Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

edificacions de l'Eixample, l'odi sistemàtic a la simplicitat i el	classicisme	, l'observador pot deduir que Mallorca és cosa perduda. Però jo us assegur
per als seus admiradors la més pura manifestació de la perfecció i del	classicisme	, i equivaldrà per als seus negadors al més agre ascetisme i a la més
al barroc, i la de "formes que pesen" que atribueix al	classicisme	. Açò és perfectament acceptable, sobretot si ens acordem amb l'Ors i
ben confirmat per allò de les "formes que pesen"— de	classicisme	, l'afecció a imitar la natura en la seua singularitat, pròpia dels
feta la terra de les belles arts per antonomasia, i per dir-ho tot, del	classicisme	estètic, Alemanya respón amb la musica que té tanta o més importància que
autòctona dels pobles del Renaixement que malgrat el barniç de	classicisme	no van fer més que seguir i descapdellar la civilització començada a
de l'art és la realitat o el realisme; segona: que el realisme és el	classicisme	, i tercera: que en aquest classicisme només hi ha arribat la pintura
segona: que el realisme és el classicisme, i tercera: que en aquest	classicisme	només hi ha arribat la pintura francesa moderna, que són tres tesis que
artística. I passant a la segona tesi que diu que el realisme és el	classicisme	, direm que l'Apa portat per la força de la seva tesi i entusiasmat,
a sostenir que el realisme és el desideratum artístic i per consegüent el	classicisme	o sia la solució del ideal estètic, que és una cosa que nosaltres com ja
no la podem admetre de cap manera, perquè la plenitut estètica que el	classicisme	demana suposa tots els elements estètics des de l'essencial que és la
han arribat a l'unió d'aquests elements estètics que es necessiten pel	classicisme	, només copiaven la realitat quan tenia aquestes condicions i si no les
manera rigurosa al geni d'aquell poble que no solament no ha donat el	classicisme	de la pintura, com es conclou de les tesis de l'Apa, sinó que segons la
de l'Apa, sinó que segons la nostra opinió, representa el pol oposat del	classicisme	amb l'advertència, que aquesta mateixa oposició és la que li dóna
l'Ors porta de Grècia, admirat de les Belles Arts que varen assolir el	classicisme	i com que la intel·ligència que té li serveix per a remoure tots els
ja ho hem dit altres vegades que si és cert que la Grècia va arribar al	classicisme	estètic no va arribar al dialèctic, malgrat haver sigut l'únic poble que
les coses tal com són i no tal com havien d'ésser, segons el criteri del	classicisme	estètic que serveix per a veure i contemplar la bellesa sense servir per
obres gregues o llatines que van deixar Grècia i Roma quan van arribar al	classicisme	o sia a la producció d'obres definitives en art i en dret respectivament,
en agafar als que presenten la Fedra francesa com el sumum del	classicisme	helènic i que quan se parla de models de l'art la treuen i la posan a
ni perquè tinguem pel Dret Romà més admiració que la que inspira el	classicisme	sinó perquè volem que es sàpigui que regoneixem que el catolicisme està
la veritat, tampoc és absolutament clàssica ni denota cap tendència al	classicisme	, com veuran els que tinguin paciència per a llegir-nos. Això a part que
que volgués tornar a descobrir l'Amèrica, perquè el poble que tornés al	classicisme	artístic hauria de tornar, volgués o no volgués, matemàticament a l'art
més gran de la terra. Capítol IX Regoneixement universal del	classicisme	Tots els que llegeixen o llegirán aquesta obra saben tan bé com nosaltres
deixant de banda que com deiem ara mateix, el reconeixement universal del	classicisme	ha sigut fet per tothom abans de conèixer les causes que el determinen i
hagut cap poble que no hagi acabat per reconèixer d'una manera o altra el	classicisme	o modelisme de aquestes dugues manifestacions, tant de la grega com de la
moderna, que en contes de demostrar científicament el fet del	classicisme	, que és el que es tindria de fer abans de negar-lo sense coneixement de
que la filosofia catòlica i la meridional en general, al defensar aquest	classicisme	ha tingut i té l'equivocació no solament científica sinó de tàctica, que
pugui aprovar el procediment que la filosofia llatina té de demostrar el	classicisme	senyalant-li una causa que està fóra de l'observació i l'experiència i
en aquest sentit són les millors fàbules del món. Capítol X El	classicisme	científic Assentades aquestes premises que no poden ésser més senzilles
es demostri el perquè l'art grec i el Dret Romà són clàssics i perquè el	classicisme	ha d'ésser el model de tota obra completa. I esmentada aquesta
i potser no pot existir, sinó que ni Grècia ni Roma van arribar al	classicisme	científic, perquè no van assolir la ciència més alta i més completa que
científic de la Humanitat i per això podem dir que en el triptic del	classicisme	o més ben dit en el trio clàssic, per dir-ho amb una paraula
ha de venir un tercer poble que aixís com la Grècia antiga va assolir el	classicisme	estètic creant el Partenó i Roma l'ètic amb el seu Cos Jurídic Civil
que és, Catalunya investiga. Capítol XI Condicions catalanes pel	classicisme	científic Si per a arribar al classicisme estètic com els grecs i al
Condicions catalanes pel classicisme científic Si per a arribar al	classicisme	estètic com els grecs i al classicisme ètic com els romans, es necessiten
científic Si per a arribar al classicisme estètic com els grecs i al	classicisme	ètic com els romans, es necessiten certes i determinades condicions
dels homes no les crea, ni l'estudi les suplanta, per a arribar al	classicisme	científic o sia al coneixement sistemàtic de la veritat més alta i grossa
que, quan surt, surt per a tothom. Capítol XVI Superioritat del	classicisme	científic La història ens demostra que en l'ordre cronològic el
científic La història ens demostra que en l'ordre cronològic el	classicisme	estètic i l'ètic són els primers i el dialèctic el darrer, perquè és el
la veritat. I si els nostres llegidors, regoneixent la superioritat del	classicisme	científic, ens diuen que el millor seria que dominés el món donant la mà
dret, Catalunya, si de cas ho és, ho serà en ciència, i per a assolir el	classicisme	complet que comprengui les tres branques de l'arbre de la humanitat,
que hi podrien tenir no passaria de la superficie, al revés del	clasicisme	científic que és l'únic que pot assolir la dominació fonamental dels
que són tres coses diferentes. I per això hem de confessar que si el	classicisme	ideal seria el que comprengués les tres manifestacions que corresponen a
les tres manifestacions que corresponen a les facultats humanes, l'únic	classicisme	ideal possible, és el que nosaltres atribuim a Catalunya i esperem que si
fer alguna modificació per superficial que sigui, hi pot ajudar molt el	classicisme	dialèctic, des del moment que com hem dit pot tenir la facultat de fer
amb les coses de llur pàtria, nosaltres podem identificar el més alt dels	classicismes	amb ço que és català, fent-los solidaris de tal manera que l'home que
culmina —com examinarem en el penúltim capítol d'aquesta obra— en un	classicisme	. Hi ha, doncs, un fet general en la història del món i de les cultures: és
àdhuc les coses més serenes; que, en nosaltres, adverteix, àdhuc els	classicismes	són romanticismes. Però també aquest estat té els seus perills: el
a la puresa i a la independència. V La missió cultural.	Classicisme	Estudiem, primer que tots els altres, els antics grecs i sempre els
—desviació que porta a l'afluixament, al deixatament. Renaixença i	classicisme	coincideixen en les finalitats últimes; la vigoria renaixentista només

Pàgina 1 (de 10)

50 següents