Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentiment molt generalitzat. I és lògic. Una societat no pot viure en el	caos	—ha de viure en ordre, doncs. Solament un tipus de mentalitat anarcoide,
ordre, i un ordre injust sempre serà millor, infinitament millor que el	caos	. El raonament seria fàcil de refutar, però no és això el que ara
com si tothom fos un viciós metòdic. L'excés de viciosos portaria al	caos	, però l'excés de virtuosos portaria a l'atonia. Una societat de virtuosos
seguir nuestro camino. Aquesta veu amargada que denuncia el	caos	té un tràgic accent shakesperià. Joseph de Maistre va escriure que és la
setembre. Avui fa un any que vaig trobar el pis de Barcelona fet un	caos	a causa de l'escorcoll de les patrulles de control. Imatges destrossades,
nostres compatricis. Perquè la teva fe té valor perfectiu i en aquell	caos	nauseabund de traïció, bandidatge, avidesa que hem viscut, tu construïes,
una tropa de minyons no gaire segurs de llurs passos apareixen dins d'un	caos	de suor, de crits i bromerots, duent a l'esquena uns rails de ferro
facin de paper d'Armènia en les hores nocturnes de veles abaixades i de	caos	pestilencial. Però tot això és la creu de les goletes. A la cara, hi ha
per una solució geomètrica. Llurs quadres seran, són, un cosmos —o un	caos	— de corbes, de polígons, de figures més o menys endegades per límits
i intemporal—, entre l'abisme del passat que deixa d'existir i el	caos	de l'avenir amb tota la incertesa dels innombrables "futurs possibles".
sensible; l'altra, més allunyada. Tota classificació és superior al	caos	; i fins una classificació a nivell de les propietats sensibles és una
Per consegüent, i tot i que l'organització social hagi estat reduïda al	caos	per culpa de les noves condicions d'existència imposades als indígenes i
tallen i cusen, car una història veritablement total els confrontaria al	caos	. Cada racó de l'espai amaga una multitud d'individus, cadascun dels quals
es fa en general a través de diverses etapes en el curs de les quals el	caos	és reemplaçat gradualment per l'ordre: és, però, en l'etapa intermèdia,
ans en un lloc de completa tenebra, escaientment anomenat	Caos	. Aquí Satan, amb tots els seus Àngels, en un llac ardent,
el pastor que a una raça preferida va ensenyar com del	Caos	, al principi, sorgiren cel i terra: si t'agrada més
còncava, i, enllà, esparvera l'antic reialme de la Nit i el	Caos	. Tot d'un plegat en la foscor són vistes deu mil
l'Infern i el Cel; amb quines dificultats hi passa, conduït pel	Caos	, el Poder d'aquell lloc, fins a les envistes del nou món que
quan a la sort voluble es lliuri el Fat etern i arbitri el	Caos	; la vanitat del primer extrem advera que ho és també
espai, perduts, tots es confonen; la més antiga Nit, allí, i el	Caos	, avantpassats de la Natura, eterna mantenen
al qual més àtoms s'adhereixen senyoreja un moment: és jutge el	Caos	i, decidint, embulla més la brega per la qual regna:
tenebra confinant amb la llum; de sobte esguarda el	Caos	, al seu tron, amb la bandera estesa i flamejant, ampla i
va dir-los: "Esperits i Poders del profund antre,	Caos	i vella Nit, no com a espia vinc cap aquí per explorar i
vacil·lant. Aquí comença l'extrem de la Natura, i d'aquí el	Caos	, com de les seves obres avançades, va retirant-se,
i amb so distint del de la lira òrfica vaig cantar el	Caos	i la Nit eterna, alliçonat per la celeste Musa al
convexitat separa els lluminosos orbes inferiors, lliberts del	Caos	i d'escomeses de la Nit antiga, marxa Satan. De lluny
Nit sense estels, i sempre amenaçant-lo tumults del	Caos	que a l'entorn bramula, cel inclement, llevat d'aquella banda
d'aquest Món, formava piles davant la Seva veu: la sentí el	Caos	, el greu Tumult es va sotmetre a normes, la vasta
més que no a la Terra s'imagina?" "Quan aquest Món no era creat, i el	Caos	regnava turbulent on ara volten aquests Cels, i on la
que ha esbatanat, per rebre'ls en llur caiguda, l'ardentíssim	caos	". La Veu Suprema parlà així; i els núvols ja ombrejaven el
va afermar-los massa bé. Van caure nou dies; bramulà confós el	Caos	, i sentí, mentre queien, una dècupla confusió en la
el Creador, en repòs santíssim dintre l'Eternitat, perquè en el	Caos	construís, no fa gaire; i com, molt d'hora, posava
el seu engendrament i la naixença de la Natura, des del negre	Caos	: o si l'Estrella vesperal i alhora la Lluna
amb la paterna glòria va entrar en el Món nonat i dins el	Caos	; car li'n sentí la veu el Caos. Duia darrera seu, en
entrar en el Món nonat i dins el Caos; car li'n sentí la veu el	Caos	. Duia darrera seu, en processó, el seguici d'Àngels
un amplíssim oceà cristal·lí, lluny del desordre del	Caos	bramulant, perquè els contigus extrems no en commoguessin
l'Infern a aquest Món, pavimenten una avinguda o pont damunt el	Caos	seguint les petjades que hi deixà Satan; llavors, quan es
asseguts, prop de les portes esbatanades i que, envers els	Caos	, vomitaven les flames ultratjoses, d'ençà que
tots dos, en un sentit contrari, per l'amplitud anàrquica del	Caos	fosc i humit, i amb llur força (llur gran força)
Abís, seguint el rastre de Satan, fins al lloc on, des del	Caos	, plegant les ales davallà d'antuvi damunt de
Tornà a l'Infern amb noves i alegria, i, en els límits del	Caos	i a la vora del nou pont sorprenent, sense esperar-ho
Satan va davallar per la vorera fins a la porta de l'Infern; el	Caos	, dividit, bramulava a banda i banda, i escometia amb
entranyes d'aquella Nit que no coneix origen i del	Caos	feréstec, que, gelosos de llurs secrets, amb molta violència
(Pecat i Mort i Tomba esbatanada precipitats de cap al fons del	Caos	), tanqui la boca de l'Infern per sempre i en segelli
objectes moderadament definits, i que en cap període no presenten un	caos	inextricable o lligams variants i intermedis. En primer lloc, perquè les
nostre voltant? Per què tots els éssers orgànics no s'entrebarregen en un	caos	inextricable? Pel que fa a les formes existents, hem de recordar que no
l'ordre d'ascensió, simultània a la veu que, aixecant-lo com un sobtat	caos	, l'arrenca de la llei de la seva inèrcia sense estrelles i l'etziba a
seva ambició selectiva; la del poble, sense control ni llera, voreja el	caos	. Evidentment, les llengües més "illetrades" són les que evolucionen amb
Des d'aquest punt de vista, la historiografia és un embull. Però no és un	caos	. En tot cas, es pot analitzar la seva estructura "lingüística". Per bé
estaven endeutades fins a dalt de tot. El terrabastall final d'aquell	caos	vingué en forma de revoltes i avalots. L'any 1391 els pagesos

Pàgina 1 (de 26)

50 següents