Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les escales, la senyora Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt	concret	de repetir, ell ho encerta. No és una pedra, sinó un plom. I aplica,
Les genuïnes imprecacions quasi sempre eren llançades contra algú en	concret	o contra algun llinatge sencer, almenys les més famoses que recordem. Ara
el disgust que tenia i la profunda irritació, no alimentava cap intenció	concreta	de pegar-li i menys encara de fer-li mal. Només l'actitud d'ella tingué la
he dit. Però no ha sabut endegar les seves grans facultats cap a un fi	concret	; les ha dispersades follament, i dubto que pugui ja retrobar-se. Un dels
acollí sense protestes tot el que li proposà, i baldament no digué res en	concret	, el padrí se n'anà convençut de què acceptaria el que vingués. "Està
de l'horror ho confonia tot en una horrible i sinistra nit en què cap fet	concret	no destacava. Aquella havia d'ésser per a Santa Maria una nit d'aquestes
intentem formar-nos una noció aproximada d'un país actual —d'una societat	concreta	—, comencen per indagar la seva estructura econòmica, la polarització de
l'escèptic— és sensible al temps, a la història, a l'irrepetible, al	concret	. Se situa, doncs, als antípodes de qualsevol tendència a l'abstracció.
crits d'alerta. El recel i la protesta, però, procedeixen de sectors ben	concrets	, inequívocs. Surten del camp de les ideologies que solem anomenar
cop definit. Dins la constància d'un esquema preceptiu, les realitzacions	concretes	, individuals, assolien un major o menor grau de plenitud: hi havia un
d'indignació predominants en una època o en un país —en una societat	concreta	—: ens proporcionaria un índex lluminós dels pressupostos morals en què
insolents, disbauxats, ens infligeixen un ultratge, molts ultratges: en	concret	, a qualsevol de nosaltres, i en abstracte, a l'hipotètic "ordre just"
laic del món contemporani, l'humanista de Rotterdam ocupa un lloc	concret	, i hi rep les devocions més o menys apressades dels seus companys de
subsisteix la vinculació econòmica entre l'escriptor i una classe social	concreta	—la dominant, que li compra els llibres i l'afalaga—, i encara hi ha
banda i de l'altra, no sols ataquen, en atacar-lo, una posició ideològica	concreta	—la seva aparentment ambigua philosophia Christi—:
d'una actitud que, en l'ordre literari, es manifesta també d'una manera	concreta	. Els atacs contra aquell afecten igualment aquesta, i viceversa. En els
La xifra de víctimes, el volum dels danys i la corrupció de molts casos	concrets	arriben a extrems grandiosos. Un delinqüent de dret comú, per
visió general vaga, llunyana, de l'univers de Dostoievski. Sense detalls	concrets	, ni verificacions, ni desig d'exactituds: la visió que queda després
com a força cohesiva de la societat. És aquest o l'altre ordre	concret	, el que, en un moment determinat, es revela discutible: aquest o
un moment determinat, es revela discutible: aquest o l'altre ordre	concret	, establert, es fa discutible quan entra en col·lisió amb la justícia.
demora confereix a l'actitud venjativa una coloració psicològica molt	concreta	i especial. Podem creure que la bufetada instintiva amb què paguem una
exageració, d'aquesta caricatura, en surt la vera efígie d'una societat	concreta	. Els qui hagin sovintejat les pàgines d'Aristòfanes, de Marcial, del
a Barcelona d'un Govern Besteiro-Franco(!). Ningú no s'explica els mòbils	concrets	de la crisi. Potser obeeix la pressió de Rússia, que vol, decididament,
mig arronsa les espatlles, incomprensiu. —Sóc un funcionari i visc en el	concret	. —En el limitat —rectifica ell—. Perquè parlem de coses concretes que no
en el concret. —En el limitat —rectifica ell—. Perquè parlem de coses	concretes	que no s'acaben en elles mateixes, sinó que es perllonguen en altres
homes. Un gest a destemps, una mirada, una paraula tenien un poder físic,	concret	. Si et distreies tot era possible, per la boca oberta podia entrar el
a no pronunciar mai paraules de malaverany. Les paraules tenien un poder	concret	, creaven el dolor, la mort, la misèria. La paraula no sols designava la
de què? Els entesos adopten el posat circumspecte que no admet preguntes	concretes	; a més, d'aquí tres dies se n'aniran. Catalunya ha estat sempre un camí
motiu de salut, per evitar que el general Duhesme faci preguntes massa	concretes	sobre el contingut dels magatzems o doni ordres massa clares que calgui
la carta que Junot llegia al Senat, fruint del terror que causaven les	concretes	paraules de Napoleó: Guerra o pau. La vella política d'indecisió que
de Sant Jaume; es deia, també, que era d'una masia de per avall, però en	concret	ningú no sabia de qui era ni d'on venia. Jordi se sentí ple d'inquietud;
El llançament històric de Catalunya es realitzà des d'una plataforma	concreta	: la Marca Hispànica, la part transpirinenca del reducte europeu
tipus social definit. I també hem de comprendre que una de les valors més	concretes	que romanen en aquest país és l'obrer qualificat de vila, obert,
una el desenvolupament de la teoria pactista, o sigui de les relacions	concretes	entre l'autoritat i el poble. Per la seva importància, planes enllà hi
El clericat i el poble. Fins ara hem parlat d'uns nivells socials	concrets	: pagesos, obrers, menestrals, burgesos i prohoms. En referir-nos-hi, no
aquell mot, amb la convicció que fàcilment es destriarà l'aportació	concreta	de la nostra originalitat creadora. De la mateixa manera, no em fa
consciència que calia refer la Corona d'Aragó sota una autoritat més	concreta	, l'empresa rodolà davant la superioritat numèrica i la prepotència
del pactisme. El pactisme fou una gran fórmula de relacions pràctiques i	concretes	entre el Poder i el poble català. Perdurà durant més de tres segles com a
en la nau del Minotaure— o bé cercar una entesa amb el monarca en el camp	concret	de la temàtica pactista —que era també un sistema per a compartir el
sempre, per la incomprensió de les autoritats virregnals —en aquest cas	concret	don Francisco de Velasco, de qui ha pogut escriure's que preparà
i ensems determina la tendencialitat del català cap a realitats	concretes	, eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma vital
de l'esperit de la mesura a través de la tendència a les formes	concretes	. Però, bo i admetent que aquesta actitud d'orgull plana sobre molts
d'afirmar que el seny és la capacitat per a fer-se càrrec de situacions	concretes	i es manifesta en el judici correcte i en l'acció eficaç sobre aquestes
de les cançons maternals i profund de la viva terra secreta i	concreta	; tendra i eterna veu per a acomplir-nos-hi tots,
neutralitat. Molt metges i molt mallorquins, mai no digueren una paraula	concreta	; prudència que no els servia de res, perquè tanmateix, quan davallaven
si dic que el català té una irreprimible predilecció per les realitats	concretes	. Aquesta és també, certament, una característica de l'home mediterrani i
la mesura. En realitat, la mesura funciona només quan hi ha alguna cosa	concreta	a la qual s'aplica, quan existeix una realitat on pot recolzar-se amb
manifest en el seu art. Ja és característic de tal tendència a les coses	concretes	i de tal afany de mesura el fet que, entre totes les formes de l'art,
cabalment sempre que es falsegin a si mateixes: un puntal en la realitat	concreta	i alhora la possibilitat d'una veritable transformació d'aquesta darrera,
en la música. Ni una ni altra poden, en efecte, prescindir de la realitat	concreta	, però aquesta és sempre molt menys consistent i duradora que la peculiar

Pàgina 1 (de 226)

50 següents