×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cec |
Freqüència total: 3879 |
CTILC1 |
Per la meva pròpia reflexió he deduït, tanmateix, que la Moira, sorda, | cega | , inexorable i tranquil·la, va precedir el Caos i li va imposar la seva | "Aleshores varen comprendre que els governava una divinitat sorda i | cega | per als pobres homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però | i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un | cec | amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes cap al | atroç, aliè del tot a la benvolença, sentia, però, per excepció, una | cega | tendresa per la seva filla Cal·listo, una tranquil·la nimfa que recorria, | Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de carn i ossos, un | cec | hi cauria, en absolut contrària a la imatge enterca que de seguida se | que el simbolitzen. Té els ulls petits i una mirada fixa, gairebé de | cec | . O, veient molt de lluny i molt de prop, contempla l'instant en el qual | perquè una tal desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com és de | cec | el cor d'una mare. No adoptava, per un malentès amor, les precaucions | ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava | cega | amb el seu amor, i res del que passava a l'exterior no la impressionava. | que Quimet, el copejava brutalment, mentre ell s'hi ventava a mossegades | cec | de ràbia, impotent, amb la cara plena de sang. Quimet va córrer devers | les ires del pare salvatge i brutal. Devia ésser com ella Catarineta, | cega | i obstinada en el seu amor; amb el seu amor, que aquella nit devia estar | en llunyania, i, tot caminant, la cançó li muntava als llavis en la | cega | obstinació que la menava: —Si em pega, com si no em pega, jo a | i amb ell en una nit així... "Déu meu! morir per ell..." Caminava tan | cega | , que no s'adonà del seu padrí, que s'acostava en direcció oposada. Havia | del seu pare, dreçat davant d'ella, emportat per la seva còlera | cega | , amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de seguida | es desprenia de la seva actitud? Què buscava aquella doneta, caminant | cega | enmig de la nit que l'envoltava? A penes ocupava l'espai d'un gerro o del | llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que caminava gairebé | cec | i a penes s'adonava de la pluja que s'abatia al seu damunt, espessa i | dintre l'obscuritat. Travessaren així un llarg passadís, avançaven a | cegues | : ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella, abraçant-la i ensopegant i | la fi es sentí tranquil·la. Ell, el seu pare, estava igual: cada dia més | cec | davant del progressiu decandiment de la seva filla, cada dia més obstinat | en la seva idea. "O ella canviarà o no sortirà d'aquí", cada dia més | cec | . Ella la veia aquesta obstinació. Mila ja no s'inquieta ni per ell; ara | ho veiés així, perquè no flaquegés el seu ànim, perquè pogués llançar-se | cega | cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, | esforç de voluntat es posà a caminar, anava coixejant, gairebé a bacs, | cega | , i alguns passos més enllà caigué de genolls contra terra. S'assegué allí | de gossos que no tenim ni esma de preocupar-nos de res, però no som tan | cecs | , tampoc. No voldria que et creguessis —afegeix— que no ens hi interessem; | que enderrocaven la muralla davant dels Caputxins, i de les cançons del | cec | de la cantonada del carrer de l'Hospital. "Con el tripilí| | Destre perceptor d'infinits, petitíssims detalls innecessaris, era sord i | cec | a la més cridanera evidència. Anava essent cada dia més així, anava | ulls cremats de tanta llum com miro Enlluernat, ja | cec | , a les palpentes caminaré, perdut, camins | l'havia sentida d'un venedor ambulant de velles històries, de romanços de | cec | . Aquest passava de temps en temps pel poble amb els seus papers, i el | oberta, penjant-li una bromera sangonosa, i els ulls fixos, sense mirar, | cec | ; tenia un dels ulls cobert de sang sense dubte d'un cop de pedra. Allí, | per la badia. Tornava desfet, trontollant tot, com un embriac, com un | cec | , descompost; el cor li palpitava terriblement, amb batecs forts i | a la porta, se'l mirà, però no digué res. El mirà a la cara; anava | cec | , sí, amb els ulls plens de llàgrimes, cec i sense saber on anava. La veié | res. El mirà a la cara; anava cec, sí, amb els ulls plens de llàgrimes, | cec | i sense saber on anava. La veié confusament, dreta a la porta, mirant-lo, | cedia; avançava, tenaç, lenta la respiració, cada cop més obstinat, més | cec | en la seva idea. Era, la seva, una persecució segura, implacable; segura | s'hi havia oposat amb totes les seves forces, però ella, la noia, estava | cega | amb el seu amor. L'havia sabuda entabanar bé, el disbauxat, amb les seves | del teu llit i toca, amb les mans trèmules, les mans balbes, de | cec | , vacil·lants, el teu cos, com volent reconéixer una antiga | sandàlies, ulleres, binocles, té coixins, mantes de viatge i una gata | cega | . Té tot el que s'ha de tenir, però tronadet i pobret. Rossa d'un coloret | guia'm la por de caminant, aquest dolor d'uns ulls de | cec | dintre la nit. II Cançons de la roda del temps | Inútilment cridaràs al desert el desesper del teu dolor de | cec | . Car no retorna al naixement del dia el qui se'n va | lenta llaurada els bous a l'establia, ulls de molts | cecs | esguarden com són fetes les balles per dansadors que | no arribà a sospitar els sentiments de la senyora, d'una evidència que un | cego | els hauria vistos. Moltes vegades Dona Obdúlia s'asseia, perfumada i | tocant la seva, inútilment, com l'ombra damunt l'ombra. Muda i | cega | ja, i sorda, i ja esvanit el seny preciosíssim, però | Però mireu-me: He retornat encara. Tot sol, gairebé | cec | de tanta lepra. Demà me'n vaig —no us enganyo aquest cop—. | veus en ma aurora fatal, enfebrada bruixa? Veig, a | cegues | , el glavi colpint en l'amorós senyal de mon llavi | que baixava a la plaça. A la dreta del passadís, la cuina i una habitació | cega | , dipòsit, magatzem, plena de sacs de gra i de sacs de patates i | 9 Rogacions Ara és temps que les noies | cegues | van ballant enmig dels prats verds, la boca dolça, el | complau en descarregar-hi, sembla tractar-se d'una cosa constitutivament | cega | , d'una mera acumulació de les visions internes i externes. I, en efecte, | dubte, com una manera de jutjar que, per provenir exclusivament de la | cega | experiència, sembla desproveïda de tot raonament. Per això el predomini | del seny és, doncs, una intel·ligència tan oposada a l'experiència | cega | , a l'orgia romàntica, com enemiga de la raó pura, de la sequedat | ni mesura, comporta sempre un doble risc: per una banda, el de restar | cec | per a moltes realitats estimables, incompatibles amb el seu apassionament | esdeveniments, descobrir el caràcter irremeiablement presumptuós de tot | cec | fanatisme. És gairebé una terapèutica, però una terapèutica que no | Però aquesta perduració no significa sempre necessàriament un moviment de | cega | i obstinada resistència. La resistència de la vida catalana s'assembla | a l'harem. El rei peca i no se'n tem, car la | cega | reverència qui l'adula, com si fos d'una divina | esmaperduda ran del mur. En la vorera del camí no clama com el | cec | de Jericó: —Senyor, Senyor! Com ell és cega de |
|