Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
carraca F 38 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carraca Freqüència total:  38 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com diuen encara—, al sermó. Les campanes havien emmudit, i les carraques, amb aquella veu tova de la fusta, anunciaven els oficis. El divendres es
La quitxalla rebullia i no podia deixar de tocar, de tant en tant, les carraques, ara prohibides. —Xist! Hom imposava silenci. Els menuts corrien,
tota mena d'instruments de fer soroll: capses de llauna, caixes de fusta, carraques de la darrera Setmana Santa, planxes de zenc, algun timbal vell, fins un
treballaven, jo m'asseia dalt de la pedrera o damunt la grua, que era una carraca vella que quan estava en marxa cruixia com si s'anàs a desfer en peces.
esdevingué dura, tallant, flagel·ladora; cobrà sequedat de fusta, com una carraca de Dijous Sant. Però només fou un moment. I el moment es tancà de sobte,
fonamentalment; els punts alts són coberts de boscs de pi negral i de carraques. Les ascensions als cims principals no tenen cap dificultat per a
quilòmetres enllà... —Només voldria saber per què han arrossegat aquesta carraca plena de dinamita a dos-cents quilòmetres de Piang-Xu! —Què te'n sembla,
embalat, l'Ós rèptil. Es diu que el pobre ancià morí del sobresalt. La Carraca i el cor d'Armand de Bussy Armand de Bussy era un jove ben plantat, ric i
des Tralles, aristòcrata parisenca que, tenint asseguda al seu costat la Carraca (animal fabulós i fascinant), es passejava distretament en un formós
donat cap motiu (llevat de la seva bellesa i de la seva fascinació de la Carraca), ni té prou mèrit per prendre's una satisfacció semblant; però judico
a Vm. una entrevista en la presència d'algun parent seu i de la Carraca, en la qual satisfaré a Vm., i a tots aquells que els pugui interessar,
de Tralles i d'Armand de Bussy, celebrat aquest el 1861. La Carraca —ulls i boca enormes— passà a formar part de la col·lecció d'animals
després de la successiva i misteriosa desaparició d'aquests, sabem que la Carraca, revelant-se com una voraç i horripilant devoradora, fugí a la Bretanya,
diferència hi ha entre la nau i la Nau, entre la coca i la Nau, entre la carraca i la Nau, entre la coca i la carraca? Això per limitar-nos només dins
, entre la coca i la Nau, entre la carraca i la Nau, entre la coca i la carraca? Això per limitar-nos només dins l'estricte cercle de les naus; si hi
grup de les naus. Però no és gens clara cap altra distinció entre el grup carraca-coca-nau, si no és en funció de les proporcions i de l'evolució segons
que els marxants estrangers fessin viatges tan llargs. Les nostres carraques, coques i Naus mediterrànies són, doncs, subsidiàries de la coca
beneir en el nom de Déu, però cal estar bé amb els esperits marítims!). Carraca La carraca fou una embarcació l'origen de la qual és tan incert com la
el nom de Déu, però cal estar bé amb els esperits marítims!). Carraca La carraca fou una embarcació l'origen de la qual és tan incert com la seva
tones, segles XVI i XVII: els holandesos bastien carraques de 2.000 tones per al tràfic amb les Índies. A la Mediterrània
2.000 tones per al tràfic amb les Índies. A la Mediterrània la carraca està documentada des del segle XIII. Com totes les naus, fou
sobretot a mitjans del segle XV. Per les costes catalanes, la carraca no fou una nau gaire coneguda. La trobem només documentada entre el
entre el 1500 i el 1520. Nau Naus medievals, coques i carraques s'anaren unificant en tipus cada vegada més semblants, tant en el buc com
lluminosos amb perfum de canyella; mannà i dàtils, duts en carraques des de Fes, i llamins especiats, tots procedents de
la situació, m'he acostat a la dreta de la carretera i he aturat la carraca on he pogut arraconar-la. Estimulat per la tendresa amb què la llengua de
[(La bruixa, ensems esverada i enfurida, es fa enrera.)] Espanta-ocells, carraca vella, no em coneixes? No em veus? Mal com no us obro el cap a tu i
a determinada bellesa de la plaça de la Carpa. El vehicle militar, una carraca gemegaire a punt de fer el darrer badall, s'aturà amb xerric de frens
El millor que fabriquen a Austràlia! Adolf. Vinga, home! Una carraca com aquesta, jo la trec per vint mil pessetes! Pau. Vint mil? Ja
del director. Els cadàvers van arribar, doncs, al cementiri amb les carraques pintades de festa de la faràndula. Per alguna raó que el meu coneixement,
París dels tapissos francs la mort vestida d'etiqueta carraca del cafè concert aquell hivern blau de navalles al
de llepar-se prèviament el polze, vaig buscar entre les atrotinades carraques de línia la que havia de portar-me al meu destí. —Surt a les sis però no
llista de difunts, vam deixar la carretera nacional. El sotragueig de la carraca va accentuar-se. Avançàvem entre dues rengleres d'arbres les branques
començava el dissabte quan corrien per Montolivet amb matraques i amb carraques i llandes i trossos de fusta movent soroll per advertir als fidels
no comprenien com havien pogut obtenir tants bons resultats amb aquella carraca d'embarcació», comentava Pere Pi. No oblidem que en aquella època els
de la costa catalana. Fou l'època dels grans velers. Els galions i les carraques van donar pas a naus més ràpides, com les fragates, els bergantins i les
plenes de bonys, amb trens de vapor, amb cotxes de línia que eren carraques del temps de la Teta Gallinaire... Sempre amb maletes. Ens faltaven mans
els assentaments que posseïen a l'Índia i al Japó. Les mastodòntiques carraques lusitanes dels segles quinze i setze van cedir el pas a naus relativament
anys, anant bé, i podien allargar-se fins a vuit anys o més, sempre que la carraca no naufragués, cosa que succeïa un cop de cada quatre. Un segle més tard,