×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comerciar |
Freqüència total: 221 |
CTILC1 |
de començaments del segle XV. Els prohoms deixaren de navegar i | comerciar | i es transformaren en propietaris rurals i rendistes, en especuladors | indústries, s'armà l'estol mercantívol colonial, es conquerí el dret de | comerciar | amb Amèrica, encetàrem de bell nou el culte a les arts i a les ciències i | pel mateix fet de llur situació exterior a la Monarquia. Voldrien | comerciar | amb Amèrica, però Amèrica és un feu de Sevilla. Caldria restablir la | mantons de Manila, ceràmica d'Alcora, adreços de València, etc., que | comerciaven | al poble nadiu i als propers. Aleshores Benassal tenia una fira setmanal | insolidaritat engrunava qualsevol, i, un altre moment, foren els qui | comerciaven | amb Hol·landa els qui veieren saquejats els seus magatzems i botigues. El | existents a l'època dels Àustries, els països catalans pogueren | comerciar | obertament amb la resta d'Espanya i fins i tot amb les províncies | d'aquell temps revisionista. A partir del 1782 comença a | comerciar | -se amb les colònies americanes. La Societat d'Amics del País s'esforçarà, | endarreriments. Mentre la llibertat de comerç no fos un fet, ni Mallorca | comerciaria | amb altres regions ni aquestes podrien fer-ho amb ella. Això tot sol | 1765 el port d'Alacant és inclòs en la primera autorització de | comerciar | amb Amèrica, i en 1785 cal ja instituir un Consolat de Mar en | viatjant havía d'arribar a les columnes de l'aranzel de lo ignot i | comerciar | amb ultra-tomba. Jo en una de les sessions, per sota la tauleta vareig | i catalans havien de pagar al Sant Pare de Roma pel permís especial de | comerciar | amb els infidels (que no cal dir que eren els impostos o butlles, que | va comprar-se un llagut, a bord del qual cada hivern se'n va a l'Algèria a | comerciar | -hi amb la sal que compra a les salines de Cap Falcó. Però, a l'estiu que | que va fer-me. Va ésser un altre que em traslladava en un vaixell per a | comerciar | amb mi i amb altres objectes. —Anava a vendre't? I això, per què? — | i Acostumar-se a viure bé; Dedicar-se al comerç, i Dedicar-se a | comerciar | ; Exposar-se a un perill, i Exposar-se a morir, etc.. | poblats de la costa, conegueren la cultura grega. Els seus habitants | comerciaven | amb els grecs d'Empúries, i, a causa d'aquestes continuades relacions, la | i inquieta —la fèrria pau d'un poble ocupat— es veia impossibilitada de | comerciar | i de donar sortida als productes del seu treball, i s'enfonsava en la | a Barcelona i posar-les en seguretat a Reus i Tarragona per tal de poder | comerciar | amb Amèrica i amb la resta d'Espanya. No es mostrà tan curosa dels | Quan l'Estat espanyol aixeca a Catalunya el càstig secular de no poder | comerciar | amb Amèrica, amb el rompiment dels privilegis d'exclusivitat que els | on hi hagué la redacció de La Veu de Catalunya. Bonay, | comerciant | primerament amb llibres i després amb antigalles, s'anà fent vell. Home | de profit immediat. S'havien adonat de l'existència d'uns subjectes que | comerciaven | amb els llibres, dels quals, tot negociejant-hi, en treien el suc, i | i africans. Però la prova fefaent de què els musulmans venien a | comerciar | a Catalunya encara a principis del segle XIV la tenim en el | de la terra i senyoriu del rei de Bugia, estigueren, contractaren i | comerciaren | a la terra i senyoriu del senyor rei d'Aragó..." Estigueren, | i senyoriu del senyor rei d'Aragó..." Estigueren, contractaren i | comerciaren | , la cosa està clara. Però, quan? Eren remotes aquestes relacions? No: | Segueixen després les limitacions i les condicions en què poden | comerciar | a Catalunya. Per altra banda ens vindrà la llum que aclarirà aquestes | que els catalans, encara que en menor escala que els genovesos, anaven a | comerciar | fins a l'Àsia Central i potser a l'Oriental, i que no ens manquen | particular: diferentment dels austrohongaresos, hom els autoritzà a | comerciar | amb els nacionals; hom els féu beneficiar de certes mesures, sobretot en | que és més sagrat, que el dret de propietat, que el de testar, i que el de | comerciar | , que és tant com el dret de viure, necessàriament, forçosament, el Dret | dintre la vida municipal, la consideració dels estrangers, que viuen, | comercien | o treballen en la ciutat, tendeix a assimilar-se i igualar-se a la dels | confereix el més petit poder d'exercir el comerç. La idea que elles poden | comerciar | així com governar és de naixença recent; però ella ha germinat tan | recent; però ella ha germinat tan ràpidament que, no satisfetes de | comerciar | , les municipalitats comencen ja a especular." I la municipalització a | trossos serbis d'Àustria i sortint a l'Adriàtic, ni esser-li convenient | comerciar | des de Salònica, única eixida bona que li restava, sotmesa a l'albir i | naturals de què disposen. IV. Cadascun Estat té el dret de | comerciar | lliurement; tota restricció, doncs, o anul·lació en la navegació fluvial | si 'l paper fora de baes y no costara diners la imprenta; no vullch yo | comerciar | ab el meu ingèni, pero, cavallers, que tinga qu' escorrer la bossa, això | Carles Primer i sos successors, i la magna injustícia de la prohibició de | comerciar | amb Amèrica. D'opressió en opressió anà devallant fins al últim esforç de | econòmic? La primera pedra fou l'aixecament de la prohibició de | comerciar | amb Amèrica, demanada pels catalans ja a Felip V i obtinguda de Carles | Els particulars o Societats col·lectives, comanditàries o anònimes, que | comercien | amb una Societat de Responsabilitat limitada hauran de complir i | creades amb les guerres amb Anglaterra i França. L'autorització de | comerciar | amb Amèrica, activitat exclusiva fins llavors d'un monopoli del que | que, si, com diuen —o com deien—, la finalitat de l'Associació no era | comerciar | amb la ràdio, sinó protegir-la i fomentar-la, en aquesta ocasió volien | més, aquella entitat de radioients la finalitat de la qual no és | comerciar | amb la ràdio —vull dir la Ràdio Associació—, va passar factura a tots | però en canvi estableix també que es suposarà autoritzada per a | comerciar | la dona casada que amb coneixement del seu marit exerceixi el comerç. La | llicència donada expressament o tàcitament pel marit a la seva dona per a | comerciar | , la qual ha de fer-se constar en escriptura pública i amb els restants | deixar-los satisfets —és a dir, refusant de pendre una actitud tràgica, | comercio | a la llarga de la manera més satisfactòria amb els fets de la vida. "Tot | de l'Edat Mitjana, particularment en els països italians i catalans que | comerciaven | amb l'Orient, la indústria capitalista. Fins llavors la indústria era | Segons el contingut d'aquella reial cèdula eren obligats a | comerciar | a l'engros tant si contractaven entre ells com si era amb els anglesos, | d'Anglaterra als mercaders catalans que anessin a aquella illa a vendre i | comerciar | en els seus mercats. El rei deia "/universis et singulis admirallis | que fins i tot, l'art de l'esmalt fos abans a Espanya, que ja | comerciava | de temps amb l'Orient i on s'han trobat esmalts datats en moments on a | quan les naus de Tir i Sidó solcaven el mar cap al llunyà Occident, per | comerciar | amb el fabulós imperi tartessi, esmentat a la Bíblia i entroncat, tal | va obrir-se per als ports de la Catalunya espanyola la possibilitat de | comerciar | amb Amèrica, assenyala el començament d'una nova vida. Per segona vegada | els temps antics no hi havia cap altra forma de conéixer-se que viatjar i | comerciar | . Quasi tots els conflictes humans tenen l'origen en la ignorància dels | O no tenia sentiments i obrava com una autòmata o posseïa la facultat de | comerciar | amb ells. De vegades he pensat que éssers així, tocats d'estupidesa |
|