×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb causa |
Freqüència total: 26292 |
CTILC1 |
, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a | causa | d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares vegades | la gran caçadora, a pesar del seu suprem rang de divinitat nacional, a | causa | de les seves virtuts intransigents, que li produïen sobtades ires, molt | desgràcia final", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és l'única | causa | . Ha de pesar unes quantes arroves, si no un quintar. Si se'l treia, | ofici. Ares L'hauríem de compadir perquè no sap riure, però no entenem la | causa | profunda d'aquesta seva ignorància, perquè la rialla pot ser una cruel | suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les | causes | últimes del meu odi, d'altra banda il·lògic, quan entenc que el meu | que es decanta a poc a poc a l'inevitable disbarat del suïcidi, a | causa | de la seva irresoluta, dividida passió per Teseu i Hipòlit, mirall exacte | contra les ofenses i les brutalitats, fins al punt que un dia, per | causa | d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de valent que infonia temor a | pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a | causa | d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del | a passar uns quants dies amb ella a la masia. Mila, de primer antuvi i a | causa | de la novetat, acollí amb entusiasme la proposició. Munda del Roso la | que l'esperava, privada de la seva companyia, i no digué res, per ell, a | causa | de l'immens orgull que nodria. Però la nena —Mila era encara molt | molt poques vegades, i, més grandet, deixà de fer-ho per complet: la | causa | estava en els infants, que el turmentaven tant com podien, i en les | de la seva ànima. Li semblava, en efecte, que aquell sentiment tenia per | causa | una temptació diabòlica. Això no obstant, en les narracions soltes que | era per a ell com un sol molt brillant, però els raigs del qual, a | causa | de la distància i del fred, no podien penetrar en la seva ànima. Ell | de desig de veure món, una mica —molt més— d'afany de llibertat. Però la | causa | fonamental, el veritable secret, ell sabia molt bé que no residia en cap | hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els nois l'insultaven a | causa | de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un infant esprimatxat, ja | encara més angoixosament cap a Mila. No obstant això, Tino Costa, a | causa | de l'hora tardana, dubtava que la pogués trobar; dubtava i es turmentava. | Déu. No em trobo gens bé. —¿Ja has pensat si no serà de la humitat a | causa | de les matinades? —No, no és de la humitat a causa de les matinades. —¿ | no serà de la humitat a causa de les matinades? —No, no és de la humitat a | causa | de les matinades. —¿O bé que t'hagis esllomat a causa d'algun esforç | és de la humitat a causa de les matinades. —¿O bé que t'hagis esllomat a | causa | d'algun esforç extraordinari? —Tampoc no estic esllomat a causa de cap | a causa d'algun esforç extraordinari? —Tampoc no estic esllomat a | causa | de cap esforç extraordinari. —Ho has pensat bé? —Ben pensat està, ma | bé? —Ben pensat està, ma cunyada: no és de la humitat; no estic esllomat a | causa | de cap esforç. Però no et preocupis. Ja passarà. Després demanaria el | bandes el clam esfereïdor del seu plor. És per ells —recordeu-ho—, és a | causa | de les seves llàgrimes, que foren escrites les terribles paraules: | i l'assassinat es justifiquin i àdhuc es santifiquin en nom d'una | causa | , no importa quina —i ai també aleshores del qui es trobi amb ells a la | el padrí de Mila es feia imprescindible; tant era així, que quan ell, a | causa | de l'edat, decidí retirar-se, la festa començà a declinar, i avui a Santa | sonar greu i terrorífica, la qual cosa, unida a la seva indumentària, era | causa | que els petits amaguessin els caps esglaiats en el pit de llurs mares. | ulls per primera vegada des que havia arribat. Finalment havia sortit la | causa | de tot: el motiu primer de la preocupació del padrí, allò de què fins | temps en temps, cada vegada més rarament, li agafava gairebé sempre sense | causa | justificada. Hi havia anat Sileta, i Tino Costa parlà i rigué amb ella i | Llavors tots l'estimarien." I Sileta pensava el mateix, sinó que ella, a | causa | del germà, per bé que les darreres impressions eren més aviat | per això deixava d'alimentar per ell un sincer afecte. Posteriorment, a | causa | de Màrius, Tino Costa experimentà un profund disgust que perdurà en la | gaire més... Però a tu t'ho confessaré tot... Parlen malament de mi a | causa | d'aquella noia amb la qual me'n vaig anar... "Era una perduda —diuen | l'esplèndida flor blava d'un card; però hagué de desistir de fer-ho a | causa | de les punxes. "En cada cosa ens dóna Déu una lliçó i un advertiment | amb ànim tranquil la forçada separació mentre cregué de bona fe que la | causa | residia en el motiu al·legat per ell. Llavors aquesta fe la salvava | viure per sempre en el gaudi d'aquesta certesa. La vida de Maria Àgueda a | causa | d'això havia estat un continu camí de dolor. A penes ell es retirava, els | que el seu fill arribés a casar-se a la fi amb una noia de Santa Maria. A | causa | d'això, quan va assabentar-se del fet de Mila, Maria Àgueda, per bé que | ençà de l'absència del germà, a la casa tot havia quedat a la mà de Déu. A | causa | d'això eren molts els qui pensaven que era una llàstima que Sileta no | per si la volia acompanyar. Mila necessitava escoltar de llavis d'ell la | causa | de la seva absència, del seu silenci. A la tarda Mila del Santo anà a | tan viu, que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a | causa | de l'anunci de la visita de Mila, potser de la voluntat de no rebre-la | terrible excitació barrejada d'un sentiment estrany de temors; potser a | causa | també del record dels infants cremats que amb una tan desconsoladora | tristesa perdurava també en la seva ànima; tal vegada per totes aquestes | causes | , i tal vegada per altres de desconegudes, Tino Costa travessava un | silenci; el secret tal vegada que hagués pogut viure sense veure-la, la | causa | de la seva malaltia. Mila avançà devers la imatge i va romandre un moment | deixar-lo." A la nit tot el poble sabia que Mila tenia un braç malmès a | causa | dels cops del seu pare. Això i la marxa de Tino Costa foren nova llenya | com presoner. I, amb tot, ara, recordant allò mateix que fou, potser, la | causa | principal de la seva fugida despertava en ell una tendra emoció, i la | lleugerament doblegada cap endintre, i el dit que li quedà enganxat a | causa | de l'antiga cremada, es veia clarament a la llum. Tino Costa es sentí | a entendre. I, també ara, Mila patia per ell. Una altra volta fou a | causa | de l'Arcisa, la vella. Mila se'n queixà: —Per què em segueix sempre i a | i se li llençà als braços. Ho féu tan bruscament, tan torpement, a | causa | dels anys i del reuma i de l'emoció que l'embargava, que Manuel del Santo | idea que venia acariciant de temps i en la que sempre havia fracassat a | causa | de la indiferència del poble i de la rudesa dels costums regnants. Havia | no l'havia ja de trobar. Era una nit tempestuosa. La diligència, a | causa | d'un incident, no havia pogut sortir del poble, i Tino Costa, abrusat | l'última vegada que tornava a Santa Maria. Tino Costa, potser per aquesta | causa | , tornava amb pressa, amb una pressa febrosa, gairebé insana, que semblava | lívid; els ulls es movien inquiets al rostre, desorbitats; els llavis, a | causa | de l'intens tremolor, no podien articular cap paraula; el seu cos | ja no em trobessis, veritat, pare, que no sentiries cap remordiment a | causa | meva? Veritat que no pensaries ni per un moment que jo hagués pogut |
|