Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una de les millors companyies del país: es donaven, en general, obres	clàssiques	, i Mila podia escoltar els versos de Lope o de Calderon, en què es sentia
senyor, infal·lible en tota tertúlia, que, desdenyós, "es refugia en els	clàssics	"? En un altre pla, encara que amb el mateix abast, hi ha els qui no
a través de la comprensió prèvia del passat. Afegiran, per fi, que un	clàssic	és, naturalment, un valor segur, amb la garantia concorde dels segles,
en una estàtua. Si la cultura, acceptada com un patrimoni, i si el	clàssic	, consagrat com a valor innegable, continua tenint sentit, és, en
seus al·licients, i això la redimeix de qualsevol titlla d'ancianitat. El	clàssic	no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent "modern",
i això la redimeix de qualsevol titlla d'ancianitat. El clàssic no és	clàssic	per ser antic, sinó perquè segueix sent "modern", "actual". Quan el
acosta en demanda de "refugi", mal senyal: mal senyal per al presumpte	clàssic	, perquè potser no ho és autènticament; o mal senyal per al lector, que
"esferes" de què es componia el cosmos, en l'amena explicació del savi	clàssic	, giraven des de sempre i sense parar: els nostres timpans en capten la
filosòfica. Els estoics i els epicuris van ser, per a l'Antiguitat	clàssica	, una cosa semblant a allò que per a l'Occident han estat, o són, els
i radical monstruositat. L'Ors evocava, en la seva comparança, la imatge	clàssica	d'Ulisses: l'astut per excel·lència. Ulisses és tot el contrari de don
és a dir, deixa de ser bon. I resulta, en conseqüència, que el	clàssic	clixé del negrito cantussejador i laboriós, de l'hindú savi i
establert, o bé el feien aparèixer sota una llum més aviat còmica. Els	clàssics	en la matèria no em deixarien pas mentir, respecte a això últim: siguin
engavanyadores. L'"amor", quan subsisteix d'acord amb les receptes	clàssiques	del sentiment, no oculta ni omet el sexe, sinó que l'accepta i se
peces oratòries emanades de les dictadures locals, d'ençà de la Grècia	clàssica	, constitueixen un apartat notabilíssim de les antologies literàries de
xiscle: "Ti-ti-ti-ti-ti!..." O bé les dues notes	clàssiques	: "Cu-cut!" eren precedides d'una nota ronca (una mica com la que
prou per a exercir influència en el seu pensament, val a dir que els	clàssics	castellans eren ben enterrats aleshores, i els homes que els substituïen
honest del tir al blanc per dos duros podies folgar seguint els	clàssics	. Podies escollir. Sempre es pot escollir, àdhuc en
truculents. Les sabates i les sandàlies de la casa Bata, i comerç del	clàssic	barret de Panamà i de tota mena d'objectes fets amb pell de caiman. Les
com un xacal curt de boca. Marcel Catule, que es diu aquests dos noms tan	clàssics	i tan romans, és un flamenc bàrbar, cristal·lí, dolcíssim, rialler, una
del pacte, que és per damunt de tot, repetim-ho, una llei moral. Concepte	clàssic	del pactisme. Amb la tradició feudal del pacte de bona fe, els homes de
del segle XV, coneix un rebrot a mitjan segle XVI (el	clàssic	bandolerisme de les rivalitats aristocràtiques, seguit per la pul·lulació
abans havia volgut guaitar al balcó: perquè se celebrava la cavalcada	clàssica	de la beateta Catalina Thomàs, enguany ja santa; però s'esmorteí. Hauria
hi estira el canyó amb el gest lleuger,	clàssic	, de devota. 33 Segador Segador segant amb
al mediterrani. El món mediterrani ha estat, efectivament, el món	clàssic	de la mesura. És ben cert que una anàlisi amatent i poc amiga de vagues
el món mediterrani sigui, en el sentit més propi de la paraula, el món "	clàssic	", ens palesa ja que és allí on hem de cercar-la. A través de totes les
negar-la, l'atribuiran menys a la submissió a la realitat apol·línia i	clàssica	que a cert insinuat corrent dionisíac, romàntic i fàustic. Aquesta doble
treball, d'un esforç. En aquest sentit, l'art català és sempre un art	clàssic	, si entenem provisòriament per clàssic l'afany de perfeccionar,
l'art català és sempre un art clàssic, si entenem provisòriament per	clàssic	l'afany de perfeccionar, d'arrodonir, d'acabar una obra. Aquesta qualitat
cura, amb el mateix desig d'acabament i de perfecció que qualsevol obra	clàssica	. L'art plàstic de Catalunya s'ha recolzat íntegrament en la menestralia,
crear-lo novament que en reconèixer-lo en la seva realitat nua. La ironia	clàssica	i socràtica és precisament el contrari de la ironia romàntica: és la
veritat. No obstant, la distinció entre la ironia romàntica i la ironia	clàssica	, entre la dissolució i la caricatura, no ens facilita encara una
l'infecund escepticisme. No cal dir que ací al·ludim no sols a la ironia	clàssica	, ironia reposada i humil, sinó també a aquella altra ironia que ens fa
o el personalisme del català s'avenen, per tant, no sols amb la ironia	clàssica	i universal abans analitzada, sinó també amb totes les formes de la vida
i d'açò n'ha de fer una virtut. Platonisme Però la tècnica dels mestres	clàssics	—dels que avui anomenem clàssics: els noms més brillants del Renaixement
Platonisme Però la tècnica dels mestres clàssics —dels que avui anomenem	clàssics	: els noms més brillants del Renaixement italià—, seguida durant molt de
la natura amb els ulls confiats, de marit que té, com deien els	clàssics	, el pa de noces a penes encetat: no pot creure que la natura sola detente
al de les formes, podria identificar en tots ells un element comú gens	clàssic	. En front de l'ambició quasi-canònica dels renaixentistes, que suposa un
Com sia que Ermold el Negre escriu en un culte llatí amb influències	clàssiques	dóna a les armes dels lluitadors els noms savis ("hasta",
sabut, l'escut era subjectat, o "abraçat" com diuen els autors	clàssics	, pel cavaller per mitjà d'un joc de corretges clavades en la seva part
no deixen de confirmar-ho força. Aleshores jo li vaig fer la pregunta	clàssica	, i ell ni tan sols no me la va deixar acabar: "Vostè vol saber si
temps. Quan el tren va haver arrencat, el nou vingut el va saludar amb el	clàssic	"No em recorda?" i, a despit de la resposta seca que va rebre, va
cert. Però, potser encara més, transcripcions de grans oracions	clàssiques	mai no pronunciades. Potser l'ambient de l'època, la pretensiosa ironia
dos fills, i que juguen als jocs malabars, sempre els mateixos, i amb les	clàssiques	"porres", com un joc de conjunt, interrompent-ne el curs,
els missatges rebuts pel canal de codis diferents. L'error dels etnòlegs	clàssics	ha consistit a voler reïficar aquesta forma, lligar-la a un contingut
són conforme a les que es troben en les societats "totèmiques" de tipus	clàssic	: ja sigui que el clan descendeixi d'un animal, ja que un avantpassat humà
o reflex de la natura, fan de frontissa entre societats que els autors	clàssics	han utilitzat per a il·lustrar llur concepció del totemisme —tribus de
a Amèrica del Nord. D'aquesta manera hem establert que, a les dues terres	clàssiques	del pretès totemisme, les institucions definides per referència a aquesta
funcionessin més aviat com a castes. Traslladem-nos ara a l'Índia, terra	clàssica	també, però de les castes. Constatarem que, en entrar-hi en contacte, les
classificatori. La geografia totèmica dels aranda proporciona un exemple	clàssic	, però, en aquest aspecte, d'altres poblacions no s'han mostrat menys
humanitat sense fronteres. El fenomen és testimoniat a totes les terres	clàssiques	de l'organització dita totèmica. En una regió de l'Austràlia occidental

Pàgina 1 (de 185)

50 següents