×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb colla |
Freqüència total: 5287 |
CTILC1 |
Tino Costa se l'endugué. Manuel de Randa formava també part de la | colla | . Era un dels homes més salvatges de Santa Maria, i jove encara, havia | vida que anà escandalitzant el poble progressivament. A l'hivern una | colla | de caçadors se n'anaven cada any a la muntanya a caçar cabres salvatges, | mai li haguessin gastat. Començà per fer-lo cridar a part per un de la | colla | amb el pretext d'explicar-li una plagasitat, i mentre ells dos estaven | tornava rient d'allò que l'altre li havia dit. Rigueren també els de la | colla | . Ell, sense adonar-se de res, s'assegué al seu lloc. —Beguem —digué | cara anava assumint a poc a poc una expressió de terror. Un dels de la | colla | , refet per fi de l'estupor, va acotxar-se sobre el caigut i, amb veu | acceptem de reconèixer-nos-hi. D'altres paraules, com ara "poble", o " | colla | ", o "societat", o "partit", o "equip", quan ens inclouen | inclusió: fins i tot admeten un possessiu —"el meu poble", "la meva | colla | ", "la meva societat", "el meu partit", "el meu equip"— | no hi pensen: no pensen que són individus congregats. En "poble", " | colla | ", "societat", "partit", "equip", etcètera, hi ha consciència d' | Tothom desitjava la incorporació incondicional d'Erasme a la pròpia | colla | , perquè guanyant-se Erasme guanyaven un reforç valuós d'autoritat | cantonada, es trobava Sòcrates adoctrinant els seus minyons, o una densa | colla | de ciutadans discutint acaloradament —com en la Florència d'antany— la | en flor, les flors rodones, agrupades damunt el fullatge, com petites | colles | de dametes amb blanca ombrel·la en una prada tendra, fresca, minúscula | per un esquinç de l'uniforme. Passen cansats, famolencs, gairebé sempre a | colles | . 22 gener. Vaig al poble. Diuen que ha caigut Vilafranca | probablement a la recerca de l'ordenança, ensopega amb una altra | colla | de nou vinguts, i ell aprofita el remolí general per a desfer-se de la | celebrat a les Torres de Padrós, on Jeroni tingué ocasió de conèixer una | colla | de persones (la fitxa de les quals hauria fet feliç el Comissari General | pel de Coca. Havien estat de joves poc amics i havien pertangut a | colles | rivals, segons el costum d'aquells temps, de dividir-se la joventut en | el Valent li deien; tallava el bacallà. Va tenir una baralla amb una | colla | d'un poble de per amunt; eren bons també. Eren de la terra de Panxampla. | Moral". Tenia encara el poble algunes tavernes, una bona | colla | , repartides arreu, totes amb el ram de pi penjat a la llinda, que era el | en el treball i en totes les habilitats. Era el primer segador de la | colla | de Parra; segava cent garbes de sol a sol, i un diumenge al matí, en una | les aigües. A punta de sol baixaven els plantadors; venien en amples | colles | , s'endinsaven per les aigües llises i començava la plantada. El fang era | dels plantadors, perquè ells no perdessin punt. Llavors, entremig de la | colla | de noies fortes, avesades als treballs més durs, la petita de la Sila, | De tant en tant se sentien les rialles de les dones, que passaven en | colles | cap al treball; se sentien les paraules que canviaven amb els homes, i el | costat menja un mutilat de la guerra, que jo diria que és el pirata de la | colla | , perquè porta una cama de fusta i camina com els pirates amb una cama de | de Madagascar. A la nostra taula serveix el negre més alt i més ros de la | colla | . És tan excessiu, que sembla que a cada llavi hi porta un filet de bou a | hi ha un tal Mr. A., que és l'intel·lectual i l'espiritual de la | colla | . És un home ric que ha publicat alguns llibres en edicions de gran luxe. | sota la implacable lividesa de la lluna. Els boys, junt amb una | colla | de xinesos que carregàrem a Panamà, amb tres àrabs secs i torrats que | no es decidí a convidar-ne cap. A darrera hora pujaren a bord una | colla | de cantadors i cantadores i començaren a engegar les lúgubres i dolces | l'espectacle del fefé més cru i més inflat; i no un cas, sinó una | colla | . Vells i velles —aquí la gent a quaranta anys comencen la decrepitud. Amb | si demaneu ananassos, el maître d'hôtel, us fa un somriure i una | colla | de preparatius; i després, amb aquella delicadesa dels cirurgians famosos | una guitza —que hauria estat mortal— al cap d'un dels minyons de la | colla | que intervenien en la facècia. D'aquesta manera carregàrem una vintena de | Ens acostem al wharf i damunt de les seves fustes descobrim la | colla | d'excèntrics més originals, més dislocats i més inspirats que puguin | altres simulen una baralla i es trenquen les guitarres pel cap; una | colla | canten, i mitja dotzena, vestits d'etiqueta i coronats de frangipan, es | amb una mica de pa sec i una sardina de llauna, es veu obligat a fer una | colla | de sumes i restes en uns paperots que Madame Tu no sap què són ni ganes. | ridículs i no deixen de fer un cert respecte. Però amb tota aquesta | colla | de parracs de drapaire, alguns de llana gruixuda, són d'un efecte | és un espectacle preparat i... retribuït. A Borabora, les dues o tres | colles | de dansarines per actuar volen o una quantitat de vi negre o una | religiosa, avui formen part d'un folklore conreat per especialistes. Les | colles | dansaires de Borabora, abans d'una exhibició, es preparen i fan llurs | ensems que una raó de supervivència. Els bandolers s'aplegaren en | colles | , i davant la impotència de l'administració virregnal catalana s'afermaren | amb un amic lleial. Nara. És que el pare tem els simis. Són més | colla | que nosaltres i és molt perillós ensinistrar-los, no fos cas que | els peus, entra a la cabana.)] Volant... Eva. Quina | colla | de desmenjats! Ja ho diu Adam que la fam és un càstig. Tot, tot són | força temps la mania dels eslips. Entràvem tots de | colla | a una botiga, miràvem, regiràvem, no compràvem, i ens | dir en l'ordre polític), i que amb els grans s'hi pot anar de | colla | . De nit, en un cafè, es pot tenir pare. Va entrar | amb una cistella de peix damunt del cap. Musclo és el més vell de la | colla | ; té un parlar greu i suaument admonitori, com si, en el fons, es sentís | camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó, lladre de la | colla | de Perot.] [Els dibuixà tal com eren Xavier Nogués.] | i esquiva! La tropa ja arriba! Hi són a trompons! Fins duen canons! Són | colla | que espanta! Són trenta, quaranta! I més pel camí en deuen venir. Són | maleïtsiga, i mentrestant jo m'ablania aquí! Crida, rellamp, tota la | colla | amiga: sang a bots i barrals he d'espargir. Jovita Ah, cremar-me | de color de cendra amb una llaçada rosa. Tots plegats vam fer una bona | colla | . La dona d'en Mateu, que es deia Griselda, a darrera hora no va poder | endonava i que ens poséssim a dinar, però els havia de dir que eren una | colla | de mal educats. I tota l'estona del dinar va discutir amb en Cintet... | seu saló hi havia un ball de casament i a veure si els deixàvem ser de la | colla | perquè necessitaven alegria i joventut. I tots aquells senyors em van | vaig trobar feina de netejar a l'ajuntament. XXVIII Érem una | colla | , la colla de la neteja. Quan em ficava al llit, tocava la columna que | feina de netejar a l'ajuntament. XXVIII Érem una colla, la | colla | de la neteja. Quan em ficava al llit, tocava la columna que havia trencat | em feia una mena de mal com si el tingués podrit. Quan ja feia una bona | colla | de mesos que treballava a casa l'adroguer de les veces, potser tretze, |
|