Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
color MF 19554 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb color Freqüència total:  19554 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

carboni diamant i del corindó, alúmina nativa, amb les seves varietats de colors diversos: maragdes, robins, ametistes, topazis, safirs. Jo els confonc,
dolça cara de nimfa, de pits atractius i d'escurçó enorme, amb escames de color canviant, la resta anatòmica. Varen engendrar Hydré, que plovia fort quan
la senyora Magdalena Blasi. Tanmateix, com que no n'era afectat, el color de la pell del savi es normalitzava quasi bitllo-bitllo. "Per què no
a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava
per les banyes, una vedelleta que volien mostrar a l'amo: era d'un color de canyella fosc i ostentava una blanca estrella en un costat del front.
s'estengué pel seu rostre; els seus llavis tremolaren bo i perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella tarda, quan son
tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval delicat del rostre sense color, o potser el somriure que de tant en tant l'il·luminava com un raig de
Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'aflaquia i perdia el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de fosques
Sileta gairebé s'esglaià del seu aspecte: s'havia aflaquit molt, tenia la color gairebé verda; les galtes, enfonsades; la barba un xic crescuda li donava
en la nena del retrat, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un color verd fosc, continuava somrient. El seu somriure era límpid, suau, ple
davant d'ell, vestida de negre, amb els ulls eixuts en el rostre sense color... "Tino, fill meu." Hi havia Sileta, la dolça Sileta, com la presència
de la casa; rentaren amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del
davant d'ella. Estava envellit, amb les faccions arrugades, la pell d'un color de terra fosca, i en els seus ulls, enfonsats en profundes ulleres,
protagonistes. Molts dels fets que es conten ací tenen ja a Santa Maria colors de llegenda. Tanmateix passaren els dies; la vida vingué reclamant els
la sang s'esvaïen com un malson. Després de l'estiu, la tardor, amb faigs color de púrpura i d'aram, la flor de la vidalba abocant-se pels arbres com una
com una cascada cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els boscos nus, color de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns rengles de
muntanya, amb els relleus finament acusats d'ombra, hi ha com un halo de color de lilà i més amunt el cel és foc i blau pur. Cap al tard anem al poble a
a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i flonjos, d'un color gris fosc, però amb els contorns d'un rosa daurat incomparable. El sol
ràpids, freguen tot just el cim de la gran muntanya metàl·lica, de color d'acer. Llegeixo els discursos de Jordi Dimitrov al VII Congrés
Noguer. Als llocs obacs hi ha gebre: blancor grisa i guspirejant sobre el color càlid, torrat de les fulles mortes. Al lluny ja xiula un merlot. Dues
i tornem suats. Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica, color morat lluent, amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de
els núvols de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten, color de lilà, darrera un rengle de roures nus i esvelts. 18
de les alzines brillen més que abans. Les pedres, a la muntanya, tenen un color d'or vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, ran
flaire deliciosa d'herba seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi, morro humit i ulls dolços. La masovera deia: "Fa
guerres, crims, traïdories. Diríeu que la vida humana no val res i que el color predominant de la història el donen aquests terribles llacs de sang.
a la Granvia). Era gent pobra, amb vestits i gavanys molt usats, d'aquell color bru i trist, color de terra... 5 març. Del llit estant
gent pobra, amb vestits i gavanys molt usats, d'aquell color bru i trist, color de terra... 5 març. Del llit estant veig els avets del
d'or. He mirat de prop les poncelles de la glicina: són d'un delicadíssim color d'ametista, cobert de borrissol daurat. 6 març. Ahir,
els testos semblen pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un color càlid, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i
Matagalls. Els rebrolls dels faigs destaquen la fulla marcida, rebregada, color tabac o d'ametlla, entre la blancor. Els ginebrons semblen feixucs de
Moltes flors a la Rambla. Un enorme milicià de guix, pintat amb color de terra cotta, es dreça al mig de la Plaça de Catalunya, voltat
anyell o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de terra llaurada, brillava, ací i allà, una pinzellada viva d'aigua.
camí és tot groc de ginesta. A la tarda veig uns camps de trèvol florit, color de maduixa, amb margarides amagadisses entremig, tímides damisel·les
i barrancs amb xiscles esfereïts de merla jove. La casa de Cerdans té un color d'òxid de ferro, amb les finestres emmarcades de granit gris, i la
són garlandes de flors. Als prats hi ha unes delicades orquídies d'un color morat pàl·lid. 4 juny. Les /Reflexions sobre la
amb en Jaumet de can Vergés. Lluna d'or, enorme, rodona, en un cel color de perla. Romanins, estepes, pins massa esporgats. És la vigília de Sant
un llevant fred, humit; la boira vela les fagedes; al fons, uns bous de color ocre llauren un rostoll d'or. Les falgueres són molt altes i els
han quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les fulles seques, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises, i cinc
davant la parròquia. Les pedres són grises i ocre, amb taques de liquen color de rovell. Vora una alzina hem vist un bocí d'altar cremat. Al campaneret
La muntanya, enllà dels castanyers verds (i ja tacats de groc), té un color pur d'ametista. Calma d'agost; lluna primerenca. 13
molla. Hi ha un cel clar, uns boscos nets, de coloració més fosca, color de setembre. Belar de ramats en la llunyania. 9 setembre.
Fred, després. Queden sobre el Montseny uns grans núvols majestuosos color d'or i de rosa. A la banda del Pirineu hi ha un cel de plom, creuat de
com una madona barroca sota aquell sostre guarnit d'espigues de moresc, color de magrana i de palla, contra el fons ennegrit. 22
ponent bastant fred i, a més, em proposo de reposar uns quants dies. Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats
de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats color de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El tamariu del
és més cremada, més d'aram, i molt més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té fulles. Com brogia la
novembre. Dia de Tots Sants, amb boscos sumptuosos, on el color vinós dels faigs sense fulles s'anima d'alguna nota d'or pàl·lid,
com preveia Lloyd George. 14 novembre. La muntanya té un color blau d'acer. A primera hora de la tarda hi ha a la carena una llarga
nus. Els arbres baixos conserven algunes fulles seques, rebregades, de color de tabac. "El paisatge —diu en Jaume— sembla una cambra de mals
castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra viva de color en el llibre grisenc i glaçat del paisatge. Aquesta tarda em diuen que ha

  Pàgina 1 (de 392) 50 següents »