Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i inconscient. Però hi és. Mirem quina hora és per acudir a una	cita	, per emprendre una feina, per agafar el tren, i en realitat —o
defecacions i que cada vegada que obre la boca se la troba tapada amb la	cita	d'una llei, d'un reglament, d'un informe confusionaris? —I amb un gran
d'octubre, a l'Hostal de l'Escut de França. I allí era puntual a la	cita	. Però jo no el vaig veure. Vaig passar per davant d'ell, buscant-lo, sense
gran contra la pròpia filla. Una nit la Pigadeta comparegué plorosa a la	cita	. —Què et passa? Què tens? —li digué ell, amb duresa. —La mare
He pensat que aquest podria ésser el lloc més adient per a la nostra	cita	. L'he escollit entre altres indrets de la ciutat i dels afores que també
i que solia enviar canastres de flors a ses mestresses de certes cases de	cites	que freqüentava, quan en quedava agraït i satisfet. Barcelona, novembre
peripècies de la política peninsular durant l'Edat Mitjana, fora de les	cites	pejoratives i malintencionades o bé de les afirmacions gratuïtes i
a l'hora serem al lloc on ens hem convocat. I acudim a la	cita	, resignats, mentre les fondes llanes femenines, amb
documentava. La gent començava a escamar-se. El marquès multiplicava les	cites	en llatí i col·leccionava totes les pedres més o menys romanes que li
Quan vam sortir va dir que ja podia anar-me'n cap a casa perquè ell tenia	cita	amb un senyor que li volia fer restaurar tres dormitoris. Vaig voltar una
que fins els trinxeraires es perfumen i prenen un bany quan tenen una	cita	amb una senyora de l'aristocràcia; la higiene està tan estesa... No els
no és que es sentís ferida ni convençuda, però va acudir puntualment a la	cita	de l'endemà. Guillem amb una precisió de la qual ell mateix es
del pintor— la "voluntat de forma", de què parlava al principi amb la	cita	velada d'una idea de Worringuer. És la posició de l'artista respecte de
cavall" (cap. 130; IV, pàg. 59). Aquesta	cita	fa creure que aquesta cobertura de ferro del cavall devia ésser de
es tracta de cosa nova o recentment introduïda, com corroboren les dues	cites	del rest a l'inventari de Joan Llull, de l'any 1390. Segons
rebotiga, mai no havíem anat junts pel carrer, ni ens havíem donat	cita	enlloc com solen fer els amants. Ara que m'era permès de veure-la a casa
de cretí. Em vaig espantar. Vaig preguntar-li per què no anava a la	cita	de les dues franceses del vaixell. —/Blague\, tot
Lleida. Eren dos senyors que s'acomiadaven en una cantonada i es donaven	cita	al cafè per a aquell vespre. Joanet va conèixer immediatament un d'ells,
que mai. Una gentada immensa. Tots els vagabunds de França s'hi han donat	cita	. La plaça del Fòrum és un campament de gent esparracada, bruta, pollosa.
dels seus anys i el seu estat. A moments estava segura de no acudir a la	cita	: preveia quines podien ser les seves deplorables conseqüències. Coneixia
Fóra terrible i en el fons absurd. No, decididament no acudiria a la	cita	: mai no havia perdut el sentit de la responsabilitat, era dona honesta,
estancades que el tacaven de rovell i verdet. No és que oblidés la	cita	, però buscava motius per a distreure-se'n. Tot just eren dos quarts de
conversa, potser besant-se, impacients, mentre concertaven una amorosa	cita	per a l'endemà... Una infermera havia obert la porta. —Sóc la filla de la
retrocedir en el temps i veure-la, frenètica i apassionada, córrer a les	cites	vergonyants, tancar-se en una casa per consumar la més abjecta de totes
bruscament d'un braç que intentava dissuadir-la d'acudir a una impossible	cita	amb el seu cosí. Li estava prohibit. A més, ho oblidava?, era dona casada,
que la manté, més que isolada, impacient, inquieta, per acudir a una	cita	inajornable... Amb la mà que conserva la carta amorosament instal·lada
de la pedra i rondés ja entre nosaltres... Hi ha morts que s'avancen a la	cita	. [Es miren intranquils.] Una Dona Jove. —Si almenys
Carl Schmidt, Lenin, Donoso Cortés, Mirabeau, Mussolini, predicaren —i la	cita	de noms podria remuntar-se a la Grècia clàssica, i incloure Recared i
uns precedents literaris que poguessin ampliar la divagació: una	cita	o altra, oportuna i reveladora. M'hi fallaren els recursos erudits. Ara,
en l'actitud dels tribunals i de les censures. S'hi imposa la	cita	immediata d'aquesta Escandinàvia no gens frígida, de l'Holanda
a mal, així és. I, en un segon pla, tot l'altre. El carrer —	cita	de jocs i d'entremaliadures— ha desaparegut en les grans ciutats, i fins
catalana perquè per a tota alabança dels que citem i per a justificar la	cita	, no ens puguin dir que en terra de cegos el borni és rei i de la mateixa
—escriu, per exemple, Max Adler (i ací podríem fàcilment multiplicar les	cites	)— corre solament dins d'una determinada forma teleològica que li
deixava res sencer, pretenia examinar-nos després de sopar i ens donava	cites	per a les dues de la matinada a l'Eden Concert. Aquest home a qui un
Hôtel" de Madrid, aquell parlament del qual hem tret la	cita	de l'any 1922, en Lerroux pronunciava un discurs a la seva
del respecte a les lleis generals d'ordre públic. 12 Vet ací una	cita	—recollida a "La Nau"— del discurs pronunciat per En Francesc
Anthony Bloom té unes paraules que em permeto citar, encara que la	cita	sigui una mica llarga: "Cal saber callar, per sentir-hi; cal saber mirar
temerari. Per evitar de desorientar el lector, vull fer constar que les	cites	freqüents d'autors en el text no porten mai la intenció de donar a
gats... Preferia abscondir-se als ulls profans, somniant despert, i donar	cita	a l'amiga en la farmàcia o rera la capella, on mai s'hi veia una ànima.
justificar-nos. Reconeixem que el llibre està massa recarregat de	cites	i referències, que la justa ponderació que ha d'haver-hi entre la
agrícola, industrial i comercial en aquella època abunden, i per les	cites	dels autors antics, com Estrabó, Plini, Ausoni, Marcial, Varró i Polibi,
hagi retrocedit al primer obstacle". Ens hem detingut en aquesta	cita	d'Estasen —el qual en una altra obra remarca, coincidentment, que
creixement de l'agricultura i de la indústria catalanes. Totes aquestes	cites	, que envisatgen especialment l'Edat Mitjana, assenyalen a tal període una
recollides, que formen cos de doctrina, és fàcil de trobar nombroses	cites	isolades que indirectament es refereixen al punt discutit. En aquestes
és sinònim de manca de treball". És molt fàcil multiplicar les	cites	coincidents sota variats caires i matisos. En un manuscrit català de
afegir el testimoni dels escriptors que no ho són. Una llarga corrua de	cites	, de viatgers o de gent que han conviscut un temps amb el nostre poble,
ençà, algunes d'aquestes vinyes que admiren els escriptors de les velles	cites	i que fruitaven els seus raïms entre els espadats més alterosos, han
reptades les extralimitacions pecaminoses. N'hi ha prou amb aquestes	cites	per deixar senyalat el moment de l'aparició de Barcelona com a animadora
Corbera malgrat el temps transcorregut és exacta; com ho és també amb les	cites	més avançades, que ja ens porten a les darreries del segle i a
a totes les branques de la riquesa: agricultura, indústria i comerç. Dues	cites	encara per confirmar aquests punts: l'una és d'un report oficial a

Pàgina 1 (de 37)

50 següents