Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

carboni diamant i del corindó, alúmina nativa, amb les seves varietats de	colors	diversos: maragdes, robins, ametistes, topazis, safirs. Jo els confonc,
dolça cara de nimfa, de pits atractius i d'escurçó enorme, amb escames de	color	canviant, la resta anatòmica. Varen engendrar Hydré, que plovia fort quan
la senyora Magdalena Blasi. Tanmateix, com que no n'era afectat, el	color	de la pell del savi es normalitzava quasi bitllo-bitllo. "Per què no
a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de	color	damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava
per les banyes, una vedelleta que volien mostrar a l'amo: era d'un	color	de canyella fosc i ostentava una blanca estrella en un costat del front.
s'estengué pel seu rostre; els seus llavis tremolaren bo i perdent el	color	, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella tarda, quan son
tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval delicat del rostre sense	color	, o potser el somriure que de tant en tant l'il·luminava com un raig de
Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'aflaquia i perdia el	color	; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de fosques
Sileta gairebé s'esglaià del seu aspecte: s'havia aflaquit molt, tenia la	color	gairebé verda; les galtes, enfonsades; la barba un xic crescuda li donava
en la nena del retrat, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un	color	verd fosc, continuava somrient. El seu somriure era límpid, suau, ple
davant d'ell, vestida de negre, amb els ulls eixuts en el rostre sense	color	... "Tino, fill meu." Hi havia Sileta, la dolça Sileta, com la presència
de la casa; rentaren amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un	color	verd clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del
davant d'ella. Estava envellit, amb les faccions arrugades, la pell d'un	color	de terra fosca, i en els seus ulls, enfonsats en profundes ulleres,
protagonistes. Molts dels fets que es conten ací tenen ja a Santa Maria	colors	de llegenda. Tanmateix passaren els dies; la vida vingué reclamant els
la sang s'esvaïen com un malson. Després de l'estiu, la tardor, amb faigs	color	de púrpura i d'aram, la flor de la vidalba abocant-se pels arbres com una
com una cascada cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els boscos nus,	color	de mare de vi, amb les taques negres dels avets, com uns rengles de
muntanya, amb els relleus finament acusats d'ombra, hi ha com un halo de	color	de lilà i més amunt el cel és foc i blau pur. Cap al tard anem al poble a
a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i flonjos, d'un	color	gris fosc, però amb els contorns d'un rosa daurat incomparable. El sol
ràpids, freguen tot just el cim de la gran muntanya metàl·lica, de	color	d'acer. Llegeixo els discursos de Jordi Dimitrov al VII Congrés
Noguer. Als llocs obacs hi ha gebre: blancor grisa i guspirejant sobre el	color	càlid, torrat de les fulles mortes. Al lluny ja xiula un merlot. Dues
i tornem suats. Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica,	color	morat lluent, amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de
els núvols de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten,	color	de lilà, darrera un rengle de roures nus i esvelts. 18
de les alzines brillen més que abans. Les pedres, a la muntanya, tenen un	color	d'or vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, ran
flaire deliciosa d'herba seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un	color	gris de plata, pèl fi, morro humit i ulls dolços. La masovera deia: "Fa
guerres, crims, traïdories. Diríeu que la vida humana no val res i que el	color	predominant de la història el donen aquests terribles llacs de sang.
a la Granvia). Era gent pobra, amb vestits i gavanys molt usats, d'aquell	color	bru i trist, color de terra... 5 març. Del llit estant
gent pobra, amb vestits i gavanys molt usats, d'aquell color bru i trist,	color	de terra... 5 març. Del llit estant veig els avets del
d'or. He mirat de prop les poncelles de la glicina: són d'un delicadíssim	color	d'ametista, cobert de borrissol daurat. 6 març. Ahir,
els testos semblen pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un	color	càlid, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i
Matagalls. Els rebrolls dels faigs destaquen la fulla marcida, rebregada,	color	tabac o d'ametlla, entre la blancor. Els ginebrons semblen feixucs de
Moltes flors a la Rambla. Un enorme milicià de guix, pintat amb	color	de terra cotta, es dreça al mig de la Plaça de Catalunya, voltat
anyell o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o	color	de terra llaurada, brillava, ací i allà, una pinzellada viva d'aigua.
camí és tot groc de ginesta. A la tarda veig uns camps de trèvol florit,	color	de maduixa, amb margarides amagadisses entremig, tímides damisel·les
i barrancs amb xiscles esfereïts de merla jove. La casa de Cerdans té un	color	d'òxid de ferro, amb les finestres emmarcades de granit gris, i la
són garlandes de flors. Als prats hi ha unes delicades orquídies d'un	color	morat pàl·lid. 4 juny. Les Reflexions sobre la
amb en Jaumet de can Vergés. Lluna d'or, enorme, rodona, en un cel	color	de perla. Romanins, estepes, pins massa esporgats. És la vigília de Sant
un llevant fred, humit; la boira vela les fagedes; al fons, uns bous de	color	ocre llauren un rostoll d'or. Les falgueres són molt altes i els
han quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les fulles seques,	color	de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises, i cinc
davant la parròquia. Les pedres són grises i ocre, amb taques de liquen	color	de rovell. Vora una alzina hem vist un bocí d'altar cremat. Al campaneret
La muntanya, enllà dels castanyers verds (i ja tacats de groc), té un	color	pur d'ametista. Calma d'agost; lluna primerenca. 13
molla. Hi ha un cel clar, uns boscos nets, de coloració més fosca,	color	de setembre. Belar de ramats en la llunyania. 9 setembre.
Fred, després. Queden sobre el Montseny uns grans núvols majestuosos	color	d'or i de rosa. A la banda del Pirineu hi ha un cel de plom, creuat de
com una madona barroca sota aquell sostre guarnit d'espigues de moresc,	color	de magrana i de palla, contra el fons ennegrit. 22
ponent bastant fred i, a més, em proposo de reposar uns quants dies. Quin	color	de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats
de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels espadats	color	de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El tamariu del
és més cremada, més d'aram, i molt més nua. A claps, ja agafa aquell	color	hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té fulles. Com brogia la
novembre. Dia de Tots Sants, amb boscos sumptuosos, on el	color	vinós dels faigs sense fulles s'anima d'alguna nota d'or pàl·lid,
com preveia Lloyd George. 14 novembre. La muntanya té un	color	blau d'acer. A primera hora de la tarda hi ha a la carena una llarga
nus. Els arbres baixos conserven algunes fulles seques, rebregades, de	color	de tabac. "El paisatge —diu en Jaume— sembla una cambra de mals
castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra viva de	color	en el llibre grisenc i glaçat del paisatge. Aquesta tarda em diuen que ha

Pàgina 1 (de 522)

50 següents