canyet	, on tot són ossos i carnassa. Els esforços de la voluntat no poden vèncer
veieu desbordats. Tota protesta és inútil: allunyar del campament aquest	canyet	és impossible. Els negres no volen separar-se de llur carn, ni per la
les aneu a passar lluny de mi. Aquí només sabeu fer el porcell. Arri, al	canyet	! Us penseu que tot es paga amb diners, que una sempre ha d'estar a punt,
masculina del sufix eda (et) ha donat noms com olivet, vinyet,	canyet	. at. Ex.: cadira, cadirat; brèndola, brendolat; dent, dentat;
lògicament, que la carronya d'aquests malaurats havia d'anar a raure al	canyet	, i si un mínim de caritat cristiana ho arribés a privar, al recó més
sap si només una pobra creu de fusta, posada de gairell, el distingia del	canyet	, situat a curta distància. El bisbe Climent va escollir aquest indret
immediata d'aquest cementiri, anomenat despectivament per alguns "del	Canyet	", era la d'enterrar-hi les despulles humanes que s'anaven extraient de
sabuts i que amb el temps s'haurien pogut eliminar traslladant de lloc el	canyet	i la casa de la Quarantena, el veïnatge dels quals amb el recinte sagrat
dir. Negoci rodó. Això no vol dir que qualsevol dia no vagin tots al	canyet	. Menys jo, és clar! /Mein Kampf!\ ¿Qui serà l'espavilat que em
i vaig mirar el fons. Un amuntegament d'ossos m'aclarí el misteri: és el	canyet	, la buitrera com diuen ells. En aquests països s'és més
es beguda d'hivern. Grog Mescla, en es gust d'es que ho fa, de canya o	canyet	(aigoardent de canya) amb aigo. Sangrí (sangria) Sangrí (de sa paraula
moment, cremats de viu en viu. Aquestes condemnes foren consumades al	Canyet	, on eren portats des de la Plaça del Rei. La figura evangèlica catalana
de Maó, l'any 29 (caçats tots dos). Els anònims habitants del	canyet	: Fotges, polles i gallinetes Aquest grup d'aus, obscures, de tamany
aquàtica, i les ales curtes i rodones. S'estimen més amagar-se dins el	canyet	que no volar, cosa que fan, si un cas, amb els dits penjant, baixes, i
Tenen uns lòbuls (tres) a cada dit, com a mig camí entre aucells de	canyet	i palmípedes. A qualsevol prat extens, sobretot a l'hivern, en veurem
també blanca, per sobre el front. Fan un niu gran i fort, dins el	canyet	, i la posta és de 6 a 8 ous. A més a més, crien dues
una colònia a S'Albufera de Muro. Nidifica en grups, fent plataformes de	canyet	dins allò que els poblers anomenen deserts, és a dir, enormes extensions
allò que els poblers anomenen deserts, és a dir, enormes extensions de	canyet	gairebé impenetrables per l'home. Però els poblers, si poden arribar-hi,
molt important, ja que n'explota bé l'exuberant riquesa. Dins el	canyet	més espès, la femella, sembla que tota sola, construeix un niu en
Així doncs, intentarem una subdivisió del grup. Aucells del	canyet	Hi ha unes quantes espècies de muscicàpids que viuen sempre a llocs
espècies de muscicàpids que viuen sempre a llocs humits, dintre el	canyet	o els tamarells. Són les boscarles, molt difícils de distingir entre
rossinyol gros, Acrocephalus arundinaceus. Fa el niu penjant del	canyet	. Petit (14 cms.); llista superciliar difusa, dors vermell
la butxaqueta, ha estat descrita unes pàgines abans, amb els aucells de	canyet	. En queden algunes d'importants: els ullets de bou (muscicàpids), i el
especialment freqüent a aiguamolls o llocs humits (albuferes, torrents,	canyets	,...) Els prunèl·lids, xalambrins, són aucells terrosos, amb aspecte de
de canyar, Emberiza schoeniclus (15 cms.) que viu a	canyet	i marjals de les albuferes. Cria entre la vegetació aquàtica. És
i el plantatge d'aigua (Alisma platago-aquatica), a la vorera, el	canyet	(Eleocharis palustris) diversos joncs, el jonc boval, la bova,
fluitans, pocs centímetres més avall i a la seva ombra i, a la vorera, el	canyet	, els joncs, la bova, l'herba-sana d'aigua, l'espadella o gínjol groc i el
ha tornat cega, y'ls apetits desordenats é irracionals se l'enduen cap al	canyet	de la corrupció. Aquesta es la fi de tota carn quan no es dirigida y
cent eugues blanques posseía qui esbrosten el	canyet	per l'àrid salobrar. Cent eugues blanques! Voladora al vent i
surt a glopades de les metralladores. Els esguerrats i els tendres, al	canyet	. [(Va per fer-li un petó. Ella l'atura.)] Bertina. ¿
esclaus de Tartan. Negres fer el que Tartan voler. I, si no, negres al	canyet	. Montserrat: Bé, doncs qui l'occí? Tartan: Càncer.
I si la mà d'obra enxampa un recargolament de tripes i se'n va al	canyet	, ja en vindran d'altres. Només cal penjar un rètol, sempre el mateix,
rufan lo nas los gabatxos) y veyent elevar l' Escorial, sabent tirar al	canyet	tota la dolenteria tant hábilment, com los moros de las Alpujarras un
se mostrá zelosa de conservar la fé verdadera y va fuma mes enllá del	canyet	á tota aquella mala farda. Si es veritat que baix lo punt de vista de
tres ó cuatre vegadas que s' haja de practicar la operació tot sen va al	canyet	. Preveyent aixó un senyor de conciencia molt recta que no es extrany
quasi tots, carregats de nafras y de xacras, com roças pera anar al	canyet	. Ací 's veya a l'avi Pugna traginant un goll tan gros que li abraçava tot
de la parroquia, carregats de nafras quasi tots, com roças pera anar al	canyet	. El primer de treure 'l nas va ser l'avi Pugna, fent saccejar el goll;
Miralpeix. —Som-hi. Em té tanta confiança perquè em veu a punt d'anar al	canyet	. —No és ben bé això, no passi pena. És que, si no ho digués a
Carrabina d'Ainet de Besan i moltes altres d'anònimes, se'n van anar al	canyet	sense haver passat el relleu de l'untet a una successora més jove. De
arribat al punt, amb què ara s'expressava i s'atiava per alfòndics i	canyets	... Hi havia, però, moments de respit... La saviesa incòlume,
a primera hora, entre les dues rondes dels agutzils. Algunes arribaven al	canyet	, però d'altres havien de ser deixades al riu a corre-cuita... Sí, calia
Si bé sempre m'han deprimit els hospitals, massa sovint avant-cambres del	canyet	, els sanatoris, en canvi, on paren els supervivents, alberguen una fauna
el ressò de l'oblit com el cop sord dels cossos en caure pel	Canyet	; records que tinc ocults com fa el fossat, que guarda
Per una agulla de cap, aquella família hauria facturat el sursumcorda al	canyet	! Afiguri's doncs de què no eren capaços per un barret! Senyora
més aviat rònecs, les butxaques escurades però el senyoriu fins al	canyet	. Era un barri ple de senyores Miralpeix, un dels personatges que més
està farcida d'exemples d'aquest tipus, quan Canet (literalment «	canyet	, lloc de canyes») col·loca un ca, un gos en el seu escut i
sense cap restricció: les llengües fortes, a la glòria; les febles, al	canyet	(que és on enterren les bèsties mortes). Doncs bé: si aquest és el
f que no amb el cap.) Aixequeu-lo. Llenceu-lo al	canyet	. No hi ha ningú que el conegui. Se l'emporten. 4 La mare
deixalleries de brossa de Barcelona, que antigament rebien el nom de	canyets	. Cal recordar que s'havia de vigilar molt, ja que hi havia vidres

Pàgina 1 (de 2)

50 següents