Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

decantat damunt d'ell, ple de preocupació; la mà que li estovava el	coixí	perquè el seu cap hi reposés més dolçament; la figura que entrava i
els llençols en desordre, amb el coll blanc torçat dolçament sobre el	coixí	, com adormida. Acudiren nous homes; alguna dona entrava també amb ells;
Té la corda, que havia buscat durant tants dies; la té amagada sota el	coixí	. A la part de dalt de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic
reposo i llegeixo llargament sota els grossos castanyers de can Pla, per	coixí	una pedra grisa. Acabo els textos de Ronsard comentats per Pierre Villey,
li assenyala un indret al seu costat. —Aquí estareu bé. Hi esmuny un	coixí	que reposava a l'altra banda, l'ablaneix amb uns copets, i la mestressa
es veu una capsa de sabates plena de papers, una ploma, una llibreta i un	coixinet	de tinta que l'home empeny cap enfora perquè ella s'hi humitegi els dits
rodó i amb uns sortints que semblen dues aletes i, sense passar-lo pel	coixinet	de tinta, se l'atansa als llavis i hi projecta l'alè. —Més val que no
caure la capsa dins la qual ha ficat precipitadament els segells, el	coixinet	de tinta, la goma i la ploma. —La llosa, ara. Fora, se senten unes
parlen, reneguen o es queixen. Un vell penja d'un matalàs, arrapat al	coixí	que li ha caigut a terra i una dona, més lluny, jeu totalment nua entre
pàgines del llibre. Jeroni mig jeia sobre una encimbellada muntanya de	coixins	sobre el llit cobert de domàs, amb les cortines recollides a les
de llebre alertada, Jeroni somrient deixava caure de nou el cap al	coixí	i seguia escoltant la cançó de la veu que s'encalmava. Jeroni intentava
els ulls brillants i seriosa. Jeroni jeia immòbil sobre la muntanya de	coixins	, cansat i bon noi, tancava els ulls i en els seus llavis hi havia un
un posat de mort, amb les mans encreuades sobre el pit. Una vegada els	coixins	s'havien esllavissat i queien del llit i calia recollir-los, Carolina
Carolina queia també a la trampa i quan tornava a col·locar els	coixins	els braços de Jeroni l'empresonaven. Se'n desfeia pàl·lida i altiva i
de Nerina deixen en els meus dits els reflexos d'aram i enrogeixen el	coixí	. I Venècia era una còpia gairebé perfecta d'un paradís perdut perquè de
peu del llit. La cara, ja de difunta, blanca, reposava immòbil sobre el	coixí	; només els ulls, cada vegada més apagats, més enfonsats en les conques,
mateix del capçal, ella veié la cara blanca de la mare, immòbil sobre el	coixí	. Un sentiment de pietat, l'amor profund que servava en el seu cor per
avall. No tingueren temps d'ajudar-la; el cap s'havia abatut sobre el	coixí	, i, quan la filla entrà a l'alcova, la vella Pigada havia expirat. Ella
que acompanyen el nostre viatge, han aconseguit fer-me una mena de	coixí	i sento que el cap se m'hi adorm una mica... Demà a les sis del matí
senyora porta shorts, pijames, sandàlies, ulleres, binocles, té	coixins	, mantes de viatge i una gata cega. Té tot el que s'ha de tenir, però
I això clavat en la sorra d'un país que sembla que només pugui tolerar	coixins	de ploma!... El negre de les Antilles, que s'acontenta amb molt poca
de res. Es passa l'estona ensenyant-me unes randes magnífiques fetes al	coixí	per la seva mamà; ara deu tenir setanta-cinc anys. La setmana
hores, o unes quantes setmanes, en un atoll sens aigua ni aliment ni	coixí	, havent de viure del que donen els cocos i del peix que bada. Al nord de
fusta amb una dotzena de calaixos, en els quals hi ha un matalasset i un	coixí	. La pudor que fa aquest dormitori no es pot descriure fàcilment; l'oli
dels cocoters —com en totes aquestes illes— dipositen un envernissat	coixí	de plomalls gronxadissos, i en el lagon i a la rada oberta,
nas absolutament tahitians, té en tots els raconets de la cara aquells	coixins	i aquells nius de repòs que obeeixen a una humanitat sensible i tèbia;
impossibles, com flors de presseguer, fetes a punta de pinzell sobre un	coixí	de seda. Yachts Poroi, amb una engruna de cigarreta completament marejada
d'església gòtica fumada i picada de les orenetes que m'han servit de	coixí	per als meus ulls. Els carrers de Funchal, estrets, costeruts, blancs i
virulents de la lluita social a casa nostra, la menestralia ha estat un	coixí	tou que ha esmorteït la força de la topada entre les dues classes en
com el mar i em cansa com el mar. Hi ha nits que en posar el cap sobre el	coixí	, tot el d'abans torna de no sé on i, ala, ala, comença a burxar-
[(Pausa breu.)] Però ara em sembla que tens son: fas cara de	coixí	, de màrfega, una cara, com t'ho diré, de prunes agres. Que t'han tancat
la balustrada, en actitud romàntica. Amb els ulls tancats i el cap en el	coixí	, Dona Obdúlia somreia als seus somnis: —Obdúlia Montcada sap donar les
tranquil·la. No vull sentir ni una mosca. Tornava a enfonsar-se en els	coixins	. Però la morfina havia ja produït el seu efecte, l'encant estava esgotat
enrera on l'Esperança m'espera amb els ulls contra el	coixí	. La Fe em diu que no i que sí. Decideixo tornar enrera
de cridar la son... A vegades, quan no ens troba amb el cap damunt del	coixí	, ens sobta en una cadira. Vés. Apaga aquesta mica de llum de la cuina,
deixo el cap sobre una pedra car no tinc altre	coixí	, i els estels van apagant-se mentre neix el verd del
de fusta. Només es gronxava una mica. I va dir que li hauria de fer un	coixí	del mateix color que els serrells del llum. Dos: un per seure i un altre
senyor del guardapols es va quedar dret i de sota una butaca de vímet amb	coixins	de cretona va sortir un nen prim i groguet que es va posar al costat de
adormits. Els havia estès una flassada per terra al menjador, amb dos	coixins	, i els trobava adormits, de vegades molt acostadets i el nen amb un braç
els ensenyava el vestit que tenia penjat a l'armari amb un penjador amb	coixinets	perquè no es desformés de les espatlles. I que sempre els recomanava que
enraonar i aleshores van anar en una galeria coberta plena de sofàs i de	coixins	i es van estirar i es van abraçar i escoltaven el vent que decantava les
per servir-lo, amb els roquets emmidonats acabats amb una punta de	coixí	d'un pam d'amplada. La casulla del capellà era blanca, de seda amb rams,
el cinturó perquè no fugin enlaire i els porten licors i els posen un	coixí	darrera del cap. I l'Antoni, a la primera paraula de la Rita, sí. A la
cansat que va xuclant l'olor de la persona, olor dels cabells damunt del	coixí	, olor de totes les brossetes que fan els peus a l'acabament del llit,
fent el camp rostollat, sec com el canyissat d'un	coixinet	d'agulles. Els llosats del desembre tenen un moviment
fresca no donava resultat. Frederic va anar repassant la tela rosa del	coixí	que jeia al costat del seu coixí; una tela lleugerament humida i
va anar repassant la tela rosa del coixí que jeia al costat del seu	coixí	; una tela lleugerament humida i impregnada de grasses oloroses; els dits
llavis deien aquest nom baixet, amb una insistència mecànica... En el	coixí	hi havia la mica de grassa, la mica d'humitat; hi havia el sot del crani;
poc, perquè entre que no hi havia llum, i després faig aquell truc del	coixí	que vostè em va aconsellar... i paraules res... em penso que de soroll no
a tota llum al costat de les que s'havien apoderat dels sofàs i dels	coixins	. Els homes estaven distribuïts entre la seda i la pell, com els trossets

Pàgina 1 (de 43)

50 següents