Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

peus grocs, que contrasten amb les cames negres. A la primavera tenen al	clotell	i al dors unes plomes llargues i fines, igualment blanques, de funció
més molest an es nostros paisans era haver de parlar an es de devant pes	clotell	, i no porer adornar sa conversa amb sos gestos que en tanta naturalidat
la llum del sol sobre el flotó dels pins— jup el	clotell	i sense companyía, com els pobres que escuren els camins.
només pensava en una noia encesa amb el cabell feixuc en el	clotell	. Jo en tant a l'horitzó feia pregunta de si venia el
d'un llampec el cel esquinça i el tro cau a les roques de	clotell	. I el tornaveu l'agafa i se l'emmena, se'l sent ara
de clar de lluna i els ulls de gorg. I, ràpida, l'empunya pel	clotell	, vulgues que no, l'enfonya, malmès, en un cistell,
que em crià de petitó. Oh, anyellets de llana blanca! Al	clotell	no vos ne manca; ¿vol dir en voltros és prudència el que era en
pot dir! Amb sa paciència que tengueren, i tantes bòfegues per braços i	clotell	! Mar· Sí, és estada una torrada ben inútil. Miq· L'any
Entrant)] Senyor, diu es majoral a veure si s'ha de posar oli o saïm en es	clotell	, que li cou. Senyor. Digues-li que s'hi posi oli del bo. [(
llevá es mocadó d' es cap; se pegá tres ó quatre gratades fòrtes à n' es	clotell	, besá, tant si vòls com si no vòls, ses mans à Don Jusèp, y li digué
mêna de mòros alts, blanchs, y grassos, ben afeytats de barba, cap y	clotell	, y vestits amb ròbes fines y turbants de seda; y allà à l' enfront hey
desfermats y em posaren com un llatze; xupantmê sa suhó de sa clòsca, des	clotell	y des betcòll. Jo bé em cuydava de ruharmê es front, pipelletjá espês y
més qu'un parey de puntades de pèu á cert lloch, y tres manotades á n'es	clotell	; y vaig trobarme en mitx des carré que ja estava tot alt. X Es
de llana vermeya y es qui duen barretina de seda negra; es mariné de	clotell	amb daus y es pajés de mans acalapotades; sa senyora y sa criada;
á sa cara; amb patilles retayades, amb sa part baxa de sa fisonomía y es	clotell	més sá qu'un gra d'ay, afeytats de fresch, amb gotes de suor suplint sa
y contra costum també, es sabó d'oló va desterrá s'aygordent per rentá es	clotell	, sa gargamella y sa post des pits á mèstre Quietano. A les vuyt y mitja
agafa, y en tres horas Vos enfonya es dos bassons D' ets uys fins á n' es	clotell	. Tot es greix que duys vos fon Y arrufat com un gatet Vos n' enau á l'
fer res... Sent rera mi els seus passos, not els seus alens vora el meu	clotell	, sobre els meus cabells. No puc cridar, no puc cridar... M'alluny
anques ¡Llucifers! la s' enduguessen llevores. [(Pausa.)] Al fer rues el	clutell	d' aquell qu' axeca son colsu, demostra que nu 's dulent si te rojes les
d' un Sant Crist ¡quin aigudé! y axí negava al dimoni, y fent ruá el seu	clutell	veya al Crist vora son colsu per demunt de l' aigurdent. [(Agafa la jerra
menuts, sense cossos, amb les ales que els sortien de darrere el	clotell	, compareixien. Àngels i xerafins, en unes volades curtes, com tórtores
sense extrems. Andreu Duran, sents una revinglada que t'ha començat al	clotell	i t'ha creuat com un llamp dins la panxa, fins als ous, i t'ha deixat
proporcionarien una capsa de tovallons d'al·lot d'uè, per a torcar-se el	clotell	, i una camisa neta. Quan els contà la feta, sense sortir del vehicle, els
deixat quatre recutxes, aquesta vegada s'olla romangué més desada que un	clotell	de frare. Com es gegant se'n va témer de s'eixida, se va posar fet un Nero
d'alta sensibilitat. L'aire condicionat és molt sec, regolfa al coll, al	clotell	. Em qued quiet, del costat del passadís, en sentit contrari al nostre