Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aquest temps, que duu el vent de les geleres. Terra de cereals, ací fou	colta	Ceres, i hom diu que damunt l'àrea del seu temple els medievals alçaren,
ni de ço que és en les aigües davall la terra." "No els adoraràs ni els	coldràs	; car jo, Jahvè, ton Déu, só un Déu gelós, visitador de la iniquitat dels
encara, car no feia ploure Jahvè Deu damunt la terra, i home no era per	colre	la terra. Mes un broll pujà de la terra qui regà tota la faç de la terra,
(com davant de m, b, p;	col	davant de l; cor davant de r;
benaventurada Agnès. Amb la glòria reflexa de Santa Agnès, Emerenciana és	colta	a l'ofici litúrgic qui li assenyala dia: /Sanctae Agnetis
l'Encarnació del Fill de Déu i de la pròxima redempció dels homes no era	colta	com calia; i impetrà del bisbe i del capítol de Barcelona que fos festa
Rabi I) és una festivitat ortodoxa, i a l'Egipte la pràctica de	colre	el dia d'any nou ha començat no fa molt. Les comunitats xiïtes tenen un
vers multitud de coses no necessàries et disperses i tantes ídoles deus	coldre	com són les criatures, que amb afecte desordenat cobeges. Aquests són els
que quelcom és. Reprimir la cupiditat i com amarrar-la per avesar-te a	coldre	la pobresa i per l'ús de les coses mesurar el seu valor. Ara, que
i últim fi teu, n'esperes la teva perpètua felicitat. Per què, doncs, no	coldre	'l segons és raó? per què no tributar-li summa veneració? ¿per què
al sevirat augustal, cos de sis sacerdots que tenían per objecte	colre	la memoria y culte del geni del Emperador August. Les poblacions romanes
ni mal encisat un home que com éll treballava, si no fos en les festes de	colre	y de guardar! Mes per los que semblant cosa creyen, afavoria aquella
cor la festa teixint de flors la redemptora creu, per	coldre	, amant, son signe de conquesta: Rosa de sang i gessamí de neu.
a cops de banyes un amb l'altre lluiten. I ell mateix	col	els jorns festius en l'herba tot allargat, una flamada al
pas en perill de s'hi esquena-trencar. Finse que li arrivava sovinyot de	colre	alguna festa que la Santa Esglesia havia pas manada. Si la gent li deyen:
i la rosella I la color que encén l'alba novella I	coldre	la Natura, el cor convicte Davant la Ment, que la mesura dicta,
De volum i color em dóna desvari I en terra, ferm,	colc	un dogma arbitrari O en vespres calds proclam la incertitud?
que el negre és neu; I em corba l'or sota el grosser burell!	Colc	, Senyor Déu, la Figura Carnal, Els cels fecunds que il·lustren
i canal, La Ciutat greu, i el Verger tendre i clar.	Colc	el Treball, auster, i el llarg penar Per vèncer amb risc la
i el llarg penar Per vèncer amb risc la Natura i el Mal.	Colc	l'Home Dur vers ell, la seva llei: Estirp, Costum i Verb; i el
i Verb; i el mot rebec Que adés em fuig —o senyoreja, rei!	Colc	, Senyor Déu, la forja, i el doblec De pedra i carn: —esclat de
els verbs (i els seus derivats) morir, absoldre,	coldre	, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i