Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vi que només són per fer bonic. Una finestra, sempre fosca, donava a un	celobert	: també hi donava la finestra de la cuina. Era un menjador, el menjador,
les taules; demanen dones a crits; beuen i parlen fort de la finestra del	celobert	estant, amb uns quants xicots que juguen al canari en un recó
insultan esgargamellantse ab las que trauhen lo cap per la finestra del	cel-obert	; aquells militars que jugan á fet ab las ballarinas del núm. 4;
d' embocadura un xich fosca y, més endins, aixamplava l' entrada un	cel-obert	quadrat, estucat també, hont cada pis hi tenía quatre balcons sense
Carrara fins al peu d' una porta de caoba y llautons brunyits. Al cap del	cel-obert	hi havía lo magatzem escriptori, que tenía comunicació privada ab lo pis,
buyts de la despesa; un dormitori interior, que rebía llums d' un	cel-obert	, tenía entrada per l' antesala y era per tant inmediat á la porta. Totas
tirador de la campaneta, deixá perdre la vista per las alturas d' aquell	cel-obert	, plé de balcons barrats, tots ells velats per transparents de colors
may més un nó per ella, es veritat; peró, ay, aquella escala, aquell	cel-obert	si n' havían sentit de suspirs d' ella! Es tan trist tenir de demanar! Y
assecat pe'l baf de la mort! Ja havía arribat lo cadavre á baix al	cel-obert	, quan de prompte se sentí un gran xiscle d' esglay. La comitiva pará sos
reforsar la defensa de D. Miquel, y 'l servey presoner en los balcons del	cel-obert	se feya explicar lo fet á grans crits per la xarrayre de l' Agneta que no
per l'harmonització estilitzada dels músics i dels orfeons, omplien els	celoberts	a l'hora de fressejar per les cuines. Isidre Reventós i Amiguet
magres que viuen en patis humits i que per haver un xic de sol s'enfilen	cel-obert	amunt, jo m'estirava cames amunt com si el menjar fós an els darrers
com que a la casa hi havia una pobre noia que perquè semblava un lliri de	celobert	ningú la veia, ella em vegé tan mudat, tan jove i tan aprop seu, que'm
Així la seva canilla arribà a ser un curiós mostruari de borderia, i el	celobert	de la seva casa, un hospici. Mentre durava la veda, en Pellini cada festa
estava del tot llest: havia conduït els cadells, els havia barrat el	celobert	on grinyolaven desficiosos, s'havia cenyit la immensa canana, lligat amb
al córrer uns visillos o un store, la trista fosca d'un migrat	celobert	portava a sa memoria la visió de l'esplèndit paissatge que es fruía rera
les faldilles avall, sortí a la finestra de la cuina, que donava al	celobert	, cridant: —Conxita! Conxita! baixa tot seguit. —I ara! perquè la crides
aquell pis fosc, sense més espai per rebre llum que'l buit del esquifit	celobert	que donava a la botiga del manyà. Feia llarga estona que ambdúes noies
No ha parat de ploure. A la Carme li agrada sentir el repic de l'aigua al	cel obert	, quan és al llit. De dia, no li plau gaire que plogui. Res no l'embarassa
després aquells vidres glaçats en finestres sòrdides d'hotel que daven a	celoberts	, o en misèrrimes oficines de l'Estat pròximes a vies non sanctae!
i l'herba tendra; però, un cop familiaritzats amb el caixó, l'ombra del	celobert	, la corda i els petons, arribaran a la deguda resignació i potser a un
El minyó passà la portella, aclucà els ulls dins la claror provinent d'un	celobert	, s'estirà llargament. Després, amb els ulls encara plens de son i d'amor,
el trau de la nina era el forat del vertigen. La llum apaivagada del	celobert	omplia la cambra de bany d'una claror lletosa. L'estricte tamboret
entrà al despatx, n'encengué el llum, s'acostà a la finestra del	celobert	gairebé sense saber que ho feia. Amb el front al vidre d'un finestró,
desagradable que hi romania enganxada. Al mirall, lluent a la claror del	celobert	, Arnau, en sabatilles i paiama, es mirava amb angúnia el rostre, com
el llum, que ja era de dia. La llum naixent, trista encara, entrava pel	celobert	i omplia el despatx d'una claror tota tímida. Arnau desà la feina;
vestíbul estant, baixant uns graons, s'anava al cafè, que era a sota d'un	cel obert	i de dies tenia una llum de claraboia que donava un aire vagorós al color
li deia la noia de les gorres. De vegades entrava a la casa i del	celobert	estant feia un xiulet com els pinxos del carrer de l'Arc del Teatre.
flaire per a ell nauseabunda, que eixia de la cuina, muntava pel	cel obert	, envaïa el menjador, els passadissos, les cambres i àdhuc s'escampava per
més. Pepeta, la minyona, emplenava de cançons la cuina, les cambres i el	cel-obert	, senyal evident de la pau interior que regnava en aquella llar. Però...
no pot tenir finestres perquè ve closa per dos embans que no donen a	celobert	. Pel cantó de ponent té la porta que comunica la cambra amb la resta de
obert les finestres. Aire. De la cuina en ve un baf d'oli i sorolls de	cel obert	. Entreu al menjador amb els apunts de Mineralogia a la mà. Després entra
L'habitació no donava pas al carrer, tenia una finestra que donava al	cel obert	; poblada de mobles de basar de l'època de Mommsen gastats per un ús
un raig de sol era ben bé un raig que no sabia com passar l'estona. El	cel obert	era típicament italià; ple de penjarelles, brut, amb galliners i un arbre
amb galliners i un arbre que no vaig saber mai d'on sortia. En aquell	cel obert	, hi havia sempre una guerra encesa. Davant de la meva finestra hi vivia
i alguna vegada intervingué d'una manera brillant a la polèmica del	cel obert	. Parlàvem de tot. Lluïsa tossia molt. Em semblà diversos cops que era
se n'eixia d'aquell cau reduït, enterenyinat de records, i muntava pel	celobert	a cercar el blau dolcíssim de la vesprada. Era una veu suau, prima,
que viu al darrer pis acostumava a sortir a la finestra més elevada del	celobert	, i descansant el cap entre les mans, defensant-se com podia del sol de
cap moble no omplia la nuesa dels murs; sols una finestra abocada al	celobert	escopia davant del petit una llum grisa i viscosa, la lleugera
ànima passava l'hora tonta dels grans homes d'acció. Els galls del	celobert	cantaren una i dues i tres vegades abans no pogué esvair del tot la
dia, només perquè veiessin els veïns i sobretot els Seganyoles, que pel	celobert	del pati l'haurien d'albirar, quin cas feia ell de les intrigues llurs.
però... no se'l creurien! II El dormitori de Claudi donava a un	celobert	. Llit, rentamans, taula de treball, dues cadires i unes lleixes plenes de
Aixecà els ulls i, xuclat pel que veia a la finestra de l'altra part del	celobert	, se li aturà en sec el pensament. La veïna maquíssima, com havia dit la
d'estar a dins i de treballar sota una mampara. A la nit, sento ploure al	celobert	, amb una monòtona sonsònia. Hi ha un degotís que pica. Em desperto quan
de la "Buena Sombra" havia irradiat frenèticament a tots els	celoberts	i a totes les cantonades. —¿Qué es esto? ¿Qué esperpento musical
de la dispesera, s'ha volgut suïcidar avui, tirant-se per la finestra del	celobert	. Passava justament pel corredor quan he sentit que algú obria aquesta
amb les mans a la butxaca —el cigarret apagat al llavi. Mentrestant del	celobert	o de les cuines dels pisos n'arribaven les cançons de Nito-Jo, cantades
amunt, a cada replà, hi havia dos o tres veïns. Per les finestres del	celobert	en parlotejaven les minyones. Aquell dia, a tots els pisos van menjar
per imaginar-se la selva, amb un llum de peu per evocar la lluna i amb un	celobert	per reviure els migdies a muntanya? ¿Havia d'acontentar-se d'ara endavant
dona dels ulls de mostela ha portat l'home fins arran de la finestra del	celobert	i l'ha atracat de front contra la reixa. —Tinc raó o no tinc raó? —diu

Pàgina 1 (de 7)

50 següents