DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
colar M 2 oc.
colar V 475 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb colar Freqüència total:  477 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lava negra, no res més. A dins, la llum implacable d'aquell cel africà es cola per les finestres, altes i petites, rellisca damunt l'or dels mosaics, i
suau benestar! Després, cop de pernil; i per postres un got de cafè sense colar, fet a la llar. Mentrestant la conversa gira sobre la meva aprofitada
de Grècia, Cèrber sofrí alguns fracassos sonats. Psique se li colà, tot donant-li un pastís; i la sibil·la Deifobé l'endormiscà amb una
la porta mateixa, són també envernissats de blanc. La claror hi entra mig colada per les cortines de randa recollides a banda i banda. La cambra és de
comestibles i a cada cullerada la crema i la confitura de sobre de tot es colava capes endins fins a tocar l'arròs del capdavall; i només deixava de tant
les floretes de la planta fresca amb mantega i una mica d'aigua. Es cola i, després de l'evaporació completa de tota humitat, s'obté així una
en la llisor grisa del cel s'obrí un trau blavíssim per l'ull del qual va colar-se un feix de raigs de sol que es projectà, com el focus d'un reflector,
dit, i adéu. Lydia es decantava cap a mi. Tenia fred. L'aire de tardor, colant-se finament per les clarianes de les rames seques de bruc, li donava
mantinguda a base de tenir sempre l'olla al foc i la barretina a punt per colar-hi el cafè. Per si això no fos prou, cada dijous, don Baldomer portava
millor, desfer en oli excrements frescos de cavall, i beure-s'ho, ben colat. Per a les cremades, a més de l'oli de neu, hom emprava l'aplicació d'un
a recular. L'aigua bull de seguida. —Cal que reposi, i després el colaré —diu, tot tirant-lo. Arrepenjada a l'armari de la cuina, que ha esmaltat
desfer tota la garbera; la pallera en la batuda se la farà ell, i ell se colarà lo blat i picarà les griances, i empallarà la sitja, i ell i ningú més
amb celofan retòric. L'anglès és tan pàl·lid com el te quan s'ha colat tres vegades. Els dos coneguts rumbegen una rojor que oscil·la entre la
fa amb 10 grams per litre i es deixa 5 minuts abans de colar-la; la de camamilla, hisop o flors cordials 5 grams i
un cossi i caldera, no més en falta sendrer, per a colar una llengua que tinc en el meu carrer. Sols els retors i els
amics, i en som encara. Va dir-me que havia vist com el meu bestiar es colava per dalt de la Canerilla, en direcció al pic de Toni; i no va deixar de
o escaldar avans d'utilitzarlo. 4. Feta la tissana precisa colarla escrupulosament. 5. Servirla freda o calenta, ensucrada, o no,
ab sagó, mitx grapat en mitx litre d'aigua; se fa bullir una estona i se cola. De grana de llí, una cullerada de sopa en mitx litre d'aigua, quinze
una cullerada de sopa en mitx litre d'aigua, quinze minuts al foc i se cola. Les calmants ab una o dos càpsules de cascalls, aigua pura o de
o de midó mitx litre. Se piquen les càpsules, se couen en l'aigua, se cola el tot. Les de làudano, ab dèu o vint gotes de làudano que se
posen dintre mitx litre d'aigua freda, se estova durant tres hores i se cola. També ab 10 grams de savó ordinari, però bo, que se deixata en
posen 200 grams de carn magra de bou ab sal; quan es fret se cola i se serveix fret o calent, segons digui lo metje. Còm se prepara
vaset graduat. Un morteret, si pot ser de vidre; embut de id., paper pera colar i un filtre de llana. Una espàtula flecsible, estisoretes, pinces i
3 a 3'5 litres d'aigua, durant una hora o cinc quarts; colant, per separar les llavors, i repetint la mateixa operació amb igual
realitza de mala gana un treball mal pagat, i beu. De tant en tant, si ha colat líquids massa forts, es subleva, i llavors se'l mata, perquè en restar
la pasta amb un xic de sucre, s'hi afegeix un litre d'aigua, i es cola. També es prepara la llet d'ametlla amb 250 grams d'ametlles
bullent i es deixa refredar bo i estant el recipient ben tapat, per colar-ho tot de seguida. Aquest és el procediment més indicat per incorporar
que, amb les despulles de les brostes seques i fullaraca, detindrien i colarien les terres. Més tard, amb les sements caigudes, sembrades per les
aconseguit fer lo que se'n diu llet d'ametlles. Feta aquesta operació, ho coles amb un drap net i ho passes a una cassola, esprement bé l'ametlla a fi de
o budells, on tot queda transformat com una solució fina, la qual es cola travessant el budell i passa a la sang. Aquesta porta el resultat de la
està formada essencialment de calç de llenya el més blanca possible i ben colada i de sorra de marbre de primera qualitat, en una proporció aproximada de
a divuit minuts. 1. Obriu les cloïsses, i guardeu-ne l'aigua. Coleu-la. Traieu una closca de cada cloïssa. 2. Sofregiu en una paella
, i deixeu-lo en un lloc fresc i sec, durant un mes i mig. 3. Coleu el licor abans de posar-lo en ampolles. 158. Raïmat La
remull un bocí de genciana i es deixa de dotze a vint-i-quatre hores, es cola i es pren en dejú. Tal com diu el refranyer: Si vols agafar gana pren
En mig got posar l'arrel en remull i deixar-la-hi durant sis a set hores. Colar-la i ja es pot prendre. Decocció: Posar a bullir l'aigua i, bell
durant cinc a deu minuts. Retirar-ho del foc. Un cop freda la decocció, colar-la. Cal sempre posar una mica més d'aigua de la necessària.
tot seguit i retirar-ho del foc, sempre tapat. Deixar-la refredar i colar. Tisana diurètica Saxifraga (salsufragi) Arenaria rubra Orella de rata
es desfà, amb l'ajut d'una espàtula es treballa perquè es formi puré. Es cola i amb el suc s'hi fa l'arròs i fideus. És una sopa la fórmula de la qual
Es deixa coure de nou una hora i mitja. Es serveix després de colar el caldo. Sopa de ceba a la pagesa Es pelen les cebes i es parteixen pel
i s'espesseix el suc amb farina, remenant-lo per a que no es prengui. Es cola i es posa a la sopera, servint-se el peix per separat. A part, es
i espècies. Es deixa bullir fins que el rap quedi ben cuit. Després es cola damunt d'uns daus de pa torrat, sofregit amb oli, i, a més, s'hi aboca
, all, pebre, sal i un manyoc d'herbes fines. Als deu minuts de coure, es cola el brou i es posa de nou al foc. En començar a bullir, s'hi tiren els ous
culleradeta de vinagre, i vegi's si manca sal. Retiri's la salsa del foc, colant-la; es calenta i s'hi afegeixen dos rovells d'ou prèviament batuts i
claus i un got de vi blanc. Es cou a poc foc. Es treu la carn, es cola la salsa i es serveix amb pa fregit. Sang i fetge muntanyenc En una
d'aigua es deixa coure bé, anant-ho aixafant amb una forquilla. Es cola damunt la carn i es deixa caure, afegint-hi l'aigua, si n'hi manca. S'
posa aigua, i després de coure amb molta suavitat durant una hora, es cola i es guarda per a quan es tingui d'usar. Es pot guardar molt de temps,
julivert, després es torna al foc i es deixa bullir una estona; per fi es cola i s'hi afegeix un polset de mostassa, suc de llimona i una cullerada
i un plat de raïssons. Se posa es sucre dins s'aigo; se bull un poc i se cola. Es raïssons se fonen un poc. Tot se pasta, fent-la que no sia forta ni
se troba que és massa agre, s'hi afegeix un poc més de sucre. Després se cola amb un colador molt espès i se torna posar en es foc amb un bastó de
un altre poc s'hi desfà es midó o sa farina. Una vegada que tot ha estat colat, se posa sa llet en es foc dins un perol amb so sucre i després es midó,

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »