×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb capta |
Freqüència total: 111 |
CTILC1 |
que feien l'ofici pels vàters), portant macutos, a la | capta | d'alguna mica més de greix que el que havien deixat | són d'allò més generosos. Les noies més eixerides del poble feien dues | captes | anyals per les obres de l'església i del col·legi. Joves fets passaven | No res a dir-hi. Àdhuc entrà a la cort de l'asenet que servia per a les | captes | . I el celler? On era el celler? Davallant per una escala de rústega pedra | I dius que el necessites per un remei? No sé... Ell ve els divendres a la | capta | ...; però, aneu a saber quin curs seguirà! Sempre va separat dels altres | cap al cel. Així n'havíem vista una, afigurada, sobre el bacinet de la | capta | , que sortia tots els diumenges, després del sermó. Aquest minyó, per | la nostra ciutat —deia jo— això no és possible. Cal anar, com sigui, a la | capta | del client —bon servei, situació, propaganda—, i en tenir-lo, en haver- | boigs. Quan a l'hospital d'en Colom hi havia una defunció, hom feia una | capta | per la ciutat, per a les despeses de mortalla i enterrament; i si el | havien de cloure inexorablement les despulles d'aquells infeliços. Les | captes | A cap institució benèfica que s'estimi no li és llegut d'atresorar | d'un col·lapse, era precís implorar la caritat pública, redoblant les | captes | , que ja es feien, i tocar el cor dels benestants perquè afluixessin la | almoina per a alleugerir les despeses de la Santa Casa. Aquesta | capta | va inspirar el següent epigrama, més càustic que satíric: "Aunque | treballar, esperit independent, mandra o ofici, no vivia d'altra cosa: la | capta | i la sopa dels convents. Era ja tradicional el repartiment diari de sopa | ho consumien tot i de pressa. Calia moure més la gent; redoblar les | captes | , fer rifes —moltes rifes—, treure tot el suc possible de les | Misericòrdia. Entre els recursos de la Casa figuraven, naturalment, les | captes | , entre les quals es distingia la que es feia per la Quaresma pels | de treballar i poder despendre amb tota llibertat el producte de les | captes | . Amb tot, l'extensió de la misèria i l'acció coercitiva de l'autoritat | hi havia una raó poderosa per a demanar els diners, i no era una mena de | capta | el que el poderós monarca d'Aragó feia entre els monarques musulmans per | els fou donada casa franca, una mica de terra per a cultivar i el dret de | capta | . El nucli inicial de l'ermita fou, doncs, la torre de senyals. Aquesta | La mare no podia tenir tants diners... Feia anys que vivia de la | capta | ... I amb prou feina menjàvem res... —Precisament, per això... No tenia | del país que va pels poblets i les masies a demanar caritat. La | capta | serveix per a alleugerir una mica la parvetat i pobresa de l'establiment. | persuasions ni arguments. S'ha de tenir el ronsal a la mà sempre... i la | capta | se'n ressent. —No és pas un treball de frares ni de llecs, en efecte. — | poble? —A la fonda, diu? I com vol que vagi a la fonda si avui la | capta | ha estat tan petita? Sopar i dormir a la fonda val un dineral. No entra | però els fadrins destinats al servei militar fan encara cada any la | capta | i l'àpat. A Mora d'Ebre era amb una capta de llenya com se subvenia a les | militar fan encara cada any la capta i l'àpat. A Mora d'Ebre era amb una | capta | de llenya com se subvenia a les despeses de la festa dels Innocents. La | (que recorda el castellà /aguinaldo\) que hom donava a la joiosa | capta | pels carrers, ha acabat designant, en els parlars provençals, les | ball rodó infantil, al so de la mateixa cantarella que ha servit per a la | capta | . Es tracta només de saltar, brincar i bogejar com més millor. El ball es | uns dies abans de la diada, els administradors o majorals fan una | capta | per les cases dels confrares i devots. Es tracta de sufragar les despeses | sant. La vigília acompanyen, així mateix, els administradors que fan la | capta | . Els diables, que en aquest dia surten per primera vegada a la plaça, | les músiques i campanes no paren mai. Entre passades, llevants de taula, | captes | i balls públics els pobres músics bufen fins a reventar", afirma ben | garrinets nascuts de nou i els pollets covats per la lloca, haver fet la | capta | per la Verge del Roser i haver bressat l'infant de l'hereu al sò de les | no te'n vaigues per aguestos poblots a refilar cançons, i demprés fer la | capta | de porta en porta, fins a reunir tots les diners, malament ho vei. A fe | anterior i com que sols s'aplegaren 60 lliures, determinaren fer | capta | de casa en casa arreplegant-se 30 lliures i el Dr. Andreu Berga, | orfes, de la Casa de Misericòrdia i dels presos malalts, aquesta darrera | capta | a càrrec de la Congregació de la Nativitat de la Santíssima Verge. A la | quan es tractava d'afluixar la bossa, escrivia aquest comentari a les | captes | que feien moltes noies pels carrers i els altres llocs públics: © © © | en ajudarse per'altres fins que'l servey del Sant, del fruyt d'aquelles | captes | . —Un altre día, quan ens vinga una sòrt, quan ja desentrampada, puga fer | i 4 germans, dos per a treballar al hort i dos per a anar a les | captes | . A 8 d'Octubre de 1734 l'Ajuntament va concedir una | agrupava cecs, esguerrats, oracionaires i d'altres gents que vivien de la | capta | . Com a reminiscència d'això van quedar al segle passat, les colles de | plaça de braus— pagar entrada, la qual cosa, tanmateix, no estalvia la | capta | durant el descans i la mateixa funció, capta dissimulada amb la venta, | tanmateix, no estalvia la capta durant el descans i la mateixa funció, | capta | dissimulada amb la venta, per exemple, de postals. En altres ocasions, en | aquesta exhortació del Reverendíssim Senyor Bisbe. Sapien tots que sa | capta | d'avui está destinada a fomentar s'Obra de ses Vocacions Eglesiástiques. | donava i amb xafades i colps per a qui es feia el desentés anava fent la | capta | . Finada la missa l'orfe tenia l'encàrrec de portar un xocolate per al | d'altres feines. —¿I quines són aquestes, germà, si, llevat de resos i | captes | , no en teniu d'altres? —Per això mateix les cerc. —I què heu d'anar | tota l'ermita, trescaren la muntanya. Els ermitans que anaren a fer la | capta | aquell dia demanaren per viles i possessions si l'haurien vist. Ningú en | forats de les soques o dels arbres. Aquesta idea genial va tornar a la | capta | i a la feina del "covament" els milers d'obreres en altre temps | nosaltres lo vejém ben clar: es que la qüestió de prohibir la | capta | pública es dificilíssima de solucionar no sols ab justicia, sinó ab | dels bonos, síen repartits en la forma que's vulla. Prohibida la | capta | pública, la llaga desapareix de la vista, es veritat, peró resta en peu | es abolir justicierament y ab esperit de verdader progrés, la desastrosa | capta | del carrer; es comprar lo dret de dir al indigent que'ns allarga la má: | Sant Nicolau de Bari. Aquestes subsisteixen encara, baix la forma de | capta | de fruites y queviures per anar a berenar, o recordant plenament les | el Gremi de Tortosa. Algunes vegades el capital social se formava per | captes | públiques. Un dels individuus de la Junta (anomenats "quatrers" de | Roser, que, com tantes altres, se proveía desde molt antich, per medi de | captes | , de productes agrícols. Comentant les disposicions contingudes en un | lladre. Una de les coses més caracteristiques són els enterraments i la | capta | pels carrers, i s'empenyen l'ultim fil de roba per una corona, i tots els | que's resoldrien enviant als ordenants a Roma. Quan han acabat la | capta | maten lo gall, que'l posen a dintre un clot fet a la plaça y lo colguen |
|