Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

han enlairat el suposat paper unificador dels celtes, mentre que els	classicistes	fan remarcar sobretot l'expansió del culte imperial i la constitució de
del nord; però no pas un art limitat, retallat, com el pregonen els	classicistes	, art de contorns precisos i concrets, sinó un art d'infinit, amb totes
i dinàmica? Heus aquí també unes raons fonamentals del nostre humanisme	classicista	: l'assimilació de les valors —ha dit Zielinski— immutables i
poden reprimir el voler de formar-se i transformar-se; hi ha pretensiosos	classicistes	anti-humanistes: són aquells insensibles, carregats potser de gramàtica
l'Institut d'Estudis Catalans pot afermar la glòria d'aqueix renaixement	classicista	del qual trobaríem els millors antecedents en els regnats de Pere IV,
escrits d'uns quants segles ençà —i sobretot els de les etapes "	classicistes	"— proposen com a fonament i com a finalitat de les arts una més o menys
Catalunya no romangué a part, sinó que fou capdevantera, en el moviment	clacissista	medieval. Desvetllada en ella la idea de l'antiquitat mitjançant la
Catalunya, i la glaçada malmet una florida tant esperançadora. Als grans	clacissistes	Antoni Canals, Bernat Metge, Roiç de Corella, Francesc Alegre, Jaume
confonien en una sola. L'estil Lluís XVIè semblà pressentir la revifalla	classicista	. La Revolució Francesa i l'Imperi napoleònic adoptaren el neoclassicisme:
a Itàlia, amb un període de predomini —almenys cultural— dels corrents	classicistes	. Són els anys dels papes Martí V (1417-31), Eugeni IV
l'apocalipsi, o sia la revelació de l'amor, ens parla com a moralista. Un	classicista	català defineix la poesia Francesc Alegre, humanista barceloní de la
a modernitzar-lo i fer-lo seu, es donà totalment a imitar el ritme dels	classicistes	italians, amb els quals es cartejava en llatí. Tanmateix no tenia
d'ell tot un llibre, extens i ambiciós, on la teologia i la retòrica	classicista	apareixen tan barrejades, que el conjunt resulta de gran significació
L'arquitecte que traçà el projecte de la capella demostrà la seva vocació	classicista	, especialment en l'altar i en el portalet d'entrada que donava al camí.
barroc, volant, a les imatges aïllades, però sap fer un medalló	classicista	, de marcada intenció hel·lènica —més de camafeu que de gran escultura— al
d'ambdós edificis, veurà com són d'idèntic estil —barroc amb tendència	classicista	, amb un cert regust colonial— i d'una mateixa majestuosa magnificència,
radi d'acció més limitat. El jardí anglès és la contraposició dels estils	classicistes	italians i francesos, ans bé significa una protesta contra la subjecció
són representats als nostres jardins del set-cents, amb preferència els	classicistes	, encara que, en grans possessions, aquests es combinaven amb el gust
especialitat; no com pot anomenar-se realista, idealista, simbolista,	classicista	o romàntic segons l'escola o l'ideari estètic que ell professi. No. La
retenció ambiental de la puresa idiomàtica, conjugant-se amb la tendència	classicista	d'en Costa (però d'un classicisme universal, no del medievalista català)
de com en el Cant espiritual hi ha formalisme, ample i gairebé	classicista	, que podia sorprendre més d'un devot, com succeí en acabar la seva
romana s'introdueix a les Illes el llatí vulgar, o sia, sense pretensions	classicistes	: el llatí de la conversa casolana i del carrer, parlat pels colons,
com acaben totes les elucubracions dels que no creuen en la vida. Des del	classicista	Ingres i el romàntic Delacroix fins als impressionistes Monet i Renoir,
de Serra Martínez (1914), els quals, malgrat pertànyer al grup	classicista	postmodernista, foren, respectivament, els autors de les ampliacions de
Hotel de Londres), en els quals va demostrar alhora una voluntat d'estil	classicista	i una fidelitat de bon pintor als escorços, les perspectives i els
acadèmica a Barcelona, a Madrid —amb Madrazo— i a París —amb Gleyre, el	classicista	ingresc mestre de Renoir i de Monet—, va evolucionar a partir del seu
per les formes ondulants, i en un cromatisme que abomina de l'incolorisme	classicista	per donar-se al més gran atreviment en l'evocació de l'esplendor del món
circumstancials contactes amb l'avantguarda i la submissió a un retorn	classicista	, interpretat segons el nivell cultural que exigeix llur desafiant
cultural que exigeix llur desafiant cosmopolitisme. Aquesta reacció	classicista	, encara que sovint excusada per la ideologia noucentista, ve
empenta i de més caràcter. Naturalment, els millor representats són els	classicistes	cultes i cosmopolites. L'obra més interessant en aquesta línia és el
seguia les fórmules més anodines o es mantenia fidel als monumentalismes	classicistes	que la Dictadura havia quasi oficialitzat. Però aquesta arquitectura que
sinó individualitzades, centrades amb un evident ressò de composició	classicista	. Són també de molta qualitat, encara que sempre amb la mateixa sordina
com també perduraren elements expressionistes en l'arquitectura	classicista	que reaccionà contra el moviment modern. No és estrany, doncs, que en
orientalisme i d'una originalitat iconogràfica que l'arbitrària voluntat	classicista	de Carlemany aviat esborrarà. Les pintures murals de la cúpula que
Lukács presentava un concepte de cosificació explícitament humanista-	classicista	. La cosificació era per a ell aquest desenvolupament del "principi del
envers l'any 1760. Es tracta, en principi, d'una tendència	classicista	freda i acadèmica en la qual l'artista creador a penes té possibilitat
les acaba en forma rectangular, a la manera de meandres. Les tendències	classicistes	fan que s'emprin en els interiors elements similars als de les façanes.
la vida, té molts d'aspectes i molts d'ells prou inesperats, àdhuc pels	classicistes	i classicitzants més entusiastes i advertits. Recordem només els
de la Catalunya clàssica nostrada. Ella determinarà la realitat	classicista	. Això és: el veritable classicisme. No ens estendrem tampoc, per
en clar i al lloc que els correspon. Sense negar la possible relació	classicista	amb l'Eugeni d'Ors classicitzant d'aleshores, convé deixar ben establert
Ausich entorn del 1750, ja que es decanta cap a formulacions	classicistes	. L'acostumat rosetó, obert al cos alt per a la il·luminació de
correntment, no hi manquen referències arquitectòniques, algunes de caire	classicista	, ports o poblets mariners que animen les llunyanies disposats segons
explicar aquest fet: en uns casos els gramàtics, empesos per un deler	classicista	, han adjuntat i àdhuc preferit a les solucions col·loquials valencianes
moviment barroc va venir el Noucentisme, que torna a ser un moviment	classicista	. El Noucentisme comença el 1910, encara que alguns diuen el
atacar amb un cant a la civilitat, a la cultura urbana, a un mediterrani	classicista	, a tots uns valors que no són ja els valors modernistes. A partir del
nacionalitat. I si aquestes composicions restaven en una plàstica encara	classicista	, sorprèn de debò que alternin amb d'altres que sí que responen a una
en aquesta obra amollava la indecisa varietat entre formes barroques i	classicistes	bastides sobre models funcionals contemporanis per a fusters, manyans,
d'immaterial? Va enllà de la pintura, aquest art nou." "Sé que un	classicista	a l'antiga dirà d'això decadentisme. Som de la intel·ligència, dirà; no
és sempre la intel·ligència. Heu's aquí, doncs, una nova fórmula ben	classicista	. Si això no bastés per a provar el que dic, penseu en l'eternitat del
i els pobles cap al llur aplegament en amples estats. El gran Renaixement	classicista	que s'inicia amb el segle, és l'impulsor profund, que, amb la

Pàgina 1 (de 3)

50 següents